El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, ofereix una oportunitat per visibilitzar les protagonistes d'una revolució silenciosa que està transformant el camp barceloní. Les dades són contundents: en només dues dècades, les dones que lideren explotacions agrícoles a la província de Barcelona gairebé s'han duplicat, passant d'un 11% el 1999 a un 19% el 2020. Davant d'un sector tradicionalment masculinitzat, les 16 dones entrevistades al llibre ‘Barcelona pagesa’ (Diputació de Barcelona, 2024) representen l’avantguarda d'aquest canvi històric. Són testimoni viu d'una nova pagesia que combina formació acadèmica, consciència ecològica i vincle amb la terra. En un context on les explotacions agràries disminueixen, les dirigides per dones han augmentat de 1.313 a 1.613, desafiant la tendència general del sector i demostrant que la perspectiva femenina aporta resilència i innovació a l'agricultura local.

“Vaig optar per aquesta vida per ser més lliure”, afirma Paloma Fuentes de La Datzira a Castellcir, sintetitzant un sentiment compartit per moltes de les protagonistes d'aquesta transformació agrària. Per a ella, que va abandonar la ciutat impulsada per una necessitat vital, la llibertat i l'autogestió apareixen com a motivacions recurrents, juntament amb una profunda connexió amb la natura. “Treballant aprens que la terra, si la cuides, t'ho dona tot”, reflexiona Alba Casasayas de Les Arnaules a Manresa, evidenciant una filosofia basada en la reciprocitat i les cures que caracteritza l'aproximació de moltes dones al treball agrari. Aquesta jove pagesa, que combina la feina al camp amb la seva passió pel triatló, representa la nova generació que pren el relleu familiar amb orgull: “Quan tenia quinze anys deia que venia de família pagesa amb la boca petita, però ara ha canviat i ho dic en positiu”.

Lideratge femení

La viticultura emergeix com un dels sectors amb major participació femenina, especialment a l'Alt Penedès, on les dones gestionen el 24% de les explotacions. Marta Casas de Parés Baltà representa aquesta realitat quan expressa: "Estic superorgullosíssima d'haver arribat a comprendre la biodinàmica, de formar part d’aquesta família, de crear un producte que ve de la terra i que, a més a més, brinda plaer. El vi és un aliment que, en moderació, ens permet gaudir i ens dona la satisfacció d’entendre el territori, la natura. També ens dona l’oportunitat d’esbrinar qui l'ha elaborat i d’on prové". Aquesta enòloga exemplifica la revolució que s'està produint al Penedès, on segons les seves paraules “aproximadament el 70% dels viticultors ja segueixen pràctiques ecològiques” amb l'ambiciós objectiu de convertir-se “en la primera DO del món amb el 100% de la producció en ecològic” per a l'any 2030. 

Els cereals i l'horta també són àmbits on la presència femenina creix significativament, amb exemples com Maria Giner de La Kosturica, qui afirma orgullosa: “Sempre vaig amb el cap ben alt pel fet de ser pagesa, malgrat que inicialment em costava perquè no em venia de família”. Aquesta horticultora, que porta més de dues dècades al capdavant d'un projecte agroecològic a Canovelles, reflecteix una tendència creixent entre les dones dels camps de la província: “M'encanta estar a l'hort i veure com s'aixeca el dia, contemplar com la llum toca els diferents verds de les hortalisses, estar a l'aire lliure... Tot això m'omple l'ànima”. El seu testimoni evidencia com les dones no només estan transformant la terra, sinó també la percepció social de l'ofici: “Em vaig decantar per aquesta opció de vida perquè volia contribuir a que la gent pogués gaudir d'una alimentació més saludable, cuidar el medi ambient i no contaminar”.

La formació, una eina transformadora

Un dels aspectes més prometedors d'aquesta nova onada de pageses és la seva elevada formació. El 14% de les joves agricultores compten amb estudis universitaris en àmbits agraris, superant el 10% dels seus homòlegs masculins. Aquest és el cas de Marta Palomas, la responsable de la recuperació de plantes i llavors oblidades del col·lectiu Eixarcolant a Jorba. Aquesta enginyera agrònoma va decidir tornar a la terra per vocació: “Crec que, més enllà de treballar amb la terra, a Eixarcolant estem contribuint a transformar el model agroalimentari; estem construint alguna cosa. Per a mi, ser pagès no és només cuidar, posar canyes, cultivar i collir. Estem canviant el model”. La seva perspectiva no només reflecteix una consciència ecològica, sinó també una missió transformadora: “Anem a contracorrent. Els pagesos grans existeixen perquè van veure que, comprant un tractor, tot era més fàcil i podien conrear més hectàrees; i comprant una varietat híbrida, produïen més. Però també crec que el model actual falla i, per tant, cal intentar-ho de nou d'una manera diferent”.

Dels despatxos a la terra

La diversitat de trajectòries i perfils entre les protagonistes demostra que no existeix un únic camí cap a la pagesia. Trobem des de dones que han heretat explotacions familiars fins a nouvingudes que han abandonat professions urbanes per reconnectar amb la terra. Tatiana Segura, qui va deixar la seva feina d'auditora per impulsar Can Rasca Orella a Esparreguera, confessa: “Jo era auditora, em guanyava la vida, tenia uns caps molt macos i una seguretat que a molta gent li agradaria, i, tot i així, vaig decidir enlairar-me cap al meu somni”. Aquesta transformació l'ha portat a un redescobriment personal: “A mi aquest projecte m'ha portat a un fort empoderament. M'he regenerat a mi mateixa i m'ha donat una cosa important: ara em sento autèntica”. També Adela Martínez, enginyera de telecomunicacions reconvertida en impulsora d'horts urbans a Barcelona, reflecteix aquesta nova connexió amb la terra: “Posar les mans a la terra i observar els cicles de les plantes és el millor regal de Huertos in the Sky. Hi ha ocasions en què em sento enfadada amb el món i, quan pujo a l'hort, tot això s'evapora”. La seva conclusió resumeix el sentir de moltes d'aquestes noves pageses: “Quan comences a plantar ja no hi ha marxa enrere”.

Benestar emocional

El testimoni de Maria Costa de L'Escairador a Berga, revela una dimensió sovint ignorada de l'activitat agrària: el benestar emocional que proporciona el contacte directe amb la naturalesa i els cicles de vida. Museògrafa reconvertida en productora d'aliments artesanals, va deixar enrere una carrera de projectes internacionals per dedicar-se a recuperar l'ofici d'escairar cereals: “Ara, fent de pagesa, tinc molta pau interior. L'ansietat la gestiono d'una manera molt diferent”. Per la seva banda, Ariadna Tremoleda de Mas Les Vinyes ha creat una comunitat basada en la permacultura on experimenta alternatives al model agroalimentari convencional: “La permacultura observa els patrons naturals i dissenya en funció d'aquests models. En canvi, l'agricultura convencional sembla que s'està barallant contra la natura”. En aquest espai de biodiversitat on treballa amb els seus companys, ha descobert que “viure en comunitat és una passada, perquè t'aporta sostenibilitat emocional i física”. Totes dues comparteixen una visió transformadora que va més enllà de la simple producció d'aliments: “Vull un futur que tingui a veure amb responsabilitzar-nos, amb les cures, amb el respecte a la natura, amb sentir-nos part de l'entorn”, afirma l'Ariadna. Aquesta consciència del potencial revolucionari de l'agricultura sostenible constitueix un dels principals llegats que aquestes dones transmeten a les noves generacions de pageses.

Per un futur agrari més igualitari 

Mirant al futur, el camí cap a la igualtat plena en el sector agrari barceloní encara presenta obstacles, però també ofereix oportunitats sense precedents. Les 16 protagonistes femenines de 'Barcelona pagesa' no només representen el present d'una pagesia en transformació, sinó que construeixen, amb cada llavor plantada i cada decisió presa, un model més divers, sostenible i equitatiu per a l'agricultura del territori. Com diu Dolors Roca de Fruita de Cal Roca a La Granada: “La pagesia és la millor manera de viure que hi ha, però t'ha d'agradar. És una feina sacrificada i en la que quasi sempre som l'últim soldat”. Per a ella, aquesta connexió transcendeix les dificultats quotidianes i es converteix en una font de benestar: “De vegades, els diumenges al matí agafo el tractor i me'n vaig a llaurar vinyes. Des de fora es pot veure com un sacrifici, però per mi és un privilegi. També m'agrada anar a podar: m'encanta el so que fan les branques quan cauen a terra”. 

Les històries recollides a ‘Barcelona pagesa’ ens recorden que el futur del sector agroalimentari passa per una mirada més diversa i inclusiva. La contribució de les dones no només és una qüestió d’igualtat i justícia, sinó també una aposta per la sostenibilitat i el relleu generacional. Aquest 8 de març, celebrem les dones que cultiven el futur.

Per a més informació sobre les accions de dinamització agrària impulsades per Barcelona Agrària, podeu escriure a Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i coordinadora del programa.