Marta Casas (Vilanova i la Geltrú, 1976) va arribar a Parés Baltà per un gir del destí i impulsada per l'amor: es va enamorar de Josep Cusiné, un dels fills de Can Baltà. Amb una formació farmacèutica, va decidir estudiar enologia per comprendre millor el que tenia entre mans cada vegada que agafava una copa de vi. Quan la Marta es va unir a l’empresa familiar, ja hi treballaven, a més del seu marit, dos cunyats: la Maria Elena i en Joan. Ella s’hi va incorporar sota la premissa d’elaborar vins i caves de manera totalment natural, tal com «l'avi», Joan Cusiné Hill, ho havia desitjat. La Marta va quedar sorpresa quan l'avi li va dir que ell volia el most fermentat amb només una petita quantitat de conservant i prou, i que «podia oblidar tot el que li havien ensenyat sobre enologia». En aquell moment, va tenir la sensació de començar de nou, i també va entendre que l'avi havia fet sempre vins ecològics, però sense dir-ho.

 

---

Com eren les vinyes de Parés Baltà quan hi vas arribar?

L'avi, als vuitanta-dos anys, encara es cuidava de les vinyes, treballant sense pesticides ni herbicides, de la manera més natural possible. «Sense química», com ell deia. I tenint en compte que jo soc farmacèutica, i la meva cunyada, enginyera química, el pobre home devia pensar: «Aquestes dues em desmunten el pastís». Potser per això, des del principi, em va dir que m'oblidés de tot el que m'havien explicat a l'escola d’Enologia i que fes el mateix que ell: aprofitar els animals de la finca perquè actuessin d'herbicides naturals i aplicar el mínim possible de sofre i coure.

No sé què vol dir “agricultura convencional”, mai l'he aplicat. La vaig estudiar, és clar, perquè te l’ensenyen, però no utilitzo mai cap procediment convencional en la meva feina. Quan vaig començar a Parés Baltà, ja es treballava en ecològic, i justament en aquell moment van iniciar la tramitació de tota la documentació per obtenir el certificat i poder etiquetar els vins com a ecològics.

Vau introduir més canvis juntament amb l'avi? Nascut el 1917, Joan Cuisiné Hill va morir el 2010. Va poder viure la transició del celler cap a l'agricultura biodinàmica?

Justament l'any en què l'avi va morir, el meu cunyat es va assabentar de l’existència d’un grup a Catalunya, prop d'Igualada, que estava practicant una cosa anomenada “agricultura biodinàmica”. Com que ell viatja molt i treballa amb importadors, ja havia observat l'etiqueta “Demeter” en algunes ampolles de vi, i ens va comentar que a Alemanya se'n parlava molt.

Aleshores, va proposar a la meva cunyada que fes el curs de biodinàmica, assegurant-li que ella ho entendria tot perfectament, gràcies a la seva formació científica. Jo vaig llegir el programa del curs i vaig veure que abordava conceptes com les energies subtils, les forces del cosmos, i els ritmes de la natura i de la lluna, l'energia vital dels aliments, l'estructura del sòl i els organismes-granja, entre altres temes molt peculiars. Finalment, van decidir assistir-hi uns quants, no fos cas que els «rentessin el cervell».

 

«No sé què vol dir “agricultura convencional”, mai l'he aplicat. La vaig estudiar, és clar, perquè te l’ensenyen, però no utilitzo mai cap procediment convencional en la meva feina» Marta Casas

Existien prejudicis sobre la formació en agricultura biodinàmica?

I tant! I, de fet, actualment encara hi ha gent que veu distorsionada aquesta manera de conrear, però per desconeixement. És curiós, perquè ara jo soc professora de biodinàmica i em diuen que les persones que la practiquen «són esotèriques, mig bruixotes que miren el cel i la lluna, hippies que fan rituals i danses perquè plogui i fins i tot enterren banyes de vaca farcides amb fems».

Al principi, jo també era molt escèptica i, quan els companys que havien anat a les formacions m’explicaven el que havien après, no entenia res. Em parlaven de rizomes, cobertes vegetals, lleguminoses que fixen el nitrogen, i jo pensava que havien perdut la xaveta... Penseu que jo venia del camp de la Farmàcia. Però al final vaig decidir estudiar agricultura biodinàmica, en part perquè veia el meu sogre tan entusiasmat que volia saber de quin mal moriríem si se li posava entre cella i cella que havíem de treballar la vinya segons els principis biodinàmics. Però hi vaig anar pensant que em farien realitzar rituals estranys i sortir de nit a mirar la lluna.

Què t’hi vas trobar, al curs? Què és el que més et va sorprendre de la formació en biodinàmica?

Primer de tot, em va sorprendre la manera com estaven estructurats els continguts del curs. Era aparentment molt desordenat... Del capítol 1, saltaven al 8 i després al 5... Totes les explicacions es feien en rotllana, sense sabates i al camp. Em costava molt llegir el llibre i mai m'havia passat abans d’haver de tornar enrere per entendre el que llegia.

Després, vaig captar que la biodinàmica s’explica de forma espiral, i que l'explicació teòrica segueix l'esquema del que fem quan realitzem els preparats biodinàmics: elaborem una dinamització per donar vida a la terra o a la planta i transferim aquesta informació del preparat a l'aigua que aplicarem posteriorment. Diluïm el producte en l'aigua i creem un vòrtex, girant-ho diverses vegades. Creem el caos perquè, en acabar, es torni a formar l'equilibri. I de la mateixa manera s’ensenya la biodinàmica: s’alterna el caos amb l’equilibri perquè, si no ho fas així, hi ha una força centrífuga que t'expulsa cap a fora.

De fet, Rudolf Steiner, el pare de l'antroposofia, va escriure aquells llibres tan complexos sobre biodinàmica per fer la disciplina accessible a aquells que realment estiguin en un moment vital que els permeti entendre-la.

Et sembla que l'antroposofia és un bon complement per a la ciència?

Sens dubte. Quan imparteixo classe, sempre remarco que la biodinàmica està basada en l'antroposofia, que és el coneixement en profunditat de l’anthropos, l’ésser humà, però va més enllà. Si ens quedéssim només amb l’antroposofia, la disciplina seria poc pràctica i massa filosòfica.

En canvi, si combinem l’antroposofia amb l'empirisme, amb un coneixement de la natura que inclou matemàtiques, biologia i química, ho comprenem tot molt millor. Al vi li succeeixen processos químics naturals: hi ha llevats que transformen el sucre en alcohol. Doncs, abans, els antics es pensaven que aquest procés era màgia! Però no, és ciència! Per tant, si observem la natura, tal com va fer Steiner, la pràctica biodinàmica sempre serà un complement a la ciència.

 

«Quan imparteixo classe, sempre remarco que la biodinàmica està basada en l'antroposofia, que és el coneixement. Però si ens quedéssim només amb l'antroposofia, la disciplina seria poc pràctica i massa filosòfica» Marta Casas

Què t'ha aportat la biodinàmica en la teva tasca com a agricultora i enòloga? I en la teva vida personal?

Estic superorgullosíssima d'haver arribat a comprendre la biodinàmica, de formar part d’aquesta família, de crear un producte que ve de la terra i que, a més a més, brinda plaer. El vi és un aliment que, en moderació, ens permet gaudir i ens dona la satisfacció d’entendre el territori, la natura. També ens dona l’oportunitat d’esbrinar qui l'ha elaborat i d’on prové. No és el mateix una garnatxa produïda aquí que al sud de França o a Austràlia.

M'encanta la biodinàmica i l'antroposofia, i si a més puc combinar-les amb el coneixement científic que tinc i comprendre els ritmes còsmics, és una meravella. Per exemple, ara sé que cada planta té el seu propi cicle i està relacionada, al seu torn, amb el cicle d'un planeta diferent. Estic tan contenta, orgullosa i profundament agraïda per allò que em succeeix a la vida que soc completament feliç d'haver arribat fins aquí. Si abans pensava que havia arribat a Parés Baltà per casualitat, ara crec que va ser una sincronització.

 

«M'encanta la biodinàmica i l'antroposofia, i si a més a més puc combinar-ho amb el coneixement científic que tinc i comprendre els ritmes còsmics, és una meravella» Marta Casas

Vols que els teus fills continuïn vinculats al món del vi i de l'agricultura?

Aviat els tocarà pensar en el futur i triar si volen estudiar Batxillerat o cicles formatius. Jo només els dic que estudiar significa conèixer, i que fer-ho els proporcionarà més llibertat d'opinió, més llibertat de coneixement i més llibertat per poder explorar el món i viure amb plenitud.

L'antroposofia ens convida a observar, pensar, sentir i actuar. I què fem normalment? Només actuem, i ho fem sense sentir, pensar ni observar.

Els animo a aprofitar les oportunitats que se’ls presentin i a seguir els seus sentiments sense por a equivocar-se, perquè no passa res si es cometen errors. No es perd un any ni es perd res, sinó que es guanyen experiències i coneixements.

Tens algun vi preferit? 

Sí i no. Sí, perquè evidentment, com qualsevol ésser humà, sempre et decantes per un estil, però aquest estil el vaig canviant. I, a més, tots els vins són com fills per a mi. Potser n'hi ha un que és el més guapo i un altre que és una mica més coix, però cadascun té el seu caràcter i el seu moment.

Quants tipus de vins elaboreu?

Quan vaig començar, teníem uns set o vuit vins, i ara en total en fem cinquanta. Amb 200 hectàrees de vinya repartides per tot el Penedès, a diferents alçades i microclimes, tenim l’oportunitat de crear una gran diversitat de vins. Tot i que, amb la pràctica de la biodinàmica, produïm menys quantitat, aquesta metodologia ens permet jugar.

Quin futur preveus per a les vinyes i els vins de l’Alt Penedès?

Al Penedès, hi ha una revolució. No serà una transició d'avui per a demà, però és un canvi que cal valorar i que ens portarà un molt bon futur per a la zona.

Normalment, les persones associen l'estil del vi amb la zona on es produeix. Per exemple, relacionen un vi de Bordeus amb el cupatge Merlot i Cabernet.

Però el Penedès sempre ha estat un jardí de varietats diverses. Ara està havent-hi un augment significatiu de la producció de vins ecològics a la regió perquè, si vols situar-te a la part superior de la piràmide de qualificació dels vins, has de ser ecològic. Al Penedès, aproximadament el 70% dels viticultors ja segueixen pràctiques ecològiques, i durant la darrera Barcelona Wine Week, el president de la Denominació d'Origen Penedès va afirmar que l'any 2030 serem la primera DO del món amb el 100% de la producció en ecològic. És un objectiu possible i realitzable.

A més, aquí hi ha una altra revolució en marxa: s'està adoptant una tècnica de poda més manual i molt més respectuosa amb la vinya, perquè s'ha observat que la mecanització del camp ha envellit les vinyes. S'estan realitzant millores significatives. Es cull més a mà i es fa una poda de respecte, buscant que el flux de saba no es vegi obstruït. Aquestes pràctiques permeten que les vinyes tinguin una vida més llarga i ens permetin aspirar a ser una regió de gran envergadura, allò que se'n diu «Make Penedès great again». Podem tornar a fer que el Penedès sigui gran en termes de qualitat, i no en quilos. I la qualitat s’aconsegueix fent les coses de manera més manual, sense maltractar les plantes mecànicament ni amb l’ús de productes químics.

 

«Al Penedès, hi ha una revolució. No serà una transició d'avui per a demà, però és un canvi que cal valorar i que ens portarà un molt bon futur per a la zona» Marta Casas

Has passat de ser farmacèutica a enòloga i agricultora. En el teu trajecte del laboratori al camp, que destacaries?

M'he tret la bata blanca perquè crec que l'enòleg ha de trepitjar la vinya. El blanc és per al laboratori, mentre que aquí estem creant una matèria viva que evoluciona dins de l'ampolla.

Cal que hi hagi una revolució mental i reconèixer que l'enòleg també ha d'estar atent a la vinya i prendre decisions al camp. Farem un bon vi si tenim una matèria primera de qualitat! Si no, haurem d'utilitzar molts mecanismes per fer-lo bo i afegir coses que, tot i estar aprovades a nivell sanitari, no són saludables per al nostre cos. En resum, si prens les decisions correctes a la vinya, no hauràs de fer retocs al vi.

De fet, si seguim els principis antroposòfics, les coses millorarien en tots els àmbits: política, economia i relacions socials, entre d’altres. Si mengem bé, tindrem el cap més clar i més despert per prendre decisions correctes. El meu professor de biodinàmica deia que, si els polítics i els economistes mengessin elements vius i vitals, incorporarien aquesta vibració energètica i seríem una societat diferent.

Com culmina aquesta revolució al Penedès?

El tercer aspecte de la revolució és mitigar el canvi climàtic, i estem prenent mesures. Els agricultors veiem que hem de fer alguna cosa ara que no tenim gens d'aigua i les temperatures augmenten. I estem actuant! Hem recuperat varietats ancestrals, que s'adapten al canvi climàtic, i les estem plantant.

Amb les temperatures cada vegada més altes, hem de collir el raïm més aviat i la verema s’avança. Hem comprovat que les varietats autòctones tradicionals de la zona són les que surten més bones, mentre que les varietats importades, procedents de regions més fredes, ja no estan funcionant. A més, hem après tècniques manuals per a aprofitar al màxim la collita i les varietats locals.

Ja no podem centrar-nos a produir grans quantitats de raïm ni tenir tant de vi sobrant. Tampoc poden mantenir uns preus tan baixos... Hem de restaurar el prestigi de les zones vinícoles del Penedès. Tot i que aquesta és una revolució lenta, estem encaminats cap a aquests canvis, ja que no hi ha marxa enrere.

 

«Ja no podem centrar-nos a produir grans quantitats de raïm ni tenir tant de vi sobrant. Tampoc poden mantenir uns preus tan baixos... Hem de restaurar el prestigi de les zones vinícoles del Penedès» Marta Casas

Com veus el paper de la dona en l'agricultura vitivinícola?

La figura de la dona sempre ha sigut a la vinya, però sovint era invisible. Moltes dones no gosaven exposar-se en públic, i tot el reconeixement anava dirigit als seus marits. Nosaltres vam elaborar un vi en honor a «la iaia», Rosa Cusinell, que va viure fins als cent un anys. Va morir el 2021.

Recordo que, quan li vaig ensenyar que li havíem dedicat un vi, em va dir:  «A mi no em treguis enlloc. Jo no soc ningú! És l'amo qui ha de sortir». Com que l'amo? L'amo era el seu marit, i quan aquest va morir, el seu fill! Li vaig dir que sense ella no tindríem les vinyes que tenim. Per això estic tan agraïda de poder treballar amb aquesta matèria primera i en aquestes terres, que són el nostre diamant. I hem pogut aconseguir tot això gràcies a ella.

Més enllà de la iaia, soc conscient que hi ha moltes dones treballant entre bastidors que han patit un munt, fins i tot discriminació. Ara, però, en el món del vi, es valora molt més el paper de la dona i se'ns reconeix per la nostra capacitat de cuidar i protegir. Les dones tenim una sensibilitat diferent. No millor ni pitjor que els homes, sinó simplement diferent.

El vi es tasta, s'olora i es mira. També s'escolta? A tu et parla l'esperit del vi?

La planta no té sentiment, però sí que té aus i insectes que l'envolten i són ells els qui aporten l'energia emocional a la planta, perquè van a les fulles, la pol·linitzen i en disseminen les llavors. I si es tracta d’abelles, també el pol·len. Són els ocells i els insectes els que donen l'ànima a la planta.

L'esperit del vi et parla primer a la vinya, quan l'observem. Si l'enòleg vol que el vi tingui ànima, que transmeti, que expressi, i que, quan es tasti, digui d'on ve i reveli el caràcter que té, has d'haver-lo escoltat. Quan això succeeix, és perquè algú ha estat darrere d'aquesta ampolla i present en aquesta vinya, observant i escoltant tot amb atenció.

Darrere d'una ampolla de vi, d'una copa, s’amaga tota una història, un terreny, una varietat, persones que pensen i l’empremta de com s’ha treballat.

Quan gaudeixo més del cicle del vi és quan estic en companyia, tastant els vins, fins i tot amb persones que tenen intoleràncies diverses, i em diuen: «El teu vi se’m posa tan bé!». En aquests moments, em sento plena.
 

— Redacció BCN Smart Rural —