La XaSACC vol ser un espai de referència per als ens locals per a la promoció de polítiques públiques innovadores amb l'objectiu de respondre de manera pràctica a les demandes de la societat amb relació a l'accés a aliments més saludables i justos i al foment d'un món rural sostenible, a més de funcionar també com a altaveu d'experiències i informació i com a espai de debat.

• Pagesia i projectes agroecològics.
• Entitats locals vinculades a la sobirania alimentària, l'economia social i solidària i el dret a l'alimentació, com ara l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central o L’Arada – Creativitat Social.
• Entitats municipals i supramunicipals: Ajuntament d'Artés, Ajuntament de Berga, Ajuntament de Manresa, Ajuntament de Navàs.
• Centres de formació i recerca sobre agroecologia i alimentació: Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic, Escola Agrària de Manresa.

Si bé no hi ha una fórmula de governança específica per a la XaSACC, hi participen un conjunt d'actors diversos:

• Agents locals: pagesia i entitats locals vinculades a la sobirania alimentària, l'economia social i solidària i el dret a l'alimentació.
• Agents acadèmics: Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic.
• Agents institucionals: ajuntaments d'Artés, Manresa i Navàs i Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

• Estimulació de l'intercanvi d'experiències, identificació i difusió d'aprenentatges rellevants, bones pràctiques, recursos i eines metodològiques.
• Participació en els espais de debat i presa de decisions de la XaSACC, com ara les assemblees plenàries o els diversos grups de treball que es puguin formar.
• Participació en estructures i processos de bona governança alimentària tant municipals com territorials, com ara els consells alimentaris, per treballar de manera coordinada, inclusiva i participativa en la cocreació de polítiques alimentàries.
• Col·laboració amb el Banc de Terres en Xarxa que ha elaborat el projecte BCN Smart Rural amb l'objectiu d'establir mecanismes de cooperació i transferència contínua en la implementació i consolidació dels bancs de terres de Catalunya.
• Promoció dels productes de proximitat.
• Col·laboració amb el projecte Terra, teca, traca.

• Escassa elaboració de diagnòstics necessaris per dur a terme intervencions públiques que permetin disposar de informació clara, integral i fiable i que contribueixin a l'execució de polítiques públiques encertades i coherents amb la realitat del territori. 
• Obligatorietat per part dels municipis a enfrontar-se amb eines escasses a problemàtiques difícils d'abordar per la seva complexitat, la gran quantitat d'agents que s'hi veuen involucrats, les limitacions en les competències municipals i l'entramat d’interessos que s'hi han anat generant al voltant.
• Entrebancs en la col·laboració amb els òrgans administratius superiors, ja que les esferes superiors a la local mostren molt poc compromís amb la transició ecosocial i això genera grans entrebancs als municipis. 
• Gran distància entre la majoria d'agricultors i ramaders convencionals i les pràctiques més sostenibles i respectuoses amb els valors de la sobirania alimentària. 
• Escassa articulació de la producció primària amb enfocament agroecològic i necessitat de superar aquesta posició residual per implantar un model de producció d'aliments saludables, de bona qualitat i culturalment adequats per al territori.

• La XaSACC representa una oportunitat excel·lent per superar aquest repte gràcies a la seva horitzontalitat i proximitat amb el territori, una estructura oposada a un model top-down en què la distanciació respecte de les problemàtiques existents moltes vegades mena a la realització de diagnòstics equivocats i, en conseqüència, a resultats més limitats. 
• Disposar d'informació precisa i actualitzada no és suficient, sinó que la XaSACC l'ha de fer arribar satisfactòriament a tots els seus membres per posar fi a una situació de desconeixement generalitzat relatiu a les qüestions vinculades a la sobirania alimentària en el context de la Catalunya central.
• La col·laboració que es planteja entre centres de formació/recerca sobre agroecologia i alimentació i entitats municipals o projectes agroecològics és molt important, ja que d'aquesta manera es pot disposar de dades locals imprescindibles per a la justificació social i ecològica de les polítiques que cal desenvolupar.

La XaSACC es finança principalment per mitjà de recursos propis dels ajuntaments.

Els principals recursos que ofereix són els següents:

• Suport pagès, un servei local d'acompanyament de la pagesia cap a la transició agroecològica, una iniciativa de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central que respon a dos objectius principals: contribuir a millorar la viabilitat econòmica, ecològica i social de les iniciatives locals de producció agropecuària professional i promoure el relleu generacional i la instal·lació en el sector primari de noves iniciatives de producció agropecuària.
• Banc de terres de la Catalunya Central-XaSACC, orientat a promoure la recuperació i l'aprofitament sostenible de la terra agrària en desús o abandonada.
• Obrador públic compartit L'Obradora, projecte que té com a objectiu reconèixer els serveis ecosistèmics que ofereix la pagesia de Collserola mitjançant un sistema de compensacions econòmiques. A la Catalunya central s'està impulsant, juntament amb altres actors del territori, la creació d'un obrador públic compartit en què diverses persones o projectes puguin preparar les seves elaboracions per vendre-les al mercat amb un registre sanitari.