Anna Puig (Barcelona, 1988) és una jove emprenedora que ha trobat la seva vocació en l’elaboració de lactis artesans. Malgrat no tenir antecedents rurals directes, les seves experiències a una masia d’Arbúcies durant els caps de setmana de la seva infantesa li van despertar el gust per la natura. El contrast amb el seu dia a dia a Sant Just Desvern, on va créixer, li va obrir el cor cap a una vida en contacte amb la terra. Una vida que ara comparteix amb el seu company, Mateu Cañelles (Sabadell, 1986).

La parella resideix al Parc Rural del Montserrat i treballa a l’obrador compartit del Lluçanès, on produeixen els formatges i iogurts de La Petita Ànima, la seva empresa. Immersa en un entorn que li proporciona la pau i l’equilibri que buscava, Anna és feliç. Li agrada treballar amb les mans i fer bons productes amb ingredients de proximitat. Però a més de la seva passió pels lactis, troba plaer en altres activitats com caminar per la muntanya i formar part dels Potes Roges, la colla castellera de Vacarisses.

En aquesta entrevista, l’Anna ens parla de la seva relació amb el món rural, la creativitat que impulsa la cultura formatgera i la importància de recolzar els emprenedors que comencen.

Com vas descobrir la teva passió per l'elaboració de lactis artesans?

Tot i no tenir antecedents rurals directes, els meus pares van llogar una masia a Arbúcies durant molts anys. Jo vaig créixer a Sant Just Desvern, que no és precisament una zona rural, però el temps que passàvem a la masia, lluny de la ciutat, em va obrir la ment cap a un estil de vida més rural. Va ser una experiència que em va marcar i, quan més endavant se’m va despertar l'interès per treballar en un projecte personal i amb autonomia, vaig decidir encaminar-me cap a una activitat més artesanal, com la producció de formatges. La natura sempre m’ha cridat l’atenció, i encara que durant l’adolescència volia estar amb les amigues i gaudir de la ciutat, amb el temps he valorat més els moments passats a la muntanya.

«El temps que passàvem a la masia, lluny de la ciutat, em va obrir la ment cap a una vida més rural» Anna Puig

En quin moment vas decidir que volies dedicar-te professionalment a aquest ofici? 

Tot va començar amb la necessitat d’un canvi. Després de la meva formació en turisme i una temporada treballant, vaig sentir la crida d’una vida diferent. Vaig decidir marxar i treballar d’au pair, una experiència que va durar gairebé dos anys. En tornar, tot i que el meu entorn seguia igual, jo havia canviat profundament, i això em va empènyer a buscar una nova direcció professional. Per explorar nous camins, vaig realitzar un voluntariat als Estats Units a través de l’associació internacional WWOOF. Allà, vaig treballar a una granja que tenia un ramat propi de cinquanta cabres, les munyien i feien els seus propis productes. Això em va permetre participar en tot el procés productiu, des de munyir i elaborar els formatges fins a preparar-los per a la distribució i vendre’ls al mercat setmanal. Aquesta experiència em va permetre confirmar que, malgrat la duresa de la feina, volia fer-la. En tornar, vaig decidir buscar formació específica, començant per l’Escola Agrària dels Pirineus, on vaig aprendre sobre la producció de iogurts, mantega i formatges. Més tard, vaig ampliar els meus coneixements amb un curs bàsic organitzat pel Consorci del Lluçanès i, uns mesos més tard, vaig aprofundir encara més en un programa extensiu al Quall, la formatgeria col·lectiva d’Alpens, on, a més d’aprendre molt, vaig tenir l’oportunitat de familiaritzar-me amb l’equipament.

Què et va portar a emprendre el teu propi negoci formatger?

Després de la formació al Quall, vaig decidir fer una immersió professional en l’elaboració de formatges i vaig treballar a La Frasera, una formatgeria artesana que hi ha al Parc Rural del Montserrat. Aquesta experiència va ser fonamental per adquirir l’expertesa necessària abans d’emprendre el meu propi camí. A més, poder fer servir un obrador compartit totalment equipat per elaborar els meus formatges era una oportunitat que no podia deixar escapar. Tot i residir a Vacarisses, produir al Quall em permetia estalviar en inversió inicial i provar si les meves creacions estaven preparades per al mercat. Vaig fundar La Petita Ànima al desembre del 2022.

Què et va impulsar a escollir la producció de lactis com el teu ofici artesanal, enmig de tantes altres opcions disponibles? Què és el que més et captiva del món de la formatgeria?

El procés pel qual la llet es transforma en formatge sempre m’ha fascinat. Aquesta transformació m’ha captivat i m’ha motivat a endinsar-me més en el món de la formatgeria. És un àmbit que, com més investigues i aprens, més t’enganxa. M’agrada experimentar i provar diferents tècniques per descobrir les millors pràctiques en la producció de formatges. Per a mi, és un procés continu d’assaig i error, més que una ciència exacta.

«El procés pel qual la llet es transforma en formatge sempre m’ha fascinat; és un procés continu d’assaig i error, més que una ciència exacta» Anna Puig

Hi ha hagut alguna persona o mentor que t’hagi influenciat significativament en el teu canvi de carrera professional, del turisme a l’artesania alimentària?

No. Les meves pròpies inquietuds són les que m’han empès i guiat en aquest camí.

Quina varietat de formatges produïu actualment a La Petita Ànima?

La nostra gamma actual inclou un iogurt natural amb bífids, un formatge de pasta tova anomenat 'Fugaç', elaborat amb llet pasteuritzada, i un semicurat conegut com a 'Xerraire', amb una maduració de dos mesos i l'escorça fregada amb cervesa negra sense gluten de cerveseria La Sitgetana. A més, oferim un formatge curat anomenat 'Salvatge', elaborat amb llet crua, que al març va guanyar una medalla de plata a la fira del Formatge Artesà i Català de Girona. També produïm un tupí de ratafia, és a dir, una crema de formatge fermentada amb la ratafia d'una productora que treballa a un altre obrador compartit: el de la Cooperativa Tres Cadires.  

Quina és la matèria primera que utilitzeu en l’elaboració dels vostres productes?

Utilitzem exclusivament llet de vaca que comprem directament a la granja familiar Can Garduixeres, ubicada a Olost, al cor del Lluçanès. És una granja petita, gestionada per dos germans, i munyen unes 50 vaques al dia. 

Per què has triat utilitzar llet de vaca per a la producció dels teus formatges?

La decisió d’utilitzar llet de vaca està lligada a la situació actual del sector. Recentment, hem vist com moltes granges catalanes han hagut de cessar la seva activitat per no obtenir un preu just per la seva llet i crec que és fonamental donar suport als nostres agricultors i ramaders. Com a elaboradors, però també com a consumidors, crec que és crucial que ens informem sobre l’origen dels aliments que adquirim, reconeixem el seu veritable valor i recolzem les persones que els produeixen.

Quina importància té la formatgeria col·lectiva del Lluçanès en la creació i el desenvolupament de La Petita Ànima?

Com he mencionat anteriorment, poder fer servir la formatgeria col·lectiva ha estat fonamental per crear la meva empresa. En primer lloc, m'ha permès provar els meus productes abans de llançar-los al mercat, sense haver de realitzar una gran inversió inicial. A més, ha facilitat la creació de sinergies amb altres emprenedors, obrint la porta a possibles col·laboracions. Crec que hauria d’haver més obradors compartits al nostre territori, i no només per a la producció de formatges, sinó també per a l’elaboració d’altres aliments artesans. La presència de més obradors compartits arreu del territori beneficiaria els emprenedors amb recursos limitats, facilitaria l'accés a més persones i impulsaria la diversitat de projectes.

«La presència de més obradors compartits arreu del territori beneficiaria els emprenedors amb recursos limitats, facilitaria l'accés a més persones i impulsaria la diversitat de projectes» Anna Puig

Quina és la teva opinió sobre el paper de les administracions en el suport als projectes d’elaboració d’aliments artesans i altres iniciatives similars? Creus que hi ha mancances en els recursos i suports disponibles actualment, i en quin sentit creus que les administracions podrien millorar el seu suport a aquests tipus de projectes? 

Tot i que la iniciativa de la formatgeria col·lectiva impulsada per la Diputació de Barcelona en el marc del BCN Smart Rural està molt bé, crec que les administracions haurien de dedicar més recursos a aquests projectes i oferir un suport més fort. Els obradors compartits exemplifiquen una ajuda important, ja que redueixen la inversió inicial necessària, però també caldria incentivar la joventut a reintegrar-se al sector primari i a valorar la terra. Trobar terres per a la producció agrícola o ramadera és complicat, i les administracions haurien d'intervenir per facilitar aquest procés. Els obradors compartits representen un model productiu valuós, tant en el sector làctic com en altres àmbits alimentaris, i s'hauria de promoure més aquest enfocament.

Has comentat que l’obrador compartit és una gran oportunitat. Podries explicar-nos més detalls sobre com fomenten la col·laboració i l’intercanvi d’idees aquest tipus d’espais?

La col·laboració és el cor d’aquests equipaments. Compartir espai i coneixements amb altres persones permet crear sinergies, potenciant la possibilitat de fusionar projectes independents o fins i tot iniciar noves col·laboracions. Mai se sap les oportunitats que un obrador compartit pot oferir.

«Compartir espai i coneixements amb altres persones permet crear sinergies, potenciant la possibilitat de fusionar projectes independents o fins i tot iniciar noves col·laboracions» Anna Puig

Com funciona un obrador compartit?

Per utilitzar un obrador compartit, has d'enviar la teva sol·licitud, la qual inclou la presentació del teu projecte. Els candidats són avaluats segons diversos criteris, com l'origen de la matèria primera (en el nostre cas, la llet) i el pla d'empresa. Un cop acceptats, pots fer servir l’equipament durant un màxim d’hores setmanals. Aquestes hores estan limitades per garantir que tothom tingui cabuda, però són suficients per a produir.

En quins llocs es poden adquirir els formatges de La Petita Ànima?

Principalment, els nostres formatges es venen al mercat Origen del Parc Rural del Montserrat. A més, hem ampliat els punts de venda a la ciutat de Barcelona i estem presents als mercats de pagès del Guinardó i Sants-Les Corts, on disposem de parades cada dissabte. Participem també en diverses fires i comptem amb la col·laboració de botigues especialitzades, com la formatgeria Ireneu de Barcelona. Per a aquelles persones que ens ho demanen, oferim un servei de repartiment a domicili.

Quina experiència vols que tinguin els clients amb els vostres productes?

En primer lloc, espero que gaudeixin dels productes que estan tastant. També m’agrada que coneguin la història i l'esforç que hi ha darrere de cada formatge, cosa que es reflecteix en les etiquetes. La millor experiència és quan un client ens escriu per felicitar-nos o torna al mercat per comprar un altre tros de formatge perquè els va encantar. És molt gratificant.

Consideres que actualment es valoren prou els productes locals, de qualitat i artesanals?

Després de la pandèmia, s'ha incrementat la valoració dels productes de proximitat. La societat ha redescobert la riquesa dels productes locals que té al seu abast. No obstant això, és essencial que es reconegui el cicle complet. Des del petit ramader fins al consumidor final, passant pel productor de làctics artesanals, aquesta cadena de valor mereix ser valorada i remunerada justament.

Creus que la societat és més conscient de la importància de consumir productes de qualitat i està disposada a pagar un preu just?

Crec que la tendència és cap a una major preocupació pel que mengem i els seus efectes a llarg termini. Jo no soc partidària d'eliminar la carn de la nostra dieta i basar-nos exclusivament en plantes, però sí que crec que és necessari canviar els nostres hàbits alimentaris. Hem de consumir menys carn, però de millor qualitat i procedència. És preferible que vingui del veí del costat que no pas de l'altra punta del món.

Com t’influeix viure i treballar en un entorn rural com Vacarisses i Alpens?

Viure en un entorn rural em proporciona tranquil·litat i pau. És un ambient serè, lliure de sorolls, on puc gaudir del cant dels ocells. Tot i que pot semblar idíl·lic, m'aporta un equilibri interior important. Em fascina passejar per la muntanya sempre que tinc l'oportunitat. A més, formo part dels Potes Roges, la colla castellera de Vacarisses, una activitat que m'apassiona. Construir castells em permet desconnectar i concentrar-me en una sola tasca. Malgrat tot, reconec que, amb la meva feina, desconnectar del tot pot ser un repte.

Com és el teu dia a dia com a formatgera artesana? Tens una rutina establerta?

Com a autònoma, els meus horaris varien molt. Intento establir una estructura, però la feina està condicionada per les tasques que calgui fer en cada moment. El dia comença matinant, conduint fins al Lluçanès per recollir la llet acabada de munyir, un viatge que dura unes dues hores. El procés d’elaboració del formatge pot estendre's entre quatre i sis hores, depenent del tipus de formatge. A més, cada varietat requereix cures específiques, com girar-los o fregar l’escorça. La part de la venda és tan vital com la producció. En resum, els dies són llargs i les setmanes, intenses.

Quin paper juga la creativitat en la teva feina diària?

La creativitat és essencial en tot el que faig. Encara que mai m’he considerat particularment creativa, reconec que aquesta habilitat és inherent a la feina artesanal. Des de la selecció dels ferments fins al tall de la quallada i l’emmotllat, cada etapa exigeix un toc de creativitat. Fins i tot la creació del nom de la marca i el disseny de l’embalatge són resultats d’un procés creatiu.

«La creativitat és essencial en tot el que faig. Des de la selecció dels ferments fins al tall de la quallada i l’emmotllat, cada etapa exigeix un toc de creativitat» Anna Puig

Què t’inspira a l’hora de desenvolupar un nou producte làctic?

Tot i que considero que la majoria dels formatges ja estan inventats, sempre busco donar-los el meu toc personal. La nostra visió és oferir una gamma diversa de formatges que permetin als nostres clients gaudir de productes locals de qualitat, alhora que contribuïm a enfortir la sobirania alimentària del territori.

Com aconsegueixes fusionar la innovació amb la tradició en la creació dels teus formatges?

A Catalunya, potser no tenim una història formatgera tan extensa com altres regions, però això no ens impedeix innovar amb les nostres pròpies receptes. També creiem que acostar el món rural a la ciutat és una forma innovadora de preservar la tradició. El consum de làctics és universal i crec que és important establir ponts entre la ruralitat i les grans ciutats, on hi ha una major concentració de consumidors.

Per què vau escollir ‘La Petita Ànima’ com a nom per a la vostra empresa?

Vam optar per un nom que ens representés i amb el qual ens identifiquéssim. ‘Ànima’ és una paraula que ens ressona profundament, i com que som un projecte petit, ‘La Petita Ànima’ ens semblava perfecte per simbolitzar el que som: una formatgeria petita amb grans aspiracions.

Entre els formatges que produïu, n’hi ha algun que consideris el teu preferit?

Tots els nostres formatges són únics, però el Salvatge té un lloc especial al meu cor. Va ser el primer que vam crear, el primer que vam portar al mercat i el primer que els clients van poder tastar.

Teniu plans per ampliar la varietat de formatges a La Petita Ànima? Hi ha algun nou producte en desenvolupament?

De moment, el més important és consolidar el que ja tenim. Crear un formatge nou és un procés llarg que requereix temps i paciència. Potser en el futur podríem ampliar la gamma, però ara el focus està en reforçar la nostra marca i els productes existents.

«De moment, el més important és consolidar el que ja tenim. Crear un formatge nou és un procés llarg que requereix temps i paciència» Anna Puig

Quines pràctiques sostenibles incorporeu en el vostre procés de producció?

Busquem que tant la llet com els productes addicionals, com la ratafia i la cervesa, siguin del territori. A més, utilitzem oli del Parc Rural del Montserrat per al tupí. També envasem el iogurt i el tupí en pots de vidre retornables i els reutilitzem.

Tens previst oferir tallers o cursos sobre la producció de formatge?

Sí. De fet, ja he ofert tallers de formatge fresc en esdeveniments com el Benvinguts a Pagès. Són experiències molt enriquidores tant per a mi com per a les persones que hi participen, ja que aprenen sobre el procés de producció i poden valorar millor la feina que comporta elaborar un formatge.

T’has sentit ben acollida al món rural? 

Tant al Parc Rural del Montserrat com al Lluçanès, la comunitat m’ha rebut molt bé. Sempre que he necessitat ajuda o he tingut dubtes, m’han ofert suport. Estic molt agraïda, especialment perquè quan comences, hi ha moltes coses que no saps com funcionen.

On et veus d'aquí a 10 anys, tant personalment com professionalment?

Ara mateix tinc 35 anys, a punt de fer-ne 36. D’aquí a 10 anys, em veig amb La Petita Ànima consolidada, amb un espai propi on tant el Mateu com jo puguem treballar i viure de les nostres creacions, fent formatges. També m’imagino amb alguna criatura per casa.

Tot i que has compartit moltes experiències positives, és evident que ser emprenedora també té els seus reptes. Quins són els majors desafiaments que has afrontat com a emprenedora en aquest sector i com creus que les administracions podrien millorar el suport als petits artesans alimentaris com vosaltres?

Ser autònoma significa que tots els departaments d’una empresa recauen sobre mi, el que pot ser difícil. L’aprenentatge és constant i gestionar el temps és un repte. La burocràcia i l’administració també poden ser complicades, però amb el temps, alguns aspectes es van dominant, tot i que sempre hi haurà nous reptes a superar. Ser emprenedor és un camí difícil i les administracions haurien d'oferir-nos més suport. Ens exigeixen que complim els mateixos procediments que les empreses més grans, però amb menys recursos. Si no volen que tirem la tovallola, és important que donin més ajudes i facilitats per als petits emprenedors.

«Ser emprenedor és un camí difícil i les administracions haurien d'oferir-nos més suport» Anna Puig

Amb l’experiència acumulada, quin consell donaries a algú que vulgui començar un projecte com el teu?

El camí pot semblar difícil, però si tens clar el teu objectiu, segueix endavant i lluita per aconseguir-lo. Si no ho aconsegueixes, no és un fracàs; l’important és haver-ho intentat. Provar coses noves és part del creixement personal, independentment del resultat. Així que, als joves emprenedors, els diria que és un camí difícil, però val la pena seguir endavant i lluitar pas a pas.

— Lola Mayenco —