La Magrana Vallesana
La Magrana Vallesana és una associació de consumidors i productors agroecològics de la comarca del Vallès Oriental amb seu a Granollers. Agrupa més de 300 unitats familiars associades que aposten per una alimentació saludable per a les famílies i respectuosa amb el medi ambient. Els seus cinc pilars fonamentals són l'agroecologia, la sobirania alimentària, l'ecofeminisme, l'economia social i solidària i la participació.
Granollers és un municipi que durant molts anys ha estat centre d'una important activitat agrícola. En un moment de regressió del primer sector tant al Vallès Oriental com a Catalunya en general, assegurar la pervivència de l'agroecologia passa en gran part per comprometre's a consumir productes dels pagesos i ramaders locals per mitjà de l'activisme dels consumidors conscients, que saben que no és el mateix comprar un producte amb segell ecològic en una gran superfície que autoorganitzar-se per consumir productes agroecològics de proximitat.
La concurrència dels consumidors als diversos mercats setmanals, l'interès pels moviments associatius agroecològics, l'interès creixent pels horts urbans, la possibilitat de tenir encara espais per treballar l'agricultura, diversos estudis recents i planificacions com el Pla estratègic de Palou i les diverses experiències en agricultura agroecològica que estan creixent a la comarca fan que es pugui iniciar un camí cap a la sobirania alimentària.
Els pilars de l'Associació són l'agroecologia, la sobirania alimentària, l'ecofeminisme, l'economia social i solidària i la participació. Els seus objectius són els següents:
- Aglutinar consumidors de productes ecològics interessats en la millora de la seva salut i el seu entorn.
- Facilitar l'accés als productes agroecològics amb preus assequibles i comoditat per als consumidors.
- Aglutinar productors ecològics interessats a millorar la salut dels seus conciutadans i a preservar l'entorn.
- Produir aliments sans i saborosos mitjançant la promoció de la biodiversitat agrària, l'agricultura de proximitat i la sobirania alimentària.
- Donar suport als productors ecològics, especialment als de la comarca del Vallès Oriental, i contribuir a consolidar una xarxa comarcal de comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics i de comerç just.
- Donar suport i assistència als membres de l'Associació pel que fa als criteris d'adquisició i consum d'aliments de producció ecològica.
- Proporcionar assistència als productors ecològics membres de l'Associació amb relació a l'assoliment de la màxima qualitat i a la distribució òptima de la producció.
- Generar models econòmics alternatius basats en la cura de la vida, la cooperació, l'autogestió i les relacions de confiança.
- Fomentar el consum conscient i responsable en tots els àmbits: incidir en escoles, associacions, etc.
- S'ha optat per reduir l'import de la quota, ja que encara que suposi un esforç important, es considera que acabarà valent la pena, ja que permetrà arribar a més famílies.
- L'Associació és un far que convida a pensar quin consum volem i a portar-lo a la pràctica, a decidir i a implicar-se en el consum alimentari.
- Es va triar la figura d'associació perquè es va considerar que així seria més fàcil començar, encara que en la pràctica es funcioni com una cooperativa. Això fa que sigui fàcil fer el salt a aquesta figura legal.
- S'entén que la producció ecològica és dins de l'economia social i solidària, ja que es tracta d'un producte no contaminant i permet pagar un preu digne a totes les persones que treballen en tot el procés, pagar rigorosament i al comptat els proveïdors, etc. L'ecològic és fonamental, però si darrere d'aquest producte hi ha un projecte social, es considera molt més important encara.
- Una de les característiques diferenciadores respecte dels supermercats convencionals és que els socis treballadors són uns assessors de compra molt rellevants.
- La qüestió econòmica és fonamental per al bon funcionament del projecte i és essencial analitzar-la de manera detallada i basar-se en l'opinió dels socis experts que porten aquesta comissió.
- L'Associació s'ha convertit en un referent en agroecologia a Granollers.
- Actualment, l'Associació té molt bona relació amb l'Ajuntament i totes dues entitats es beneficien mútuament.
- Cal secundar-se en els coneixements i el saber fer dels socis i buscar l'autofinançament: Exemple: quan es va comprar una cambra frigorífica, un soci va adquirir el material a partir dels diners de l'emissió interna de bons, que posteriorment es van anar retornant a les famílies.
- Es va partir d'una botiga ja muntada, amb una inversió d'uns 30.000 euros (sense incloure-hi el local).
- Una persona física (Hilari Cuadriello) va fer un traspàs a l'Associació La Magrana Vallesana, la qual paga 300 euros al mes per tota la infraestructura de la botiga. L'Hilari hi va actuar com l'únic prestador.
- Les noranta famílies sòcies inicials van ser les que van pagar el traspàs, a més del circulant que s'anava generant els primers anys.
Ingressos i origen dels recursos:
- Quota de socis (originalment 120 euros l'any i actualment 20 euros l'any) per cobrir les despeses d'organització d'activitats socials i difusió de l'Associació.
- Marge reduït al preu de cost dels productes per fer front a les despeses de lloguer del local de la botiga, del local social, dels serveis i del sou i la seguretat social dels quatre treballadors.
Facturació al voltant de 600.000 euros l'any.
