En el marc del Dia Internacional dels Boscos, ens endinsem al Parc Rural del Montserrat per conèixer Joan Rius, un jove ramader de 22 anys amb una passió profunda per la natura i els animals. Nascut a Manresa el 2002, Joan representa la tercera generació que trepitja les terres de Can Còdol, una finca agroforestal a Castellfollit del Boix. Amb formació especialitzada en ramaderia a l’Escola Quintanes, Joan ha integrat aquests ensenyaments amb la saviesa dels seus avantpassats, les experiències adquirides en una granja al Canadà i les noves tècniques apreses al Tall, l’obrador compartit de desfet de carn impulsat per la Diputació de Barcelona.

La finca, un mosaic de boscos, pastures, vinyes i camps de cereals, és un testimoni viu de la gestió sostenible del paisatge. Amb 350 caps de bestiar i unes 200 hectàrees de conreus, Joan i la seva família han creat un ecosistema gairebé autosuficient que reflecteix el seu compromís amb la terra que els ha vist créixer.

Joan és més que un ramader; és un custodi del territori. Des dels records d’infància amb l’avi patern fins a les estones de reflexió davant de la majestuositat de Montserrat, cada racó de la nostra conversa està impregnat d’històries que parlen de respecte i amor per la natura.

Aquesta entrevista ens endinsa en la vida d’un home jove amb l’ànima d’un savi, que sap equilibrar la duresa del treball al camp amb els grans plaers de la vida. Joan Rius és la veu d’una nova generació pagesa que, en aquest dia tan especial, mira cap al futur sense oblidar d’on ve. Mentre el món celebra la vitalitat dels ecosistemes forestals, Joan ens recorda la importància de preservar la nostra connexió amb els boscos, els animals i la terra que ens alimenta.

Can Còdol de Maians és una masia restaurada del segle XVII situada al bell mig de Castellfollit del Boix i molt coneguda per la bellesa de l’entorn. Juntament amb el teu pare, Josep Rius, porteu una explotació ramadera i agrícola en actiu. Com s’estructura la vostra empresa?

A la nostra finca, tenim un petit ramat de vaques de pastura i ens dediquem a la cria i engròs de vedells. Actualment, gestionem 350 caps. Pel que fa a l'agricultura, mantenim 12 hectàrees de vinya i conreem unes 200 hectàrees de terreny, principalment cereals i farratges. La major part del que produïm es reserva per a l'alimentació dels nostres animals, i actualment som autosuficients en un 70%; és a dir, som capaços de produir el 70% del menjar de les vaques i vedells que tenim a casa. De fet, sempre hem donat molta importància al menjar que donem als animals. Mai hem comprat menjar de fora; sempre hem produït el nostre propi menjar. Si no teníem prou menjar, no teníem tant bestiar. Aquesta pràctica de no sobredimensionar la nostra explotació és una cosa que no moltes explotacions fan, però sempre ha estat important per a nosaltres.

«Mai hem comprat menjar de fora; sempre hem produït el nostre propi menjar. Si no teníem prou menjar, no teníem tant bestiar» Joan Rius
 

Ets fill de ramaders i representes la tercera generació, cert?

Exacte. Tot va començar amb el meu avi, després el meu pare, i jo vull continuar amb l'empresa de casa.

Quina és la teva primera memòria treballant al camp i amb animals?

Jo sempre he ajudat a casa amb el bestiar. Una experiència que em va marcar va ser quan era petit i vaig intentar ajudar durant un sanejament. Els vedells es van posar nerviosos i em van passar per sobre. Per sort, no em vaig fer gaire mal, però em vaig espantar i vaig aprendre que el bestiar s'ha de vigilar. La nostra feina pot ser perillosa.

Podries compartir alguna anècdota de la teva infància relacionada amb els boscos?

Recordo els hiverns amb el meu avi, anant a fer llenya. Ell sempre deia que la llenya t'escalfa tres cops: quan la talles, quan la carregues i quan la cremes. Recordo anar al bosc a fer llenya i esmorzar allà, fent una botifarra. Són records senzills, però que et marquen.

Dius que continuaràs amb la tradició familiar. T'has plantejat implementar canvis o noves metodologies?

Vivim en un món que evoluciona molt ràpidament, però actualment les opcions són aquestes: o optar per una producció intensiva o adoptar una aproximació més orientada al mercat de venda directa. A mi m’agradaria introduir canvis a l'empresa per no quedar-me estancat i m'interessa centrar-me en la venda directa. Considero que el nostre producte és molt bo, però no està gens valorat. En aquest sector, els beneficis sovint acaben en mans dels distribuïdors o les grans superfícies, malgrat que som nosaltres, els pagesos i ramaders, els que dediquem tot el nostre esforç a fer productes de qualitat. Per tant, el principal canvi que vull implementar és valoritzar el nostre producte, ja sigui a través de la venda directa o trobant nous mercats, perquè es reconegui la qualitat del que fem.

«El principal canvi que vull implementar és valoritzar el nostre producte, ja sigui a través de la venda directa o trobant nous mercats, perquè es reconegui la qualitat del que fem» Joan Rius
 

Quina formació tens?

Fa dos anys, vaig completar el Cicle Formatiu de Grau Superior en Ramaderia a l’Escola de Formació Professional Quintanes, a Les Masies de Voltregà. Després, vaig marxar al Canadà per descobrir noves maneres de produir i enfocar el negoci. Ara ja em dedico plenament a l'empresa familiar i aquest any faré la incorporació com a jove pagès.

Quins coneixements vas adquirir al Canadà que podrien ser útils per a l'empresa familiar?

Vaig treballar en una granja de vaques de carn amb 700 caps a la província d’Alberta, que és molt agrària. Allà les explotacions són molt més grans que aquí, però vaig aprendre molt sobre diferents mètodes de maneig del bestiar que podríem implementar a casa, com deixar el vedell amb la mare més temps. També vaig veure la importància d'innovar en les races de bestiar.

«Al Canadà, vaig aprendre molt sobre diferents mètodes de maneig del bestiar que podríem implementar a casa, com deixar el vedell amb la mare més temps» Joan Rius
 

Com contribueix la ramaderia extensiva a la conservació dels boscos?

La ramaderia extensiva és una de les poques solucions efectives per a la gestió dels boscos. Catalunya té un percentatge molt més alt de superfície forestal que fa 30 o 40 anys, i, a més, amb el canvi climàtic, els boscos han canviat. Però no estan gestionats adequadament i això ens porta a incendis cada vegada més grans, arribant als de setena generació, que són extremadament violents i poden arribar a afectar habitatges. Si no podem combatre aquests incendis directament, hem de prevenir-los. La millor prevenció és una bona gestió forestal, que inclou la ramaderia extensiva per mantenir l'equilibri natural del bosc.

Quin impacte creus que té el pasturatge dels vostres animals en l'ecosistema forestal del Parc Rural del Montserrat? Hi ha alguna pràctica específica que implementeu per promoure la salut dels boscos?

Després de l'incendi d’Òdena, que va cremar moltes hectàrees, es va començar a gestionar la regeneració del bosc i, més recentment, s'han obert unes 30 hectàrees de pastura en punts estratègics de gestió gràcies a un conveni signat entre els ajuntaments de la zona, l’Associació de Propietaris Forestals i la Diputació de Barcelona. I tot i que encara no hi hem introduït vaques, estem preparant els camps per a la pastura de cara a l'any que ve.

Podries compartir alguna experiència on hagis observat beneficis reals del pasturatge en els boscos?

El pasturatge ens ajuda a mantenir els boscos nets i cuidats: un bosc amb massa vegetació densa s'ofega i no permet un creixement saludable. A més, en els incendis, he observat que els focs són menys violents en boscos gestionats amb pasturatge, perquè hi ha menys matèria orgànica per cremar. Això demostra la importància de tenir boscos nets i gestionats, no només per la seva salut sinó també com a mesura de prevenció contra incendis. A més, s'han perdut algunes plantes que fa dècades eren comunes als boscos catalans, sovint per l'expansió d'espècies invasores o per la falta de gestió. Els animals, amb el seu pasturatge, ajuden a controlar aquestes espècies i, amb els seus excrements, enriqueixen la terra amb nitrogen i llavors, el que promociona el creixement de noves plantes. Tot això contribueix a una major biodiversitat.

«El pasturatge ens ajuda a mantenir els boscos nets i cuidats: un bosc amb massa vegetació densa s'ofega i no permet un creixement saludable» Joan Rius
 

Com veus el futur de la ramaderia extensiva davant els desafiaments del canvi climàtic i la preservació dels espais naturals? Creus que s'hauria de potenciar més aquest tipus de ramaderia?

Clarament, sí. Crec que és la direcció cap a la qual hem d'avançar a Catalunya: apostar per una ramaderia més extensiva i una gestió sostenible tant en l'agricultura com en la ramaderia. Veig que les Administracions ja estan prenent mesures, com la creació de noves pastures per part de la Diputació de Barcelona, i crec que els ramaders hem de continuar pressionant perquè aquest suport augmenti. Però també hem de ser conscients que el canvi climàtic ens afecta. Per exemple, si no plou, no tindrem menjar per al bestiar. A més, la falta d'aigua és un problema creixent, fins i tot en llocs on abans teníem rieres naturals on els animals de pastura podien beure. Aquests problemes ens dificulten la tasca i limiten la quantitat de bestiar que podem mantenir, afectant la nostra capacitat de gestionar els boscos.

«Crec que és la direcció cap a la qual hem d'avançar a Catalunya: apostar per una ramaderia més extensiva i una gestió sostenible tant en l'agricultura com en la ramaderia» Joan Rius
 

Quina és la teva opinió sobre les polítiques actuals de gestió forestal i com creus que podrien millorar per integrar millor la ramaderia extensiva?

Per exemple, amb les ajudes de la PAC, la Política Agrària Comuna, hi ha un desconeixement sobre la realitat dels nostres boscos. A Europa no s'entén que un bosc amb arbres pugui ser considerat pastura i això ens impedeix rebre subvencions per gestionar aquests boscos. Cal que entenguin que la situació aquí és diferent de la d'Alemanya! I, a Catalunya, el Govern ha de comprometre's i donar més suport als propietaris de boscos per promoure una gestió adequada i, alhora, ajudar els pagesos. Sense pagesia, el paisatge natural gestionat que tenim avui desapareixerà. Les polítiques actuals estan condemnant a la pagesia gairebé a l’extinció. Cada dia pleguen més ramaders i agricultors, i això provoca que el nombre de boscos i camps abandonats augmenti encara més.

Interactues amb altres actors del territori per assegurar una gestió sostenible dels boscos de casa?

Sí, especialment a través del meu pare, que està molt involucrat amb el sector forestal i dins del Centre de la Propietat Forestal. Tot i ser relativament nou en això, ja tinc alguns contactes i estic aprenent.

Tens algun lloc favorit dins dels boscos de casa on t'agradi relaxar-te o reflexionar?

Sí, la Roureda és un dels meus racons preferits, un bosc de roures i alzines. També m'agrada el collet sobre casa meva, des d'on es pot veure Montserrat, la Conca d’Òdena i  Manresa. És un lloc on sempre han pasturat les vaques i està molt ben cuidat.

Com equilibres la vida personal amb la laboral en un sector tan exigent com la ramaderia?

Costa, però va per èpoques. Quan hi ha més feina, he de deixar de banda coses personals, però també hi ha moments que em permeten fer el que m'agrada. La feina a pagès és molt sacrificada, però estic acostumat i ho porto bé. En el meu temps lliure, m'agrada anar amb moto, amb bici, i esquiar. M'agrada l'esport extrem i, quan puc, m'escapo amb els amics.

El teu pare és reconegut per la seva dedicació a la ramaderia i la seva passió per la conservació dels boscos. Quina és la lliçó més valuosa que has après d'ell?

La passió per preservar el nostre entorn és el més important que m'ha ensenyat. Ell sempre ha treballat incansablement per cuidar el territori que estimem, i això m'ha provocat el mateix desig de protegir un entorn tan únic com el nostre.

«La passió per preservar el nostre entorn és el més important que m'ha ensenyat el meu pare» Joan Rius
 

Va ser el teu pare, precisament, qui et va parlar del Tall, la sala de desfet de carn impulsada per la Diputació de Barcelona, oi?

Sí, el meu pare, que està molt involucrat en diversos projectes, em va explicar que a Marganell s’havia creat un obrador compartit on s'oferien cursos gratuïts als pagesos i ramaders per formar-se i poder fer servir la sala. Em va semblar una bona oportunitat, ja que encaixa amb la meva visió de futur, que inclou el tall i la preparació de la carn per vendre-la directament. Vaig decidir apuntar-me al curs i estic encantat amb tot el que vaig aprendre.

Consideres que les sales de desfer compartides són equipaments útils per als petits ramaders com vosaltres?

I tant! Crec que hauríem de prendre exemple de països com França o Alemanya, on els equipaments de transformació agroalimentària estan més distribuïts arreu del territori. Això ens permet als pagesos obtenir un benefici just pel nostre treball. Si evitem intermediaris i venem directament en mercats, botigues i associacions locals, el preu que rebem per la nostra carn és molt millor. Aquest és el camí que hem de seguir, allunyant-nos de les granges que es dediquen a la sobreproducció.

«Si evitem intermediaris i venem directament en mercats, botigues i associacions locals, el preu que rebem per la nostra carn és molt millor» Joan Rius
 

Podries explicar de manera senzilla com funciona la sala de desfer compartida?

Els ramaders interessats a processar personalment la seva carn i preparar lots per a la venda s'inscriuen, paguen el servei i ja poden utilitzar l'espai. Fer servir la sala representa un estalvi significatiu per als pagesos, ja que no necessiten disposar d’una instal·lació a casa seva. A més, va molt bé, perquè vas a la sala i pots processar la teva pròpia carn fàcilment.

Compartir espai també facilita la col·laboració amb altres ramaders i pagesos. Creus que això pot crear sinergies?

Sí, fer servir la sala és bo per establir contactes i aprendre d'altres. Com a agricultors, és fonamental que ens donem suport mútuament. Tenint en compte que, a Catalunya, només un 1% de la població activa es dedica a la pagesia, és essencial que ens ajudem entre nosaltres i teixim xarxes de suport.

Fins que ha entrat en funcionament la sala de desfer, com gestionàveu la transformació, distribució i venda de la vostra producció de carn?

Nosaltres ens dediquem principalment a la cria de vedella d'engreix, que venem al mercat majorista, l'única opció viable que hem trobat fins ara. També tenim un petit ramat de vaques de pastura que viuen lliures tot l'any pels boscos de casa i arrendats. Anteriorment, contractàvem els serveis d'un professional per processar la carn i preparar lots amb les vedelles nascudes a la nostra granja, però vam haver de desistir d'aquesta pràctica a causa dels alts costos i la complexitat dels tràmits involucrats. La meva intenció és reprendre aquesta activitat, especialment ara que disposem d'instal·lacions com l’obrador compartit del Parc Rural del Montserrat, que és una gran ajuda.

A més d’incrementar els costos, haver de transportar els animals per sacrificar-los en un lloc i processar-los en un altre, creus que pot estressar-los i afectar la qualitat de la carn?

Exactament. Si no es disposa d’instal·lacions a prop, el trasllat dels animals pot tenir un impacte negatiu en la qualitat de la carn. En canvi, si tot està més centralitzat dins d'un municipi o una zona, millorarà la qualitat de la carn.

Abans has mencionat la importància de revalorar la qualitat de la carn i els productes de proximitat. Et sembla que hi ha una major consciència en aquest aspecte, amb més persones disposades a pagar un preu just i interessades en l'origen del que mengen?

És cert que la tendència cap a la compra de productes locals, especialment carn, està augmentant. Tot i això, encara hi ha molta gent que, per necessitat o costum, opta per comprar carn a preus molt baixos, sense considerar-ne l'origen. Crec que caldria una major consciència des de la base, començant per l'educació en escoles i altres centres, sobre el que realment implica i costa criar un animal o produir llet. Fer aquesta feina implica treballar moltes hores i als pagesos se’ns hauria de pagar un preu just pels nostres productes. Encara que cada vegada més persones volen saber d'on provenen els seus aliments, moltes seguiran consumint "carn de safata", com dic jo.

«Crec que caldria una major consciència des de la base, començant per l'educació en escoles i altres centres, sobre el que realment implica i costa criar un animal o produir llet» Joan Rius
 

També sembla que hi ha un discurs creixent, des de diversos sectors, que recomana reduir el consum de carn. Quan escoltes això, què en penses?

És evident que la producció actual de carn és excessiva i que, en general, se’n consumeix massa. Però el meu consell a la gent que vol reduir el consum de carn és que triï carn de qualitat, és a dir, carn d'animals que han tingut una vida digna. Si menges menys carn, assegura't de conèixer-ne l'origen.

Com veus el sector de la ramaderia extensiva actualment?

Sincerament, durant molts anys s’han fet les coses malament, donant permisos per a granges de gran capacitat i subvencions que no sempre fomenten pràctiques sostenibles. I hem de canviar el model d'agricultura i ramaderia que tenim, perquè, si no ho fem, l’activitat dels petits productors serà insostenible. Les administracions haurien d'ajudar-nos més, donant suport a les petites empreses que volen sorgir i valoritzar els seus productes, a més de fer gestió forestal a través de la pastura, en lloc de recolzar granges intensives gegants que acaben exportant gran part de la seva producció.

Com a jove ramader que està en procés de fer el relleu generacional a l’explotació familiar, quina és la teva visió sobre la falta de successió al sector primari?

En el món rural, deixar la feina pot ser difícil. Els meus avis, per exemple, sempre han estat vinculats a la terra, fins i tot després de la jubilació, i crec que és un error: les responsabilitats s'han de passar correctament des del principi. A més, hi ha una falta d'interès en l’ofici: la gent no vol treballar més de vuit hores al dia per un salari que no permet ni comprar el més bàsic. Per això, és fonamental canviar la valoració dels nostres productes, perquè els pagesos hem de poder guanyar-nos la vida amb la nostra feina.

En el teu cas, et dediques al camp per seguir la tradició familiar o hi ha també una vocació personal i el desig de viure i treballar en el món rural?

Això t’ha d’agradar. Jo tota la vida he viscut a pagès i, sincerament, me’n vaig un parell d'hores a Barcelona i torno amb maldecap. És cert que abans he mencionat que em passo més de vuit hores treballant, però jo estic a gust, perquè estic fent el que m’agrada. M'encanta cuidar del bestiar i treballar la terra. Crec que aquesta passió la portes a dins. Si has crescut en aquest entorn, t'aporta molts avantatges des de petit, tant en aprenentatges com en experiències. I això et motiva a voler continuar, a fer les coses bé, a cuidar del bestiar i a tirar endavant l'empresa familiar.

«Si has crescut en aquest entorn, t'aporta molts avantatges des de petit, tant en aprenentatges com en experiències. I això et motiva a voler continuar, a fer les coses bé, a cuidar del bestiar i a tirar endavant l'empresa familiar» Joan Rius
 

Creus que si hi hagués més joves ramaders amb la teva mentalitat, això beneficiaria el territori i la societat?

Els ramaders som conscients que, si volem dedicar-nos a això, les coses han de canviar, ja que el model actual és insostenible. Veig molts joves del sector motivats i amb ganes de canviar les coses. Però és necessari que se'ns doni l'oportunitat. Les administracions i els consumidors han de ser conscients del que compren i del valor dels nostres productes.

Quin valor li dones a la iniciativa de BCN Smart Rural per impulsar al territori una xarxa d’obradors compartits?

Actuacions com aquesta són fonamentals per ajudar als professionals del sector, especialment als joves que comencen i volen dedicar-se a la venda directa. Aquest tipus d’equipaments ens faciliten molt les coses i s’haurien de tornar a implementar. De fet, si mirem enrere, fa 40 anys, hi havia una sala de desfer gairebé a cada municipi.

Una sala de desfer compartida, pot obrir un ventall d'oportunitats de negoci?

Sí, aquest tipus d’equipaments et permet gestionar tu mateix la producció i optar per vendre-la directament. Però cal reconèixer que trobar els teus propis clients no és una tasca fàcil. I, al cap i a la fi, la nostra feina principal no és ser ni carnissers ni comerciants. El que nosaltres volem és cuidar els animals, però ens hem de dedicar també a la venda perquè ens paguin una mica millor els nostres productes.

— Lola Mayenco —