A la demarcació de Barcelona, els obradors I escorxadors compartits sempre han jugat un paper fonamental en el desenvolupament de les zones rurals i han permès posar al mercat productes elaborats de forma artesana per les famílies del territori. Malauradament, la industrialització progressiva del sector agroalimentari ha obligat a tancar molts d’aquests equipaments, generant un buit que afecta de forma negativa als joves emprenedors del sector agroalimentari.

Aquesta situació ha provocat que la Diputació de Barcelona impulsi la posada en marxa d'equipaments compartits que puguin donar servei a persones amb idees de negoci i ganes de materialitzar-les. I, de fet, dels quinze espais col·lectius de transformació agroalimentària que hi ha actualment en funcionament a les comarques barcelonines, sis han comptat amb el suport de la corporació: són la formatgeria del Lluçanès, la sala de desfer del Parc Rural del Montserrat, l'obrador d’horta del Bages, l'escorxador mòbil de la Catalunya Central, el petit escorxador modular del Moianès i la sala de desfer i sacrifici del Montseny.

A ‘Territori artesà’, el nou curtmetratge de les ‘Històries BCN Smart Rural’, Anna Puig i Joan Rius ens presenten els dos equipaments col·lectius que fan servir actualment per elaborar i transformar els seus productes agroalimentaris. Els acompanya la geògrafa i consultora Anna Roca, qui explica la importància dels obradors i escorxadors compartits a l’hora de potenciar la transició cap a un model alimentari més sostenible, proper i inclusiu.

Emprenedoria agroalimentària

El curtmetratge també se centra en els avantatges de fer servir un espai compartit per materialitzar els projectes d'elaboració d’aliments artesans. Descobrim, per exemple, que per als emprenedors que inicien el seu camí i volen provar com funcionen al mercat els seus productes, tenir la possibilitat d'utilitzar un obrador col·lectiu baixa considerablement la inversió inicial i redueix molt els riscos. A més, com aquests espais compten amb tota la maquinària necessària per desenvolupar una o diverses activitats agroalimentàries, els usuaris poden experimentar amb diferents processos de treball i tipus d’elaboracions, i descobrir els que són més interessants comercialment. Així mateix, el fet que tant l’espai com les eines respectin rigorosament la normativa vigent, els hi permet elaborar aliments que compleixen amb totes les garanties sanitàries i de qualitat exigibles. Finalment, l’estalvi de costos repercuteix en el preu final del producte i això fa que els nous artesans puguin oferir aliments de la més alta qualitat a un preu apte per a la majoria de les butxaques.

Per altra banda, molts d’aquests equipaments ofereixen cursos específics en temes agroalimentaris, econòmics o comercials, i ja sabem que la formació continua és una de les claus de l’èxit empresarial. Alguns també inclouen serveis d’assessorament individual amb seguiment dels projectes d’emprenedoria. I no podem oblidar les oportunitats d’intercanvi d’experiències que solen promoure aquests espais: flexibles, àgils, adaptables i de dimensions reduïdes, els obradors compartits faciliten les relacions i els contactes entre les persones.

Per a més informació sobre la Xarxa d’Obradors Compartits que impulsa la Diputació de Barcelona, podeu escriure a Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona.

— Redacció BCN Smart Rural —