Ricard Ramon i Sumoy (Tarragona, 1976) és cap d'unitat adjunt a la direcció general d'Agricultura de la Comissió Europea i, des d’aquest alt càrrec, no només ha pogut participar en el disseny i la negociació de la futura Política Agrària Comuna, sinó que també ha treballat activament en la integració de la PAC amb les mesures del Pacte Verd Europeu.

A aquest politòleg de formació, professió i vocació, la temàtica no li és aliena: de fet, va créixer en una família dedicada al món de l’avicultura al Camp de Tarragona. I tampoc semblen fer-li gens de por els processos de canvi. Tenia 10 anys quan es va fer efectiva l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, i encara que va viure en primera persona l’augment de la competència en molts productes, aviat va entendre els efectes positius de l’adhesió, ja que va empènyer el sector a modernitzar-se i a integrar uns estàndards ambientals que no tenia.  

Créixer en un poble on tota la cultura girava al voltant d’un riu que ell sempre va veure sec i fortament alterat per l’acció humana, el va ajudar a comprendre que hi ha moments a la història en què cal canviar de direcció. Precisament per aquest motiu, hem volgut parlar amb ell: ens interessa saber si creu que és possible compatibilitzar el desenvolupament agrari i econòmic amb la biodiversitat i el respecte pels recursos naturals. Més concretament, volem que ens expliqui els objectius de l’estratègia europea “Biodiversitat 2030” i com pot contribuir a accelerar la transició cap a un model agroalimentari més sostenible.

Quines implicacions té l'estratègia Biodiversitat 2030 per a les pràctiques agrícoles i ramaderes del territori? Per què és tan important la biodiversitat en l'alimentació?

L’estratègia Biodiversitat 2030 té importants implicacions pel conjunt de l’economia i la societat. Per començar, és important recordar que més de la meitat del Producte Interior Brut mundial depèn de la natura i dels serveis que aquesta presta. I les activitats agràries no només en depenen fortament, sinó que a més tenen un gran impacte en l’ús dels recursos del planeta. En temes específics de biodiversitat, aquesta és fonamental per tal de garantir la seguretat alimentària a llarg termini. És ben sabut que la pèrdua de diversitat biològica suposa una amenaça per als sistemes alimentaris, ja que influeix negativament en els rendiments dels cultius i pot posar en perill la seguretat alimentària i la nutrició de la població. No hem d’oblidar que més del 75% dels aliments que es produeixen arreu del món depenen de la pol·linització dels insectes.

«Més de la meitat del Producte Interior Brut mundial depèn de la natura i dels serveis que aquesta presta» Ricard Ramon

Quines són les principals causes de la pèrdua de biodiversitat a l'agricultura? Com de greu és el problema segons evidències científiques?

En les darreres quatre dècades, la població mundial de fauna salvatge s’ha reduït en un 60% com a conseqüència de l’activitat humana, i el 75% de la superfície terrestre ha estat alterada. I en ambdós processos han jugat un paper clau tant la urbanització com la intensificació agrària. En el cas concret de l’agricultura, les causes són molt diverses i engloben des de l’ús excessiu dels pesticides químics fins a l’expansió dels monocultius.

«La pèrdua de diversitat biològica suposa una amenaça per als sistemes alimentaris» Ricard Ramon

Quines són les pràctiques agrícoles que contribueixen a preservar la biodiversitat?

Hi ha moltes pràctiques que contribueixen a preservar i millorar la biodiversitat; ara bé, és important tenir en compte que aquestes actuacions s’han d’adaptar a les especificitats de cada ecosistema agrari. Des de la Comissió Europea hem difós una llista de bones pràctiques a tenir en compte en la nova PAC, i hi trobem, per exemple, l’establiment i el manteniment d’elements del paisatge, la introducció de guarets, el foment de rotacions de conreus, la inclusió de lleguminoses, la promoció d’activitats tradicionals de pastura extensiva (com pot ser la transhumància), la planificació del calendari de cultius en funció de les nidificacions de certes espècies, la creació d’hàbitats seminaturals, l’establiment de les poblacions d’insectes pol·linitzadors, etc. Òbviament, la promoció de l’agricultura ecològica o dels models agroecològics també contribueix a la biodiversitat.

«Més del 75% dels aliments que es produeixen arreu del món depenen de la pol·linització dels insectes» Ricard Ramon

A la Unió Europea, com d’esteses estan les pràctiques sostenibles tot just esmentades?

Depèn molt de cada estat i de cada regió: és difícil generalitzar. També cal tenir en compte que els impactes són molt diferents en funció de cada ecosistema i en funció del nivell d’intensificació implantat. Dit això, en el futur serem més ambiciosos i, com hem establert a l’estratègia Biodiversitat 2030, exigirem que el 10% de la superfície agrària inclogui elements paisatgístics que fomentin la diversitat biològica. És a dir, els camps de conreu hauran d’incorporar bandes de protecció, guarets, espais no productius, murs, etc.

L'estratègia Biodiversitat 2030 és un marc polític clau per a la conservació de la biodiversitat relacionada amb les pràctiques agroalimentàries. Què cal fer per millorar l'eficàcia de les seves mesures?

Primer hem de millorar l’extensió d’un model de producció menys intensiu i molt més respectuós amb el medi ambient; per aquest motiu, des de la Comissió Europea aspirem a que un 25% de les terres agrícoles del Estats membres es conreïn de manera ecològica. Però també aspirem a reduir l’ús i el risc de pesticides en un 50%. Per aconseguir-ho, és important que totes les administracions remem en la mateixa direcció, i que els diferents instruments financers disponibles, sobretot la nova PAC, serveixin per recolzar els esforços que han de fer els pagesos.

«És important que totes les administracions remem en la mateixa direcció, i que els diferents instruments financers disponibles, sobretot la nova PAC, serveixin per recolzar els esforços que han de fer els pagesos» Ricard Ramon

Penseu que cal millorar el coneixement que tenen els pagesos sobre els efectes que té la pèrdua de biodiversitat en la producció d’aliments, per estimular el seu entusiasme a l’hora d’accelerar la transició cap a una agricultura més sostenible i aconseguir un maneig més respectuós amb el medi ambient?

La pagesia ja està fent esforços considerables i ja està incorporant pràctiques de producció més sostenibles. Ara bé, aquests esforços s’hauran d’intensificar, i per això és fonamental que els nous plans estratègics de la PAC, que entraran en vigor a partir de 2023, estiguin a l’alçada i incorporin mesures ambicioses. En aquest sentit, una innovació clau són els anomenats “ecoesquemes”,  un nou instrument que permetrà finançar amb recursos del primer pilar de la PAC (és a dir, pagats en la seva totalitat amb pressupost europeu) pràctiques agrícoles i ramaderes que tinguin un impacte més beneficiós en el medi ambient i el clima. També comptarem amb mesures agroambientals cofinançades, que hauran de ser més ambicioses i tenir una millor dotació econòmica. Així mateix, amb la nova PAC volem promoure nous models de suport a pràctiques ambientals, amb incentius que vagin més enllà de la compensació, i amb nous mecanismes més centrats en l’obtenció de resultats. També és important la visió sinèrgica, i aprofitar la nova PAC com a excusa per tal d’alinear estratègies nacionals, regional o locals amb l’esperit del Pacte Verd Europeu. En aquest sentit, convé no oblidar que les administracions més properes al ciutadà tenen molt a dir i poden jugar un paper molt important per avançar en la direcció del Pacte Verd Europeu.

L’agricultura local i sostenible, pot salvar la biodiversitat? L’agricultura familiar a petita escala és millor per al medi ambient? Quina mida d’explotació agrària és millor per al planeta?

No hi ha un model concret. De fet, nosaltres pensem que totes les explotacions han de ser sostenibles, siguin grans o petites. De fet, pensem que la dimensió ideal és aquella que permet garantir el respecte al medi ambient i al mateix temps assolir la viabilitat econòmica. Atès que les explotacions més grans tenen economies d’escala, amb la nova PAC s’afavoriran les explotacions petites i mitjanes i aquestes rebran un suport financer addicional.

Com recolza l'estratègia Biodiversitat 2030 els esforços per lluitar contra el canvi climàtic?

Són dues estratègies complementàries. De fet, el canvi climàtic té un gran impacte en la biodiversitat i per això cal afrontar els dos reptes de manera conjunta. A més, a la Comissió Europea pensem que si prenem mesures ambicioses per millorar la qualitat del sòl i la seva capacitat per capturar carboni estarem contribuint a augmentar la biodiversitat i a lluitar contra el canvi climàtic. En aquest sentit, m’agradaria insistir en la importància d’una bona gestió de les pastures, ja que és un element important que es promourà en el context de la nova Política Agrària Comuna i que convé estimular en els futurs plans estratègics.

«El canvi climàtic té un gran impacte en la biodiversitat i per això cal afrontar els dos reptes de manera conjunta» Ricard Ramon

Creieu que els agricultors han de fer canvis substancials i fer front a la necessitat de resoldre problemes relacionats amb la pèrdua de biodiversitat per protegir el futur dels nens que creixen ara?

El canvi ha de ser gradual, per tal de no posar en risc la viabilitat de les explotacions agràries, que en alguns casos ja es troben en una situació molt vulnerable. Però al mateix temps ha de ser un canvi irreversible, que permeti interioritzar la transició ecològica. No hem d’oblidar que, al cap i a la fi, la societat avança en aquesta direcció, i els propis consumidors són cada cop més exigents pel que fa al model de producció d’aliments. Per això també és important treballar la vessant de la demanda, i que el consumidor i el conjunt de la cadena alimentària sigui capaç de pagar per uns béns públics que el mercat no remunera. Des de la Comissió Europea oferirem importants incentius financers, però convé que tots els actors (productors, administracions i consumidors) siguem capaços d’avançar en la mateixa direcció. Pensem que produir aliments en explotacions agràries viables i al mateix temps protegir el medi ambient és totalment compatible.

— Lola Mayenco —