La jornada 'Alimentem Barcelona' aplega més de 200 participants, principalment tècnics i regidors d’ajuntaments i altres ens locals de la província.
La Diputació de Barcelona va acollir ahir una jornada històrica sobre polítiques alimentàries municipals que, sota el títol ‘Alimentem Barcelona’, va reunir un ampli ventall d'administracions públiques catalanes amb competències en alimentació, en una trobada sense precedents per la seva dimensió i caràcter integrador. Organitzada conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i amb la col·laboració de l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible (OCAS), la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, la iniciativa va congregar més de 200 participants, principalment tècnics i regidors d’ajuntaments i altres ens locals de la província. L’acte va comptar amb la intervenció d’experts nacionals i internacionals, que van aportar experiències valuoses en la transformació dels sistemes alimentaris de proximitat.
"La gestió dels espais agraris és un dels grans reptes que tenim a la província de Barcelona", va afirmar Xesco Gomar, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació, qui va subratllar que el suport a l'espai agrari "és un compromís de 365 dies a l'any".
La presidenta de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i vicepresidenta d'Acció Climàtica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Janet Sanz, va presentar dades alarmants sobre la situació actual: "En els últims 60 anys hem perdut entre el 60% i el 80% del sòl agrícola metropolità". Sanz va destacar que l'àrea metropolitana només produeix el 2% del que consumeix en fruites i verdures, i el 0,5% en carn, xifres que evidencien una "gran dependència de l’exterior".
Josep Montasell, cofundador del Parc Agrari del Baix Llobregat, va posar en relleu la importància de la connexió emocional amb l'entorn, assenyalant que "el més pròxim no és el que tenim més a prop, sinó el que sentim més a prop". Anna Roca, consultora de projectes agroalimentaris, va destacar la necessitat de vertebrar les iniciatives municipals a través del diàleg, remarcant que "els ajuntaments ja estan fent coses, però s'haurien d'articular amb la resta d'agents de manera més dialogada". Roca va emfatitzar la importància de reduir la dependència alimentària i va subratllar que l’estratègia alimentària en una ciutat intel·ligent és essencial per garantir la subsistència alimentària de tota la població, especialment dels col·lectius més vulnerables.
Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i coordinadora del programa Barcelona Agrària, va instar els ajuntaments a impulsar polítiques alimentàries pròpies. "L'alimentació forma part de moltes polítiques municipals, són intersectorials. Cal avançar cap a un model més saludable, sostenible i de proximitat", va assegurar. Callau va posar de manifest algunes dades rellevants del sistema alimentari del territori: als 311 municipis de la província es preparen 18 milions d'àpats diaris, es llencen 35 kg de menjar per persona cada any, i el sector alimentari genera el 30% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per això, va animar els ajuntaments a aprofitar les seves competències en àmbits com l'abastament d'aigua, el control d'aliments, la gestió de residus, els mercats, la protecció mediambiental, l’urbanisme o la defensa de les persones consumidores per transformar el model alimentari actual.
La jornada va servir per presentar diverses iniciatives innovadores, entre elles l'Oficina Conjunta d'Alimentació Sostenible (OCAS), un instrument interadministratiu pioner que coordina els esforços de diferents institucions del territori. Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia de la Generalitat de Catalunya, va anunciar que "més del 50% dels aliments han de ser de proximitat" i va destacar la importància d'impulsar la futura Llei de l'Alimentació de Catalunya, que establirà un marc normatiu transformador per garantir l'accés a aliments saludables, l'equitat en la cadena alimentària i la seguretat alimentària del territori.
Per la seva banda, Màxim López, gerent de l'Institut Municipal de Mercats, va posar en valor la trajectòria de Barcelona en aquest àmbit: "Fa 30 anys que l'ajuntament fa dels mercats municipals una forma de relacionar-nos amb l'entorn". López va subratllar la necessitat d'una visió integradora: "Cal veure com sumar tots els agents, des del productor fins al consumidor, tenint en compte tota la cadena".
Les experiències internacionals van demostrar que la transformació dels sistemes alimentaris urbans no només és possible sinó imprescindible. Elisa Porreca, responsable de Política Alimentària de l'Ajuntament de Milà, va explicar com la ciutat italiana ha aconseguit reduir el consum de carn vermella als menjadors escolars a través d'una estratègia integral que inclou formació al professorat i tallers amb les famílies. Per la seva part, Philippe Lemanceau, de Dijon Métropole, va presentar un innovador pacte territorial que trenca amb la tradicional divisió entre àmbits urbans i rurals, creant sinergies entre productors locals i el sector de la restauració.
Josep Manuel Pérez, representant de València, va destacar el paper de la ciutat en xarxes com Municipis per l'Agroecologia i va compartir l'experiència dels consells alimentaris sectorials consultius, que han permès treballar la governança de manera transversal amb agents socials i organitzacions professionals. Des de Barcelona, Manel Torrent va subratllar que l'adhesió al Pacte de Milà ha estat el punt de partida per desenvolupar l'estratègia Barcelona 2030, que s’ha materialitzat amb la creació de l'OCAS com a instrument de coordinació interadministrativa per impulsar un sistema alimentari més saludable i sostenible per a tota la ciutadania.
Un altre dels moments destacats de la jornada va ser la intervenció de Gisela Varias, de Terra Pagesa, una iniciativa d'Unió de Pagesos amb la col·laboració de diverses administracions. Varias va presentar un projecte innovador que fomenta la comercialització i el consum de productes de proximitat i de temporada de la petita i mitjana pagesia de Catalunya.
Per cloure la jornada es van dur a terme una sèrie de tallers de mentoria sobre polítiques alimentàries locals, que van explorar quatre etapes clau: la preparació del terreny, el disseny de la carta alimentària, l'elaboració del pla alimentari i la creació de consells alimentaris. Els tallers van posar de manifest els reptes de cada fase, com ara la necessitat de generar consens, aconseguir participació ciutadana, involucrar tots els agents del sistema alimentari i crear estructures de governança que permetin transformar les estratègies en accions concretes. Entre els experts de l'àmbit local que van compartir les seves experiències als tallers hi va haver representants de l'Espai Agrari de Mataró, el Parc Agrari de la Conca d'Òdena, l'Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Sònia Callau va celebrar l’interès creixent dels municipis per desenvolupar les seves pròpies estratègies alimentàries. Aquesta tendència, segons Callau, reflecteix un compromís creixent per avançar cap a models més sostenibles, saludables i resilients, que responguin a les necessitats locals i contribueixin a la transformació del sistema alimentari.
Per a més informació sobre com dissenyar i implementar estratègies alimentàries locals, pots escriure a Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i coordinadora del programa Barcelona Agrària.
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
