Divendres 7 de maig va tenir lloc la cinquena trobada de creativitat competitiva que organitza la Diputació de Barcelona en el marc del BCN Smart Rural, un projecte cofinançat per la Unió Europea a través dels fons FEDER. Les jornades permeten conèixer de primera mà la visió de futur dels sistemes agraris i alimentaris que tenen els alcaldes, regidors, tècnics i experts en desenvolupament agrari de la demarcació, i entendre les accions que voldrien prioritzar en els seus municipis. Totes aquestes dades, estratègies i propostes d’actuació seran recollides en una nova plataforma digital que està desenvolupant la Diputació de Barcelona i que servirà per donar resposta a les necessitats i els reptes identificats en els diferents territoris.

Aquesta cinquena jornada va comptar amb la participació activa de Montserrat Barniol, alcaldessa d’Alpens, Marissa Trullàs, regidora de Desenvolupament Rural d’Artés, i Uriel Montesinos, regidor de Promoció Econòmica de Navàs, entre altres responsables polítics, tècnics i experts en l’àmbit de l’agroecologia i els sistemes alimentaris de proximitat de les comarques del Moianès i el Bages. Tots van ser convidats per Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial de la Diputació de Barcelona i coordinadora de l’estratègia BCN Smart Rural, a «fugir de visions aïllades» i «impulsar de manera coordinada un sistema agroalimentari sostenible i en clau de proximitat».

Recuperar les hortes

Organitzada en format telemàtic, la sessió va començar repassant les principals característiques del sector agroalimentari als pobles i ciutats de la Catalunya Central. Entre les dades analitzades, destaca la disminució del nombre d’explotacions agràries i l’augment de la seva dimensió, a més del predomini del conreu de cereals, que ocupen el 74% de la superfície agrícola del territori. També, el fet que el 41% dels titulars de les explotacions té més de 60 anys i que només n’hi hagi un 25% de dones.

Però les dades que més van alertar els assistents van ser la poca superfície dedicada a conreus (només el 22% del total), la limitada implantació de l’agricultura ecològica (només el 7% de la superfície total cultivada), l’escassetat de mercats (només hi ha una mercat municipal i dos de pagès en un territori format per 40 municipis i amb una població de 194.500 habitants), i, sobretot, la pèrdua progressiva dels conreus d’horta. De fet, segons dades del darrer informe d’anàlisi BCN Smart Rural, titulat “Terres que alimenten”, ni el Bages i el Moianès tenen prou terres dedicades al cultiu d’hortalisses i fruita dolça com per alimentar la seva població amb productes locals.

Amb la mirada en l’horitzó 2030-2050

Un cop analitzats els indicadors actuals, els participants a la trobada van ser dividits en dos grups, on se’ls va animar a apuntar a l’horitzó 2030-2050 i debatre sobre les qüestions següents:

1. Com facilitem el relleu generacional i l'accés a la terra, tant en persones de tradició pagesa com a la nova pagesia?

2. Com incrementem el valor afegit dels productes agraris locals i la rendibilitat de les microempreses del sector agroalimentari?

3. Com baixem les emissions generades per la producció i el transport d’aliments? I com incrementem la capacitat de segrest de carboni per part del sòl agrari? És a dir, com podem aconseguir que els sistemes alimentaris del nostre territori assoleixin i fins i tot contribueixin globalment a reduir a zero la seva petjada de carboni?

4. Com aconseguim que el 100% de les escoles serveixin aliments locals o de proximitat?

5. Com organitzem la venda d’aliments garantint el dret de la ciutadania a comprar productes locals?

6. Com impulsem el consum d’aliments de proximitat, ja sigui a les llars, els restaurants o a les cantines d’empreses, hospitals, serveis públics, etc.?

Els participants van tenir l’oportunitat de compartir la seva visió sobre les propostes d’actuació i els reptes de futur en cada una d’aquestes temàtiques, i prioritzar les accions a desenvolupar mitjançant una aplicació de votacions en línia.

Concretament, els experts del Moianès i el Bages van donar una importància especial al fet d’apropar productors i consumidors d’aliments locals mitjançant sistemes de venda directa o en circuit curt; impulsar els bancs de terres i els serveis d’intermediació gratuïts que posin en contacte propietaris de camps de conreu en desús amb persones que vulguin iniciar una activitat agrària; i posar en valor l'alimentació de proximitat, informant la ciutadania sobre els beneficis que aporta el seu consum per a la salut de les persones i del planeta.

Més informació sobre les trobades de creativitat competitiva en aquest enllaç.

— Redacció BCN Smart Rural —