Anna Roca (Banyoles, 1959) és una figura destacada en el camp de la geografia i la consultoria agroalimentària a Catalunya. Amb arrels en una família de carnissers, va forjar des de petita una vinculació especial amb la terra i els seus cicles, una fascinació que la va impulsar a estudiar Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta elecció va enfortir el seu compromís amb la pagesia i el món rural, una devoció que ha perdurat al llarg dels anys.

Després d'exercir diversos càrrecs de responsabilitat, com ara ser cap del Servei de Documentació de la Cambra Agrària de Girona i membre del comitè tecnicocientífic de la Fundació Agroterritori, Anna ha consolidat la seva carrera com a professora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i com a consultora en iniciatives de dinamització agroalimentària. La seva participació en el programa BCN Smart Rural l'ha portat a coescriure diverses publicacions rellevants, com "Alimentem Barcelona" i "Nova pagesia", i aviat publicarà “Territori artesà”, una guia pràctica per a la creació d’obradors compartits i petits escorxadors d’iniciativa local que veurà properament la llum gràcies al suport de la Diputació de Barcelona. A més, és coautora, juntament amb Pau Clua, Maria Nicolau i Maria José Valiente, de “Visca la terra” (Rosa dels Vents, 2022), una obra de gran interès per a persones que desitgen cultivar, cuinar o consumir de manera responsable els productes de Catalunya.

La passió d’Anna Roca per desxifrar les complexitats del sistema alimentari i el seu afany per col·laborar en projectes que promouen un model alimentari més sostenible i inclusiu, l’han convertida en una veu molt respectada dins i fora de l’àmbit acadèmic. En aquesta conversa, ens convida a explorar el seu univers mentre reflexiona sobre els desafiaments i les possibilitats del sector agroalimentari del territori.

Què et va impulsar a especialitzar-te en geografia i consultoria agroalimentària, i què t’inspira a col·laborar en projectes per a un model alimentari més sostenible i inclusiu?

L’agricultura ha estat sempre un eix central en la meva carrera. Durant els meus estudis de geografia, em va captivar la teoria de sistemes del geògraf alemany Walter Christaller, que descriu la distribució de les activitats agrícoles en formes hexagonals, basant-se en variables com la demografia, la distància, la rendibilitat i els costos. Més endavant, vaig aprofundir en la teoria i la pràctica de la Política Agrícola Comuna (PAC), realitzant diversos projectes de recerca. Vaig estudiar com l'aplicació de les polítiques agràries a nivell local ha provocat canvis irreversibles en els models de petites i mitjanes empreses agroalimentàries, que tenen un rol essencial i estratègic pel territori. El camp s’ha convertit en un gran negoci i això ha tingut un impacte significatiu en les empreses familiars tradicionals, que o bé s’han adaptat diversificant la seva producció i comercialització, o bé han desaparegut.

«El camp s’ha convertit en un gran negoci i això ha tingut un impacte significatiu en les empreses familiars tradicionals, que o bé s’han adaptat diversificant la seva producció i comercialització, o bé han desaparegut» Anna Roca

Com creus que la teva formació acadèmica i les teves experiències prèvies han impactat la teva visió sobre la interrelació entre l'alimentació, el medi ambient i la societat? Quins valors personals creus que han estat fonamentals en el teu desenvolupament professional i en el teu compromís amb projectes com BCN Smart Rural?

El treball de camp m’ha permès connectar directament amb la realitat de la terra i les persones que la conreen, obtenint informació i relats de primera mà. Aquesta interacció directa és essencial per comprendre les relacions entre la societat i l’entorn. Trepitjant el territori he pogut descobrir que, tot i la fragmentació de les activitats agràries, la cooperació i la cerca d’aliances són elements que defineixen el teixit comunitari. No hi ha dubte que les persones som el producte de nombroses interaccions i, en el meu cas, aprofundir en la connexió entre els aliments, el territori i la societat m’ha servit per entendre l’estructura, les relacions i les dinàmiques del nostre entorn. 

Hi ha alguna persona que hagi tingut un impacte especialment significatiu en la teva carrera?

Al llarg de la meva trajectòria, m’han deixat empremta moltes persones, des de professors com Helena Estalella en geografia rural, fins a professionals dels sectors agrari i pesquer que combinen la seva tasca diària amb l’activisme. Gràcies a la meva professió, he tingut el privilegi de poder entrevistar moltes persones que treballen amb discreció i passió, tot i que potser no reben el reconeixement que es mereixen. D’elles he après valors com la paciència, el compromís i la il·lusió per la feina ben feta. Seleccionar una sola persona és un repte, però potser destacaria Josep Ramírez, un ramader d’ovelles a qui vaig entrevistar durant la creació del llibre “Visca la terra”. Em va impactar la seva capacitat per revitalitzar l'Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny i reobrir l’escorxador local amb l’objectiu de promoure la venda directa a botigues de proximitat. La determinació d’en Josep davant de nombrosos obstacles va reforçar el meu compromís amb el desenvolupament sostenible de l’agricultura i la promoció d’una alimentació de proximitat.

En la teva tasca com a consultora agroalimentària, has contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la Xarxa d’Obradors Compartits, promoguda per la Diputació de Barcelona. De fet, ets una de les protagonistes del curtmetratge “Territori artesà”, que presenta els equipaments col·lectius d’àmbit supramunicipal que impulsa la corporació amb l’objectiu de donar servei als joves emprenedors del sector agroalimentari. Ens podries explicar què és un obrador compartit?

Un obrador compartit és un equipament dedicat a la transformació i elaboració de productes agraris per convertir-los en aliments. Són instal·lacions especialitzades en elaboracions específiques, ja sigui la producció de galetes, formatges, vi, derivats de la carn, etc. Les persones que hi treballen comparteixen uns valors comuns i una complicitat que els permet col·laborar en projectes conjunts.  

«Les persones que treballen als obradors compartits comparteixen uns valors comuns i una complicitat que els permet col·laborar en projectes conjunts» Anna Roca

Quins avantatges ofereix un obrador compartit en comparació amb un obrador unipersonal o empresarial?

Els obradors compartits no només permeten la transformació individual dels productes com en un obrador convencional, sinó que també possibilita la cooperació en altres àmbits. A més, els obradors compartits aporten valors com la complicitat, la confiança, la companyonia i el sentit de comunitat. Aquests principis, que abans es podrien considerar part de l'economia informal o del bon veïnatge, ara es converteixen en elements clau per a l'emprenedoria i el desenvolupament dels projectes agroalimentaris. A més, l'objectiu d'un obrador compartit no és només la seva activitat d’elaboració específica sinó també la capacitat de generar sinergies i afavorir el sorgiment de nous projectes per part de la joventut del territori.

Per tant, podríem dir que és un tipus d’equipaments que beneficia no només la persona que l'utilitza, sinó que també enriqueix el territori?

Exactament. Aquests espais impulsen altres activitats i això és crucial per incrementar el dinamisme agroalimentari a les zones rurals. Aquesta dinamització permet desenvolupar noves idees i projectes, incentivant la creativitat i l’emprenedoria. Així, a partir d’idees senzilles, es poden generar col·lectivament altres projectes que impactin de manera positiva en el territori i en la vida dels joves.  

«A partir d’idees senzilles es poden generar col·lectivament altres projectes que impactin de manera positiva en el territori i en la vida dels joves» Anna Roca

Quina és la situació actual dels obradors compartits a Catalunya? N’hi ha suficients al territori?

Actualment, a Catalunya, hi ha una vintena d'obradors compartits, i molts d'ells es troben en una fase inicial de desenvolupament. No obstant això, la seva implementació avança a bon ritme, ja que cada vegada hi ha més interès i suport per part de l'administració i la societat. Cal recordar que no es tracta simplement de crear obradors de manera massiva, sinó de consolidar-los i integrar-los al territori, adaptant-los a les seves circumstàncies particulars i potenciant-ne la relació amb la producció local.

Podries destacar algun d'aquests obradors compartits?

Cadascun dels obradors té la seva pròpia singularitat i valor, però si hagués de destacar-ne un, seria el de Concactiva, el pioner en aquest àmbit. Creat el 2007, aquest viver de celleristes ofereix un espai on els emprenedors poden aprendre i desenvolupar els seus projectes amb suport i assessorament. Un cop el projecte està consolidat, els participants estan preparats per emprendre el seu camí de manera independent. Aquesta és la finalitat última d’un obrador compartit.

Quins altres obradors destacaries?

Altres exemples interessants són el de Tagamanent, que ha prosperat gràcies al suport de l’administració local, i el d’Espigoladors, al Parc Agrari del Baix Llobregat, un projecte innovador que transforma els excedents agraris en productes de valor afegit. També cal esmentar l’obrador compartit de la Cooperativa Tres Cadires, a Arbeca, que no només elabora vins i licors, sinó que també prioritza la divulgació i l'acompanyament als productors locals, i Ecocentral, que tot i ser una iniciativa privada, ofereix un espai per a la pagesia per dur a terme les seves transformacions. Cada equipament, a més de promoure l’elaboració de productes alimentaris específics, pot contribuir a la promoció del territori i al foment de la identitat local mitjançant la divulgació, la col·laboració o la creació de segells d’identificació geogràfica, entre d'altres.

Creus que els obradors compartits promouen un canvi de model alimentari més saludable i de més qualitat?

Efectivament, els obradors compartits són part integral d’un nou model agroalimentari, que es desmarca del model tradicional agressiu amb el medi ambient i basat en la producció massiva. Aquests espais s’alineen amb l’alternativa proposada per la Unió Europea, on l’alimentació no només es considera en termes de consum, sinó també com a sinònim de salut, justícia i equitat. El Pacte Verd Europeu, iniciat el 2019, representa un avanç significatiu en aquesta direcció, i inclou estratègies com “Del Camp a la Taula”, que promouen una producció més ecològica, prioritzen les pràctiques agroecològics i fomenten la revalorització dels productes locals. És un canvi de paradigma que s'oposa a les dinàmiques de producció massiva, com les observades en la producció lletera, i que busca valoritzar els recursos locals de manera sostenible i responsable.

«Els obradors compartits són part integral d’un nou model agroalimentari, que es desmarca del model tradicional agressiu amb el medi ambient i basat en la producció massiva» Anna Roca

A l’hora de potenciar la transició cap a un model alimentari més sostenible, saludable i proper, uns altres equipaments molt importants són els escorxadors compartits. Què són exactament i en què es diferencien dels grans escorxadors industrials?

Els escorxadors compartits són instal·lacions de baixa capacitat i molt diferents dels grans escorxadors agroindustrials. En comptes de centrar-se en la producció massiva, aquestes instal·lacions treballen menys dies a la setmana, processen menys animals i fomenten la col·laboració entre ramaders i carnissers locals. En el passat, els escorxadors municipals van sorgir com a resposta a normatives que obligaven els pobles a tenir els seus propis escorxadors per abastir de carn la població local. Però, amb el temps, molts d'aquests escorxadors han tancat a causa de normatives més estrictes d'higiene i seguretat alimentària. Avui dia, a Catalunya, tenim uns quaranta escorxadors, tots de titularitat municipal, i pocs compartits. No obstant això, juguen un paper vital en la sostenibilitat dels ramaders locals, ja que redueixen la necessitat de transportar els animals llargues distàncies per ser sacrificats, disminuint els costos de producció i millorant el benestar animal.

«Els escorxadors municipals juguen un paper vital en la sostenibilitat dels ramaders locals» Anna Roca

D'entre els escorxadors de baixa capacitat, quin en destacaries?

Les noves normatives d'higiene alimentària han permès el desenvolupament d'escorxadors col·lectius i cooperatius que segueixen la mateixa línia dels obradors compartits. A Catalunya, destacaria l'escorxador mòbil impulsat pel programa BCN Smart Rural. Aquesta iniciativa, situada en un camió i, per tant, sense instal·lacions físiques fixes, és una alternativa innovadora per als petits ramaders de la Catalunya Central. De manera rotativa, l’escorxador mòbil visita les explotacions i realitza el sacrifici dels animals, complint amb normatives estrictes, i contribueix a escurçar la cadena de producció.

Com opera un escorxador de baixa capacitat i quina és la seva funció més enllà del sacrifici d’animals?

Un escorxador de baixa capacitat és una instal·lació destinada al sacrifici d’animals, però també a la manipulació, transformació i elaboració de la carn. El més destacable és el treball col·lectiu que s’hi duu a terme entre el ramader i el carnisser, a més de la reducció de la cadena d'aprovisionament i l’agilització dels processos.

Com es podria millorar el model actual per facilitar la feina dels ramaders?

Els ramaders que crien animals autòctons i adaptats al territori, i que contribueixen a la prevenció d'incendis forestals mitjançant el pasturatge extensiu, haurien de tenir accés a escorxadors compartits propers per facilitar la seva feina. Idealment, també haurien de disposar d'obradors compartits per transformar i comercialitzar els seus productes.

Quins altres exemples d'escorxadors interessants hi ha a Catalunya?

A Catalunya, tenim exemples d’escorxadors integrats dins les explotacions, com el que hi ha a Prats del Lluçanès: aquesta iniciativa permet als ramaders sacrificar els animals al lloc on viuen i pasturen i vendre'ls directament als carnissers. Dins del projecte BCN Smart Rural, destaca la iniciativa de crear mòduls adjunts a l’escorxador de Moià que permetran el sacrifici independent d’oví i boví, ampliant l’oferta més enllà del porcí. A més, s'està considerant la implementació d'una sala de desfer per millorar encara més les instal·lacions i optimitzar el procés de producció.

Quins són els reptes de futur d’aquests obradors i escorxadors compartits? Què necessiten per tenir continuïtat i poder consolidar-se?

La cadena de producció i transformació ja ha realitzat esforços significatius en aquesta direcció. Ara és essencial que l’administració local reconegui aquests equipaments com a elements clau per al futur i consideri l’alimentació com una prioritat estratègica, i no només en termes de receptes o rutes gastronòmiques, tot i que això també ha tingut un paper important per implicar la societat en aquests projectes locals. Però si la societat no fa un canvi en la seva cultura alimentària, els obradors i escorxadors compartits difícilment tindran futur. Els productors necessiten el suport dels consumidors. Si aquests, mitjançant la seva apreciació per la gastronomia, impulsen o valoren aquests projectes, estarem contribuint a consolidar l’èxit d’aquests espais. Per tant, els reptes recauen, d'una banda, en l'administració local, que malgrat tenir recursos limitats, està més propera al territori i hauria de ser capaç d'implicar-se en aquests projectes; i d'altra banda, la societat, nosaltres, els consumidors, hem de desenvolupar una cultura alimentària més conscient i compromesa, ja que som nosaltres els que podem donar impuls a aquests projectes. Les persones consumidores hem de prendre consciència del nostre poder, exercir el nostre sentit crític i comprometre'ns amb l'alimentació i el futur del nostre territori.

Quin paper creus que hauria de jugar l’administració per a garantir l’èxit d’aquestes iniciatives col·lectives?

Considero que els obradors i escorxadors compartits són una aposta encertada en la transició cap a una alimentació més sostenible. Aquests equipaments descentralitzats, impulsats per iniciatives col·lectives, sorgeixen de la necessitat d’elaborar, manipular i transformar productes agraris, així com de gestionar els excedents de manera eficient. La pandèmia va posar de manifest que tenim la capacitat de canviar les dinàmiques, però sovint ens deixem portar per les forces del mercat. En aquest sentit, l’administració ha de donar suport a aquestes iniciatives si es vol que tinguin èxit.

«Els obradors i escorxadors compartits són una aposta encertada en la transició cap a una alimentació més sostenible» Anna Roca

Quin aspecte del model alimentari actual et preocupa més i com creus que els obradors i escorxadors compartits poden abordar aquesta inquietud?

La meva principal preocupació és la tendència dels models agroalimentaris actuals a fomentar pràctiques poc saludables, centrades en l’especulació i el benefici d’una minoria. Això, juntament amb la falta d’interès i la comoditat excessiva de la societat envers l’alimentació, em sembla alarmant. El menjar és més que nutrició; és un element central en la socialització i el plaer. Per això, és essencial promoure una dieta basada en aliments saludables, justos i propers. Crec que els obradors i escorxadors compartits poden jugar un paper clau en aquest canvi, oferint alternatives que reforcin la qualitat, la justícia i la proximitat en els nostres sistemes alimentaris.

Quina estratègia proposaries per fomentar una major col·laboració entre els diferents actors de la cadena agroalimentària, des de les persones productores fins a les consumidores?

Centraria els esforços en millorar la logística i la distribució agroalimentària, actualment dominades per poques mans. És crucial que la pagesia s'organitzi en formats associatius i cooperatius per poder oferir els seus productes directament, sense intermediaris. Existeixen diversos exemples d’aquesta col·laboració, com les rutes compartides a la Catalunya Central o l’Artiga, el supermercat cooperatiu de la Garrotxa. A més, hi ha emprenedors agroalimentaris que basen la seva col·laboració en la confiança mútua i s’organitzen per vendre els seus productes, com la Xarxa Pagesa o Coopyrenne, una botiga en línia de carn ecològica.  

Quina és la teva visió sobre el futur de l’agricultura i la producció alimentària a Catalunya en el context del canvi climàtic i la globalització?

A nivell global, observo una tensió entre el model agroalimentari dominant, que prioritza l’agroindústria i l’exportació, i la pagesia local, que es dedica a produir aliments de proximitat i afronta nombrosos desafiaments. No obstant això, si optem per protegir les petites i mitjanes empreses agràries, facilitant-los la feina i proporcionant-los formació i assessorament en termes de sostenibilitat, els beneficis seran substancials: obtindrem aliments de més alta qualitat i fomentarem una gestió eficient del territori. Per aconseguir-ho, és imprescindible que hi hagi voluntat política que animi la ciutadania a implicar-se, comprar aliments de temporada, valorar els productes locals i gaudir de la cuina. Cal fer entendre a la societat que una millor alimentació contribueix a una millor salut.

«Observo una tensió entre el model agroalimentari dominant, que prioritza l’agroindústria i l’exportació, i la pagesia local, que es dedica a produir aliments de proximitat» Anna Roca

Quins avantatges consideres que aporten els obradors i escorxadors compartits a la salut de la població i a la preservació del medi ambient?

El restabliment d’aquests equipaments d’ús col·lectiu ofereix diversos beneficis. Per començar, el fet de tenir-los a prop permet que els aliments siguin manipulats i transformats de manera adequada, mantenint els seus nutrients i minimitzant els additius. A més, transformar i vendre els aliments localment redueix la necessitat de transportar-los llargues distàncies, disminuint les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’impacte ambiental. Aquestes instal·lacions també contribueixen a cohesionar el territori rural, revitalitzant oficis tradicionals com els flequers, carnissers i peixaters. A més, poden impulsar altres serveis com els mercats no sedentaris, els quals necessiten ser reforçats col·lectivament. Hi ha moltes petites empreses agroalimentàries familiars que es beneficiarien de la reactivació d'aquests equipaments. 

«Hi ha moltes petites empreses agroalimentàries familiars que es beneficiarien de la reactivació d'aquests equipaments» Anna Roca

Quin creus que pot ser l'impacte dels obradors i escorxadors compartits en la percepció del públic sobre la sostenibilitat i l'origen dels aliments?

Estic fermament convençuda que aquestes iniciatives són crucials. Actualment, manquen exemples tangibles i identificables que posin de manifest la importància de les petites organitzacions locals en la revitalització de les economies rurals i és aquí on aquests espais poden tenir un impacte significatiu i durador. A més, amb el suport de les xarxes socials, poden amplificar el seu missatge i arribar a una audiència més àmplia, creant així una consciència col·lectiva sobre la importància de consumir aliments sostenibles i de proximitat.

Consideres que aquests equipaments actuen també com a incubadores d’innovació i tecnologia en el sector agroalimentari?

L’impacte innovador dels obradors i escorxadors compartits és innegable, ja que no només identifiquen centres d'activitat agrària o artesanal; també ofereixen serveis complementaris. És el cas de Concativa, un exemple destacat en el sector vitivinícola amb anys d'experiència, així com el Viver d’Agricultors de Rufea a Lleida en l'àmbit hortícola, o l'escorxador municipal de l'Armentera, a l'Alt Empordà. I estic segura que els obradors del Parc Rural del Montserrat, dedicat a la carn, i el de Lluçanès, als derivats lactis, també jugaran un paper fonamental en l’impuls del sector agroalimentari català.

«L’impacte innovador dels obradors i escorxadors compartits és innegable» Anna Roca

En quina mesura creus que la Xarxa d’Obradors Compartits que impulsa la Diputació de Barcelona en el marc del BCN Smart Rural pot ser un model reproduïble en altres províncies de Catalunya o fins i tot en altres regions d’Espanya?

La tasca que realitza la Diputació de Barcelona a través d’aquest programa és extraordinària, ja que recolza fermament la pagesia i ofereix un model sòlid per acompanyar propostes valentes que beneficien el territori. No només reconeix la gran diversitat agrària de les 13 comarques de Barcelona, que inclou sectors com la vinya, els formatges, la ramaderia extensiva, les hortalisses, la fruita dolça i seca, i els llegums, sinó que també promou punts de transformació i comercialització per a petites produccions ben organitzades i actives. A més, ofereix suport en formació, essencial per l’estabilitat socioeconòmica, enllaça activitats molt fragmentades en el territori i fomenta l'emergència de noves propostes. El programa BCN Smart Rural ha ajudat a descobrir un territori rural proper a Barcelona que molta gent desconeixia. Seria ideal que altres diputacions adoptessin aquest esperit emprenedor i repliquessin el model, adaptant-lo a les necessitats i característiques pròpies de cada regió.

Quins són els principals obstacles que troben els joves emprenedors quan volen iniciar projectes en el sector agroalimentari rural? Creus que iniciatives com els obradors i escorxadors compartits poden ajudar-los?

Els joves emprenedors agroalimentaris es troben amb molts problemes, sobretot d'índole econòmica i administrativa. A Catalunya, ja sigui en zones de muntanya, periurbanes o en les poques planes amb activitat agrària, moltes persones estan desitjant desenvolupar projectes professionals i personals en el sector primari, però sovint es desanimen per la falta de suport del seu entorn i per la limitada viabilitat econòmica de les seves iniciatives. Una de les claus per superar aquests obstacles és la col·laboració i el recolzament de les administracions. És essencial que les institucions tinguin una visió àmplia i que atenguin cada cas de manera individual, reconeixent la singularitat de cada projecte d’emprenedoria. En aquest context, els obradors i escorxadors compartits representen una garantia de futur. Aquests espais serveixen per afegir valor als productes i, per tant, milloren la viabilitat econòmica dels nous projectes.

«Els obradors i escorxadors compartits representen una garantia de futur» Anna Roca

Per acabar, hi ha alguna iniciativa en la qual estiguis treballant actualment que et generi especial entusiasme?  

L'obrador de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera! Estem a l’espera que entri en funcionament i crec que tindrà un impacte molt positiu en una de les millors zones de producció hortícola de Catalunya.

— Lola Mayenco —