El poble de Burguete manté el comunal històric, ara gestionat per l'Ajuntament. 

L'única muntanya que va deixar de ser comunal per la desamortització del segle XIX van ser 140 hectàrees de la col·legiata de Roncesvalls. En aquell moment, trenta veïns del poble es van associar per comprar-les. La finca tenia una servitud de pastures per a tots els veïnat d'octubre a abril.

El 1890, va arribar el registre de la propietat i aquests trenta propietaris van registrar la finca com a seva. Arran d'això hi va haver conflictes amb l'Ajuntament, ja que per al poble la idea era que s'havia comprat la finca per mantenir-ne l'ús comunal. El cas va acabar als jutjats, amb victòria per al grup de veïns.

Fins a la dècada de 1950 hi va haver males relacions veïnals per aquest motiu. En arribar els anys 60, la gent va començar a deixar la ramaderia i la societat Arrobi va anar perdent força, fins que es van abandonar les pastures i es van produir divisions dins de l'entitat. 

En perdre's les pastures i augmentar la superfície de matolls i arbrat, també va augmentar el risc d'incendi. 

Va arribar llavors la concentració parcel·lària i es va canviar la servitud de pastures per una part de les terres. El poble va començar a netejar i recuperar les pastures que la societat havia perdut. 

Alguns dels propietaris van veure que calia fer quelcom de semblant, tot i que al principi no sabien com. Seguint aquest exemple, doncs, es va iniciar un projecte de recuperació de les pastures.

Atès que l'ús comunal històric de les pastures es dona tant en les terres de titularitat pública com en les de titularitat privada (de la societat), a la secció dedicada al procés de posada en marxa es descriuen totes dues.

• Recuperar unes pastures perdudes per abandonament perquè tornin a ser d'ús comunal i permetin alimentar els ramats del poble. 

• Gestionar i mantenir les pastures.

• La gestió comunal ha garantit el manteniment de les pastures. No obstant això, en zones com la finca de la societat de propietaris s'han perdut per la manca de ramaders i desacords interns. 

• La clau per recuperar les pastures ha estat l'exemple de com s'ha fet a la part comunal i el fet de posar els recursos en comú —entre els propietaris— per aconseguir-ho.

• Els comunals no només inclouen les pastures, sinó també un gran nombre d'hortes i bosc. Segons les necessitats de cada moment, s'apliquen les modificacions i adaptacions necessàries.

No hi ha un pressupost anual fix per a la gestió comunal de terres de titularitat privada. La societat disposa de tres vies de finançament principals:

• Aportacions dels ramaders: es disposa de 2.200 euros corresponents a les aportacions dels ramaders que utilitzen les terres com a pastura.

• Derrames dels propietaris: els propietaris fan derrames periòdiques per a projectes concrets.

• Aportacions del Govern de Navarra: ajudes a propietaris privats, amb un finançament del 50 % de les actuacions. Primer ho paguen els propietaris i l'import de la subvenció es queda a la caixa per a properes actuacions. Cada cop cal fer menys aportacions.

En el cas de les terres d'ús comunal de titularitat pública de Burguete, la gestió segueix un model semblant.