Gestió ramadera de terrenys comunals de Burguete
Els terrenys comunals de Burguete es gestionen gràcies al compromís compartit de propietaris, pastors i entitats públiques per a la seva gestió conjunta. Una demostració evident de la importancia de la col·laboració públic-privada.
El poble de Burguete manté el comunal històric, ara gestionat per l’Ajuntament.
L’única muntanya que va deixar de ser comunal per la desamortització del segle XIX van ser 140 hectàrees de la col·legiata de Roncesvalles. En aquell moment 30 veïns i veïnes del poble es van associar i les van comprar. La finca tenia una servitud de pastures per a tots els veïns d’octubre a abril.
El 1890 va arribar el registre de la propietat i aquestes 30 propietàries el van registrar com a seu. Arrel d’això van tenir conflictes amb l’ajuntament, ja que pel poble la idea era que s’havia comprat per mantenir-ne l’ús comunal. Van acabar als jutjats i va guanyar el grup de 30 veïns i veïnes.
Fins als anys 50 hi va haver males relacions veïnals per aquest motiu. Van arribar els anys 60 i la gent deixava la ramaderia, la Societat perdia força, les pastures es van abandonar i van arribar les divisions dins de la Societat Arrobi.
En perdre’s les pastures i augmentar els matolls i l’arbrat també augmentava el risc d’incendi.
Va arribar la concentració parcel·lària i van canviar la servitud de pastures per una part de les terres. El poble va començar a netejar i recuperar aquelles pastures que havia perdut la societat.
Alguns dels propietaris veien que calia fer quelcom similar, però no sabien com. Això van ser els previs, aquí la societat va tenir un exemple i tot i que va costar més, van començar un projecte de recuperació de pastures.
Ja que l’ús comunal històric de les pastures es dona tant en les terres de titularitat pública com en les de titularitat privada (de la societat) a "procés seguit per la seva posada en marxa" es descriuen les dues.
- Recuperar unes pastures perdudes per abandonament perquè tornin a ser pastures d’ús comunal per alimentar els ramats del poble.
- Gestionar i mantenir les pastures.
- La gestió comunal ha garantit el manteniment de les pastures. En zones com la finca de la societat de propietaris, s’han perdut per manca de persones ramaderes i desacords interns.
- La clau per a recuperar les pastures ha estat l’exemple de com s’ha fet a la part comunal i el fet de posar recursos en comú (els/les propietaris/es) per poder-ho fer.
- Els comunals no només són les pastures sinó que també hi ha moltes hortes i bosc. Segons les necessitats de cada moment es fan les modificacions i adaptacions necessàries.
Per part de la Societat Arrobi: El projecte el van començar amb els diners que tenia disponibles la Societat Arrobi, i que eren uns pocs milers d’euros, i una aportació de 400€ de cada propietari.
Per a la gestió comunal de terres de titularitat privada no tenen un pressupost anual fix. La societat disposa de 3 vies principals de finançament:
- Aportacions dels ramaders: disposen de 2.200 € d’aportacions dels ramaders que utilitzen les terres per a pasturar.
- Derrames dels propietaris: els propietaris fan derrames periòdiques per a projectes concrets.
- Aportacions del govern de Navarra: ajudes a propietaris privats, amb un finançament del 50% de les actuacions. Primer ho paguen els propietaris i els diners de la subvenció es queden a la caixa per properes actuacions. Cada cop han de fer menys aportacions.
En el cas de les terres d’ús comunal de titularitat pública a Burguete la gestió segueix un model similar.