Parlem amb la propietària d’una petita empresa de vaques i cavalls en extensiu que pasturen a una de les finques forestals restaurades gràcies al finançament de la Diputació de Barcelona i els fons FEDER.
La Diputació de Barcelona ha recuperat 160 hectàrees d’antigues pastures en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, una actuació que ha permès reintroduir la ramaderia extensiva a catorze finques del Berguedà, el Moianès i Osona. Amb un pressupost de prop de 270.000 euros, la iniciativa ha volgut reduir el risc de patir grans incendis forestals, conservar el paisatge i protegir la biodiversitat, principalment. Però també ha servit per dotar de nous usos aquests espais forestals i revaloritzar la carn produïda per ramaders que treballen d’una manera sostenible i compromesa amb el benestar animal.
En parlem amb Mercè Oms, propietària d’una petita empresa de vaques i cavalls que pasturen en extensiu a una de les finques forestals restaurades gràcies al finançament de la Diputació de Barcelona i els fons FEDER. Nascuda a Manlleu el 1979, la Mercè es va enamorar dels cavalls quan tenia nou anys i, des de llavors, aquest amor no ha parat de créixer i evolucionar fins a portar-la on es troba avui: liderant La Casanova, un centre regeneratiu on ella cuida els animals i els animals, al seu torn, cuiden l’entorn.
Què s’ha volgut aconseguir amb aquesta actuació de gestió forestal? Quins són els beneficis principals dels treballs de restauració de boscos i pastures realitzats en aquesta finca gràcies al suport de l’estratègia BCN Smart Rural?
Doncs són molts, la veritat. Primer hem aconseguit incrementar la superfície de pastura, perquè aquesta és una zona molt muntanyosa i tenim poc prat. També protegim el bosc davant el canvi climàtic, perquè n’hi ha molts arbustos i pins morts i, en cas d’incendi, tot aquest material fàcilment combustible dificultaria el control del foc.
Moltes persones no entenen que a vegades cal tallar arbres per protegir el bosc. Com els explicaries els avantatges d’una bona gestió forestal?
Per a les persones que treballem amb animals en extensiu, un bosc net és un bosc on podem entrar amb els ramats i on hi podem pasturar. També és un lloc on sentir-nos més segurs, ja que nosaltres mai oblidem que convivim amb el risc de patir un incendi forestal i aquesta consciència fa una mica de por. Les persones soles no podem gestionar el bosc: necessitem els ramats. Però els animals sols tampoc poden netejar el bosc: necessiten accedir-hi. Per això una gestió forestal bona i sostenible contempla la realització d’uns treballs inicials de neteja amb maquinària i un manteniment posterior per part dels animals.
Com era aquest bosc abans de gestionar-lo?
Com tots els boscos que porten molt de temps abandonats, el bosc on ara pasturen els nostres animals estava cobert d’arbres i arbustos i entrar-hi amb ramats era pràcticament impossible. Les antigues feixes que ara veus semblaven irrecuperables, però gràcies a la gestió forestal i al manteniment que fan els nostres cavalls i vaques, podem tornar a gaudir-les. Quan més bosc gestionem, més bé està el bosc perquè els arbres que queden creixen millor; més bé estan els animals, perquè poden menjar pastures més tendres i nutritives; i més bé estem els ramaders, perquè podem amb millors condicions.
La pastura s'imposa com a eina per reduir el risc de patir un incendi forestal, però creus que els ramats també són importants a l’hora de preservar el paisatge?
Si volem que el bosc estigui cuidat, el fet que hi hagi animals és bàsic. Sense ramats, les actuacions de gestió forestal s’acaben perdent i al cap de deu anys el bosc torna a estar exactament igual que abans. De fet, la sort que tenim aquí és que el propietari de la finca ha entès que fer aquestes millores és la única manera de cuidar el seu tros de bosc, i això ens facilita molt la feina i treballem més a gust. Quan t’estimes el bosc com se l’estima ell, intentes fer-ne una bona gestió.
Si girem la mirada enrere i mirem l’ortofoto de 1956, veiem que aquí no hi havia pràcticament cap arbre fa seixanta anys: tot eren camps de conreu. Per lluitar contra l’emergència climàtica, no creus que és imprescindible tenir molts boscos i molt extensos?
La qualitat dels boscos és més important que la seva extensió. Per molt que Catalunya tingui molt més superfície forestal que fa seixanta anys, la captura de carboni és inferior, perquè els arbres són menys sans i en segresten menys.
Per què dius que els boscs d’ara són menys sans que els d’abans? Quin canvis has percebut darrerament al teu entorn?
Amb el canvi climàtic, els pins han anat pujant de cota i a les carenes s’estan morint tots. Treure els arbres morts ajuda a que sobrevisquin els que encara estan bé i és una mesura clau per lluitar contra els grans incendis, perquè triguen a descompondre’s i, en canvi, cremen molt fàcilment. Amb uns bons treballs forestals com els que s’han fet aquí, els pins morts es treuen i es deixen els roures, que són més resistents al foc i molt millors per la pastura. Una bona gestió forestal que impliqui aclarir el bosc i deixar-ne els arbres sans és fonamental per tenir uns boscos amb més capacitat de capturar CO2.
El rol negatiu que juga la ramaderia en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, és innegable o tu, com a ramadera, tens una altra perspectiva?
Sovint es diu que l’agricultura i la ramaderia són grans productors de CO2 i és veritat. Però amb una gestió ben feta, amb animals que pasturin al bosc o els prats de manera dirigida i mirant la fertilització del sòl, la capacitat de segrest de carboni dels arbres i les pastures pot augmentar considerablement. De fet, tothom té al cap que el bosc és el gran segrestador de carboni, però unes pastures en extensiu, ben fetes i ben dirigides implementant pràctiques regeneratives com les que nosaltres apliquem, incrementen la fertilitat del sòl, les plantes creixen millor i, com a conseqüència, la seva capacitat de capturar carboni augmenta d’una manera brutal. Hem de pensar que els animals, quan es van movent per boscos i prats, els van fertilitzant amb els seus excrements. És a dir, els ramats de pastura poden ser una solució i no part del problema.
Als boscos hi ha ramaderia extensiva també hi ha més biodiversitat?
I tant! Els animals que pasturen lliurement per boscos i prats van menjant multitud de llavors diferents que van digerint i excretant per tot arreu. També traslladen llavors a través del pèl i aquesta dispersió afavoreix molt la biodiversitat dels espais que recorren. Els cavalls i les vaques són uns sembradors naturals molt eficients! A més, afavoreixen el rebrot dels arbres, reduint arbustos que els hi fan competència. Els beneficis mediambientals que proporcionen els animals de pastura extensiva són molts, variats i significatius.
Pel que expliques, l’activitat de pastura al bosc és una solució que ajuda a prevenir incendis forestals evitant l’acumulació de combustible vegetal, però va molt més enllà. Els animals que pasturen augmenten la capacitat dels boscos per capturar carboni en estimular el creixement de les plantes, la qual cosa ajuda a fixar-lo en el sòl. També faciliten la germinació de les llavors d’arbres i plantes en digerir-les, fertilitzen el bosc de manera natural amb els seus excrements i afavoreixen el creixement dels arbres. Però què ens diries de la millora del benestar que gaudeixen els animals que viuen i pasturen a l’aire lliure?
A nosaltres ens agrada que els nostres cavalls i vaques estiguin en llibertat perquè a ells també els agrada i, de fet, estar en grup i en llibertat és la seva manera natural de viure. Aquesta gestió dels animals els permet créixer més sans, la qual cosa repercuteix, òbviament, en la qualitat de la seva carn. I, si pensem egoistament, això també beneficia a les persones que en mengem.
— Redacció BCN Smart Rural —
Històries BCN Smart Rural: 'Boscos de pastura'
Curt produït per BCN Smart Rural | Diputació de Barcelona
BCN Smart Rural és l'estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació. Cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), aquesta iniciativa conjunta s’ubica a l’avantguarda de les accions que les dues institucions estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària, i s’alinea especialment amb la campanya “Del camp a la taula” (de l’anglès, “From Farm to Fork”), que es troba al cor del Pacte Verd Europeu.
La visió de BCN Smart Rural és posar al centre de l’agenda política del territori el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat per a tota la ciutadania. I, per aconseguir-ho, col·labora amb els ajuntaments interessats en impulsar aquest model agroalimentari en els seus pobles i ciutats.
Per a més informació sobre l’estratègia BCN Smart Rural, podeu escriure a bcnsmartrural@diba.cat
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
