El camp català, cada vegada més envellit, és una realitat que no passa desapercebuda. No obstant això, la pèrdua massiva de terres agrícoles en les últimes dues dècades, que segons les dades de la Generalitat de Catalunya ascendeix a unes 100.000 hectàrees, és un fet alarmant que posa de manifest la necessitat urgent de comprendre i abordar aquesta problemàtica. Amb l'objectiu de donar a conèixer la magnitud del problema i identificar possibles solucions, un nou informe d’anàlisi de la Diputació de Barcelona permet identificar les terres agrícoles que estan actualment abandonades o en desús a les comarques barcelonines.

Segons aquest estudi, titulat "Tot això pot ser teu", la pèrdua de terres agrícoles és un problema que ve succeint des de fa dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície cultivable de la demarcació de Barcelona es va reduir en 120.500 hectàrees, equivalent a una disminució anual mitjana de 2.000 hectàrees. Aquestes xifres alarmants han motivat un aprofundiment en l'anàlisi per identificar la quantitat de terres abandonades i en desús que podrien ser recuperades a les comarques barcelonines.

Les dades més destacades de l'informe revelen que a les comarques barcelonines es podrien recuperar més de 55.000 hectàrees per a la producció d'aliments. Aquesta àrea representa aproximadament el 8,1% de la superfície no urbanitzada de la demarcació de Barcelona. D'aquesta superfície, el 84,4% actualment es cataloga al Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) com a pastures i boscos, encara que en el passat s'utilitzava per al conreu de fruiters, cereals, horta i altres cultius. El 15,6% restant està constituït per terres inscrites com a conreus en desús, abandonats o no registrats, i representen 8.626 hectàrees idònies per a la producció d'aliments.

Les comarques que destaquen en termes de potencial de recuperació de terres per a conreus són el Bages, amb 7.797 hectàrees en desús, l'Anoia, amb 7.060 hectàrees, i l'Alt Penedès, amb 6.662 hectàrees recuperables. Aquestes àrees podrien servir per iniciar noves empreses i projectes de producció d'aliments.

El Parc Rural del Montserrat esdevé el parc agrari amb el major potencial de recuperació de terres, amb 4.951 hectàrees en desús. D'aquestes, 989 hectàrees es consideren especialment idònies per a empreses centrades en el cultiu de l'olivera i altres arbres fruiters, i fins i tot la producció de cereals i horta.

A més, l'informe ressalta l'existència de terres afectades per plans urbanístics que encara no s'han desenvolupat i que podrien dedicar-se a la producció d'aliments. Aquestes terres ocupen aproximadament 1.598 hectàrees del total de 55.054 hectàrees potencialment recuperables a la demarcació de Barcelona, la qual cosa representa el 3%.

L’origen de les dades

Per a l’obtenció d’aquestes dades, els autors de l’informe “Tot això pot ser teu” han analitzat com han canviat els usos del sòl a la demarcació de Barcelona des dels anys cinquanta, per la qual cosa han contrastat dades del SIGPAC amb un mapa originat a partir de l'ortofotografia de 1956 de la província de Barcelona. També han examinat l’estat del planejament urbanístic del territori mitjançant la consulta del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC) i el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Per entendre l’evolució del sector primari han fet servir dades de la Declaració Única Agrària (DUN). Aquests registres els han permès entendre els tipus de conreus que s’hi fan i els usos reals de les terres, a més de la seva aptitud per a la producció d’aliments. En aquest sentit, han tingut en compte dos aspectes especialment significatius: el grau d’inclinació dels terrenys i la superfície de les finques. Aquesta exhaustiva recopilació de dades ha permès identificar terrenys en desús i avaluar la seva aptitud per a la producció d'aliments.

Un potencial agrícola considerable

L'anàlisi detallat d'aquestes dades suggereix que les comarques barcelonines tenen un potencial agrícola considerable que podria ser recuperat per fomentar nous projectes productius i millorar la seguretat alimentària del territori. Aquesta informació no només és rellevant per a les persones que busquen establir nous projectes agraris, sinó també per a aquelles que desitgen ampliar les seves explotacions. A través de la creació de parcs agraris i iniciatives com la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya, la Diputació de Barcelona busca protegir i revitalitzar les zones agrícoles abandonades o en desús, preservant el paisatge rural i l’agrobiodiversitat.

Sobre els bancs de terres del programa BCN Smart Rural

La Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya és una iniciativa pionera a Europa que la Diputació de Barcelona cofinança des de l’any 2018 en el marc del BCN Smart Rural. I ho fa amb un triple objectiu: recuperar terres de conreu en desús, facilitar el relleu generacional al camp i fomentar l’emprenedoria agrària. Actualment, la xarxa acull 10 bancs de terres distribuïts arreu del país, tot i que la major part de les accions se centren en sis dels parcs agraris existents a les comarques barcelonines: el Parc Rural del Montserrat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el Parc Agrari de la Conca d’Òdena, l’Espai Agrari Cinc Sènies-Mata-Valldeix i el Parc Rural del Pre-Pirineu Català.

Els serveis oferts per la Xarxa de Bancs de Terres són gratuïts i inclouen la facilitació del contacte entre les dues parts, l’acompanyament tècnic, l’assessorament jurídic, la formalització de contracte, la formació continua i altres actuacions que beneficien directament a les persones propietàries i arrendatàries de finques agrícoles. Però aquesta eina també te un impacte molt positiu a escala social i mediambiental, ja que contribueix a reduir el risc d’incendis forestals, preservar el paisatge, revitalitzar el món rural i facilitar el consum de productes de proximitat per combatre el canvi climàtic.

Per a més informació sobre aquestes dades, pots escriure a Pere Navarro i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS del programa BCN Smart Rural.

— Redacció BCN Smart Rural —