Eva Carmona (Barcelona, 1987) i Armand Suriñach (Gurb, 1990) són una parella de joves pagesos que comparteixen la il·lusió per tirar endavant un projecte de vida i treball basat en l’agricultura ecològica. El Circell està situat al Mas La Baga de Vespella de Gurb i fins allà ens desplacem per entendre la seva manera de practicar l’agricultura.

La finca és de la família de l’Armand, i tot i que ni els pares ni els avis es dedicaven a la terra, els seus dos fills estan feliços de créixer en un context tan bonic i proper a la natura. Realment és un goig recórrer les dues hectàrees de fruiters i horta que conreen. Durant la visita, els únics tractors que trobem són de joguina i pertanyen als menuts de la casa, de quatre i sis anys. A canvi, admirem les fileres de cols, apis o porros que descobrim tranquil·lament a peu mentre l’Eva i l’Armand ens expliquen amb orgull que la seva producció està certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). També que, des de fa ben poc, s’han fet Societat Civil Privada, una fórmula habitual en les empreses agrícoles familiars. Pel que fa a la comercialització, distribueixen un centenar de cistelles setmanals entre la botiga de l’associació de productors i consumidors Mengem Osona i els clients que tenen distribuïts per tota la comarca.

Ara bé, combinar la criança i la feina no ha estat sempre un camí planer. Malgrat comptar amb l’ajut d’una persona treballadora, sovint s’han vist obligats a reorganitzar-se per tal de poder seguir endavant. De fet, parlar amb l’Eva ens permet entendre els dilemes d’una dona feminista que lluita per superar els desafiaments actuals que afronta un ofici ancestral. Acompanyada de l’Armand, s’esforça per trobar solucions als problemes que sorgeixen inevitablement quan les cures i el treball han deixat de compartir-se en el si d’una comunitat.

El nom del projecte comú, El Circell, evoca els fils cargolats que fan servir algunes plantes per créixer més fàcilment gràcies al suport dels veïns, un concepte molt ben triat que reflecteix a la perfecció la manera d’entendre l’agricultura i el medi ambient que tenen l’Eva i l’Armand. Tirar-lo endavant els costa suors i esforços, però també els aporta l’enorme gratificació de saber que estan contribuint a millorar el món. Us presentem una jove parella d’agricultors que us recomanem que seguiu de prop.

La vostra història comença quan éreu ben joves. Quan es fusionen els vostres trajectes vitals?

Eva Carmona (E): Així com l’Armand havia viscut tota la vida a Gurb, jo vaig néixer a Barcelona i vaig créixer a Castellbisbal. Vaig estudiar la carrera de Ciències Ambientals i, un bon dia, fent el Camí de Sant Jaume, ens vam conèixer amb l’Armand; jo tenia 23 anys i ell, 21. Durant el trajecte que vam compartir vam veure que teníem una mateixa visió del món. La passió per cuidar la terra ens va unir molt.

Vau tenir infàncies força diferents, doncs. Tot i així, pel que fa als estudis vau triar opcions força complementàries.

Armand (A): Jo soc enginyer tècnic agrícola i, de fet, el treball final de la carrera el vaig dedicar a dissenyar aquesta finca.

E: I jo, com et comentava abans, soc llicenciada en Ciències Ambientals i quan al pagès que tenia arrendades aquestes terres se li va acabar el contracte, vam decidir agafar-les nosaltres. Això va ser el 2014 i, tot i que la finca pertany a la família, vam haver de començar de zero, perquè ni els avis de l’Armand ni els seus pares s’havien dedicat mai a la pagesia. Nosaltres som la primera generació que hi estàvem interessats i, per ficar-nos-hi, vam haver d’aconseguir les eines i el material i parcel·lar la terra, que sembla una bajanada, però no ho és gens. A més, havíem de transformar en horta el patró dels cultius habituals a la comarca: blat, ordi i colza. Després d’un any preparant-ho tot, el 2015 vam engegar la comercialització de les cistelles.

Tot i començar de nou, les terres ja les teníeu. Sou d’aquesta minoria de 9,5% de joves menors de 41 anys que accedeixen a l’ofici de pagès, segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

A: Sí, almenys teníem les terres, però ens calia fer una forta inversió inicial, i per sort la família ens va ajudar. El fet que siguin terres familiars ens garanteix que el que fem, aquí es quedarà. Si estàs en terres que no són teves i et fan fora, es deu fer molt dur. Coneixem gent que ja ha hagut de canviar dues o tres vegades de finca i és un daltabaix.

Per afavorir l’accés a la terra, hi ha la Xarxa de Bancs de Terres que impulsa la Diputació de Barcelona i altres iniciatives privades que estan tancant acords d’arrendament. Tot i així, creieu que trobar terres avui dia és complex?

E: Trobar terres és una de les coses més difícils que hi ha! I, sense elles, ja no pots ni començar... A més, has de triar-les bé, ja que treballar-les és una feina que fas molt a llarg termini: estàs cuidant una finca perquè en un futur et doni els seus fruits i les inversions que fas costen molts anys d’amortitzar.

El cicle de la natura funciona a llarg termini, és l’economia que ens obliga a dur un ritme accelerat. En el context actual, però, què proposaríeu per millorar el relleu agrari?

E: Crec que l’administració hauria de fer polítiques reals de suport a la pagesia i no només en l’àmbit de les subvencions. Volem que es defensin els productes del territori i això no s’aconsegueix amb quatre anuncis a la televisió. Una forma efectiva d’apostar per la producció de proximitat seria que tots els menjadors públics, els hospitals, les escoles i les entitats gestionades des d’instàncies públiques servissin menjar del país. I que s’incentivés que els productes d’aquí sortissin més econòmics que els de fora! Això són apostes reals. Si el sector primari fos un sector viable, hi hauria més gent que voldria dedicar-s’hi. Ara mateix, només et dediques a la pagesia si t’apassiona i valores moltes altres coses que no són l’economia.

A: Nosaltres fem de pagesos perquè és una forma de vida i de pensar. Creiem que estem fent un bé per a tothom. I, és clar, en traiem un benefici econòmic perquè hem de viure, però el nostre objectiu no és enriquir-nos.

«Una forma d’apostar per la producció de proximitat seria que tots els menjadors públics, els hospitals, les escoles i les entitats gestionades des d’instàncies públiques tinguessin menjar del país» Eva Carmona

Quines coses del vostre dia a dia us engresquen especialment?

E: És gratificant sentir que amb la teva feina contribueixes a un món millor. Viure aquí i estar en contacte amb la terra ens agrada molt. Produir aliments sans, cuidar el planeta i les persones ens aporta moltes coses i ens fa sentir bé. Sí que hi ha gent al sector primari que s’hi dedica per guanyar diners, però segueix un model molt diferent del nostre. Ara bé, també hi ha moments en els quals t’emprenyes, perquè per molt que jo faci de pagesa perquè m’agrada, també tinc dret a un sou digne, vacances i altres beneficis que gaudeix la gent amb feines considerades «normals».

«És gratificant sentir que amb la teva feina contribueixes a un món millor. Viure aquí i estar en contacte amb la terra ens agrada molt. Produir aliments sans, cuidar el planeta i les persones ens aporta moltes coses i ens fa sentir bé» Eva Carmona

Amb el projecte just engegat, vau ser pares de dues criatures. Com es compagina la feina de pagès amb la criança? És més compatible que en altres oficis?

E: El Circell va començar entre el 2014 i el 2015, un dels nostres fills va néixer el 2017 i l’altre el 2019, així que han estat uns anys molt intensos! Impulsar un projecte com aquest és molt exigent a l’inici, has de ser-hi moltes hores i no les cobres, i el fet que naixessin els nens ens va fer replantejar coses. Per exemple, vam decidir deixar els mercats i vam contractar una persona els estius. També ens va obligar a reorganitzar el treball de l’empresa. Com que jo donava el pit i volia criar els nens, l’Armand es va dedicar més a les tasques de treball a l’hort i jo vaig assumir la gestió, la comercialització i totes les feines que es podien fer amb una criatura en braços. Ha estat dur i molt sacrificat per a tots dos, però a la vegada molt bonic, ja que hem pogut organitzar-nos com hem volgut.

Ara que els menuts són un xic més grans, com ho feu?

E: L’organització que vam adoptar en aquell moment ens ha condicionat a llarg termini perquè ara l’Armand va molt més ràpid amb la feina de l’horta i jo igual, així que ja és molt difícil trencar els rols. A mi, com a dona, aquest fet em remou, perquè em considero feminista i m’agrada defensar la dona rural. Però m’adono que hem adoptat els rols típics i, per exemple, tot i que jo també estic a l’hort, ell porta la maquinària molt més.

A: Tot i així, la conciliació familiar és nefasta! Quan a l’estiu ells estan de vacances, nosaltres tenim el gruix de feina, els dies són més llargs i podem treballar més al camp. Anem al revés de la societat.

No seria més aviat que la societat va al revés de la natura?

E: Potser sí. En qualsevol cas, per compensar aquests ritmes girats, a l’estiu busquem casals a la canalla i així gaudeixen de l’estiu fent coses, a més de passar temps amb els avis. Després, per Nadal, acostumem a fer un parell de setmanes de vacances familiars. I hi ha coses molt bones, també! Com que ser pagès o pagesa és un estil de vida, els nostres fills estan aprenent molt de l’alimentació, dels ritmes de la natura, de l’espera, i això no té preu. Viure aquí és un privilegi.

«Els nostres fills estan aprenent molt de l’alimentació, dels ritmes de la natura, de l’espera, i això no té preu. Viure aquí és un privilegi» Eva Carmona

El sector primari ha estat tradicionalment força masculinitzat i s’invisibilitzaven les tasques que feia la dona a l’horta, amb el bestiar petit i a la cuina. Quin paper jugueu les pageses del segle XXI?

E: Antigament, la vida de pagès es podia sostenir perquè es mirava el món d’una altra manera i es comptava amb el suport de la família: hi havia moltes tasques assalariades, com ara pelar hortalisses, desgranar alls abans de sembrar, netejar porros, que les feien les padrines. Ara hem nascut en una societat ben diferent: anhelem tenir oci, temps lliure, vacances i altres coses que la gent de pagès d’abans no es plantejava. Ara volem els drets de la vida moderna, però arrosseguem les càrregues de la vida d’abans.

Per exemple, hi ha uns primers anys de la criança que, si dones el pit, vulguis o no, l’infant necessita molt més la seva mare, i això et condiciona. La maternitat ha condicionat el meu paper com a pagesa, i això ho visc com una contradicció interna perquè jo ho he volgut fer així. Quan vaig a l’hort em sento molt bé, però alhora vull criar els meus fills! De fet, durant aquests anys, l’Armand llegia molt sobre noves tècniques agrícoles i jo, en canvi, llegia sobre criança i buscava entorns on poder maternar. No podia evitar-ho: el meu cos estava molt centrat en això. Però pel que fa a la responsabilitat i a l’hora de prendre decisions, els dos hi som igual: no ens afecta el nostre gènere. I, de fet, crec que els espais de lluita col·lectiva i activisme estan molt més feminitzats. Com a mínim és el que veig a dues iniciatives on participem amb El Circell: tant a la Xarxeta de pageses i pagesos agroecològics de Catalunya com a l’associació Mengem Osona tirem molt del carro les dones. És a dir, crec que mantenim els rols tradicionals perquè la criança et porta cap aquí, però en l’actualitat les dones no assumim el rol de submissió, ni de quedar-nos al darrere, ni d’estar amagades. Tenim el mateix poder.

A: O més. Hi ha projectes que estan més portats per dones que per homes, i també en l’àmbit productiu.

Endinsem-nos ara en la vostra forma de cultivar la terra. Quin tipus d’agricultura practiqueu?

A: Al Circell conreem en ecològic i estem intentant fer una agricultura de conservació del sòl; és a dir, una agricultura que fixa carboni i és respectuosa amb la microbiologia i amb l’entorn. Aquesta manera de fer no té res a veure amb pràctiques tradicionals de l’agricultura convencional com, per exemple, llaurar: nosaltres intentem tocar el mínim el sòl i no agredir-lo. Des de l’inici, vam dissenyar la finca per fer un cultiu associat de fruiters i horta, el que en francès en diuen agroforesterie. Seguint aquest model, els arbres no ens donen fruita, però sí que tenen altres funcions, com ara la protecció dels conreus. Per exemple, fan ombra durant l’estiu.

E: Els fruiters també fan que augmenti la biodiversitat i hi hagi més espais per a la fauna. Tenim la idea de fer un sistema agronòmic complex i divers, i, per aquest motiu, a més dels arbres, hi plantem bandes florals. Per dir-ho senzill, intentem que l’hort s’assembli al màxim a un bosc, a un ecosistema natural. Com més complexitat hi hagi, més facilitem l’autoregulació de la natura. 

«Al Circell conreem en ecològic i estem intentant fer una agricultura de conservació del sòl; és a dir, una agricultura que fixa carboni i és respectuosa amb la microbiologia i amb l’entorn» Armand Suriñach

Heu notat la sequera a Osona? Com us abastiu d’aigua?

A: A la finca tenim un pou superficial i, per tant, estem condicionats pels pluvials. També tenim una bassa que, durant l’hivern, quan teòricament plou, s’hauria d’omplir. Però ara estem esperant que plogui! Portem un parell d’anys que la pluja està costant molt i estem acabant les temporades una mica justos.

E: I, si no plou, no podrem començar la següent temporada.

La venda sense intermediaris és un camí de molts projectes que volen ser sostenibles econòmicament. Rebeu un reconeixement dels consumidors per la qualitat dels aliments que produïu?

E: Hi ha gent que ho valora molt i t’ho diu, i gràcies a això continues endavant. És gent a la qual el fet d’introduir la cistella a casa els ha fet canviar hàbits, menja millor i se sent més bé. Però en augmentar fins a cent cistelles setmanals, ha crescut la clientela i ara hi ha de tot. De fet, ja no coneixem tothom, perquè tenim molts clients que ens fan la comanda per internet, busquen la cistella al punt de recollida i no els veiem.

A: La majoria de gent està contenta amb el producte. El problema és que hi ha molta desconnexió entre el camp i la ciutat i hi ha gent que no és prou conscient de quant costa realment produir els aliments i dels riscos que assumim els pagesos i les pageses.

«Hi ha molta desconnexió entre el camp i la ciutat i hi ha gent que no és prou conscient de quant costa realment produir els aliments i dels riscos que assumim els pagesos i les pageses» Armand Suriñach

Us imagineu un model en què les persones consumidores compartissin més els riscos amb les productores?

A: Sí. Estan molt bé les Associacions per al Manteniment de l'Agricultura Pagesa (AMAP, per les seves sigles en francès), ja que tothom es bolca en la producció i els pagesos tenen un sou digne.

E: L’important és que es valori la feina més enllà de les collites: independentment de si collim o no un cultiu, la feina de cura de l’entorn és la mateixa. Després, si les albergínies no surten bé, no les vendrem; però la feina ja està feta. Actualment, al Circell, tenim una fórmula que és el més semblant a un suport directe: a l’estiu, com que baixen les vendes i puja la producció, oferim el que anomenem «cistelles solidàries». És a dir, encara que les nostres clientes habituals se’n vagin de vacances, paguen les seves cistelles igualment i nosaltres les portem a un menjador social. És una opció totalment voluntària, però hi ha una part de gent que la tria.

A més del mateix maneig de l’agricultura de conservació, quines altres accions feu per combatre el canvi climàtic?

A: El nostre sistema de produir està molt enfocat a la mitigació del canvi climàtic. I, de fet, aquest tipus d’agricultura és molt més sostenible en el temps que no pas la convencional.

E: En comptes d’empobrir els sòls, els regenerem i els fem fèrtils per al futur. I un sòl fèrtil capta carboni atmosfèric, és més productiu, té més capacitat de retenció d’aigua, no lixivia, etc. És una agricultura de resiliència. I si tens un sòl així, ets molt més capaç d’afrontar sequeres i canvis en el clima. Això respecte a la producció. Pel que fa a la comercialització, també fem moltes coses que ajuden a lluitar contra el canvi climàtic. Per exemple, fem circuits curts i repartim tota la nostra producció en una sola ruta setmanal de quatre hores només a Osona. Fixa’t que a Osona Sud els diem que no, que vagin a un altre projecte més proper, ha, ha, ha! També vigilem molt amb els materials que utilitzem: fem servir malles de cotó en lloc de plàstic, fils de paper, bosses biodegradables, etc.

— Redacció BCN Smart Rural —