Tècnics de parcs agraris de la província de Barcelona, personal d’ajuntaments i representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya visiten l’Horta de València per descobrir noves estratègies de dinamització agrària, relleu generacional i alimentació de proximitat.
El perfum dels tarongers florits ha acompanyat la delegació de tècnics dels parcs agraris de la província de Barcelona, personal d’ajuntaments i representants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que ha visitat del 29 al 31 de març l’Horta de València. La seva missió? Conèixer noves estratègies de dinamització agrària i relleu generacional, a més d’intercanviar idees per avançar cap a sistemes alimentaris més saludables, segurs i sostenibles.
El viatge ha estat organitzat per la Diputació de Barcelona en el marc del programa BCN Smart Rural i «ha estat tot un èxit», en paraules de Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la corporació i principal impulsora de la visita. «Crec que suposarà un abans i un després per al territori», ha afirmat en tornar a terres barcelonines. La importància de protegir el sòl agrari, el suport de les administracions en la dinamització de projectes agroalimentaris i la col·laboració entre els sectors públic i privat han estat els eixos d’un programa de treball ben carregat d'activitats, contactes i aprenentatges significatius.
Des del moment d’arribar al fèrtil paisatge de l'Horta de València, la delegació barcelonina ha pogut descobrir algunes de les iniciatives que fan d’aquest espai un far de sostenibilitat agroecològica. És el cas de Vorasenda, un projecte d’agricultura regenerativa i sostinguda per la comunitat amb més de deu anys de trajectòria. També el de Saifresc, una empresa d’agricultura ecològica que practica el control biològic de plagues amb el doble objectiu de produir aliments saludables i alhora contribuir a mantenir viva aquesta horta mil·lenària. L’agenda del viatge ha inclòs una visita a l’Ecotira de Mercavalència, l’espai on els productors agroecològics de proximitat poden vendre els aliments que conreen directament a les empreses professionals, ja siguin comerços minoristes, mercats de proveïments, hostaleria o restauració col·lectiva.
A més de les visites realitzades sobre el terreny, l’organització ha previst una sèrie de sessions de debat per afavorir l’intercanvi d’idees entre les persones participants. Aquestes han permès interioritzar els objectius i les actuacions de les diverses administracions i ha posat de manifest la importància de treballar de forma conjunta per impulsar una alimentació saludable, sostenible i de proximitat. En aquest sentit, s’ha abordat la necessitat de situar la definició i implementació d’estratègies alimentàries a l’agenda pública, així com cercar la col·laboració amb el sector privat per sumar sinèrgies.
La història agrícola a la zona que avui coneixem com l’horta valenciana és llarga i es remunta a l’època de l'Imperi Romà, quan la zona es va consolidar com a centre logístic i de proveïment de tropes. Però no va ser fins l’Edat Mitjana, durant el període islàmic, que es van construir els sistemes de reg que s’han preservat de generació en generació i han permès a la pagesia conrear cultius amb èxit. Precisament per aquesta gestió sostenible de l’aigua, l’Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va declarar el Regadiu Històric de l'Horta com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial. Això va ser el 2019 i, des de llavors, la zona és reconeguda a nivell internacional pel seu estret vincle entre l’àmbit rural i l'urbà. L’Horta de València ha estat protegida com a espai agrari per les Corts Valencianes i ha dissenyat un full de ruta que té com a objectiu millorar el sistema agroalimentari de proximitat i aconseguir que avanci cap a un model més sostenible, saludable i just.
En un món que s'enfronta als reptes de combatre la inseguretat alimentària i la degradació del medi ambient, és crucial descobrir iniciatives agroalimentàries que posen en valor la pagesia local i la producció sostenible d’aliments. I aquesta visita de tres dies a l’Horta de València ha permès comprovar que col·laborant, innovant i protegint les terres agrícoles es poden assolir aquests objectius. «Si treballem junts i amb il·lusió, podem crear un sistema alimentari que no sigui només sostenible, sinó també resilient, equitatiu i just. El viatge pot ser llarg, però el destí val la pena», conclou Callau.
Per a més informació sobre com dissenyar i implementar estratègies alimentàries locals, podeu escriure a Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i coordinadora de l’estratègia BCN Smart Rural.
— Redacció BCN Smart Rural —
Històries BCN Smart Rural: ‘Mengem local'
Curtmetratge produït per BCN Smart Rural | Diputació de Barcelona
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
