L’alimentació és un dret humà reconegut internacionalment. Però si volem exercir-ho a nivell local, hem d’impulsar polítiques agràries que ens permetin assolir la sobirania alimentària.
Segons els compromisos establerts a diferents pactes internacionals, les persones no només tenen dret a alimentar-se: també tenen dret a fer-ho de manera justa, segura, sostenible i saludable. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona dóna suport a projectes impulsats per ajuntaments que estan interessats a exercir la seva sobirania alimentària. En aquest sentit, crear espais agraris gestionats és fonamental, ja que si no hi ha pagesos, no hi ha sector agrari; i sense un sector agrari local, no hi pot haver sobirania alimentària.
El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre i commemora el dia en què l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans el 1948. Es tracta d’un document històric per molts motius, però sobre tot perquè va establir, per primera vegada, el llistat de drets fonamentals de les persones, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. I encara que val la pena llegir i subratllar cadascun dels trenta articles de la resolució, avui volem centrar-nos en el número 25, ja que ens permet recordar la importància de protegir un dret bàsic i essencial que, malauradament, no es garanteix en cap regió del món: el dret a no passar fam.
«Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ella i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació» Article 25 de la Declaració Universal de Drets Humans
Uns anys després, el 1966, l'Assemblea General de les Nacions Unides va anar més enllà, adoptant el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. En el seu article 11, reconeix «el dret fonamental de tota persona a estar protegida contra la fam» i anima als Estats signants a prendre mesures per fer efectiu aquest dret. En concret, expressa el compromís de «Millorar els mètodes de producció, conservació i distribució d’aliments», «el perfeccionament o la reforma dels règims agraris de manera que s’assoleixin l’explotació i la utilització més eficaces de les riqueses naturals», a més d’«assegurar una distribució equitativa dels aliments mundials en relació a les necessitats».
Lamentablement, l’Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) afirma en el seu darrer informe que el món es troba lluny de poder erradicar la desnutrició i combatre la mala alimentació: les seves estimacions indiquen que prop de 690 milions de persones passen gana actualment a nivell global, una xifra que l’any 2030 superarà els 840 milions si continuen les tendències recents.
La fam és un problema molt generalitzat i no afecta només als països en vies de desenvolupament: la pobresa alimentària també existeix en el nostre entorn més proper. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 26,7% de la població té dificultats per arribar a fi de mes i més de 428.000 persones pateixen privacions materials severes.
Cal ser conscients que si volem acabar amb la fam al nostre territori, hem de treballar de manera transversal i coordinada amb els ens locals i regionals: sabem que els governs locals són clau per articular un sistema agroalimentari que no deixi fora a ningú. Òbviament, hem d’aconseguir que cap persona vegi vulnerat el seu dret a alimentar-se. Però també hem d’implementar mesures que ens permetin abordar l’altra cara de la fam, la menys visible, la que es relaciona amb les carències, excessos o desequilibris alimentaris i no amb la seva absència. La malnutrició, no la desnutrició, és el gran repte alimentari de Catalunya.
Les persones no només tenen dret a alimentar-se, com va reconèixer la Declaració Universal dels Drets Humans; també haurien de poder fer-ho de manera justa, segura, sostenible i saludable. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona treballa en una guia que aspira a convertir-se en un document de referència mundial i consulta freqüent per tots aquells ajuntaments que vulguin apostar per «un sistema alimentari més localitzat, sa, just, baix en carboni i ecològic». La corporació vol reforçar els processos necessaris perquè els governs locals que puguin estar-hi interessats facin la transició cap a un model de major sobirania alimentària, alineant-se, així, amb l'estratègia «De la Granja a la Forquilla» (en anglès, «Farm to Fork»), que es troba al centre del Pacte Verd Europeu.
La declaració institucional és recent: la Diputació de Barcelona va fer públic el seu compromís amb l’alimentació sostenible durant el ple ordinari del passat 29 d’octubre. Però aquesta transició fa molt de temps que es cuina a la casa: a totes les àrees de la corporació hi ha equips treballant en alguna de les vessants d’una estratègia política summament complexa, plena de matisos i derivades. A l’Àrea d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial, a l’Àrea Acció Climàtica, a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç, a l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar..., a totes les àrees hi ha persones impulsant la governança alimentària del territori amb una visió i missió conjuntes. També a l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals, on la Direcció Territorial Agrària (DTA) porta més de vint anys recolzant models de desenvolupament agrari que cuiden tant del territori on es conreen els aliments com de les persones que els produeixen.
Aquest suport s’ha concretat, per exemple, en l’impuls del Parc Rural del Montserrat, un projecte que va arrencar l’any 2005 a iniciativa dels municipis de Collbató, Olesa de Montserrat, Esparreguera i el Bruc, i que avui compta amb el compromís de setze municipis de la zona. També en la creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, una proposta conjunta dels consistoris de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Tordera i Blanes per posar en valor un dels territoris agrícoles més fèrtils de Catalunya. I, òbviament, no podem deixar de citar el BCN Smart Rural, el projecte d’especialització i competitivitat territorial que cofinança la Diputació de Barcelona i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Amb un pressupost de prop de tres milions d’euros, el projecte s’organitza en tres àmbits d’actuació principals: un banc de serveis per impulsar l’especialització i la competitivitat al món rural gràcies a l´ús de les noves tecnologies; el foment de l’activitat agrícola i ramadera d’alt valor ecològic; i l’impuls de l’economia verda i circular a partir de la gestió forestal i l’aprofitament de la biomassa.
És important assenyalar que tots els projectes liderats per la Direcció Territorial Agrària promouen models de desenvolupament que fugen d’un sistema productiu lineal, on l’únic objectiu que es persegueix és el creixement econòmic, i aposten, en canvi, per un sistema productiu circular que afegeix a l’equació criteris socials, ecològics i de proximitat. Són projectes que volen contribuir a fer viable el món rural a través d’iniciatives sostenibles, diversificades i resilients. Com estan sustentats en la innovació, la participació i el coneixement, són projectes adients per a pobles que cerquen solucions “Smart” o intel·ligents. I són, sobre tot, projectes que treballen a favor de la sobirania alimentària: si acceptem que les persones tenen dret a gaudir d’una alimentació saludable, saborosa i sostenible, hem d’implementar polítiques agràries que ens permetin garantir l’exercici d’aquest dret fonamental a la demarcació de Barcelona.
«Tots els pobles poden disposar lliurement de les seves riqueses i els seus recursos naturals [...]. En cap cas podrà privar-se un poble dels seus propis mitjans de subsistència» Article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nacions Unides, 1966)
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
