El Comissari d'Agricultura de la Unió Europea ens explica, en primera persona, el per què, el com i el quan de l’estratègia 'Del camp a la taula'
L’actual titular de la cartera agrícola europea coneix des de ben petit les preocupacions i satisfaccions de la vida a pagès i creu fermament en la necessitat de donar suport a les explotacions petites i mitjanes. L’interessa molt el benestar dels animals i la reducció de les desigualtats entre els territoris europeus. I en acceptar el nomenament per part de la presidenta Úrsula von der Leyen, també va assumir el repte d’impulsar un sector agrari més sostenible.
Janusz Wojciechowski no és algú que es limiti a observar les coses des de la distància: sempre ha sabut arromangar-se. Per això, hem volgut que sigui ell qui ens expliqui, en primera persona, el per què, el com i el quan de l’estratègia 'Del camp a la taula', un programa que de ben segur traçarà les grans línies d’aquesta cursa cap a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.
Per què heu presentat ara l’estratègia 'Del camp a la taula'? Quins factors us han animat a fer-ho enmig d’una pandèmia?
La crisi del coronavirus ha posat de manifest la importància d’un sistema alimentari robust i resilient que funcioni en totes les circumstàncies, i que sigui capaç de garantir l'accés a un subministrament suficient d'aliments assequibles per als ciutadans. També ens ha fet molt conscients de les interrelacions entre la nostra salut, els ecosistemes, les cadenes de subministrament, les pautes de consum i els límits del planeta. És evident que hem de fer molt més per protegir la salut de les persones i el planeta. L'actual pandèmia no és més que un exemple. L’augment recurrent de les sequeres, les inundacions, els incendis forestals i les noves plagues ens recorden constantment que el nostre sistema alimentari està amenaçat i ha de ser més sostenible i resilient.
«És evident que hem de fer molt més per protegir la salut de les persones i el planeta» Janusz Wojciechowski
Quins són els vostres principals objectius pel que fa a l'agricultura i la ramaderia? Com s’aconseguiran aquests objectius?
L'estratègia 'Del camp a la taula' pretén transformar el nostre sistema alimentari en el seu conjunt. Volem que sigui més sostenible i resilient, amb més capacitat d'afrontar els reptes actuals, com el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, l'estratègia estableix objectius ambiciosos. Concretament, planteja una reducció del 50% en l'ús i el risc dels plaguicides químics, i del 50% en l'ús de plaguicides més perillosos el 2030; i una reducció de les pèrdues de nutrients en un 50% com a mínim, garantint que no es deteriori la fertilitat del sòl. Aquest objectiu es relaciona amb una disminució en l'ús de fertilitzants en un 20% com a mínim el 2030. També volem assolir una reducció del 50% de les vendes d'antimicrobians per a animals de granja i per a l'aqüicultura en la mateixa data i aconseguir que el 25% de les terres agrícoles de la Unió Europea es conreïn de manera ecològica el 2030. A més, l'estratègia inclou una àmplia gamma d'iniciatives que van des de la producció fins al consum de productes agroalimentaris. Aquestes contribuiran a la consecució dels objectius anteriors, així com a la transició verda global establerta en el Pacte Verd de la Unió Europea.
Com donarà suport aquesta estratègia als agricultors, ramaders i productors d'aliments?
Els agricultors i els productors d'aliments exerceixen un paper crucial en l'aplicació del Pacte Verd europeu. Aquesta estratègia pretén recompensar als agricultors i altres operadors de la cadena alimentària que ja han fet la transició cap a pràctiques sostenibles, facilitar la transició per als altres i crear oportunitats addicionals per a les seves empreses. Les expectatives dels ciutadans estan evolucionant i impulsen canvis significatius en el mercat alimentari. L’alimentació europea ja es considera una norma mundial per a aliments segurs, abundants, nutritius i d'alta qualitat. Aquesta transició els permetrà fer de la sostenibilitat la seva marca i garantir el futur del sistema alimentari de la UE. Per a tots els agents de la cadena alimentària, la transició cap a la sostenibilitat representa l’oportunitat de ser pioners.
Com assegurareu que els pagesos i ramaders obtindran el suport financer necessari per adaptar els seus negocis a aquesta nova era de l'agricultura?
La Política Agrària Comuna (PAC) continuarà sent un instrument clau per a fer costat als agricultors en la transició cap a un sistema alimentari sostenible. La proposta de reforma de la PAC, que s'està negociant actualment amb el Parlament Europeu i el Consell Europeu, ja se centra en la sostenibilitat i vincula estretament les ajudes de la PAC a la legislació en matèria de medi ambient, clima i seguretat alimentària. De fet, la PAC inclou eines fonamentals per a aconseguir els objectius del Pacte Verd europeu: els nous ecoesquemes oferiran una important font de finançament per impulsar pràctiques sostenibles, com l'agricultura de precisió, l'agroecologia, l'agricultura ecològica, la creació d'elements paisatgístics, el segrest de carboni en sòls agrícoles i l’agroforesteria.
La Comissió també ha formulat recomanacions relatives als nou objectius específics de la PAC per a cadascun dels Estats membres i ho ha fet abans que aquests presentin formalment els seus respectius projectes de pla estratègic. La Comissió prestarà especial atenció a la consecució dels objectius del Pacte Verd, així com als derivats de l'estratègia 'Del camp a la taula' i de l'Estratègia 'Biodiversitat per a 2030'. El braç executiu de la UE demanarà als vint-i-set que estableixin valors nacionals explícits per als objectius fixats en les dues estratègies, tenint en compte la seva situació específica i les recomanacions esmentades anteriorment.
«Els nous ecoesquemes oferiran una important font de finançament per impulsar pràctiques sostenibles, com l'agricultura de precisió, l'agroecologia, l'agricultura ecològica, la creació d'elements paisatgístics, el segrest de carboni en sòls agrícoles i l’agroforesteria» Janusz Wojciechowski
I als transformadors d'aliments i els comerciants, com els animareu a produir i vendre aliments més diversificats i sostenibles?
Els processadors d'aliments i els comerciants determinen l'elecció dels aliments amb la seva oferta. La seva escala i concentració els donen un poder considerable per a aconseguir que la producció i el consum d'aliments segueixin la via de la sostenibilitat. Mitjançant iniciatives normatives i no normatives, l'estratègia s'esforçarà per orientar a la indústria alimentària cap a pràctiques que facin que l'elecció saludable i sostenible sigui la més senzilla per als consumidors. A més, es fomentaran els compromisos voluntaris a través d'un Codi de Conducta de la UE per a les pràctiques empresarials i de comercialització responsables.
Com abordeu la petjada ambiental de l’agricultura i la ramaderia?
La cria d’animals és part integrant de l'agricultura europea i dels sistemes alimentaris dels Estats membres. Per reduir l'impacte mediambiental i climàtic de la producció animal, serà crucial el desenvolupament d'una producció ramadera sostenible a la Unió Europea. La PAC acompanyarà aquesta transformació donant suport a solucions innovadores i pràctiques de producció sostenibles. La Comissió també facilitarà la introducció en el mercat d'additius sostenibles i innovadors per a pinsos que ajuden a reduir la petjada de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) i la contaminació de l'aigua i de l'aire associades.
«Per reduir l'impacte mediambiental i climàtic de la producció animal, serà crucial el desenvolupament d'una producció ramadera sostenible a la Unió Europea» Janusz Wojciechowski
En referència a la petjada de carboni del sistema alimentari, hi haurà una etiqueta alimentària de la UE que avaluï l’impacte ambiental dels productes alimentaris?
Per a animar als consumidors a optar per aliments produïts de forma més sostenible, la Comissió està duent a terme una revisió del programa de promoció de productes agrícoles de la UE, amb la intenció de millorar la seva contribució a la producció i el consum sostenibles, i d'acord amb l'evolució de les dietes. La demanda d’aliments sostenibles també es fomentarà mitjançant el desenvolupament d’un etiquetatge d'aliments sostenibles de la UE i tenint en compte l'etiquetatge del benestar animal per a vincular els esforços de sostenibilitat en les explotacions amb els requeriments dels consumidors.
Sabem que el sistema alimentari, des de la producció fins al consum, representa aproximadament el 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del planeta i que el transport d’aliments representa aproximadament el 7% de les emissions totals. Si Europa vol assolir el seu objectiu de ser el primer continent climàticament neutre el 2050, com hauria de dissenyar el seu sistema alimentari per reduir aquest 7% de les emissions del transport d'aliments? Podrien ajudar les cadenes curtes de subministrament d'aliments? I, si és així, creieu que la Política Agrària Comuna està dissenyada per promoure aquest tipus de cadenes de subministrament o penseu que necessitaria una reforma?
A través de la PAC, la Comissió Europea dóna suport al desenvolupament de mercats locals i cadenes de subministrament curtes i ha proposat continuar fent-ho en el futur amb l’objectiu de recolzar el desenvolupament econòmic rural i regional i enfortir la posició dels agricultors en la cadena de subministrament d'aliments. Per exemple, els Estats membres poden optar per promoure els mercats locals i les cadenes de subministrament curtes en el marc del seu programa de desenvolupament rural, tant en la futura com en l'actual PAC. Dit això, en matèria d'impacte mediambiental, els sistemes alimentaris locals no necessàriament són més sostenibles: depèn molt del tipus d'agricultura i del tipus de transport utilitzat. Gràcies a la seva important capacitat per a transportar mercaderies, els vaixells de càrrega i els trens poden aprofitar les economies d'escala i ser menys contaminants en distàncies més llargues que els petits camions en distàncies curtes. A més, per garantir la seguretat alimentària en tot moment, cal reforçar la resiliència del sistema alimentari garantint una combinació diversificada de cadenes de subministrament curtes i llargues per fer arribar els aliments als consumidors.
En una comunicació del Comitè Europeu de les Regions sobre l'estratègia 'Del camp a la taula'? (NAT-VII/005, desembre de 2020), es demana el reconeixement oficial de les ciutats com a agents importants en el canvi del consum d'aliments i esmenten figures polítiques que ja existeixen a Europa, com ara plans i estratègies alimentàries. L’estratègia serà una eina per promoure estructures de governança alimentària a les ciutats? Ajudarà els governs, les empreses, les comunitats i els ciutadans a organitzar-se i avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, saludable, resistent, autosuficient i local? Quins recursos tindran les ciutats per impulsar l'agricultura local i desenvolupar les seves estructures de governança alimentària?
L'estratègia 'Del camp a la taula' reconeix que la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles exigeix un plantejament col·lectiu que involucri a totes les administracions públiques. També als governs de les ciutats. Per exemple, la Comissió determinarà la millor manera d'establir criteris mínims obligatoris per a l'adquisició d'aliments sostenibles. Això ajudarà a les ciutats, les regions i les administracions públiques a exercir el seu paper mitjançant el subministrament d'aliments sostenibles a escoles, hospitals i institucions públiques, i també impulsarà els sistemes agrícoles sostenibles, com l'agricultura ecològica.
A més, l'agricultura urbana està creixent a la Unió Europea i aquest tipus d'agricultura pot contribuir a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris. Pot fer un millor ús dels recursos, per exemple, reciclant l'aigua i els nutrients, disminuint l'ús de pesticides i reduint la pressió sobre la biodiversitat en utilitzar menys terres de cultiu. També pot preservar i crear cadenes curtes de subministrament d'aliments, així com noves oportunitats de negoci. L'agricultura urbana pot ser recolzada per la PAC, en el marc de la seva política de desenvolupament rural, en funció de la tria dels Estats membres per als seus programes de desenvolupament rural.
«La transició cap a sistemes alimentaris sostenibles exigeix un plantejament col·lectiu que involucri a totes les administracions públiques. També als governs de les ciutats» Janusz Wojciechowski
En el mateix document, el Comitè de les Regions subratlla la importància de donar suport a les explotacions agrícoles familiars i demana que es presti més atenció a la tendència de concentració de terres per part de les empreses agràries corporatives i a l’impacte de la pèrdua de terres gestionades per explotacions agràries de tipus familiar. Segons les dades d’Eurostat, a Europa es van perdre una mitjana de 1.000.000 hectàrees de terres agrícoles entre el 1990 i el 2015. Segons el Transnational Institute, la Unió Europea va perdre el 33% de les explotacions de tipus familiar entre el 2003 i el 2013. L’estratègia “Del camp a la taula” serà capaç d’afrontar aquests dos problemes? I com ho farà? Un sistema alimentari basat en menys explotacions en mans de poques empreses, pot ser resistent?
A l'estratègia "Del camp a la taula”, la Comissió Europea se centra en tots els tipus d'agricultura sostenible, des de l'extensiva fins a la més intensiva. La Comissió fomenta la competitivitat de les explotacions agràries estimulant les inversions, especialment en noves tecnologies i en pràctiques més respectuoses amb el medi ambient. Creiem que les tecnologies digitals poden transformar l'agricultura, ajudant els pagesos a treballar de forma més precisa, eficient i sostenible. I això aplica a tot tipus d'agricultura, des de les grans explotacions fins a les més petites. Tot i així, les explotacions familiars són un component clau de l'agricultura de la UE, i, per aquest motiu, la Comissió dóna prioritat a les petites i mitjanes explotacions en les seves propostes per al futur de la PAC. Amb la finalitat de garantir una distribució més justa dels pagaments, es proposa un nivell més elevat d’ajuts per hectàrea per a les explotacions petites i mitjanes, reduir la quota de pagaments directes que superin els 60.000 euros per explotació i limitar els pagaments a 100.000 euros per explotació, entre d’altres mesures.
«Les explotacions familiars són un component clau de l'agricultura de la UE, i, per aquest motiu, la Comissió dóna prioritat a les petites i mitjanes explotacions en les seves propostes per al futur de la PAC» Janusz Wojciechowski
Com garanteix l'estratègia que s'estan prenent mesures contra el malbaratament d'aliments?
En aquest àmbit, la Comissió tractarà d’ampliar l'acció a tota la UE i mobilitzar als vint-i-set Estats membres. La lluita contra la pèrdua i el malbaratament d'aliments és clau per assolir els objectius de la UE en matèria climàtica i també és un element important de l'estratègia europea d'economia circular. En els últims anys, la Comissió ha treballat molt en aquest àmbit i les accions proposades en l'estratègia 'Del camp a la taula' se sumen a les mesures que s’han anat prenent per lluitat contra aquest problema. Com a novetat, d'aquí a 2023, la Comissió proposarà objectius jurídicament vinculants per a reduir el malbaratament d'aliments a tota la UE i ho farà amb la finalitat d’avançar cap a l'objectiu mundial de reduir a la meitat el malbaratament d'aliments per a 2030. La Comissió també considerarà altres oportunitats per integrar la pèrdua d'aliments i la prevenció de residus com a part de les polítiques de la UE, en particular l'acció climàtica.
Creieu que l'accés als aliments produïts d'una manera sana, local, sostenible i segura és un dret fonamental de tots els ciutadans europeus?
L'estratègia 'Del camp a la taula' és un nou plantejament sobre la forma en què els europeus valoren la sostenibilitat dels aliments. És una oportunitat per a millorar l’estil de vida, la salut i el medi ambient. La creació d'un entorn alimentari favorable que faciliti l'elecció de dietes saludables i sostenibles beneficiarà la salut i la qualitat de vida dels consumidors. Les persones presten cada vegada més atenció a les qüestions mediambientals, sanitàries, socials i ètiques i els preocupa més que mai el valor dels aliments. A més, els europeus volen sentir-se més a prop dels seus aliments i entendre millor com es produeixen. Volen aliments frescos, menys processats i d'origen sostenible. De fet, la demanda de cadenes de subministrament més curtes s'ha intensificat durant l'actual pandèmia.
Crec que els consumidors s’haurien d’empoderar per a triar aliments sostenibles i tots els actors del sistema alimentari haurien d’entendre aquesta elecció com la seva responsabilitat, i també com una oportunitat. Per aquest motiu, en el marc de l'estratègia 'Del camp a la taula', la Comissió revisarà el programa escolar de la UE amb l’objectiu de millorar la seva contribució al consum d'aliments sostenibles. Aquesta contribució es veurà reforçada en gran mesura amb missatges educatius sobre la importància de la nutrició saludable, la producció sostenible d'aliments i la reducció del malbaratament alimentari.
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
