Joan Prat (Calaf, 1977) sempre havia volgut ser pagès: no li preguntis per què. La tradició familiar i els hàbits que havia practicat des de la infància hi tenien segurament alguna cosa a veure. El seu pare ja cultivava cereals des de feia molt de temps i ell l’ajudava en les tasques del camp. Un bon dia, en Joan va conèixer Fàtima Brunet (Fonollosa, 1980) i, junts, van començar a introduir canvis al projecte. La parella, que ara té dos fills, va fer la reconversió cap a l’agricultura ecològica, va introduir el conreu de llegums i va investigar com comercialitzar la seva pròpia producció.

Fruits del Secà va ser fundada el 2011, tot i que en Joan ja exercia com a pagès des dels anys noranta. Cultiven cereals, llegums i llavors ecològiques, les quals estan certificades pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). A més, disposen d’un molí de pedra per elaborar farina amb els blats antics que conreen. Els cigronets de l’Alta Anoia, les llenties pardines i les llenties vermelles són els llegums que venen. Amb l’ajuda d’un treballador, gestionen, en total, 200 hectàrees, la meitat de les quals són en règim ecològic. Els seus productes són distribuïts en menjadors escolars, botigues i també a granel a través d’algun distribuïdor. Malgrat els reptes i els obstacles que han hagut de superar en aquesta transició, en Joan i la Fàtima estan orgullosos del gir que ha donat el seu projecte i ara perfilen un altre somni: obrir una granja ecològica de porcs.

Conèixer aquesta parella lluitadora és descobrir que la seva simbiosi els ha fet millors. En Joan és pagès i toca la guitarra, mentre que la Fàtima és informàtica i somia en un món millor. El resultat és una empresa familiar agroecològica que innova en els processos i cerca l’autonomia i la diversificació amb l’objectiu de satisfer les necessitats de les persones consumidores.

Fruits del Secà neix en un indret de la demarcació de Barcelona amb molta pagesia, però que no destaca per la seva adopció de les pràctiques ecològiques. Quin és l’inici del projecte?

Joan Prat (J): Vaig començar com a pagès el 1999, gestionant unes 100 hectàrees. Pels volts del 2008, vaig conèixer la Fàtima, que ja menjava productes ecològics. Ella venia de la banda de Manresa, on ja hi havia cooperatives de consum i una cultura agroecològica més estesa. En canvi, a Sant Pere Sallavinera no sabíem res de tot això i, com que encara no teníem accés a l’Eix Transversal, anar a Manresa era gairebé una excursió d’un dia sencer! Va ser ella qui em va introduir a l’agricultura ecològica quan va veure que no només feia servir herbicides sinó que, a més, no em funcionaven. Vam decidir apropar-nos a l’Escola Agrària de Manresa, un referent en aquest tipus d’ensenyaments, i vam fer-hi un parell de cursos: un de cultius ecològics i un de biodinàmica. La formació ens va impactar profundament. Després de pair tot el que hi vam aprendre, vam transformar la primera hectàrea en ecològic el 2009.

Fàtima Brunet (F): En aquella hectàrea hi vam plantar cigronet de l’Alt Anoia en ecològic i, com que no va anar malament, l’any següent vam convertir cinc o sis hectàrees més. En Joan va començar a canviar la forma de treballar la terra mentre jo, que havia estudiat telecomunicacions, vaig continuar treballant d’informàtica a la UPC de Manresa fins ara fa un any i mig.  

J: A mesura que passava el temps, vam anar ampliant hectàrees i investigant, i, al tercer any, vam provar de conrear blats antics i buscar nous clients. El 2013 vam decidir crear una societat civil particular per consolidar el projecte. Vam crear la marca ‘Fruits del Secà’, que té tots els papers legals i el registre sanitari, i, a continuació, vam connectar amb els menjadors escolars per vendre'ls llegums.  

La vostra unió va facilitar un procés de canvi en les terres. Com us vau conèixer?

F: Ens vam conèixer a Fonollosa, el meu poble. Jo ja el tenia vist, en Joan, perquè havia coincidit amb un noi que tocava amb ell en un grup de música. Un vespre, durant una festa d’aniversari, vam començar a xerrar i tot va començar. Ara tenim dos fills: un nen i una nena.

Joan, tu vens de família pagesa, però les terres on sou ara no eren dels teus pares. Com les vau aconseguir? L’accés a la terra sempre és el principal escull per ser pagès o pagesa.

J: Els meus pares venen d’un poble del Solsonès. El meu pare, però, era el cabaler, el segon fill després de l’hereu, i no li va tocar terra. Per això va venir a Calaf a treballar en una fàbrica. Però tant a l’hora d’esmorzar com en plegar, a les set de la tarda, ell anava a cuidar els seus porcs. Quan Cal Torra es va quedar sense familiars directes que volguessin continuar amb les terres, van consultar el meu pare, que n’era un cosí segon, si volia venir-hi i va acceptar. Jo, en aquell moment, tenia catorze anys i volia ser pagès, així que tot va encaixar perfectament.

Joan, per què sempre havies volgut ser pagès?

J: No me’n preguntis el motiu. A casa sempre ho he vist, i a casa dels meus avis, també. El meu pare, abans d’entrar a la fàbrica, havia treballat en un escorxador petit, així que els caps de setmana anava a matar porcs per les cases de pagès: quatre porcs en una tarda de dissabte, i dos més diumenge al matí. I jo anava darrere seu! Ens hi posàvem a les cinc del matí i tornàvem al migdia. No es pot explicar, però m’agradava. La música també m’agrada molt, però als anys vuitanta, a pagès, guanyar-se la vida com a músic era molt difícil... I com que el meu pare era tot treballar, no veia per a mi una carrera musical o artística. De fet, havíem arribat a tenir força discussions sobre aquest tema.

A la Fàtima li agrada més la part bucòlica d’anar a la muntanya els diumenges, però a mi m’agrada anar al tros i veure si el cultiu hi creix o no. Ella diu que la primavera és l’única època que em pot treure a passejar amb la bicicleta per veure els camps com estan. A l’hivern, diu que ja no vull fer res.

«El meu pare havia treballat en un escorxador petit, així que els caps de setmana anava a matar porcs per les cases de pagès. I jo anava darrere seu! No es pot explicar, però m’agradava» Joan Prat 
 

Fàtima, tu no venies d’aquest món. D’on et venen les ganes d’apostar per l’agroecologia?

F: Sempre he estat molt activista i he viatjat força; per exemple, vaig anar a Nicaragua amb l’ONG Setem. Sentint les xerrades de l’economista i activista Arcadi Oliveres ja vaig entendre que el món no anava bé i que ens l’estàvem carregant. Era un moment de mobilització forta contra els transgènics, i vaig entendre que havíem de reduir l’ús de químics perquè teníem les aigües contaminades i menjar menys carn. En paral·lel, a Manresa, m’havia apuntat a la cooperativa de consum El Rostoll Verd, on feia unes hores de treball i comprava directament als productors que conreaven en ecològic. D’aquesta manera, no s’incrementava massa el preu de la cistella de la compra.

D’informàtica a pagesa, quin canvi de vida! Què és el que més t’atrau del teu nou ofici?

F: Vaig estudiar telecomunicacions perquè la ciència sempre m’ha agradat, però també he tingut el «cuquet» per la banda social: era monitora d’esplai. No soc la típica informàtica que es passa el dia davant de l'ordinador, sinó que m'agrada la natura, agafar la bici... No soc pas una friqui, ja ho veus, ha, ha, ha!

Vaig conèixer en Joan i vam començar a transformar el projecte cap a l’ecològic, la qual cosa em va motivar molt. Alhora, em va agradar ajudar-lo a comercialitzar, perquè al camp no podia donar-li un cop de mà, ja que qui en sabia era ell. El tractor mai l’he conduït, no m’hi he posat. En canvi, vaig dissenyar el web, els papers de l’obrador, i vaig veure que hi podia aportar la meva part. Si el projecte fos convencional, amb l’ús de químics, continuaria sent informàtica. Estaríem junts, però jo em dedicaria a una altra cosa i ell seria el pagès. De la manera com és ara, sí que m’agrada implicar-me i fer cursos a l’escola agrària per aprendre, entre altres coses.

«Si el projecte fos convencional, amb l’ús de químics, continuaria sent informàtica. Estaríem junts, però jo em dedicaria a una altra cosa» Fàtima Brunet
 

Després va arribar la maternitat i la criança, una altra feina a temps complet.

F: Quan vam tenir el nostre primer fill, jo encara treballava a mitja jornada a la UPC, però havia de sortir moltes vegades per cuidar del nen i, quan havia de fer els papers del CCPAE, havia de demanar festa. Amb la segona filla, vaig veure que no em donava la vida per fer-ho tot. Els nens absorbeixen moltíssim, i em vaig prendre una excedència a la UPC. Ara porto l’administració de Fruits del secà i la veritat és que m’agrada aquesta feina. Fa una mica de por posar tots els ous en el mateix paner, sobretot en el món pagès, on depens del clima, de la sequera, de la collita… Però ho volem provar i veure com va. Si d’aquí a cinc anys veiem que no podem viure tots dos d’això, els nens ja seran una mica més grans i tornaré a buscar feina a fora.

Com a pagesos que innoveu, segur que heu investigat molt per aconseguir portar els vostres productes al mercat. Podríeu compartir quins mètodes de venda heu utilitzat? Quina ha estat la vostra estratègia per trobar nous clients? Heu hagut de superar molts obstacles en la comercialització?

J: El 2014 vam fer un curs de petits obradors a l’Escola Agrària de Tàrrega i vam aprendre a transformar un petit espai que teníem en un obrador. Al principi no va ser fàcil, ja que no estàvem familiaritzats amb tots els requisits que ens demanaven, però amb el temps hem vist que som capaços de complir-los.

F: Abans de començar a comercialitzar els nostres productes, estàvem acostumats que vingués un distribuïdor de cereals que s’ho emportava tot i no havíem de netejar-los. Però si culls cigrons, per exemple, estan plens de marietes, cargols i herbes, i hem hagut d’aprendre a netejar-los. Els últims tres anys hem invertit en màquines per netejar tot el que hem collit i poder portar-ho a l’obrador de casa. Si hi ha algun problema, l’arreglem nosaltres mateixos o simplement ens el mengem. Ara ens ho fem tot nosaltres.

Treballeu sense intermediaris, una via que tria molta pagesia petita o mitjana.

J: Exacte, els marges són molt ajustats i trobar algú que faci la feina bé també costa.

F: Les llenties ens les tornaven amb pedres! Una anècdota curiosa és que, els primers anys, als vespres i amb un llumet, revisàvem les llenties manualment. Per acabar bojos! Per això, vam veure que havíem d’invertir en màquines.

J: Aquells vespres van fer la nostra relació més forta, he, he, he!

F: Amb els cigrons vam aconseguir arribar a la clientela final, però amb el blat no pots si no en fas farina. Per això, després de visitar Josep Bové de Cal Pauet, tot un referent, vam comprar un molí. Quan portàvem els blats antics que cultivem a les farineres, ens deien que se situen fora dels paràmetres estàndard de qualitat, proteïna i elasticitat que et solen demanar. Tenir molí propi ens permet fer la nostra pròpia farina..

És a dir, se surten dels estàndards, però, en canvi són més saludables, oi?

J: Sí, i a les persones consumidores aquesta informació ja els va arribant i entenen que l’estómac assimila millor els blats antics. Però us hem de dir que descobrir tot això ha estat posterior: primer els vam triar perquè ens convenien pel que fa al cultiu i després vam veure que eren més saludables. Per exemple, el meu pare en va quedar fart de menjar sègol durant la postguerra, però posteriorment aquest cereal es va deixar de cultivar perquè en aquella època es volia farina blanca i el més refinada possible.

F: Les persones amb intoleràncies alimentàries ja han anat descobrint aquests cereals antics, però la majoria encara no els coneix.

Segons dades de BCN Smart Rural, un 48% dels conreus a la demarcació de Barcelona són cereals. Ara bé, si mirem les explotacions en ecològic, el percentatge baixa moltíssim: al 3%.

F: És veritat. Hi ha molts pagesos que fan cereal, però no en ecològic.

J: El sistema actual els porta a fer això, a endeutar-se per comprar el tractor de dos-cents cavalls, la granja de cinc mil porcs, etc. Però nosaltres vam decidir parar i fer-ho diferent. Vam començar amb una inversió mínima i ara tenim quatre màquines que no sabíem ni que existien!

F: La gent gran no es converteix a l’ecològic ni es posa a comercialitzar el seu producte, perquè requereix molta motivació i trencar-t’hi les banyes. I la gent jove de pagès prefereix continuar amb la manera de fer familiar perquè és més fàcil. Si vols fer la transició, t’han de moure fortes raons ambientals o unes altres.  La gent de fora d’aquest món amb ganes de fer agricultura ecològica sol començar per l’horta, perquè es necessiten moltes menys hectàrees i una maquinària més assequible. Accedir a terres de cereals, llegums i altres cultius de secà és quasi impossible.

A les comarques barcelonines s’estan impulsant diverses iniciatives per fomentar el relleu generacional, com ara els bancs de terres, els espais test agraris i altres actuacions privades i associatives. Quina és la vostra opinió sobre aquest tipus d’actuacions?

F: Els bancs de terres poden ser útils per als propietaris que volen jubilar-se i passar la finca a nous agricultors. A França, per exemple, existeix Terre de Liens, que és una iniciativa similar als bancs de terres d’aquí.

J: Per als joves que volen dedicar-se a l’agricultura, però comencen de zero, caldria donar ajudes econòmiques directes i facilitar la comercialització perquè puguin quadrar millor els números. Si només se’ls facilita l’accés a la terra, però fan un producte que no poden acabar venent, malament. També seria essencial que els ajuntaments creessin obradors petits on els joves poguessin elaborar aliments.

F: A més, a vegades la burocràcia per fer obradors compartits és complicada i cal estar preparat per a la gestió comunitària.

«Per als joves que volen dedicar-se a l’agricultura, però comencen de zero, caldria donar ajudes econòmiques directes i facilitar la comercialització perquè puguin quadrar millor els números» Joan Prat
 

El Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat Territori artesà, va analitzar la quantitat i el tipus d’equipaments col·lectius de transformació agroalimentària a les comarques barcelonines. Creus que al territori hi ha prou obradors compartits o encara en falten?

J: M’agradaria que la Diputació de Barcelona i altres administracions públiques pressionessin els ajuntaments perquè la legislació dels obradors fos més adequada a les necessitats dels projectes agroalimentaris petits i mitjans, perquè no són pas Danone. És clar que has de complir amb els paràmetres correctes, però la normativa s’hauria de poder adaptar a la dimensió de l’empresa. Aquestes polítiques són claus perquè la gent es quedi al territori i pugui desenvolupar els seus negocis. Seria ideal si et poguessin facilitar la feina i que, si no coneixes la legislació, t’ajudin. En canvi, ara mateix sents que et diuen: «Tu fes, i després ja vindrem nosaltres i veurem com ho has fet».

Quan parlem de relleu generacional, sovint s’observa un patró molt masculí entre els pagesos que es jubilen, ja que tradicionalment hi ha hagut més homes que dones al capdavant de les finques.

J: Els canvis de rols són difícils. Quan vaig dir al meu pare que l’any següent treballaria una part de les terres en ecològic, es va sentir malament i va dir a la meva mare que li pensàvem expropiar un tros. A ell li agrada anar al mercat de Calaf i parlar amb els altres pagesos de quan cal ensulfatar un camp convencional, per exemple, i el canvi de rol costa molt. Abans ens enfrontàvem sovint, però ara ja no tant.

F: Quan va veure que aconseguíem vendre el que conreàvem, ja es va posar content…

Aquesta generació de pagesos va viure els avenços de la «Revolució Verda», la denominació usada internacionalment per descriure l'important increment de la productivitat agrícola i, per tant, d'aliments, a partir dels anys seixanta, mitjançant la tecnificació. Però sovint no ha hagut de lidiar amb els diversos impactes negatius que se’n deriven.

F: Les terres que conreaven produïen molt poquet fins que van començar a utilitzar herbicides i fertilitzants. I, com que collien molt més, la majoria dels pagesos s’hi va sumar, perquè era el que es considerava bo en aquella època; mentre que només uns pocs, persones molt pures, van decidir no pujar al carro. Ara es fa difícil dir-los que tornin enrere, que prescindeixin de fer servir aquestes substàncies i tornin a una agricultura més natural, ja que això implica, per una banda, menys collita, i, per una altra, preus de venda més alts. No ho entenen i es pregunten com podran vendre els seus productes més cars tal com està el món avui dia. Jo l’entenc, el pare del Joan. Si mai el nostre fill ens diu que es vol quedar a pagès i tornar a fer agricultura amb químics, jo seré la primera que li diré que no ho faci. I potser haurem de lluitar per aquest tema.

J: Entre altres motius, nosaltres vam fer gradualment la conversió al conreu ecològic perquè volíem que la gent pogués assimilar bé els canvis.

Viviu i treballeu en un entorn amb molta cultura pagesa, però també amb major pressió i judici que en altres zones on queda menys pagesia. Com influeix aquesta tensió en el vostre dia a dia?

F: Aquí hi ha molts pagesos i està tothom a la que salta!

J: És cert, el dissabte al mercat hi ha molta gent i tot hi surt… Sovint només es destaca la part negativa del que has fet; i quan les coses surten bé, ningú diu res.

Al llibre 'Terra d’aprenentatges' es destaquen projectes agroecològics que han afegit una línia educativa o demostrativa a les seves finques amb l’objectiu de compensar el preu per hora tan baix del sector primari. Creieu que rebeu un preu just pels vostres productes?

F: Els nostres productes tenen un preu real; són els altres que són massa barats. El preu del porc mateix, amb els residus que deixa al medi ambient i les conseqüències que creen per a la salut, hauria de ser més alt. Si es ven a aquest preu, és perquè està subvencionat per la Política Agrària Comuna (PAC) o altres ajuts. En canvi, quan conrees de manera ecològica i vols treure’t una mica de sou, el preu de venda és un altre i és el preu real.

J: Si nosaltres aconseguim vendre al preu real és perquè hem pogut arribar al client final. Si haguéssim entrat en l’altre sistema, si haguéssim decidit comercialitzar els nostres productes al Carrefour o amb una altra mena d’intermediaris, ens haguessin escanyat igual. Però això no ho volíem.

F: Exacte, és cert: també hi ha pagesos explotats que fan agricultura ecològica i distribuïdors intermediaris que s’estan enriquint.

«Els nostres productes tenen un preu real, són els altres que són massa barats» Fàtima Brunet
 

Quines són les vostres estratègies per fer front als reptes relacionats amb la gestió de la sequera, l’accés a l’aigua i el canvi climàtic?

J: El canvi climàtic en aquesta zona ens afectarà bastant. Les dues darreres primaveres han estat molt dolentes.

F: El nostre següent pas és l’adopció d’una agricultura regenerativa. Ara mateix llaurem la terra per eliminar les males herbes i tenim el sòl descobert durant moltes setmanes a l’any, de manera que, quan plou, hi ha erosió. Hem d’aconseguir mantenir la superfície del sòl coberta durant la major part de l’any. En els pròxims cinc anys, tenim la intenció d’introduir pràctiques d’agricultura regenerativa en una part de les nostres terres.

Teniu nous projectes que us facin il·lusió a Fruits del Secà?

J: Actualment, tenim cent seixanta-tres porcs d’engreixament en el sistema convencional i integrat aquí a la casa, però estem transformant la granja per passar a un sistema ecològic i tancat amb només vint truges mares. La idea és distribuir nosaltres mateixos la carn.

F: Per començar, farem que algú ens processi la carn i així aconseguirem diversificar les nostres fonts d’ingressos. Però els porcs menjaran de la terra i, per tant, continuarem dependent del mateix lloc. Un altre avantatge de transformar la granja en ecològica serà que disposarem de fertilitzant natural, ja que ara mateix comprem compost a la Cooperativa Plana de Vic, que té el segell ecològic, però és car i ens l’han de portar en tràiler.

J: Volem obrir les portes de casa i permetre que la gent conegui i entengui el projecte. El sistema convencional és més aviat tancat; en canvi, nosaltres volem que la a granja de porcs ecològics estigui oberta el màxim possible, i organitzarem visites per demostrar que les coses es poden fer d’una altra manera.

F: Fins i tot tarifarem la visita. Actualment, les escoles visiten la granja, però de manera més informal.

Per cloure la conversa, què és per a vosaltres una bona vida?

J: Una bona vida s’acosta bastant al que tenim. Treballar s’ha de treballar, però l’ideal és poder-ho fer en el que t’apassiona. Si, a més a més, tens família i estàs bé de salut, doncs ja és això!

F: Estic d'acord amb el que diu en Joan: costa tenir una bona vida amb una feina que només fas per diners. En canvi, treballar en el que t’agrada i t’omple és molt important, perquè hi dediques moltes hores. A mi, per considerar la vida actual una bona vida, em falta una mica de temps personal. M’agradaria poder desconnectar de tant en tant, poder dir: «ara me’n vaig només a caminar o només a la festa del nen». És una cosa a millorar.

J: La meva idea és que una altra persona ens doni un cop de mà i així poder desconnectar.

F: Per això tenim la pressió que ens funcioni bé: si poguéssim agafar algú més, ens descarregaríem de feina.

— Redacció BCN Smart Rural —