Disposen els municipis de la demarcació de Barcelona de prou superfície agrícola per abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat? El tercer Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “Terres que alimenten”, aborda una pregunta que ara mateix es formulen molts pobles i ciutats del territori. I, entre les seves conclusions, destaca el fet que, si bé Barcelona és la tercera demarcació catalana amb major superfície agrícola, és la que té menor capacitat de proveir aliments de proximitat a la ciutadania del seu àmbit territorial. Dit això, aquesta informació és poc sorprenent, ja que la província concentra el 74% de la població total de Catalunya.

Les dades més interessants que es desprenen del nou informe d’anàlisi elaborat per l’equip BCN Smart Rural són les següents:
 

• Amb la superfície agrícola que té, Catalunya podria alimentar com a mínim un 44% de la seva població de manera autosuficient.
   
• Actualment, la demarcació de Barcelona disposa d’un total de 203.779 hectàrees de superfície agrícola. Amb aquestes terres, podria abastir el 10% dels seus habitants amb aliments de proximitat. De la resta de demarcacions catalanes, només Lleida seria autosuficient, amb un 360%.
   
• El Berguedà és la comarca barcelonina que té més capacitat d’alimentar la seva població amb productes locals: amb 34.916 hectàrees de terres disponibles, el seu grau d’autosuficiència alimentària és del 255%. La segueix el Moianès: amb 9.270 hectàrees de conreus, la comarca més nova de Catalunya té un grau d’autosuficiència del 195%. Dit això, cap d’aquestes dues comarques és autosuficient en hortalisses i fruita dolça, que són els dos grups principals d’aliments frescos.
   
• A la demarcació de Barcelona, les posicions més baixes del rànquing d’autosuficiència alimentària les ocupen el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf i el Vallès Oriental. Amb menys d’un 10% d’autosuficiència, aquestes comarques són les que tenen una menor capacitat d’alimentar la seva ciutadania amb productes de proximitat. Cal subratllar que la comarca del Barcelonès no arriba a un 1% d’autosuficiència alimentària; concretament, un 0,01%.
   
• Sant Jaume de Frontanyà és el municipi de la demarcació de Barcelona amb la capacitat més gran d'alimentar els seus veïns amb aliments produïts localment: amb les terres que té disponibles, aquest poble del Berguedà podria alimentar unes 2.000 persones, però només hi viuen 30, amb la qual cosa, el seu índex d'autosuficiència general és del 6.750%. Malauradament, Sant Jaume de Frontanyà té sobretot conreus de secà, i no produeix prou hortalisses i fruita dolça per abastir la seva població amb aliments frescos.
   
• A la regió metropolitana, el municipi amb una capacitat més gran de proveir la seva població amb aliments locals és Gallifa, amb un 460%; a l’àrea metropolitana, Sant Climent de Llobregat, amb un 14%; i a la primera corona de l’àrea metropolitana, Tiana, amb un 4%. La ciutat de Barcelona té un grau d’autosuficiència alimentària del 0,003%.  
   
• El municipi del territori amb més superfície de conreus en secà és Sant Mateu de Bages: amb 3.320 hectàrees disponibles i 607 veïns, el seu grau d'autosuficiència en cereals, llegums, etc., és del 1.684%. Li segueix Montmajor: amb una superfície de 3.286 hectàrees i 467 veïns, té un índex d’autosuficiència en productes de secà del 2.162%.
   
• Tordera és el municipi de la demarcació de Barcelona que té més superfície de conreus en regadiu: amb 831 hectàrees disponibles i una població de 17.516 habitants, el seu grau d'autosuficiència en regadiu és del 273%. Li segueix Sant Boi de Llobregat, amb una autosuficiència en productes de regadiu del 44%. Tordera és un dels cinc municipis que formen part de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera, mentre que Sant Boi és un dels integrants del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Per a l’obtenció d’aquestes dades, els autors de l’informe “Terres que alimenten” han analitzat les dades de consum d’aliments a Catalunya. A partir d’aquí, han calculat quina és la dotació de sòl agrícola per habitant a la demarcació de Barcelona, tant a escala municipal com comarcal, i l’han comparat amb els indicadors disponibles a nivell de la resta de Catalunya.

L’anàlisi de les dades generals posa de manifest que la demarcació de Barcelona segueix sent terra pagesa, però, a l’hora d’abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat, es veu afectada per l’alta densitat demogràfica al territori.
 

Per a més informació sobre aquestes dades, podeu escriure a Lucía Nieto i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS de l’estratègia BCN Smart Rural.

— Redacció BCN Smart Rural —