Mercat Ecològic de Palma
El Mercat Ecològic de Palma va néixer de mans de l'Associació Lligams, juntament amb l'Associació de Varietats Locals i l'Associació de Productors i Productores d'Agricultura Ecològica de Mallorca (APAEMA), el setembre del 2010. La seva història és curta però intensa. Actualment, són setze els pagesos i elaboradors que cada dimarts i dissabte no festius de vuit del matí a dues del migdia venen el seu producte a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou (plaça dels Patins) a Palma. S'hi venen fruita, verdura, envasats, embotits, oli, farines, pa i pastisseria directes del productor. Aquest mercat és el més important de tot l'Estat espanyol pel que fa al nombre de parades i a la freqüència. A més, també va ser el primer mercat ecològic ubicat en una capital de província i es té constància que ha servit de referència per a la creació d'altres mercats.
| A les Illes Balears, a diferència d'altres territoris peninsulars, hi ha una tendència molt destacada de consum d'aliments ecològics, possiblement per la influència centreeuropea que va associada al turisme residencial. Els nivells de consum ecològic han provocat des de fa anys que la producció local no sigui suficient per proveir el mercat intern i calgui, doncs, importar. Fins al 2010 no hi va haver cap mercat de venda directa per a aquesta mena de productes. |
Crear un espai de venda directa d'aliments ecològics certificats, frescos o transformats, produïts localment per pagesos a títol principal que opten per la producció agrària ecològica com a activitat laboral, però, sobretot, que segueixen les pautes de l'agroecologia, des d'un vessant social, econòmic i ambiental i adoptant la sobirania alimentària com el camí a seguir per fer una agricultura sostenible en el temps i mantenir la capacitat de les persones per decidir sobre la producció d'aliments. Aquest objectiu es reflecteix en les accions següents:
- Foment de l'agricultura i la ramaderia ecològiques de Mallorca.
- Promoció del consum d'aliments ecològics locals i de temporada.
- Foment d'un preu just dels aliments per mitjà de la venda directa, sense intermediaris.
- Recuperació de les varietats locals i autòctones.
- Reforç dels vincles entre la pagesia i entre consumidors i pagesia.
- El 100 % del producte és ecològic: el 80 % és producte propi dels pagesos, mentre que la resta prové d'altres productors de Mallorca o de fora de l'illa.
- S'han elaborat un conjunt de senyals per als productes que n'indiquen l'origen per mitjà d'un codi de colors: verd per al producte propi del venedor, groc per al que és de Mallorca però revenut d'un altre productor i vermell per al que s'ha produït fora de l'illa.
- La possibilitat de comprar directament al pagès que ha conreat la fruita o l'hortalissa és la principal motivació dels clients, segons va quedar constatat en una enquesta recent.
- El Mercat ha tingut un paper fonamental en el creixement del sector agroecològic de l'illa i ha servit per enfortir els petits productors, cooperatives i elaboradors que hi participen. Les finques hortofructícoles s'han multiplicat per cinc durant els set últims anys, a més d'experimentar una millora en la qualitat i quantitat dels seus productes.
- Al Mercat es prioritzen els agricultors a títol principal (segons la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries i les seves modificacions posteriors) amb l'objectiu de fomentar la incorporació de joves pagesos al medi rural i el manteniment de l'activitat dels agricultors ja consolidats.
- Els preus són transparents i responen a criteris de justícia, amb una correcta remuneració del treball del productor i un tractament just del consumidor, que s'ha de veure beneficiat de l'eliminació dels costos dels intermediaris.
- En determinades èpoques de l'any, en períodes de transició d'horta d'estiu a horta d'hivern, es permet fins a un 50 % de producte propi i un 50 % de producte aliè, sempre fent servir el codi de colors esmentat anteriorment per informar-ne el consumidor.
Any 2010: 3.000 euros en publicitat (Ajuntament de Palma).
7.000 euros anuals, repartits entre costos de gestió, de comunicació i d'edició de material, entre d'altres. Un 70 % dels costos es cobreixen amb una ajuda (Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears, FOGAIBA) i el 30 % restant, mitjançant les quotes dels placers (setze euros al mes).
