Àgueda Ortiz (Maó, 1987) i David Casas (Barcelona, 1984) són una parella de joves entusiastes de les plantes que gaudeixen cuidant la terra com si fos un gran jardí i relacionant-se amb la seva clientela. Estimen la natura i la pagesia, però no amaguen que hi ha una part de la feina que consideren massa feixuga: la fiscalització externa i la burocràcia. L’honestedat és un valor que corre per les seves venes.

El 2012, l’afició per l’horticultura els va portar a conrear un petit terreny al poble d’Ordal, a l’Alt Penedès, i ben aviat van començar a sumar-se altres veïns al projecte. Batejat com El Tros d’Ordal, va ser molt ben rebut al poble. El 2021 van ampliar les seves terres i van prendre una decisió important: llogar una nau a Vilafranca, on a més d’instal·lar la seva seu, van obrir una agrobotiga.

Actualment, tenen arrendades tres hectàrees d’horta a Vilafranca, a més d’un tros de presseguers a Ordal. Les terres les treballen ells dos amb l’ajuda de cinc treballadors, i han aconseguit la certificació del Consell Català per a la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Serveixen unes cinquanta cistelles setmanals, els dissabtes participen en dos mercats i distribueixen els seus productes a botigues, restaurants i cooperatives de consum. Una màxima que sempre tenen present és oferir productes saludables, ètics i de qualitat, ja que creuen fermament que menjar ecològic i de temporada aporta molts més beneficis al cos que fer-ho d’una altra manera. Són pagesos que viuen amb poc, però parlant amb ells de seguida es detecta el seu caràcter entusiasta i la gran passió que senten per la seva feina.

Podríeu compartir algun record de la vostra infància que estigui relacionada amb la producció o el consum d’aliments?

David Casas (D): A mi, de petit, m’entusiasmava ajudar l’avi a l’hort els caps de setmana. M’ho passava molt bé, perquè m’agradava estar allà amb ell. Encara que ell no cultivés en format convencional o ecològic, sempre mantenia l’hort net. De fet, el tenia immaculat! Cultivava per al consum familiar.

Àgueda Ortiz (A): Hi ha un plat que enyoro perquè només el menjo quan vaig a casa, a Menorca, i són els guixons, unes mongetes seques de color blanc amb un puntet negre al mig. Són molt tendres! De petita, els fèiem amb pebre vermell i vinagre, i era un plat meravellós! Només de pensar-hi, ara mateix m’han vingut ganes de menjar-ne!

Un altre record és el de les tasques del camp associades a cada temporada. El meu avi era pagès professional, i recordo que tota la família ens reuníem per pelar mongetes, faves, tirabecs... El menjar era de temporada i sempre boníssim! Per això, ara també ho valoro molt.

«Encara que el meu avi no cultivés en format convencional o ecològic, sempre mantenia l'hort net. De fet, el tenia immaculat! Cultivava per al consum familiar» David Casas

Quins estudis o quina trajectòria us van portar a crear El Tros d’Ordal?

D: Jo vaig estudiar treball forestal i gestió del medi natural. A Ordal teníem un petit hort familiar amb l’Àgueda i, a poc a poc, ens vam animar i vam anar agafant camps que estaven abandonats per donar-los vida. Quan plantàvem més, sortíem a buscar més clients...

A: Va ser un procés bastant espontani... Jo vinc del món de la fitoteràpia i les plantes medicinals, i també havia practicat teràpies manuals com l’acupuntura. Tot va començar com una afició, i en un moment concret en què cap dels dos teníem feina, vam decidir convertir l’afició en el nostre ofici. Un veí es va unir a nosaltres i vam començar a conrear sense tenir cap objectiu concret. La gent del poble ens venia a veure i ens oferien trossos que no podien cultivar.

Després, una veïna d’Ordal que volia comprar-nos verdures va acabar sent la nostra sòcia, juntament amb el seu fill. Van estar al projecte durant la nostra etapa a Ordal. Vam arribar a ser quatre socis en una societat limitada (SL), i tot i que vam intentar ser una cooperativa, calia omplir massa paperassa. Tot i això, les decisions les preníem de manera col·lectiva. L’agost del 2021, vam decidir fer el canvi i vam separar-nos d’ells, però vam mantenir-hi una bona relació. De fet, els antics socis ens continuen venint a comprar. Aquest va ser l’any que en David i jo vam fer el canvi de magatzem i l’ampliació de terres.

Quina va ser la vostra motivació principal per obrir la seu a Vilafranca?

A: A Ordal, el principal problema que teníem era la manca d’aigua, ja que és una zona de secà cent per cent. Aleshores, es va presentar l’oportunitat de llogar un camp de tres hectàrees juntes en un altre poble del Penedès, un lloc que ja tenia aigua, i vam decidir fer el gruix de plantacions allà. Amb el canvi de projecte, però, ja no tenim aquest camp i només hem mantingut els presseguers d’Ordal, de secà, i l’horta de Vilafranca. Ho tenim tot a prop i hem reduït una mica la producció perquè les vendes estan força parades.

D: Durant el 2021, vam llogar una nau a Vilafranca i vam pensar si ens ajudaria a pagar el lloguer el fet d’obrir una botiga en el mateix lloc on tenim la cambra frigorífica i el material per preparar les comandes.

A: Exactament. L’espai fa de magatzem agrícola, lloc per gestionar les comandes i agrobotiga. De fet, sempre hi ha algú treballant! Abans, a Ordal, concentràvem les vendes en un sol dia, però aquí vam decidir obrir més sovint per facilitar les compres als veïns del barri.

«L'espai fa de magatzem agrícola, lloc per gestionar les comandes i agrobotiga. De fet, sempre hi ha algú treballant!» Àgueda Ortiz

Àgueda, l’enfocament del Tros d’Ordal cap a una alimentació ètica, saludable i de qualitat, està relacionada amb el teu bagatge personal i la teva visió de la salut?

A: Diria que abordem el nostre compromís amb la salut d’una manera molt bàsica: abastir-se amb els aliments més propers i consumir-los en el moment oportú aporta molts més beneficis per a la salut en comparació amb altres opcions. D’una banda, els productes ecològics tenen menys toxines, i de l’altra, si segueixes les temporades tant dels aliments silvestres com de cultiu, el cos rebrà en cada estació de l’any allò que és més adequat. Per exemple, menjar tomàquets a l’hivern t’aportarà fred, cosa que no necessites. Es tracta de respectar els cicles naturals dels aliments i menjar allò que es conrea a prop de casa en lloc d’optar per productes de supermercat que han recorregut llargues distàncies.

Tot i tenir vincles amb la pagesia, no teniu terres de propietat i heu hagut d’arrendar-les. Recomaneu a altres joves que comencin amb un format petit, com ho vau fer vosaltres, guanyant-se la confiança del veïnat i donant vida a parcel·les abandonades o infrautilitzades?

A: És cert que hi ha moltes terres en desús. Quan vam començar, la gent del poble ja ens coneixia, i això va crear un fort vincle de confiança. Veien dos jovenets de vint-i-dos i vint-i-cinc anys decidits a dedicar-se a la pagesia, i a la gent gran això els feia molta il·lusió. Hi havia aquesta nota romàntica, a més d’un sentiment de confiança en ser un espai petit.

D: També hi havia moltes ganes de veure l’espai ben cuidat. Un propietari que tenia un terreny ens veia que pencàvem de valent i ens oferia la terra dient que no volia res a canvi…. Però ara que hem buscat terres, ens hem trobat de tot: gent desinteressada i gent que demanava molts diners!

A: En general ens hem trobat que ens demanaven quantitats desorbitades… Al final, hem aconseguit quedar-nos amb un parell de finques que lloguem, però a un preu més just.

«Quan vam començar, la gent del poble ja ens coneixia, i això va crear un fort vincle de confiança. Veien dos jovenets de vint-i-dos i vint-i-cinc anys decidits a dedicar-se a la pagesia, i a la gent gran això els feia molta il·lusió» Àgueda Ortiz

Si només poguéssiu donar un consell a una persona que està pensant a emprendre un negoci en el món de l’agricultura, quin seria?

D: Als que estan començant, els diria que sobretot els ha d’agradar treballar la terra. Requereix dedicar-hi molt de temps i estar-hi molt a sobre.

«Als que estan començant, els diria que sobretot els ha d’agradar treballar la terra. Requereix dedicar-hi molt de temps i estar-hi molt a sobre» David Casas

L’Alt Penedès ha patit una disminució significativa de terres de conreu en els últims anys: entre el 1956 i el 2018, la comarca ha passat de tenir un 61,3% de terres de conreu a un 43%, segons dades de BCN Smart Rural. Malgrat això, segueix sent la comarca amb més superfície agrària de la demarcació de Barcelona. El sector primari encara és molt rellevant i els preus de la terra són elevats. Quins són els reptes que suposa aquest fet i com els abordeu?

D: Sí, els preus són alts. No sé què pensa la gent sobre la terra i la feina de pagès... Veuen que a l’estiu culls un tou de tomàquets i no s’adonen de l’altra part, la dura, com quan ve una gelada i ens fa malbé les faves o els pèsols malgrat haver fet la inversió en canyes, malles, planters, etc.

A: D’altres persones et diuen: «Et faràs d’or! Que bé que vius: tindràs molta pau». O bé es meravellen de la quantitat de verdures que produeixes. El cert és que quadrar els números quan fas horta és complex. Avui, amb les pujades de preus, sembla que el pagès és l’únic que no els pot pujar, tot i que a nosaltres els costos ens pugen per tot i, a més, hem de pagar la quota d’autònoms. La nostra clau com a família és gastar poc i treballar molt. A casa sabem que no ens faltarà menjar, i això és el més important.

D: Si ets pagès, has de pencar molt per poder sobreviure. Les motivacions han de venir de veure el camp maco i ben cuidat. Tens l’avantatge de no haver de treballar en un lloc tancat, com una oficina. I et motives amb la clientela que fa tants anys que et compra i t’aprecia.

«La nostra clau com a família és gastar poc i treballar molt. A casa sabem que no ens faltarà menjar, i això és el més important» Àgueda Ortiz

Si feu memòria, quins aspectes enyoreu de la vostra primera etapa a Ordal?

A: Si retrocedíssim en el temps, potser guanyaríem en qualitat de vida. Teníem més temps per fer coses, com, per exemple, durant els caps de setmana.

D: Vivíem la part més romàntica de l’horta, també! Però sempre ens podem tornar a fer petits!

En l’etapa actual de la vostra feina, què és el que més us agrada?

D: A mi m’encanta estar al camp, tenir-lo ben cuidat i intentant que tot creixi bé… És el que més m’agrada. També gaudeixo del contacte amb les persones i m’ho passo bé al mercat. Però si hagués de triar, optaria per estar al camp.

A: A mi m’agrada tot el projecte en conjunt. El vam iniciar perquè teníem una afició: cuidar la terra. M’encanta fer venda directa i fer créixer els productes. Em costaria molt canviar de sector. La terra enganxa… La part que no m’agrada és tota la burocràcia que l’envolta. Les traves provenen de factors externs sobre els quals tu no decideixes. La paperassa, la traçabilitat… s’han de complir, però no estem preparats per fer-ho.

D: Quan creus que ja està tot fet correctament, perquè han vingut tècnics i arquitectes, apareix un inspector de sanitat que et diu que has de muntar una porta, aquí, i una paret, allà. I et preguntes per què cal  posar una porta quan, en realitat, sempre estarà oberta! Et fan gastar diners inútilment.

«A mi m’encanta estar al camp, tenir-lo ben cuidat i intentant que tot creixi bé… És el que més m’agrada» David Casas

Segons Marc Castellnou, inspector dels Bombers de la Generalitat i cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), les lleis actuals estan més orientades al món urbà i no tenen prou en compte les perspectives i necessitats de la pagesia, un sector que juga un paper clau en la prevenció d’incendis. Hi esteu d’acord? Quina és la vostra opinió sobre aquesta qüestió?

A: Sovint trobem moltes incoherències: segurament hi ha una lògica en l’elaboració de les regulacions, però quan vius directament la part pràctica, tens la sensació que una visió no concorda amb l’altra. Allò que se sol dir: «Qui fa les lleis del camp, no ha estat mai al camp». Per exemple, ens diuen que hem de portar tot el producte net del camp i que al magatzem no s’hauria de netejar, però si el netejo al camp és quan l’enfango. Entra al magatzem més brut i he de fer-li una segona neteja.

D: També ens pressionen per garantir la traçabilitat i hem de saber de quina partida prové cada enciam i de quin camp és. I hi ha vegades que collim enciams dels dos camps... Tenir totalment controlat l’origen de tots els productes que conreem és una tasca complexa i ens obliga a tenir una persona dedicada mitja jornada exclusivament a això. Mig sou! Amb aquests tipus de requisits, et fan avorrir l’ofici de pagès.

A: Prioritzar la traçabilitat té la seva lògica, perquè en cas que hi hagi problemes has de poder identificar-ne l’origen. Però tot es va complicant, perquè manipules molts productes i partides alhora.

Quins aspectes del vostre projecte us engresquen a seguir endavant malgrat els reptes que se us presenten?

A: Dels dos mercats on venem, el mercat de la terra d’Slow Food és molt agraït. El fem a la plaça de les Tres Xemeneies de Barcelona i, sovint, és la gent la que ens anima a continuar. Ens agrada molt el contacte directe! Ja fa onze anys des que vam començar el projecte, i hi ha persones a les quals hem vist créixer els fills, hem presenciat l’evolució de les seves carreres professionals i hem anat seguint les seves vides… Hi ha molta confiança entre nosaltres! De fet, hi ha gent que s’ha conegut a la parada i han acabat establint vincles forts… És pesat llevar-se al matí per anar al mercat, però un cop hi ets, observar aquestes interaccions és molt motivador! El mercat és el lloc ideal per veure qui valora la nostra feina.

«El mercat és el lloc ideal per veure qui valora la nostra feina» Àgueda Ortiz

Dins del marc dels principis agroecològics, hi ha iniciatives que busquen estrènyer els vincles entre les persones productores i les consumidores, com les associacions La Datzira o Mengem Osona. Heu valorat alguna vegada incorporar aquesta dimensió de consum al Tros d’Ordal?

A: Ara mateix, no sé com podríem abordar aquest tipus d’iniciativa; no veig com la podríem dur a terme. En el passat havíem valorat la possibilitat d’unir-nos a l’Ecoxarxa Penedès, una iniciativa en la qual tu ets productor i, alhora, consumidor dels altres productors. Desafortunadament, la iniciativa no va acabar de funcionar al Penedès... Una altra proposta va sorgir entre onze productors del Penedès i el Garraf: vam intentar crear una cooperativa de productors per gestionar i comercialitzar de manera conjunta. Un cop l’estructura estigués muntada, volíem obrir un supermercat cooperatiu. Al final, el projecte no va tirar endavant, però tots continuem col·laborant.

A les comarques barcelonines s’estan impulsant diverses iniciatives per fomentar el relleu generacional en el sector agrari, com ara els bancs de terres. Quina és la vostra opinió sobre aquest tipus d’actuacions?

D: Per a la gent que comença, poden ser útils… Els bancs de terres són un lloc on trobar finques abandonades o en desús, i és positiu que hi hagi un procés de traspàs i un seguiment per part de la persona propietària de les parcel·les. La millor manera de decidir-te a ser pagès és provar l’ofici.

«La millor manera de decidir-te a ser pagès és provar l’ofici» David Casas

Com a parella, com aconseguiu combinar un projecte professional d’aquesta magnitud amb la vostra vida personal? Com us ho feu?

D: Actualment, no ens plantegem tenir fills. No veiem en quin moment trobaríem temps per dedicar-los. Ens els enduem al camp?

A: Si tenim una criatura és per poder cuidar-la nosaltres mateixos. A més, els nostres pares respectius tampoc viuen aquí. Ara mateix, vivim per al projecte.

Considereu que teniu una bona vida?

D: Sí. Passem moltes hores al Tros d’Ordal, però estem fent una feina que ens agrada. El problema és que, dins d’aquesta feina, ens obliguen a fer altres tasques que no volem.

A: Una bona vida és poder treballar en allò que ens apassiona, cosa que ja estem fent, i tenir més temps per realitzar altres activitats que també ens agraden amb les amistats i la família. Aquest segon element ens falla una mica.

D: Sí, ens falta aquest temps per fer coses que no estan relacionades amb la feina, tenir algun cap de setmana lliure, compartir més moments amb la família i les amistats… Una cosa positiva és que, malgrat guanyar poc, estalviem, ja que no tenim temps per gastar diners.

A: Tampoc som persones amb moltes necessitats!

— Redacció BCN Smart Rural —