Ricard Huguet (Vilanova i la Geltrú, 1988) va començar la carrera de Filologia Catalana, però la va abandonar després de dos mesos perquè es va sentir tractat «com un client» i perquè, en realitat, sempre havia desitjat dedicar-se al treball de la terra, un àmbit que l’il·lusionava. Volia seguir els passos del seu avi matern. Per aconseguir aquest objectiu, va formar-se a l’Escola Agrària de Manresa. Després, va guanyar experiència al celler de Mas Martinet, al poble prioratí de Gratallops. Però el moment clau en el seu aprenentatge va ser la seva estada amb Vicent Martí, un agricultor ecològic de l'Horta de València amb més de quaranta anys de dedicació en el sector de l'agroecologia.
El 2011, en Ricard va posar en pràctica en el seu propi projecte, l’Horta de les Casetes, amb tots els coneixements i experiències adquirides, i va obtenir la certificació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Durant la seva trajectòria, ha fet ús de la tracció animal com a mètode per treballar la terra, i s’ha convertit en un referent en el cultiu d’hortalisses ecològiques al Garraf. Fa venda directa a domicili i també està present al mercat dels dissabtes de Sitges, però, tot i gaudir del reconeixement de la seva clientela, en Ricard descriu amb certa desesperança l’estat actual de l’agricultura a Catalunya. A més, està passant per moments complicats en la seva relació amb els propietaris de les Casetes, i l’accés a l’aigua és una gran preocupació per a ell. No obstant això, confia a trobar solucions i superar els obstacles per continuar amb la seva passió de cultivar la terra.
Podries descriure'ns l'Horta de les Casetes i compartir com ha evolucionat des dels seus inicis?
L’Horta de les Casetes és un autèntic paradís, una meravella. És un lloc molt ben situat, bonic i on s'està molt bé. Jo vinc a treballar a gust i m’oblido dels problemes. Cal tenir clar que l’agricultura en si mateixa no és el problema, sinó una activitat bonica. Però no podem fer-la romàntica! No hauríem de pensar que som el Manelic de Terra Baixa, que és a la muntanya. Actualment, no anem amb barretina i espardenyes. Avui dia, la realitat és diferent, però la feina continua sent bonica i agradable. A mi m'encanta. L’espai és preciós i, a més, no patim robatoris al camp. Hi ha una gran diversitat de fauna i molta biodiversitat.
Després de dotze anys, he aconseguit establir un equilibri molt bo en aquesta terra. Em puc permetre el luxe de deixar que la biodiversitat vagi treballant al seu ritme i no pateixo problemes excessius en el cultiu, ni tampoc de plagues. La veritat és que s’hi està molt bé.
«L’Horta de les Casetes és un autèntic paradís» Ricard Huguet
Quins eren els teus somnis inicials per a l'Horta de les Casetes i com és ara?
En un principi, vaig pensar l’horta més amb una major presència de mà d’obra, les coses més ben fetes, com si fos un jardí, un espai més bonic amb més varietat de plantes i més biodiversitat. Però no és factible, perquè hauria de vendre les verdures al doble de preu, i això és impossible.
Actualment, tinc una horta adaptada als cicles socioeconòmics vigents. L’horta que volia crear s'emmarcava en un altre context. Les raons d’això són que el valor que es dona avui al menjar i a l’activitat agrícola és petit i hi ha molts processos que no es poden dur a terme, sigui per falta de recursos econòmics o perquè no es poden assumir. En aquest sentit, cal treballar els mínims i, dins d’aquests mínims, fer-ho de la millor manera possible. No es pot anar a màxims.
«El valor que es dona avui al menjar és petit» Ricard Huguet
Què necessitaries exactament per fer realitat el teu projecte tal com el vas dissenyar en aquell moment?
No es tracta de diners, sinó de voluntat. En el meu cas personal, és una qüestió de voluntat política. Tinc un problema molt concret i molt situat en un lloc específic, que és la xarxa de distribució d'aigua del reg del Pantà de Foix. És un problema que tothom es treu de sobre i afecta moltes finques que s’havien regat durant trenta anys, però que avui en dia no poden ser regades, com és el cas de la meva.
Quins són els aprenentatges més importants que has obtingut durant els dotze anys de treball a les Casetes, posant les teves mans a la terra i escoltant-la?
Una de les coses que he après és que cada terra és un món, cada circumstància és diferent i cada entorn és peculiar. També he entès que la situació personal d’un pagès pot ser molt diferent de la d’un altre. Tot i que sembli una obvietat, és important destacar-ho: no es pot generalitzar. Jo vaig arribar aquí de l’Horta de València i he hagut d’adaptar moltes de les idees que portava, perquè aquí hi ha una realitat diferent.
«Cada terra és un món, cada circumstància és diferent i cada entorn és peculiar» Ricard Huguet
La percepció cap a l’ofici pagès ha millorat en comparació amb la que tenia la societat fa seixanta anys. Tu has sentit aquest reconeixement a la feina que fas?
No, no el percebo. En la nostra societat, la pagesia avui en dia es veu com un decorat de Port Aventura o el Far West d’Almeria. I això és perquè ningú mor de gana en aquest país, de moment... Poden passar per dificultats, però és molt difícil morir de gana. Patim una sequera terrible, i sembla que no afecta l'economia local... No s’aprecia prou la importància de cultivar la terra.
Si els productes alimentaris que conrea la pagesia no estan sotmesos a les normatives de reciprocitat de la Unió Europea (UE), sinó que entren dins dels tractats de l'Organització Mundial del Comerç, continuarem veient l’arribada de productes de fora de la UE que no compleixen cap dels seus tractats. Nosaltres, en canvi, estem obligats a complir les normatives laborals, fitosanitàries i mediambientals. La realitat és que a Catalunya arriben mongetes provinents de l’Àfrica subsahariana que no han estat cultivades respectant els drets laborals dels seus productors, són venudes a preus irrisoris i no compleixen els tractats de la Unió Europea. Anem fatal per tot arreu.
En el context de la crisi actual del sector agrícola a Catalunya, tens alguna proposta per millorar la situació?
Quan parlem de la pagesia de Catalunya, no ens referim únicament a un problema català. És un problema europeu i del món occidental en general. És un problema inherent al capitalisme i al model econòmic basat en l’acumulació de riquesa, poder i mitjans de producció en tots els sectors. La pagesia no és aliena a aquest model econòmic, ja que nosaltres, com a éssers humans, som part d'aquesta societat. No volem ser màrtirs! Però cada vegada hi ha menys gent que es dedica a aquesta professió. Per millorar una mica la situació de la pagesia, les lleis haurien de ser iguals per a tothom, de manera que tots els productes que entrin a la Unió Europea compleixin els mateixos requisits.
«Per millorar una mica la situació de la pagesia, les lleis haurien de ser iguals per a tothom, de manera que tots els productes que entrin a la Unió Europea compleixin els mateixos requisits» Ricard Huguet
Ens ajudes a entendre millor com funciona l’Horta de les Casetes. Per exemple, quins avantatges té cultivar en ecològic des dels inicis?
No conec l'altra agricultura, no l'he aplicada mai. Des que vaig començar, he optat pel cultiu ecològic i no he tingut cap problema. Només he tingut alguna dificultat amb els cargols i el míldiu; però, en general, tot va bé, no hi ha més complicacions. No entenc per què s’utilitzen tants productes als camps... Potser en altres àmbits és arriscat treballar en ecològic, però amb l’horta, la vinya i l’olivera no entenc les reticències.
Ara bé, el que sí que dificulta les coses és la gran quantitat de burocràcia a la qual estem sotmesos: és una bogeria. A més, diuen que posaran en marxa una taula de desburocratització per al sector primari, però han introduït el quadern de camp digital, que és obligatori. Omplir aquest quadern implica connectar-se a internet i actualitzar-lo setmanalment, sense tenir en compte les dificultats de la bretxa digital ni la realitat de les persones amb mala connexió.
La burocratització ens fa perdre moltes hores i requereix molta paciència. Hem de fer múltiples tràmits i gastar diners en gestories, perquè hi ha moltes coses no podem fer nosaltres mateixos. Crec que nosaltres ens hauríem de dedicar a collir, regar i realitzar uns quants tràmits essencials, però no tants!
«No entenc per què s’utilitzen tants productes als camps... Potser en altres àmbits és arriscat treballar en ecològic, però amb l’horta, la vinya i l’olivera no entenc les reticències» Ricard Huguet
Has ampliat la comercialització dels teus productes en un mercat local, oi?
Fins a l'agost de l'any passat, venia tot aquí a la masia. La gent venia directament al camp per comprar. Durant la postpandèmia, va haver-hi una davallada en les vendes directes. En el meu cas, van baixar fins al 60 o 70%. La majoria dels pagesos va patir un descens del 50%. Durant el 2020, la gent venia a comprar i érem vistos com els salvadors del món, però després, en la postpandèmia, molts petits projectes van desaparèixer.
Recentment, vaig guanyar una licitació per a una parada al mercat de Sitges dels dissabtes, cosa que m’ha anat molt bé per sobreviure. Ara, aproximadament el 60% dels meus clients provenen de Sitges. Abans tenia un treballador, però ara faig la feina sol perquè no puc permetre’m pagar-lo. Vendre gairebé tot al mercat m’ha salvat.
Què t'ha aportat treballar la terra en el vessant més personal i íntim?
L’agricultura m'ha donat moltes coses positives, però també m'ha fet perdre molts anys de la meva vida. Ara en faré trenta-cinc, i m’hi vaig posar quan en tenia vint-i-tres, i crec que cap ofici hauria de costar tant a causa de factors externs que no estan relacionats amb plantar, collir o regar. És molt bonic tenir una relació amb la terra i la natura, però també vull tenir vida. Estic cansat. Aquesta professió implica una capacitat de sacrifici molt gran, i no només per culpa meva. No són només les hores dedicades, sinó també les barreres i els obstacles. Em costa haver d’enfrontar-me a una burocràcia excessiva, tràmits interminables... A més, tinc molts problemes amb els propietaris de la finca i dos processos judicials oberts, perquè em volen fer fora. I a Cubelles, on tinc la meva pròpia finca, no puc regar a causa de problemes amb la canonada d’aigua que ve del Pantà de Foix i ningú assumeix la responsabilitat d’arreglar-la. Ni la comunitat, ni l’Agència Catalana de l’Aigua, ningú. Diuen que són canonades privades, i ja t'apanyaràs.
Ara mateix, no puc recomanar a ningú que es dediqui a la pagesia. No obstant això, si tens terres, tractors i una certa inversió i capital, potser pots tirar endavant el teu projecte agrícola. Però serà difícil, t’ho ben asseguro.
Entre el 1956 i el 2018, la demarcació de Barcelona ha perdut el 42% de les terres de conreu, 120.500 hectàrees. El 60% dels camps de conreu perduts són ara boscos i la resta han estat urbanitzats. Què en penses d’aquestes dades? Creus que si no hi ha relleu generacional i es deixen de cultivar més finques, suposaria un greuge per a la societat?
A la societat no li passaria res. A la comarca del Garraf, amb uns 165.000 habitants aproximadament, només hi ha quaranta-sis pagesos, segons el cens agrari del 2020. D’aquests, crec que només uns sis tenim menys de quaranta anys. Què passaria si no cultivéssim? Res.
En el passat, en aquesta i altres zones hi havia més diversificació agrària, amb més horticultura, arbres fruiters i una mica de ramaderia. Ara tot s’ha concentrat. L'horticultura requereix poca mà d’obra i té poc valor, tot i ser els aliments que consumeix la població. Quan es planta vinya en terres d’horta és un clar indicador que aquella terra es considera només per guanyar diners i reduir els costos de producció. Es mecanitza i ja deixa de ser una terra per produir aliments: es converteix en una terra per a la producció de raïm i vi. És per això que et dic que no passa res si no es conrea. No es deixarà de treballar, perquè sempre hi haurà algú disposat a fer-ho, però no s’hi conrearan aliments.
Si poguessis transmetre un missatge concís al màxim nombre de persones sobre l’eliminació de les injustícies al camp i al món, quin seria?
Que hi ha un model econòmic que ens arrossega a tots, i que anar en contra d'aquest model implica una lluita molt important que cal abordar de forma col·lectiva. Si t’hi enfrontes en solitari i a nivell personal, corres el risc de convertir-te en un màrtir. I els màrtirs només són reconeguts i lloats després de la seva mort.
Penses, doncs, que és el moment de fer pagesia de resistència?
La pagesia actual treballa en solitari, de manera aïllada, i el pagès va a treballar com si anés a una fàbrica. S’asseu al tractor, engega la música i a gastar gasoil i córrer molt abans de tornar cap a casa. I després hi ha les grans empreses, que posseeixen centenars o fins i tot milers d'hectàrees sota el seu control, i s’atreveixen a anunciar-se com a pagesos. Aquesta realitat és crítica, però és la que tenim.
Si haguessis de deixar la terra, quin altre ofici faries?
Aquesta és una pregunta que em plantejo en el present i que sé que també s’estan fent altres companys ara mateix. Què faria en aquesta situació? La veritat és que encara no ho sé, ja ho descobriré si arriba el moment... Però, en el fons, m’agrada la terra. M’agrada molt.
— Redacció BCN Smart Rural —