L’economista i geògraf Oriol Estela Barnet (Barcelona, 1969) és una de les persones clau en l’estratègia d’impuls de les polítiques alimentàries a Barcelona i la seva regió metropolitana. Té l’agenda plena de fronts oberts que no són gens fàcils d’entendre, gestionar i solucionar, i, malgrat això, sempre el trobem amb un somriure a la cara. Parlant amb ell d’aquests temes, es fa obvi que promoure la transició cap a un model de major sobirania alimentària és molt més que la seva feina actual: és la seva passió, la seva il·lusió i la seva connexió amb una part de si mateix que no vol perdre.

Una part que va descobrir, de petit, a la casa d’estiueig que els seus pares tenien al Vendrell. Allà, hi havia presseguers i la seva família encara esclata a riallades recordant la manera en què se’ls menjava. Ell també fa broma, amb aquest inesperat assalt de la memòria. Però el cert és que no oblida el delit de sentir a les mans la maduresa vellutada d’una fruita acabada de collir i la dolçor del suc que li regalimava pels llavis, la barbeta i les galtes.

Parlem amb el coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona d’un plaer molt personal que, no obstant, té importants implicacions a nivell polític, social, ambiental i econòmic.

Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) esteu impulsant la creació de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana per tal d’accelerar la transició cap a un model de major sobirania alimentària. D’entre totes les actuacions que hi defenseu, quina seria, des del teu punt de vista, la més urgent i prioritària?

Des del punt de vista de la urgència, està clar que l'emergència alimentària que pateixen moltes persones hauria de ser el primer que hauríem d'atendre. De fet, això es va veure durant els moments més durs del confinament, quan es va generar espontàniament un moviment de vinculació entre petits productors locals i veïns dels barris de Barcelona i l’àrea metropolitana. Per exemple, jo visc al Poblenou, i aquí, en els primers mesos del confinament, van aparèixer cinc cooperatives de consum noves, i ho van fer perquè algú va fer una crida dient que determinats productors del Vallès Oriental i del Maresme tenien dificultats per donar sortida als seus productes. I al Baix Llobregat, AlterBanc va actuar com una alternativa als bancs d’aliments tradicionals donant suport als productors ecològics locals. És a dir, si parlem d’emergències alimentàries, jo crec que encara hi ha molt d’espai per connectar productors locals amb els col·lectius que més pateixen.

«Encara hi ha molt d’espai per connectar productors locals amb els col·lectius que més pateixen» Oriol Estela

Des del punt de vista de la seva importància, quina actuació creus que seria especialment clau per desenvolupar un sistema alimentari més just, segur, sostenible i saludable?

Em sembla imprescindible que existeixi una política pública local relacionada amb l'alimentació, i aquest és, precisament, l’esperit de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), promoguda des del PEMB. A més de mostrar un ampli consens al voltant de la necessitat de canviar el model alimentari, el que volem aconseguir és que els ens locals entenguin que l’alimentació és una aproximació fantàstica per abordar molts dels problemes dels pobles i ciutats amb una perspectiva sostenible i saludable, i, a més, enfortir l’economia local. Entenem que l’alimentació és una necessitat bàsica i fonamental de les persones i, per tant, el nostre objectiu seria que, després de les properes eleccions municipals, hi hagi moltes més regidories d'alimentació o apareguin d’altres figures polítiques que comparteixin aquesta mirada sobre l'alimentació.

«Volem que els ens locals entenguin que l’alimentació és una aproximació fantàstica per abordar molts dels problemes dels pobles i ciutats amb una perspectiva sostenible i saludable, i, a més, enfortir l’economia local» Oriol Estela

Quin paper haurien de jugar els governs locals per fer el canvi de model alimentari? Penses que els sistemes agroalimentaris han de ser controlats des del territori, és a dir, a escala local, comarcal, regional o com a molt estatal? O, per contra, et sembla que les implicacions socials, polítiques, econòmiques, mediambientals i culturals dels sistemes alimentaris són tan serioses i profundes que requereixen ser abordades amb una perspectiva global, és a dir, des d’organitzacions supranacionals com la Unió Europea?

Per a nosaltres, al PEMB, el principi de col·laboració és fonamental, i per això estem molt contents de comptar ara mateix amb una setantena d’institucions adherides a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana, entre administracions, empreses, centres de recerca, entitats ciutadanes, cooperatives, sindicats de pagesos, etc. Però el que volem no és només que la signin i adquireixin els compromisos que estableix la CARM, sinó que posin sobre la taula un projecte que creguin que pot ser treballat conjuntament amb la resta d’actors. I ho fem perquè el que sobretot volem és teixir complicitats i promoure el coneixement mutu. Encara que hi hagi molts actors treballant en diferents temes, si no hi ha una visió global i no es treballa de manera coordinada i amb objectius compartits, les polítiques que s’emprenguin poden arribar a ser, fins i tot, contraproduents.

«Si no hi ha una visió global i no es treballa de manera coordinada i amb objectius compartits, les polítiques que s’emprenguin poden arribar a ser, fins i tot, contraproduents» Oriol Estela

En un informe d’anàlisi publicat recentment en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, hem vist que la ciutat de Barcelona ha perdut el 98% de la seva superfície de conreu en els darrers seixanta-dos anys, el Barcelonès, el 98% dels camps, i el Baix Llobregat, el 73%. Si sumem a aquest fet els efectes negatius que el canvi climàtic té sobre la producció agrària i també a l’esgotament i pèrdua de qualitat dels sòls agraris, penses que els municipis que vulguin garantir la seguretat alimentària de la població haurien de promoure mesures de protecció dels seus espais agraris?
Totalment. Crec que l’administració local hauria d’instaurar mesures de protecció del seu territori agrari, però també de gestió. Ho hem vist al Parc Agrari del Baix Llobregat i a d’altres espais similars que s’han posat en marxa: la gestió no és fàcil. En la meva opinió, si el foment dels polígons industrials va comportar la creació de les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments, el foment dels espais agraris protegits també hauria de comportar la creació d’una política pública local que s’encarregui de gestionar els temes agroalimentaris.

«El foment dels espais agraris protegits hauria de comportar la creació d’una política pública local que s’encarregui de gestionar els temes agroalimentaris» Oriol Estela

Què més creus que poden fer les administracions locals per incorporar l’alimentació sostenible en el dia a dia del seus ciutadans?

Si parlem d'administracions locals, la competència urbanística és, evidentment, molt important, però els ajuntaments poden intervenir en gairebé totes les baules de la cadena alimentària. Sabem, per exemple, que la pagesia té un problema de relleu generacional, i les administracions locals poden promoure ocasions productives, formar i estimular a persones que es vulguin dedicar al camp. També poden articular canals de comercialització; de fet, un dels primers projectes sortits de la CARM és la creació d'un Centre d'Intercanvi Agroecològic de Proximitat (CIAP) que pugui donar una alternativa de comercialització als petits productors del territori i que els permeti col·locar fàcilment els seus productes al gran mercat metropolità. Una altra cosa que poden fer els ajuntaments és que els punts de venda s’impliquin més i apostin pels productes de proximitat, i aquí el principal actiu que tenim són els mercats municipals, però també es poden fer accions de dinamització en la resta de comerços locals. Evidentment, la compra pública d’aliments per a menjadors escolars o altres serveis de restauració col·lectiva també està en mans dels ajuntaments, i el mateix passa amb la gestió dels residus i la lluita contra el malbaratament. Com pots veure, les actuacions dels ajuntaments en els sistemes alimentaris són molt transversals i per això m’agrada insistir en la necessitat d’elaborar polítiques públiques des de la perspectiva de l’alimentació.

Barcelona és aquest any la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Com creus que serà la ciutat el 2022? Què penses que haurà millorat a la capital de Catalunya gràcies a l’oportunitat de reflexió i acció que ofereix aquest reconeixement internacional?

Òbviament, ens agradaria poder celebrar aquesta capitalitat en unes altres circumstàncies, però, tot i així, el 2022 hauríem d’haver aconseguit dues coses. La primera seria traslladar a propostes concretes el canvi de model d’alimentació que proposem a la CARM i, per exemple, aconseguir apropar les visions de grans operadors del mercat alimentari amb les iniciatives dels ciutadans. En segon lloc, voldríem que creixin i s’estenguin pel territori tots els projectes que ja s’han impulsat: tenim la clara voluntat que perdurin més enllà de la capitalitat.

Com podem construir sistemes alimentaris més resilients i sostenibles en entorns urbans amb pocs espais verds conreables? Ets de l’opinió que tots els ciutadans de Barcelona i l’àrea metropolitana haurien de tenir accés a un hort?

Sí, jo crec que cada cop veurem més els horts comunitaris com a equipaments habituals dels barris, igual que ara tenim centres cívics o poliesportius. Però, de totes maneres, no hem de basar la transformació del model alimentari en els horts comunitaris: el model alimentari es fonamenta en la producció agrícola que fan els pagesos i les pageses en els seus camps. Per aquest motiu, el que hem de fer és identificar, protegir i gestionar la terra productiva que encara tenim. I malgrat que aquestes terres probablement no seran suficients per aconseguir una autosuficiència alimentària, qualsevol guany que assolim en el consum de productes de proximitat serà un avenç en matèria de salut, sostenibilitat, etc.

«Hem d’identificar, protegir i gestionar la terra productiva que encara tenim» Oriol Estela

En el segon informe d’anàlisi BCN Smart Rural, hem detectat que, al conjunt del Barcelonès, el percentatge de terres que es conreen de manera ecològica és del 15%, i al Baix Llobregat, del 12%. Com penses que podria augmentar la producció ecològica, tenint en compte que la Unió Europea vol aconseguir que el 25% de les terres agràries dels Estats membres siguin ecològiques el 2030?

A aquestes alçades de la conversa, no et sorprendrà si et dic que el que cal és una política pública relacionada amb l’alimentació! Aquest tema s’ha de veure com un conjunt, perquè no es qüestió d’augmentar la producció d’aliments ecològics si no n'hi ha prou demanda, o que n’augmenti la demanda i no n'hi hagi prou producció. En aquest sentit, jo crec que una de les mesures clau és fer que aquest tipus d’aliments siguin el màxim d’accessibles i assequibles per tothom. Avui en dia, si volem consumir productes ecològics, no els trobarem a tot arreu, i els que trobarem, no estaran a l’abast de la majoria de les butxaques. Per tant, la política pública hauria de prioritzar la vinculació de tota la cadena de producció, transport, venda i consum: com més producció ecològica hi hagi, més gent s’hi vulgui dedicar i millors siguin els canals de comercialització d’aquests productes, més senzill serà assolir aquest objectiu.

A nivell pràctic, què podem fer els que no som productors d’aliments? Quin paper hauríem de jugar els consumidors per gaudir d’un sistema alimentari més sostenible?

A la Carta Alimentària donem molta importància als decàlegs, que són llistes amb deu actuacions que pot fer una família, una administració local, una escola o una empresa. I ens agradaria molt ampliar aquests decàlegs amb altres tipus d’actors i que tothom hi pugui contribuir d’una manera o una altra. Per nosaltres és molt important que s’entengui que la Política Pública (en majúscules) no és una acció que només pot fer l’administració, sinó que hi podem contribuir tots i totes.

«La Política Pública (en majúscules) no és una acció que només pot fer l’administració, sinó que hi podem contribuir tots i totes» Oriol Estela

Quins somnis de futur teniu al PEMB a nivell agroalimentari?

Amb el Compromís Metropolità 2030 que ara mateix estem treballant, ens plantegem assolir diferents objectius en l’àmbit de l’alimentació, i, per exemple, voldríem que un terç de la nostra dieta es pugui basar en aliments de proximitat en els propers nou anys. El percentatge exacte encara l’hem de pactar en el procés participatiu que tot just comença, però les nostres aspiracions van en aquesta línia. I si en comptes de parlar de somnis, em deixes parlar de malsons, et diria que em preocupa perdre el que encara tenim. Com sempre ens recorda Carolyn Steel en les seves visites, el que nosaltres tenim ja ha desaparegut a molts llocs i sabem que és molt difícil recuperar allò que s’ha perdut.

— Lola Mayenco —