Pilar Martínez, Fundació Daniel i Nina Carasso. FOTO CEDIDA
Pilar Martínez, Fundació Daniel i Nina Carasso. FOTO CEDIDA

Pilar Martínez: «Els obradors compartits juguen un paper fonamental en la transició cap a l'alimentació sostenible»

La coordinadora de projectes d’alimentació sostenible a la Fundació Daniel i Nina Carasso és una persona apassionada per la seva feina. L’hem volgut entrevistar per saber què pensa sobre els equipaments de transformació agroalimentària en clau de proximitat, entre d'altres temes.

Pilar Martínez (Conca, 1982) és una persona apassionada per la seva feina, amb un sentit de responsabilitat i servei que nodreix profundament tots els projectes que lidera. I l’alimentació és, precisament, el seu gran tema.

Enginyera agrònoma i doctora en economia agrària, l’actual coordinadora de projectes d’alimentació sostenible de la Fundació Daniel i Nina Carasso va créixer a Villares del Saz, un poble petit i tranquil de la Manxa on l'agricultura ha estat sempre una de les principals activitats econòmiques. Envoltat de camps d’ametllers, cereals i gira-sols, les hortes esquitxen el paisatge amb tocs de verd i vermell, els colors dels tomàquets i els cogombres que berenava de petita al tros de l’avi d’una amiga durant les llargues tardes d’estiu.

Ha plogut molt des de llavors, però cada cop menys. I potser per aquest motiu es va anar enfortint el seu interès per impulsar un canvi en el model agroalimentari que patim. A base d’estudis i projectes de desenvolupament agrari i gestió de recursos hídrics a diferents països, va prendre total consciència de la necessitat de promoure la transició cap a sistemes més sostenibles, que contribueixin a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, a protegir la biodiversitat i assegurar condicions justes per a productors i consumidors. Les pràctiques que va fer vuit anys enrere a la Fundació Daniel i Nina Carasso li van venir com bunyol dins mel. Allà segueix, amb l’agenda plena i el cor bullint de tantes coses que vol fer.

 


 

Pilar, com a coordinadora de projectes d'alimentació sostenible de la Fundació Daniel i Nina Carasso, creus que els obradors compartits són importants per impulsar la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles? Per què?

Els obradors compartits juguen un paper fonamental en la transició cap a l'alimentació sostenible degut a la seva capacitat per enfortir el sector dels petits productors agroecològics, generant valor afegit a les produccions i evitant pèrdues alimentàries lligades a l'estacionalitat de la producció. A més, afavoreixen la innovació alimentària i l'oferta de productes que compleixen amb tots els requisits que imposa la normativa higienicosanitària, i són una eina extraordinària per articular la comercialització i millorar l'eficiència de la gestió.

Quin obrador compartit et sembla un cas d'èxit, ja sigui per la seva visió, la seva capacitat de promoure sinergies i col·laboracions, o el seu impacte?

Se’m fa difícil triar un únic exemple, perquè cadascun dels set projectes que vam recolzar en la nostra convocatòria d'Obradors Compartits 2019 té factors d'èxit molt inspiradors. En tots ells, les aliances i col·laboracions amb altres actors, públics o privats, són fonamentals. Sí que m’agradaria destacar el model de governança de VallaEcolid, la innovació alimentària de S’Obrador, la visió d’ajuda mútua productors-consumidors de l’associació Subbética Ecológica, la integració dins d'un model de transició agroecològica de Bedarbide, o la dinamització dels obradors de Carcaboso, La Vall i Lautadako. Al setembre publicarem els vuit projectes seleccionats en la convocatòria “Del Camp al Rebost 2021”, amb la qual continuem donant suport a obradors compartits i iniciatives col·lectives de distribució i logística perquè puguin fer el salt d'escala de l'alimentació agroecològica.

 

Com valores la col·laboració entre petits productors? Et sembla que és la clau de futur per a un canvi de model de producció agroalimentària?

La col·laboració entre petits productors és absolutament necessària per afavorir el salt d'escala de la producció agroecològica. Una de les claus per a la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles és el desenvolupament de models basats en la col·laboració, en lloc de la competència, que permetin aprofitar les sinergies i millorar l'eficiència de tots els processos (producció, transformació, distribució, etc.). En aquest sentit, des de la Fundació considerem que l'economia social i solidària és un marc excel·lent per aconseguir un canvi de model alimentari i, en definitiva, una transformació social profunda.

 

«La col·laboració entre petits productors és absolutament necessària per afavorir el salt d'escala de la producció agroecològica» Pilar Martínez

 

Quina funció exerceix la Fundació Carasso en aquest canvi de model? A més de transformar l'elaboració d'aliments, on esteu centrant ara mateix els vostres esforços en temes agroalimentaris? Quines actuacions us semblen prioritàries? Quin projecte et sembla més innovador d'entre tots els que esteu secundant actualment?

Des de la Fundació Carasso acompanyem projectes amb un alt potencial d’impacte social i de transformació del sistema alimentari amb la fi última de construir una societat més ecològica, justa i inclusiva. Les nostres accions se centren tant en la promoció de la recerca, com els sabers empírics, l'experimentació, l'avaluació i els aprenentatges compartits. A l’Estat espanyol, un exemple de projecte innovador per la seva capacitat d’enfortir les iniciatives col·lectives és una eina informàtica desenvolupada per a millorar la gestió de la distribució i logística de food-hubs sostenibles, que està coordinada per una aliança d'entitats formada per Germinando, CERAI, Fundación Entretantos i ISEC. Un altre exemple de projecte innovador és Chef 2030, coordinat per Menjadors Ecològics, que proposa un canvi de model alimentari a través del canvi de menús en la restauració col·lectiva. A més del treball en xarxa de diferents xefs i cuiners de col·lectivitats, aquesta iniciativa proposa el disseny i desenvolupament d'un programari per a la gestió de cuines que facilitarà tant l'elaboració de menús com la compra a productors locals i l’avaluació amb indicadors.

 

La Unió Europea ha presentat recentment un ampli conjunt de mesures per fomentar l'agroecologia en els Estats membres. Forma part de la vostra missió i els vostres compromisos aquesta manera de treballar la terra?

Per a la Fundació Daniel i Nina Carasso, l'alimentació sostenible és necessàriament agroecològica i democràtica. L'agroecologia és present en les diferents iniciatives que secundem com, per exemple, aquelles emmarcades en la nostra convocatòria “Sistemes Alimentaris Territorialitzats”, que busca promoure aliances entre entitats locals i organitzacions de la societat civil per al desenvolupament participatiu de polítiques alimentàries que fomentin el canvi de model. A través del disseny i la implementació d'estratègies alimentàries, aquests projectes contribueixen al desenvolupament d'accions de diferent tipus a nivell local, tant en el món urbà com rural, que permeten enfortir el sector productor local i afavorir l'accés dels consumidors a aliments sostenibles. També en línia amb l'agroecologia, enguany hem llançat Terralimenta, un programa d'acompanyament a Grups d'Acció Local (GAL) per a impulsar la transició cap a sistemes alimentaris territorialitzats en el medi rural. Aquest programa ajudarà els GAL a dinamitzar els agents dels seus territoris i dissenyar un full de ruta comú per a l'acció, amb la intenció d’integrar els objectius de les estratègies europees.

 

«Per a la Fundació Daniel i Nina Carasso, l'alimentació sostenible és necessàriament agroecològica i democràtica» Pilar Martínez

 

En aquesta transició cap a sistemes alimentaris sostenibles que garanteixin alhora la disponibilitat de dietes saludables i la protecció dels recursos del planeta, cal deixar de menjar carn? Per a la Fundació Carasso, quin és el règim alimentari més sostenible? Com us imagineu la ramaderia del futur?

Des de la Fundació Carasso promovem una alimentació que cuidi de les persones i del planeta. Per tant, donem suport a models de producció sostenibles i justos a nivell social, que garanteixin l'accés universal a l'alimentació. Apostem per models de ramaderia extensiva, ja que aquests cuiden del medi ambient, generen ocupació i dinamitzen el medi rural. Pel que fa a la dieta sostenible, la resposta és complexa, perquè entren en joc les diferents dimensions de la sostenibilitat: social, ambiental, econòmica i nutricional. En aquest sentit, confiem molt en la recerca i la seva capacitat per trobar respostes i identificar solucions als reptes de la nostra societat. De fet, una de les iniciatives que secundem des de la Fundació, el think tank Alimentta, reuneix un grup de de investigadors de diverses disciplines que estan treballant de manera conjunta per definir la dieta sostenible en el context mediterrani.

 

«Apostem per models de ramaderia extensiva, ja que aquests cuiden del medi ambient, generen ocupació i dinamitzen el medi rural» Pilar Martínez

 

La Fundació Carasso és una institució privada i porta el nom del fill dels fundadors de Danone. Per al canvi de model alimentari del qual parlem, cal que hi hagi una major col·laboració dels governs i les empreses?

La Fundació Daniel i Nina Carasso és una fundació familiar creada per Marina Nahmias en honor dels seus pares, Daniel Carasso, fundador de Danone a França i els EUA, i la seva dona, Nina Carasso. Totalment independent del grup Danone, la Fundació desenvolupa les seves activitats a França i Espanya, on acompanyem en el camí de la transició a una gran diversitat de persones i projectes, sempre estimulant la connexió entre disciplines i enfocaments. Pel seu caràcter transversal, l'alimentació connecta tots els sectors i actors de la societat. Per tant, un canvi de model alimentari requereix, necessàriament, la col·laboració de tothom: administració pública, empreses, organitzacions, ciutadania, etc.

 

«Un canvi de model alimentari requereix, necessàriament, la col·laboració de tothom» Pilar Martínez

 

La vostra fundació tendeix molts ponts, però potser un dels més sorprenents és el que uneix l'alimentació sostenible amb l'art ciutadà. Quines actuacions promoveu en aquest camp concret i què us mou a impulsar-les? Quin paper juga l'art en la transició de model agroalimentari?

L'art és també un element transformador capaç de construir espais de col·laboració i aprenentatge mutu. Com a exemple, la convocatòria de projectes d'Art Ciutadà “Composar sabers per construir i imaginar futurs sostenibles” promou la creació i/o consolidació de projectes interdisciplinaris que incloguin artistes, científics i ciutadania i els convidin a abordar conjuntament els reptes socioecològics de la societat.

 

 Lola Mayenco 

Comparteix
Et pot interessar

Uneix-te a la revolució més deliciosa!

Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària?  Subscriu-te al nostre butlletí digital!

Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.

Vull subscriure'm!