El primer record agrícola de Xavier Barniol i Boixader (Santa Eulàlia de Puig-oriol, 1979) es remunta ben enrere, quan ajudava el pare a l’hort de casa. Molt més recent és el seu interès per impulsar un canvi en el model agroalimentari del país, ja que aquest no es va despertar fins que va començar a treballar a l’administració pública.

Des del seu càrrec com a director tècnic del Consorci del Lluçanès, ha pogut comprovar de primera mà que els recursos públics poden ser ben invertits en programes relacionats amb la dinamització del món rural, i ara dedica una part important de la seva feina a revitalitzar els oficis tradicionals del territori. Desenvolupar l’activitat agrícola i ramadera del Lluçanès és una de les seves prioritats bàsiques, fet que ha deixat molt clar quan, en plena pandèmia, ha seguit liderant amb convicció i alegria el procés de creació de la primera formatgeria col·lectiva de Catalunya.

Xavier, primer de tot, enhorabona per la posada en marxa de la formatgeria, una iniciativa emmarcada en l’estratègia BCN Smart Rural i cofinançada amb fons FEDER. D’on va sorgir la idea?

La idea surt de la necessitat de tenir un equipament preparat per a poder realitzar la part pràctica del curs d’experts en l’elaboració de formatges artesans que portem deu anys organitzant des del Consorci del Lluçanès. En cada edició teníem dificultats a l’hora de trobar un espai i això feia perillar la continuïtat de la formació. A més, veient el grau d'autoocupació que genera el curs, vam considerar que crear una formatgeria col·lectiva era un projecte estratègic per al Lluçanès i el món rural, així que ens vam posar en contacte amb la Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona perquè ens ajudessin a endegar la iniciativa.

Tenint en compte els orígens de la idea, és perfecte que la formatgeria col·lectiva hagi pogut inaugurar-se el mes de juny amb els alumnes del curs de formatgeria. Es tracta d’una formació molt consolidada, que organitzeu conjuntament amb la Universitat de Vic, i amb el suport la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona. Penses que el fet d’organitzar cursos en equipaments col·lectius i col·laboratius pot enriquir els processos d’aprenentatge de les persones interessades?

Sí, en molts aspectes diferents. A banda de l’enriquiment a nivell educatiu, els obradors col·lectius permeten a les persones interessades conèixer més a fons les instal·lacions i maquinària necessàries per desenvolupar professionalment un projecte agroalimentari, i també genera sensibilització en vers els espais comunitaris i col·laboratius.

«Els obradors col·lectius permeten a les persones interessades conèixer més a fons les instal·lacions i maquinària necessàries per desenvolupar professionalment un projecte agroalimentari» Xavier Barniol

Això que comentes contribueix a fer de la formatgeria un equipament únic, ja que no es planteja només com un espai de capacitació professional i aprenentatge d’un ofici. També és un obrador totalment equipat que aspira a convertir-se en un viver de nous emprenedors agroalimentaris, ja que els permetrà iniciar la seva activitat sense haver de fer front a despeses molt elevades. Quan espereu acollir els primers productors? Com fareu el procediment de selecció? Quins requisits hauran de complir per poder fer ús de l’obrador?

Està previst que l’obrador es posi en funcionament a la tardor i, de fet, en aquests moments estem en mig del procés d’elaboració i redacció de tota la documentació necessària, incloent-hi el procediment de selecció dels productors. Et puc avançar, però, que, per tal que un emprenedor pugui utilitzar les instal·lacions, hi hauran uns requisits mínims d’accés (formació o experiència laboral, assegurança, requisits sanitaris i legals per comercialitzar, declaracions responsables, etc.), i també es demanarà la presentació d’una memòria explicativa del projecte empresarial, que es valorarà amb criteris puntuables. En qualsevol cas, el reglament de règim intern recollirà tots els condicionants necessaris per fer servir l’obrador i tot plegat es concretarà amb la signatura d’un contracte.   

La necessitat d’impulsar els sistemes agroalimentaris locals és evident arreu del territori, però posar en marxa un obrador d’ús compartit és un procés llarg i complex. Col·laborareu amb altres organismes i entitats per donar a conèixer el vostre equipament i contribuir a que neixin noves iniciatives?

Com he comentat abans, l’obrador neix gràcies al projecte BCN Smart Rural, que a través de l’actuació Rural Equipa’t, està dissenyant, construint i acompanyant la instal·lació d’altres equipaments compartits de transformació agroalimentària. Aquesta col·laboració amb la Diputació de Barcelona i ARCA ens permet estar en permanent contacte amb iniciatives similars a la nostra o amb interessos i necessitats coincidents, i, en aquests contactes, sempre estem buscant complicitats i sinergies. A més, des del propi Consorci del Lluçanès, tenim la voluntat que el projecte s’empoderi amb intercanvis, projectes d’investigació i transferències de coneixement, i ja hem iniciat converses en aquest sentit. Volem que la formatgeria del Lluçanès sigui un projecte que vagi més enllà del Lluçanès. Volem crear xarxa.

«Volem que la formatgeria del Lluçanès sigui un projecte que vagi més enllà del Lluçanès. Volem crear xarxa» Xavier Barniol

Teniu pensada alguna estratègia per apropar els productors de l’obrador als consumidors del Lluçanès? Creus que al territori hi ha prou interès pels formatges artesans de proximitat?

En una segona fase, la intenció és que els productors de la formatgeria, de forma conjunta o individual, puguin oferir els seus productes a consumidors com més pròxims millor. Això passa per facilitar punts de venda en el mateix espai, participar de les xarxes i iniciatives existents al Lluçanès i potenciar un bon acompanyament des de l’ens gestor de l’obrador, que és el Consorci. El formatge artesà de proximitat desperta més interès que mai. I ho demostra la quantitat d’esdeveniments, activitats i iniciatives empresarials que han nascut al seu voltant en els darrers anys.

Quin paper juga l’educació a l’hora de valorar els productes locals? Creus que ensenyar als nens com es fa el formatge pot ajudar a que entenguin la importància de l’alimentació de proximitat?

Des del Lluçanès, fa temps que estem treballant la sensibilització per a fomentar el consum de productes de proximitat amb accions educatives. Per exemple, amb la promoció de les rutes agroalimentàries del pa, la llet i tòfona a les escoles, però també amb l’organització de tallers, projectes de suport als horts escolars, l’edició de les agendes escolars per tots els alumnes del Lluçanès de primària on es parla dels hàbits saludables i on s’inclou la valorització dels productes locals, etc. Així que la resposta és que sí: crec que l’educació és molt important per aprendre a apreciar els productes locals. I en el cas concret de l’elaboració de formatge artesanal per part dels infants, penso que és tan o més important que aquests entenguin i valorin d’on surt la llet que mostrar-los tot el procés.

«L’educació és molt important per aprendre a apreciar els productes locals» Xavier Barniol

Què voleu aconseguir amb aquest obrador a mig i llarg termini? Quin impacte us agradaria tenir en el territori?

A mig termini, volem que la formatgeria consolidi els seus dos objectius. És a dir, ens agradaria que aculli durant tot l’any diferents tipologies de formació al voltant del sector lacti, ja siguin cursos propis o aliens, i que estigui en plena capacitat de funcionament pel que fa a l’acolliment de persones emprenedores. A llarg termini, volem que l’espai esdevingui un referent en equipaments compartits, sobretot en el sector lacti. També aspirem a establir vincles i col·laboracions amb altres iniciatives, i que l’obrador generi un impacte econòmic al territori molt positiu. Ens agradaria que els productors de llet i de formatges se'n beneficiïn.

La formatgeria col·lectiva s’ha instal·lat a Alpens, un municipi que, en els últims anys, ha vist molt reduïda la seva població fins situar-se per sota dels 300 habitants. A més dels obradors compartits, quins altres equipaments i recursos públics haurien de tenir els pobles petits per enfortir els sistemes agroalimentaris rurals i aconseguir que els veïns no marxin? 

Em vénen al cap escorxadors de proximitat o comarcals, obradors generalistes compartits, maquinària conjunta, contractació conjunta, etc. Però, en realitat, totes les iniciatives públiques que serveixin per enfortir els sistemes agroalimentaris serveixen per fixar la població, generar llocs de treball amb valor afegit i atraure nova població al món rural.

— Lola Mayenco —