• Pots llegir l'informe d'anàlisi i cercar dades concretes al mapa interactiu.

Disposa la demarcació de Barcelona de prou obradors i escorxadors compartits per donar servei als emprenedors agroalimentaris del territori? El cinquè Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “Territori artesà”, explora la quantitat i la tipologia de l’oferta d’equipaments compartits de transformació agroalimentària a les comarques barcelonines, unes infraestructures que són fonamentals per recolzar la transició cap a sistemes alimentaris més saludables i sostenibles.

Segons aquest nou informe d’anàlisi, a la demarcació de Barcelona hi ha quinze obradors i escorxadors compartits. Nou són d’iniciativa pública i, d’aquests, sis han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona: la sala de desfer i sacrifici del Montseny, a més de cinc equipaments col·lectius nascuts en el marc del BCN Smart Rural. Els espais de transformació agroalimentària recolzats per aquest projecte europeu són molt variats i inclouen l'obrador d’horta del Bages, la formatgeria del Lluçanès, l'escorxador mòbil de la Catalunya Central, la sala de desfer del Parc Rural del Montserrat i el petit escorxador modular del Moianès.

Altres dades interessants que es desprenen de l’estudi són les següents:
 

• El Vallès Oriental és la comarca de la demarcació de Barcelona amb més equipaments compartits de transformació agroalimentària. Amb cinc obradors i escorxadors col·lectius, la comarca destaca per gaudir d’un bon equilibri entre el tipus de conreus predominants i els espais d’elaboració disponibles.

• Al Barcelonès i el Moianès hi ha dos espais col·lectius de transformació agroalimentària, mentre que a l’Anoia, el Baix Llobregat i el Maresme només n'hi ha un.

• Osona és un cas especial, perquè, a més de gaudir de la primera formatgeria col·lectiva del país, la comarca començarà a rebre ben aviat les visites de l’escorxador mòbil de la Catalunya Central. Aquest equipament compartit té la base d'operacions al Moianès, però també donarà cobertura als pastors i petits ramaders del Bages, el Berguedà i Osona.

• A més de l’escorxador mòbil, al Bages trobem dos espais col·lectius de transformació agroalimentària: una sala de desfer a Marganell i un obrador d’horta a Manresa.

• Les comarques de la demarcació que no disposen d’obradors o escorxadors compartits són l’Alt Penedès, el Garraf i el Vallès Occidental. El Berguedà tampoc en té de fixes, però, com hem vist abans, sí que gaudirà dels serveis de l’escorxador mòbil.
   
• Dels quinze espais col·lectius de transformació agroalimentària que hi ha actualment a la demarcació de Barcelona, onze són obradors i, els quatre restants, petites sales de desfer i/o sacrifici.
   
• Entre els obradors compartits, la gran majoria es dedica a elaborar aliments a partir de verdures i fruites de proximitat: dels onze que hi ha al territori, set transformen productes provinents de les hortes de la pagesia local. També hi ha dos obradors de cereals, un de cervesa i un de lactis.
   

Un panorama engrescador, però amb mancances notables

Per a l’obtenció d’aquestes dades, els autors de l’informe “Territori artesà” han partit del mapa d’obradors compartits de la Cooperativa Tres Cadires, han contactat amb tots els equipaments que s’hi mostren amb l’objectiu de disposar de dades actualitzades i, a continuació, les han contrastat i ampliat amb investigacions pròpies. A més, per conèixer les necessitats concretes de la demarcació de Barcelona en relació als equipaments d'elaboració i transformació agroalimentària, han estudiat els tipus de conreus que ocupen més superfície a cada comarca, així com la distribució d’explotacions agrícoles i ramaderes en el territori.

Creuar les dades generades ha servit per dibuixar un panorama molt engrescador, però amb mancances notables, sobretot a les zones nord i sud de la demarcació de Barcelona. Com afirma Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, «per avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles i propers és molt important disposar d’una xarxa d’equipaments compartits que pugui donar servei a tot el territori». «Si volem dinamitzar de manera efectiva el teixit productiu local i facilitar l'accés dels ciutadans als aliments de proximitat, caldria treballar conjuntament amb més governs locals per tal de d’identificar possibles necessitats i planificar noves infraestructures», afegeix Callau.

Per a més informació sobre aquestes dades, pots escriure a Lucía Nieto i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS de l’estratègia BCN Smart Rural.

— Redacció BCN Smart Rural —