Marçal Parera, Cal Cerdà. PATXI URIZ | DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Marçal Parera, Cal Cerdà. PATXI URIZ | DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Cal Cerdà: Un model d'agricultura ecològica al Vallès Oriental

Entrevista a Marçal Parera, un pagès jove i emprenedor que viu al territori i pel territori. Recórrer amb ell els camps que conrea a a Sant Antoni de Vilamajor és tota una experiència.

Als peus del Montseny, envoltat de feixes, canyes i esbarzers, trobem una horta ecològica molt especial. La finca es diu Cal Cerdà i les persones que hi treballen estimen la terra amb el cor obert: en temps de glaçada, tracten els apis com si fossin fills i els embolcallen amb mantes per protegir-los del fred.

Una d'aquestes persones singulars és l'enginyer agrícola Marçal Parera. Nascut a Cardedeu fa 36 anys, en Marçal ha aconseguit transformar una explotació tradicional de cereals a Sant Antoni de Vilamajor en un referent de l'agricultura ecològica al Vallès Oriental. De fet, des que va iniciar aquesta aventura amb els seus amics Marc Marín i Quim Puigagut l’any 2012, mai s’ha plantejat produir de manera convencional. El respecte al medi ambient i al dret de les persones a menjar aliments 100% saludables són dos dels principis que guien la seva manera d’entendre el conreu de l’horta, i, per coherència amb aquests valors, les quatre hectàrees que cuida a tocar de Cardedeu només podien treballar-se de forma ecològica.

Us presentem a un pagès jove i emprenedor que viu al territori i pel territori. Recórrer amb ell els camps de Cal Cerdà és un plaer que activa les cames, el cap i, sobretot, l’ànima. 

 


 

Un dels grans objectius de l’estratègia “Del camp a la taula” de la Unió Europea és aconseguir que el 25% de les terres agrícoles dels Estats membres es conreïn amb criteris ecològics abans del 2030. A Cal Cerdà ja fa vuit anys que teniu el segell del CCPAE, el màxim òrgan regulador a Catalunya de la producció agrària ecològica. Què feu exactament per garantir que les vostres pràctiques agràries tinguin un impacte positiu en l’entorn, en lloc de negatiu? Com fertilitzeu la terra, la regenereu i la protegiu de l'erosió?

Per començar, tenim dividida la finca en diferents sectors i així podem anar alternant cultius i fent rotacions, cosa que ens va molt bé per controlar plagues i malalties i també per millorar la fertilitat del sòl. En aquest sentit, estem especialment orgullosos de fer-nos el nostre propi compost, que produïm a base de restes de jardineria, fems de gallines de La Tavella (una granja ecològica que hi ha a 5 kilòmetres, a Cànoves) i els residus de fusta que ens faciliten els nostres veïns, uns productors de bolets ecològics que es diuen el Bolet Ben Fet. Amb aquest compost donem vida a tota la finca.

Incloeu la pràctica del guaret dins del vostre sistema de rotació de conreus? O és innecessari deixar el camp en repòs perquè es recuperi?

No, a Cal Cerdà no en fem pas, de guaret. Per cuidar la terra, fem servir una tècnica molt millor: la sembra d’adobs verds. En els sectors de la finca on no tenim previst conrear durant un temps, hi plantem alguna varietat de planta que cobreixi el sòl i evitem que la terra es degradi. Un cop la planta ha madurat, la tallem, trinxem i soterrem al mateix lloc on l’hem sembrat, de manera que estem afavorint la fertilitat del sòl gràcies a la incorporació d’aquesta matèria orgànica. En funció de les necessitats de la terra, s’hi poden plantar unes varietats o unes altres, però normalment s’hi fan servir cereals o lleguminoses.

 

«A Cal Cerdà no en fem pas, de guaret. Per cuidar la terra, fem servir una tècnica molt millor: la sembra d’adobs verds» Marçal Parera

 

A nivell de pesticides químics, la Unió Europea vol que el seu ús es redueixi en un 50%. Com abordeu aquest repte a Cal Cerdà?

Aquí ja tenim els deures més que fets, ja que a l’agricultura ecològica no es poden utilitzar químics de síntesi: ni fungicides, ni herbicides, ni plaguicides. De fet, nosaltres fem servir molts pocs productes fitosanitaris i, els que emprem, estan certificats i no són residuals, amb la qual cosa no suposen cap problema per al medi ambient. A Cal Cerdà pensem que la millor manera de controlar herbes, plagues i malalties és estar molt atents i avançar la jugada. Per exemple, si ara ve pluja, ja sabem quins cultius són més sensibles a les humitats i fem el millor tractament per protegir-los. Una altra manera d’anticipar-nos als problemes és crear hàbitats atractius per a la fauna auxiliar. En aquest àmbit específic, intentem afavorir el creixement de les flors que resulten més atractives per determinats insectes. La seva presència és fonamental, perquè ens ajuden a eliminar plagues concretes.

Segons el darrer informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya, estem patint una davallada important de la biodiversitat associada als espais agrícoles. Les causes són múltiples i complexes, però com aborda aquesta problemàtica un projecte com el vostre? Creieu que les finques biodiverses també poden ser productives?

És clar! Com he comentat abans, nosaltres no fem monocultiu: els aliments que conreem varien molt al llarg de l’any i, amb ells, varien els insectes que ens ajuden a controlar les plagues. A més, hem instal·lat caixes niu per atreure mallerengues i d’altres ocells insectívors. Tampoc toquem els marges d’esbarzers, perquè sabem que els passabardisses hi fan el niu. I, a banda dels marges vegetals, a la finca hi ha molts espais diferents on els animals poden viure i amagar-se: tenim una bassa, un canyer, totxos, pedres apilades, etc. A l’horta ecològica, la fauna auxiliar és una aliada imprescindible.

 

«A l’horta ecològica, la fauna auxiliar és una aliada imprescindible» Marçal Parera

 

A la vostra finca, hi cultiveu moltes varietats hortícoles locals. Quins avantatges hi veieu?

Sí, ens encanta donar vida a llavors que els nostres avantpassats han anat seleccionant al llarg de moltes generacions. I també ens agrada molt comprar llavors a Les Rafardes, una cooperativa que treballa per fomentar l’intercanvi de varietats locals ecològiques. En temes de planter, li comprem al planteraire local, que en sap molt i sempre ens dóna bons consells sobre les varietats que ens poden funcionar millor. Creiem que conreant pèsols de ganxo, faves del Tugas, naps negres de muntanya, mongetes del ganxet i cols de pell de galàpet estem enriquint el territori amb uns productes que tenen un sabor increïble.

L’aprofitament màxim dels recursos és un tema que preocupa molt a Europa. Com gestioneu l’aigua a Cal Cerdà? En feu un ús racional i sostenible?

Nosaltres reguem de pou i ho fem amb cinta de degoteig. És un sistema que ens permet fer un reg molt localitzat i eficient, ja que llença aigua just on la planta ho necessita i no la desaprofita. Però també ens preocupa molt la sostenibilitat de la resta de recursos i materials que necessitem per portar a terme l’activitat agrícola. Per exemple, qualsevol cosa que necessitem, sempre intentem aconseguir-la en el nostre entorn més proper i evitem comprar-la lluny de casa. El sentit comú ens convida a treballar de forma local, evitant desplaçaments innecessaris.

Des del punt de vista de la sostenibilitat, reduir el malbaratament alimentari és tan prioritari com estalviar aigua o altres recursos. Què feu a Cal Cerdà per millorar la conservació dels aliments que produïu?

Tenim una càmera frigorífica que ens ajuda a conservar en fred els aliments que ho necessiten. Però, en aquest aspecte concret, pensem que és molt important vendre els productes acabats de collir. En les cadenes de comercialització curtes, els aliments tenen menys perill de fer-se malbé i duren molt més.

 

«Per reduir el malbaratament, pensem que és molt important vendre els productes acabats de collir. En les cadenes de comercialització curtes, els aliments tenen menys perill de fer-se malbé i duren molt més» Marçal Parera

 

Concretament, on veneu els vostres productes?

Els nostres productes sempre els hem venut amb criteris de proximitat. Al principi, quan teníem poca producció, ens limitàvem a repartir cistelles i a servir a alguns restaurants i botigues locals. Un parell d'anys més tard, vam començar a vendre a Ecocentral (una distribuïdora d’aliments ecològics a menjadors escolars), Ecomaresme (una cooperativa que agrupa a productors de verdura ecològica del Vallès, el Maresme i el Barcelonès Nord) i, puntualment, a d’altres productors. Quan va començar el mercat agroecològic de Cardedeu, ens hi vam sumar i allà hi som cada dissabte al matí. I molt aviat tindrem la nostra pròpia paradeta al mercat municipal, així que estem contents.

I la botiga que teniu a internet, us està funcionant bé? Heu notat un augment de vendes durant la pandèmia de la COVID-19?

I tant! Abans del confinament, només servíem a domicilis de Cardedeu, Llinars, Sant Antoni, Cànoves, Sant Pere i les urbanitzacions annexes, però fa poc que ens hem associat amb una empresa de transport i ara podem enviar cistelles i comandes de productes fins a Barcelona.

L’estratègia “Del camp a la taula” destaca la importància de tenir un pla de màrqueting que ajudi a desenvolupar sistemes alimentaris més sostenibles i resilients. A Cal Cerdà, aquest tema el treballeu molt bé: cuideu la vostra web i teniu unes xarxes socials molt actives. Creieu que és interessant dedicar-hi temps i recursos?

Totalment, i mira que jo, al principi, n’era reticent. Però en Marc, un dels tres socis de Cal Cerdà, sempre ho va tenir molt clar i vam decidir apostar-hi. Molta gent es posa en contacte amb nosaltres perquè ha vist la nostra web o el nostre Instagram, i al final te n’adones que, a internet, hi has de ser, encara que no t’agradi. I, a més, ho has de fer bé, perquè és el teu aparador i l’has de cuidar molt si vols donar-te a conèixer i que la gent pugui gaudir dels aliments que produeixes.

 

«A internet, hi has de ser, encara que no t’agradi. I, a més, ho has de fer bé, perquè és el teu aparador i l’has de cuidar molt si vols donar-te a conèixer i que la gent pugui gaudir dels aliments que produeixes» Marçal Parera

 

Com poden ajudar les administracions públiques a projectes com el vostre? Necessiteu dades, legislació, subvencions, assessoria, formació, etc., per millorar la sostenibilitat de les vostres explotacions i fer una agricultura que sigui millor per a les persones, els animals i l’entorn?

Sincerament, el que més falta ens fa són subvencions, ja que molts de nosaltres hem iniciat l’activitat a base de crèdits i, si volem seguir avançant, necessitem ajudes econòmiques: en el nostre cas, per exemple, disposar de diners per comprar plaques solars ens aniria molt bé. Els serveis d’assessoria també són clau i, de fet, a Cal Cerdà estem molt agraïts del suport que rebem quinzenalment per part del CSETC de Cardedeu. I, a nivell de legislació, seria genial si els menjadors d’escoles, hospitals, institucions i empreses estiguessin obligats per normativa a comprar productes ecològics de proximitat.

Has hagut de renunciar a moltes coses per arribar fins aquí? T’has plantejat en algun moment fer un canvi de vida?

Tirar endavant un projecte com el nostre exigeix moltes renúncies. Sobretot al principi, cobràvem una misèria i treballàvem com a bojos, i, si ho vam suportar, és només perquè ens encanta la feina. Personalment, no sé viure sense estar al camp. I crec que si no tingués aquesta passió per la terra, ja m’hauria cremat fa temps, perquè la feina és molt agraïda quan culls molt i ho vens tot, però les inclemències et poden fer patir patacades molt dures.

L’impacte del canvi climàtic en l’agricultura preocupa molt a la Unió Europea. Teniu accés a investigacions i formacions en temes d’adaptació dels conreus?

A Cal Cerdà som gent molt curiosa i sempre estem atents als estudis que surten. Però, a més, tenim la sort de formar part de l’Agrupació de Defensa Vegetal del Bages i cada quinze dies ens visita una tècnica que ens assessora en aspectes relacionats amb la fertilitat del sòl, la gestió de plagues, innovacions disponibles, etc. Aquesta entitat és el nostre enllaç principal amb el món acadèmic.

Com es veu el futur des de Cal Cerdà?

Amb molta incertesa. Sempre hem anat molt justos econòmicament, però ja veiem que cada cop haurem de competir més contra grans empreses de productes ecològics. Aquesta competència no serà possible a nivell de preu, perquè els marges que tenim els petits productors no ens ho permeten. Així que hem d’associar-nos a d’altres productors, especialitzar-nos en aliments concrets, intercanviar-los i fer xarxa: si volem fer la guerra cadascú pel seu compte, estem perduts. Però també és molt important que ens apropem més als consumidors, que aquests ens coneguin personalment i vegin que som projectes locals portats per persones reals. A diferència de les grans empreses, nosaltres som autèntics, estem arrelats al territori i les persones ens poden venir a veure sempre que vulguin. El fet de poder comprovar de primera mà com es produeixen les verdures que et menges és una garantia de qualitat i una opció que les multinacionals no ofereixen.

 

 Redacció BCN Smart Rural 

Marçal Parera, Cal Cerdà. PATXI URIZ | DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Comparteix
Et pot interessar

Uneix-te a la revolució més deliciosa!

Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària?  Subscriu-te al nostre butlletí digital!

Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.

Vull subscriure'm!