Aconseguir l’autosuficiència alimentària de fruites i hortalisses, impulsar el comerç de proximitat amb productes locals i assolir la neutralitat de carboni dels sistemes agroalimentaris són tres dels reptes plantejats a la tercera trobada de creativitat BCN Smart Rural, un projecte liderat per la Diputació de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea a través dels fons FEDER. Organitzada el divendres 5 de març en format telemàtic, a la sessió hi van participar una vintena d’experts en l’àmbit de l’agroecologia i els sistemes alimentaris de proximitat de les comarques del Vallès.

La sessió va començar repassant les principals característiques del sector agroalimentari al Vallès Occidental i Oriental. Entre les dades analitzades, va destacar l’augment progressiu de la dimensió de les explotacions des del 1999 i el clar predomini dels cereals, un conreu que ocupa un 62% de la superfície agrícola del territori.

A continuació, es va demanar als participants que fixin la mirada en l’horitzó 2030-2050 i imaginin un model alimentari on el menjar que es produeix als seus municipis «és visible i celebrat a cada cantonada, on els pagesos reben un preu just i on tothom té accés a aliments frescos, de temporada, locals i ecològics», segons va explicar Sònia Callau, cap de la Unitat de Suport als Espais Agraris de la Diputació de Barcelona i coordinadora de l’estratègia BCN Smart Rural.

A partir d’una dinàmica activa i innovadora, els experts van haver de plantejar-se les següents preguntes:

1. Com fomentem que els consumidors s’agrupin en cooperatives o grups de consum?
2. Com aconseguim que el 100% de les escoles serveixin aliments locals o de proximitat?
3. Com augmentem el valor dels productes agraris locals i la rendibilitat de les microempreses del sector agroalimentari?
4. Com organitzem la venda d’aliments garantint el dret de la ciutadania a comprar productes locals?
5. Com impulsem el consum d’aliments de proximitat, ja sigui a les llars, els restaurants o a les cantines d’empreses, hospitals, serveis públics, etc.?
6. Com baixem les emissions generades per la producció i el transport d’aliments? I com incrementem la capacitat de segrest de carboni per part del sòl agrari? És a dir, com podem aconseguir que els sistemes alimentaris del nostre territori assoleixin i fins i tot contribueixin a reduir a zero la petjada de carboni a nivell global?

Els participants van tenir l’oportunitat de posar en comú les seves preocupacions, necessitats i propostes d’actuació en cada una d’aquestes temàtiques. I, ja per acabar, van prioritzar les accions a desenvolupar mitjançant una aplicació de votacions en línia.

Aquesta trobada de creativitat competitiva va permetre conèixer de primera mà les demandes dels tècnics i experts en desenvolupament agrari de les comarques del Vallès i entendre millor les accions que voldrien prioritzar en el seu territori.

Entre les propostes presentades, les que van comptar amb un major consens van ser la incorporació de dinamitzadors de cooperatives i grups de consum; la implementació de conreus i tècniques de maneig agronòmic més sostenibles; la adaptació de les licitacions públiques de menjadors escolars i altres equipaments de restauració col·lectiva per fomentar la gestió a petita escala i els aliments de proximitat; i la creació d’obradors compartits que permetin posar en valor els productes agroalimentaris.

Més informació sobre les trobades de creativitat competitiva en aquest enllaç.

— Redacció BCN Smart Rural —