Roger Solé (Barcelona, 1977) és un pagès que gaudeix fent pedagogia de la seva tasca. La vena educativa prové del fet que fins al 2013 treballava com a educador social en centres de menors i, si aneu a qualsevol de les seves xarxes socials, trobareu vídeos ben instructius i divertits protagonitzats per l’ànima d’El Petit Bané, l’empresa agrícola que va fundar aquell mateix any. A en Roger li encanta farcir el seu relat amb anècdotes i exemples pràctics.
Durant tota l’entrevista, caminem entre les parcel·les, curulles de verdures, flors i vida, acompanyades d’aquest home inquiet i curiós. Confessa que el cap li va a tres mil revolucions i que no li agrada la pagesia que es queixa. Ell prefereix ser optimista i oferir solucions davant dels reptes continuats que comporta el seu ofici.
Situat en una zona amb molt de conreu de flors i plantes i amb preus alts de lloguer de terres, El Petit Bané produeix hortalisses de temporada i ho fa a través d’una rotació de cultius que inclou plantes de fulla, arrel i flor, així com altres cultius comodins. Tenen el rec garantit gràcies a l’accés a una mina d’aigua que ve del Montseny i passa per sota de la finca. Actualment, són quatre persones treballant al camp, per una banda, i sis persones a la zona de magatzem, dins d’una empresa comercialitzadora i distribuïdora, per l’altra. Al projecte també treballen diversos joves africans, als quals en Roger sempre els diu que els ensenyarà català i ell aprendrà mandinga. Creu que, si volen prosperar i vendre al mercat, és imprescindible que coneguin la llengua.
Pel que fa a la comercialització d’El Petit Bané, venen els seus productes a través de diversos canals: tenen una parada al camp, fan venda directa a dos mercats, preparen cistelles per a grups i cooperatives de consum, subministren a restaurants i també fan intercanvis amb altres pagesos.
Una curiositat que poca gent coneix és que Enric Granados va passar uns quants estius a la finca durant les dècades dels anys 1900 i 1910, i es va allotjar a la caseta, coneguda com La Tartaneta. Poc després de la seva visita el 1915, el compositor, pianista i pedagog va marxar cap a Nova York, on va presentar l'òpera Goyescas.
Quins són els orígens d’aquest projecte agrícola vora el mar i al cor del Maresme?
Jo soc educador social i durant molt de temps vaig treballar a Barcelona en centres amb menors no acompanyats. Estava molt a gust amb la meva feina i la feia bé, però havia de treballar els caps de setmana i, quan vam tenir criatures amb la meva parella, vaig voler fer un canvi de vida per passar més temps amb la meva família els dissabtes i diumenges. Volia estar amb els meus fills!
Així doncs, vaig decidir dedicar-me a l’agricultura, una afició que tenia des de petit. Em vaig associar amb un altre pagès, Francesc Gadea, i, el 2013, vam començar a conrear un camp de 5.000 m2. De mica en mica, hem anat ampliant fins a tenir tota la finca. Amb el Francesc ens repartim els cultius, compartim recursos i gaudim innovant i aprenent junts.
Quan vaig començar, vaig parlar amb diferents pagesos de la zona per entendre què s’hi plantava, i em van fer moltes recomanacions. «Per Sant Josep planta això», «per Sant Joan planta això altre», em van dir. També em van explicar la importància de les llunes. I, a continuació, m’aconsellaven que agafés la llibreta on ho havia escrit tot, la trenqués i comencés de nou, perquè, amb el canvi climàtic, «tot se’n va a la merda!». Aquest any, amb les cinc onades de calor consecutives que hem tingut, imagineu-vos com estem patint!
Per què li poseu aquest nom, «El Petit Bané», a l'empresa?
En un moment donat, ens vam posar a planificar quin nom posar al camp i vam adonar-nos que a la rodalia tot eren noms de cases de Vilassar de Mar de tota la vida: Cal Vila, Cal Canyelles, etc. A la gent que vivia en aquestes cases, els rics de l’època els deien «potes negres», mentre que als que arribàvem de Barcelona en els anys setanta i vuitanta ens deien «escarbatons». Aquesta denominació va sorgir de la plaga de l’escarabat de la patata que afectava els camps en aquell temps, coincidint amb l’arribada de la «plaga» d’estiuejants de la gran ciutat cap a Vilassar.
La qüestió és que vaig recordar que soc originari d’un petit poble del cantó de Tàrrega que es diu El Verdú i que el nom de la casa del meu pare era Can Bané. Així que vaig decidir fer un homenatge a la família paterna, ja que el meu pare va morir. El «Petit» del nom ve del fet que el meu pare era el petit dels germans i jo, el petit dels cosins.
Ara que ja han passat uns anys des que vas fer el canvi de vida, què és el que més t’engresca del teu nou ofici?
Ser pagès és un esport de risc i això m’agrada. El que més em motiva és intentar adaptar-me als reptes que van arribant, com per exemple quan es trenca la bomba o quan arriba un front de calor o fred. Si vols un ofici tranquil, la pagesia no és per a tu. Al camp sempre passa alguna cosa: quan no és un all, és una ceba. Mai dos i dos són quatre i, per això, el dia a dia no és gens avorrit. A més, una altra cosa que m’agrada molt és compartir el meu coneixement amb gent que vol ser pagesa. M’encanta donar-los consells i oferir-los ajuda.
«Si vols un ofici tranquil, la pagesia no és per a tu» Roger Solé
A El Petit Bané cultiveu en ecològic i recerqueu noves maneres de treballar el sòl per preservar-lo i garantir una producció sostenible d’aliments. Com apliqueu la innovació en la vostra empresa?
Els tècnics de l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) ens visiten per fer controls i ajudar-nos. Estem activant la microbiologia del sòl i veiem resultats positius. Fem aplicacions de substrats vegetals i afegim un activador que regenera microorganismes i augmenta la vida que hi ha a la terra. La qualitat del sòl és la clau perquè tot vagi bé.
Per evitar l’extensió de plagues, els nostres cultius no són molt extensos, sinó que preferim tenir-los en petits sectors. Disposem de zones de compostatge on rebem restes vegetals que ens porten jardiners (restes de pollancre, plataner, pi, etc.), i, un cop compostades, les apliquem a diferents àrees per experimentar i veure quina va millor. També utilitzem fems d’origen ecològic.
Actualment, hi ha una tendència cap a l’agricultura regenerativa, la qual cosa implica no treballar la terra i afegir matèria orgànica al sòl. Ens agrada aquest enfocament, però tenim un hàndicap, i és que paguem lloguer per les nostres terres. Per això, fem cultius de cicle bastant ràpid per tenir liquiditat i poder intercanviar productes amb altres pagesos i pageses.
«La qualitat del sòl és la clau perquè tot vagi bé» Roger Solé
Entre la gran varietat de productes d’horta, us heu especialitzat en algun tipus?
Plantem verdures que no es troben habitualment al mercat, com la kale o col arrissada, que ara s’ha posat de moda. Fa un temps, els pagesos se’n fotien i no la cultivaven, i ara ens pregunten que com ho fem. També cultivem albergínia blanca, fonoll, remolatxa de colors, tres varietats de mostasses i altres verdures diferents. En zones com aquesta, envoltada d’hivernacles, intentem fomentar la biodiversitat conreant el màxim de varietats i plantant-hi arbres. Per mostrar aquesta innovació, obrim la finca a la clientela i les escoles que ens ho demanen.
A més dels nostres propis conreus, venem productes d’altres pagesos i comprem a la distribuïdora Hortec i a la cooperativa Biolord. Treballem molt amb Francesc Gadea i El Mosaic.
Viure de la feina de pagès és fer malabarismes. Per a la comercialització, t’entra una bola; per al canvi climàtic, una altra; per a l’aigua, una més. Hi ha anys bons i anys dolents, i has d’anar jugant amb les boles que tens!
«Plantem verdures que no es troben habitualment al mercat, com la kale o col arrissada, que ara s’ha posat de moda» Roger Solé
A part de la botiga a la finca, on més us pot trobar la ciutadania? Quins altres punts de venda teniu per als vostres productes?
Dividim la producció en moltes parts: venda directa, venda de cistelles per a grups, cooperatives de consum i restaurants, i intercanvis amb altres pagesos. Si tenim excedent, el portem a Hortec i Biolord.
Cada setmana preparem unes cent cinquanta cistelles de verdura, de les quals unes cinquanta van a gent sense recursos acollits al Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. És una magnífica forma d’assegurar-nos que unes persones que no tindrien l’oportunitat de tastar certes verdures puguin fer-ho.
Amb la ciutat de Barcelona tan a prop, tenim una bona finestra comercial. A més de la nostra parada al mercat dels diumenges de Vilassar de Mar (on, per cert, som els únics productors en ecològic), tenim parada al mercat del barri de la Sagrera.
Com va afectar la pandèmia de la Covid-19 a la vostra decisió d'apostar per l'agroecologia i els sistemes alimentaris de proximitat? Vau notar un canvi en la demanda de la ciutadania?
Sí, durant la pandèmia la gent va apostar per la pagesia i va haver-hi una gran conscienciació. Vam descobrir que les persones estaven ben disposades i hem de treballar amb aquesta visió. En general, els pagesos estem mal valorats per la societat, però la ciutadania més jove mira pel seu benestar i cuida l’alimentació, i ens té ben considerats... Jo veig llum al final del túnel! Crec que hem de canviar el xip i ser més positius.
«En general, els pagesos estem mal valorats per la societat, però la ciutadania més jove mira pel seu benestar i cuida l’alimentació, i ens té ben considerats... Jo veig llum al final del túnel! Crec que hem de canviar el xip i ser més positius» Roger Solé
El teu cercle més proper, és a dir, les teves amistats i família, et brinden el suport necessari en el teu projecte?
Les amistats i els familiars m’ajuden, però no estan prou conscienciats, ja que encara compren a les grans superfícies. En el fons, hauríem de tornar a fer el que feia la meva mare, que ara té vuitanta-cinc anys: anar a la plaça els diumenges a comprar les verdures. Però nosaltres estem contents, perquè tenim una clientela fixa que ens compra les cistelles i amb qui mantenim un diàleg constant.
En teoria, el teu perfil encaixa amb la nova pagesia, un concepte que agrupa tant les persones que heu arribat noves al sector com les que, tot i tenir un origen agrari directe, comparteixen «una manera de produir, de comercialitzar i de relacionar-se amb l’entorn que es basa en els components del nou paradigma agrosocial», basat en valors com la localització de la producció d’aliments, l'increment de l’agrodiversitat, la conservació del medi ambient, la cooperació, la innovació, l'autonomia i el compromís social. Creus que això s'adapta a la teva manera de treballar i de viure?
A l’hora de treballar, a El Petit Bané seguim el principi anarquista d’intentar ser autosuficients i ajuntar-nos amb altres que també ho siguin. Fem col·laboracions, però no ens hem casat només amb una xarxa. El motiu és que les xarxes normalment segueixen el cooperativisme i es triga molt a prendre decisions. Nosaltres som més d’acció i menys d’assemblees. Moltes xarxes cooperativistes fan compres conjuntes per estalviar costos, però, en canvi, no comercialitzen col·lectivament; i nosaltres som més partidaris de vendre conjuntament per optimitzar esforços. Encara que no estiguem afiliats a cap xarxa establerta, col·laborem constantment amb els pagesos que en formen part. El que no volem fer és cometre l’error dels antics, que estaven tots emprenyats entre les famílies.
Després de la crisi del 2008, una fornada de joves ens vam incorporar a fer de pagesos, i això va suposar un boom de petita pagesia en aquesta zona del Maresme. Ara, però, la cosa està en baixada, i ens preocupa el relleu generacional. La gran majoria de pagesos tenen entre seixanta i setanta anys, i els fills d’aquests no volen continuar l’activitat agrícola. Veiem que les grans empreses intenten quedar-se amb les seves terres, la qual cosa implica que la terra està en menys mans.
Teniu alguna petició directa per a les administracions o les xarxes agrícoles o de cooperativisme?
Com ens pot ajudar l’administració? Com he mencionat abans, un exemple seria la fórmula de les cistelles del Pla de Barris. Un altre seria que les licitacions de parades als mercats municipals donin més drets als pagesos que als venedors comuns. També seria positiu que un 40% de les verdures que es cuinen als menjadors escolars, als centres de gent gran i als hospitals fossin ecològiques i de proximitat. La logística és un mal endèmic per als pagesos, i l’administració també ens podria ajudar en aquest aspecte.
No creiem que subvencionar la pagesia sigui la millor opció, però sí que se’ns podria ajudar en certes coses, ja que cada vegada estem més collats amb les feines administratives com ara les DUNs, les DANs, omplir el llibre de camp, els certificats, etc. A vegades, et passes més temps davant d’un ordinador fent paperassa que no pas treballant al camp, que és el que t’agradaria fer.
Com a persona a qui li agrada buscar noves solucions, quins aprenentatges de viabilitat has adquirit al llarg de la teva trajectòria?
Tenir un sol client no serveix. S’ha de ser multitasca: dominar la pagesia, el màrqueting, la logística, l’emmagatzematge, la comptabilitat, etc. Cal fer xarxa i ser molt comercial.
Alhora, anem buscant noves vies de finançament i maneres que ens surtin els números. Si el pèsol o el tomàquet no ens van anar bé l’any passat, ens hem de reinventar. Per això, obrim la finca i fem tastets de les nostres verdures per donar-nos a conèixer. Si no, què ens passa? Que a l’estiu, quan tenim la màxima producció de verdures, la gent marxa de vacances. Tothom se’n va, i t’has de plantejar amb antelació de què viuràs els dos mesos d’estiu.
«Cal fer xarxa i ser molt comercial» Roger Solé
Un dels motius pels quals vas canviar de vida va ser per la teva família: tens un fill de deu anys i una filla de tretze. Quan fas la teva feina, penses en el seu futur?
Sí, de dues maneres. Òbviament, cultivo perquè tinguin una bona alimentació i també penso en si m’agradaria que continuessin aquest projecte. Els intento explicar que a pagès fem moltes funcions; és com portar una casa on has de fer el menjar, posar la rentadora, etc. Els ensenyo que en un entorn així s’ha de tenir paciència i col·laborar, i que un pebrot torçat està igual de bo que un de recte. M’agrada ensenyar-los d’on venen els aliments i transmetre’ls una sèrie de valors. Però, després, ells faran el que vulguin.
A priori, no mostren un gran interès pel camp; però quan venen els amics, veig que m’han escoltat. Els ensenyen les coses, els deixen tastar els pèsols, i sento que no ho estem fent tan malament. M’agrada que col·laborin a la finca i vegin les diverses maneres de tenir una horta.
De la teva infància, tens algun record culinari que et marqués? Podries compartir alguna anècdota relacionada o algun plat o menjar que t'hagi acompanyat al llarg de la teva vida?
El de les bledes. La meva mare em va fer el que en castellà anomenen un acoso y derribo amb aquesta hortalissa, i encara que a El Petit Bané les bledes ens surten espectaculars, a mi no m’agraden. En canvi, he retrobat el gust pels pebrots i les albergínies, amb les quals tampoc podia de petit, perquè les preparo de manera diferent. Ara treballo amb cuiners que m’ensenyen receptes noves... Per exemple, la coliflor com a farina per fer bases de pizza està boníssima! En canvi, si la cuino amb beixamel, com ho feien a casa de petit, no m’agrada. Es tracta de buscar la fórmula perquè t’agradin aquelles mateixes coses. També he descobert que un tronxo de bròcoli fresc i cru és espectacular. I als nens els encanta!
Què és per a tu una bona vida?
Ser autosuficient i viure de les coses que m’agraden. Per a mi, ser pagès em permet viure en harmonia amb la natura i relacionar-me amb altres agents, la qual cosa em proporciona un gran benestar. Si vingués una hecatombe, jo podria agafar unes llavors i començar de nou en un altre lloc, perquè conec l’ofici. Malgrat que l’administració i l’Estat em demanen coses, sent pagès puc ser més autosuficient.
— Redacció BCN Smart Rural —