L'objectiu que el 60% de la superfície conreada a l’Estat espanyol sigui ecològica és un dels temes destacats en el darrer resum de premsa BCN Smart Rural.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar el passat 20 de maig el pla Espanya 2050, una estratègia a llarg termini en la qual ha treballat durant un any l’Oficina de Prospectiva de Moncloa. Aquest nou organisme va ser creat amb la intenció de pensar el model de país que serà Espanya dins de 30 anys i depèn directament del seu cap de gabinet, Iván Redondo. El resultat d'aquest treball és un document de 676 pàgines en el qual un centenar d'experts en diferents matèries fan propostes concretes per aconseguir que Espanya es consolidi «com un dels països més avançats d'Europa».
Entre els objectius presentats, hi ha diversos que afecten directament els sistemes agroalimentaris. Un d’ells és rebaixar la demanda d'aigua un 15%: de 30.600 hm³ anuals a 26.000 hm³. Per assolir-ho, el pla proposa, entre altres accions, reordenar els usos agrícoles i els tipus de conreus que es produeixin. També es vol reduir el consum d'aliments d'origen animal degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedents de la ramaderia industrial, i rebaixar a la meitat el malbaratament d’aliments, que ara puja a 1.300 milions de quilograms anuals. A més, l’estratègia prioritza l’agricultura sostenible i estableix que el 25% de les terres agrícoles es treballin de manera ecològica abans del 2030, en línia amb el que defensa la Comissió Europea, i que aquest percentatge pugi fins al 60% l’any 2050.
El document “Espanya 2050” està disponible en aquest enllaç.
Com revitalitzar un ofici i un poble a través del formatge
Alpens inaugurarà aquest juliol la primera formatgeria col·lectiva del país, oberta als emprenedors del sector làctic, en el marc del programa BCN Smart Rural. Aquesta iniciativa, liderada pel Consorci del Lluçanès amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, compta amb el suport de l’Ajuntament d’Alpens, que ha cedit un espai a l’antiga fàbrica Sati «amb la voluntat de posar en valor el sector agroalimentari tradicional», segons ha dit l’alcaldessa, Montse Barniol.
(Arrels)
Cal redissenyar i modernitzar els sistemes agrícoles a través d’enfocaments agroecològics
Un informe encarregat pel Cercle d’Economia amb l’objectiu d’abordar els reptes i les oportunitats en la transició cap a una economia més verda, sostenible i ecològica defensa les pràctiques agroecològiques i anima a «implementar solucions innovadores que afavoreixin l’augment de la productivitat i redueixin els impactes negatius sobre la diversitat biològica». En aquest sentit, s’obren diverses oportunitats al territori, com l'ús de la biomassa com a font d'energia (especialment tèrmica), l'ús de biogàs generat pels residus ramaders, les hibridacions d'aquestes tecnologies amb altres de més madures (seria el cas de la hibridació termosolar amb biomassa) o la possibilitat de buscar sinergies entre sectors com el tractament d'aigües residuals urbanes i el sector ramader. L’informe afegeix que «les administracions poden actuar com a facilitadores d’aquesta reorientació cap a pràctiques agrícoles i ramaderes més sostenibles encetant polítiques de compra pública responsable d’aliments, de manera que s’aposti per produccions agroecològiques de proximitat i iniciatives que busquin la gestió sostenible dels recursos».
(Cercle d’Economia)
Es busquen pagesos per estendre la vinya a la DO Pla de Bages
Créixer en superfície cultivada és el principal repte d'aquest territori, on la recuperació de varietats antigues de raïm també s'obre camí.
(Nació Digital)
Els serveis mediambientals de les explotacions ramaderes sostenibles
Donat que l’oferta de carn de vedella alimentada amb pastures encara és escassa als mercats, un informe publicat per la Comissió Europea anima a donar suport als joves agricultors per garantir la transferència de coneixement, desenvolupar cadenes de subministrament locals i enfortir els sistemes de certificació i etiquetatge. Segons aquest estudi, la ramaderia agroecològica a petita escala manté la qualitat de l’aigua i els ecosistemes locals, millora la biodiversitat i minimitza el patiment dels animals.
(Comissió Europea)
Dues finques contigües de Tiana, al Parc de la Serralada de Marina, tindran un tancament perimetral d’una superfície aproximada de 50 hectàrees amb l’objectiu de pasturar la zona durant els mesos d’hivern i primavera per part d’un ramat mixt de vaca de l’Albera i ruc. Amb aquesta activitat, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, s’aconseguiran diversos objectius, com ara la prevenció d’incendis, el manteniment de paisatges oberts i la formació de boscos resilients.
(L’Informatiu dels Parcs)
Un ramat de cabres mantindrà net el sotabosc i les franges de protecció d'incendis a Valldoreix
Gràcies a la signatura d'un acord de col·laboració entre el Consorci del Parc Natural de Collserola, l'EMD, l'Ajuntament de Sant Cugat i una pastora, un ramat de cabres podrà descansar i pernoctar en un cobert de la finca de Can Monmany. A canvi, hauran de pasturar el sotabosc d'aquests terrenys durant 10 dies al mes entre els mesos d'abril i gener, així com les franges de protecció d'incendis forestals del terme municipal.
(Ajuntament de Sant Cugat)
Es presenta una guia per a la implantació de la silvopastura a les Muntanyes del Baix
La publicació, impulsada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i Muntanyes del Baix, pretén ser una eina de transferència de coneixement i experiències útils per als municipis del territori que es plantegin projectes de silvopastura, tant des del punt de vista administratiu com d’entorn natural. Les Muntanyes del Baix és un projecte en el qual participen setze municipis de la comarca que tenen en comú una gran superfície forestal i valors agrícoles, ramaders, naturals, paisatgístics i patrimonials. Tots ells es coordinen i comparteixen estratègies i accions per la gestió d’aquest espai agroforestal.
(Ajuntament de Begues)
El ramat de cabres i ovelles de Begues treballa per evitar els incendis forestals
El servei municipal de silvopastura està format per un ramat de cabres i ovelles que té com a funció principal la neteja del sotabosc i de les franges de protecció de les urbanitzacions, a més de recuperar i mantenir els tallafocs naturals i mantenir feixes, marges i corriols.
(Ajuntament de Begues)
L’Ajuntament de Tiana considera que la promoció d’una «ramaderia lligada a la terra» és una activitat de dinamització agrària que podria formar part principal de la política forestal del municipi: els ramats fan la funció de desbrossadores naturals i també contribueixen a potenciar la biodiversitat, mantenir el paisatge i arrelar l’activitat laboral de la gent al territori.
(Ajuntament de Tiana)
La pandèmia Covid-19 ha augmentat la pressió en els boscos i els ha tornat més vulnerables
Segons un estudi publicat per les Nacions Unides, l’actual pandèmia ha agreujat els reptes als quals s’enfronten els països per gestionar els seus boscos. L'informe és la primera avaluació de la posició del món en la implementació del Pla estratègic de les Nacions Unides per als boscos 2030.
(Departament d'Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides)
Només un 1,42% de la massa forestal que hi ha a Catalunya està protegida
L’Associació Sèlvans calcula que només un 1,42% de la massa forestal que hi ha a Catalunya està protegida. Aquest percentatge equival a unes 67.000 hectàrees repartides arreu de Catalunya.
(Món Rural)
La tercera part de la producció mundial d’aliments, en risc per la crisi climàtica
Investigadors de la Universitat Aalto de Finlàndia han calculat que aproximadament el 95% de la producció actual d’aliments té lloc en zones que defineixen com a «espais climàtics segurs», és a dir, zones del món on la temperatura, les precipitacions i l’aridesa es troben dins de certs límits. Però si les temperatures segueixen augmentant al ritme actual, aquesta zona segura es reduiria dràsticament, segons un informe publicat a la revista “One Earth”.
(The Guardian)
Aprovada la primera Llei de Canvi Climàtic de l’Estat espanyol
El Congrés aprova la norma que ha d'ajudar l’Estat espanyol a desvincular-se dels combustibles fòssils i reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. L'objectiu d'aquesta norma és fer que Espanya pugui complir amb els seus compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i assolir abans de 2050 la neutralitat climàtica; és a dir, que el país només pugui emetre els gasos amb efecte d'hivernacle que puguin ser capturats pels embornals. És tracta d’una llei històrica que preveu, entre d’altres mesures, que les administracions públiques prioritzin els aliments frescos o de temporada, i amb un cicle curt de distribució, en els seus contractes de compra.
(El País)
Espanya representa el 9% de les emissions totals de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) de la UE
Un estudi encarregat pel Parlament Europeu ha avaluat el progrés en l’acció climàtica dels Estats membres de la Unió i ha trobat que, entre els anys 2005 i 2019, Espanya va reduir les emissions un 27%, amb un rendiment superior a la mitjana de la UE. El sector forestal és el que més ha contribuït a la reducció de les emissions, però, sense mesures addicionals, s’espera que els embornals se saturin a causa del canvi climàtic. Per invertir aquesta tendència, es proposen una sèrie de mesures que inclouen la reforestació, la prevenció d'incendis forestals i la recuperació d'ecosistemes. Segons aquest informe, la millora dels embornals agrícoles també generaria captures importants.
(Parlament Europeu)
La Comissió Europea presenta el seu pla d’acció per reduir la contaminació a zero
Un dels objectius d’aquest pla d’acció és millorar la qualitat del sòl reduint la pèrdua de nutrients i l’ús de productes químics en un 50% per al 2030, entre d’altres mesures que afecten directament el sector agrari.
(Comissió Europea)
Brussel·les presentarà aquest any un pla d'acció sobre agricultura del carboni
Abans de finals d’any, la Comissió Europea té previst presentar un pla d'acció europeu sobre agricultura del carboni. En un informe publicat recentment, la institució confirma que aquesta pràctica «pot contribuir de manera significativa a mitigar el canvi climàtic a la UE». El desenvolupament de l'agricultura del carboni s’emmarca en l'estratègia “Del camp a la taula” i una de les seves finalitats és crear una nova font d'ingressos per als pagesos.
(Comissió Europea)
Les pràctiques agràries afecten la capacitat del sòl per segrestar carboni
Natural England, l'organisme assessor del govern britànic en matèria de medi ambient, ha publicat un estudi que analitza la contribució dels diferents hàbitats a la gestió del carboni i les oportunitats que ofereix per a la diversitat paisatgística i la natura. Segons aquest informe, les pràctiques agràries afecten la capacitat del sòl per segrestar carboni i recomanen especialment no llaurar la terra (o llaurar-la poc), a més de proporcionar-li cobertura vegetal durant tot l'any. Un dels resultats més interessants de l’estudi és la valoració que fan de les terres de pastura: per aconseguir zero emissions netes l'any 2050, són fonamentals.
(Natural England)
Amb aquesta línia d'ajuts es vol promoure l’eficiència dels recursos i fomentar el pas a una economia baixa en carboni i capaç d’adaptar-se al canvi climàtic en el sector agrari. Així, es dóna suport a inversions per a la mitigació del canvi climàtic amb l’objectiu d’aconseguir un ús més eficient de l’energia, i facilitant el subministrament i utilització de fonts d’energies renovables.
(Govern de la Generalitat de Catalunya)
La reforestació massiva per segrestar CO2 pot incrementar el risc d’incendis
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’InBIO-CIBIO de la Universitat de Santiago de Compostela la mesura de la Unió Europea de plantar 3.000 arbres per fer front al canvi climàtic pot ser contraproduent. Els investigadors alerten que la reforestació massiva proposada per segrestar oxigen pot incrementar el risc d’incendis. De fet, en zones amb alt risc d’incendi, suggereixen que s’estudiïn possibles alternatives a la plantació d’arbres, com ara la restauració de zones humides o de pastures.
(Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya)
Un terç del consum energètic de les cooperatives agràries catalanes prové de fonts renovables
Un 31% del consum prové de fonts amb certificat verd i un 2% d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum, segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
(Món Rural)
La Diputació de Barcelona inverteix en instal·lacions de biomassa per a ús tèrmic
La corporació dóna suport als ajuntaments en el foment de l'ús de la biomassa en equipaments municipals per tal que sigui possible tancar el cicle natural de producció i consum de combustible a escala local. Entre les projectes que s'estan impulsant en aquesta línia, trobem el projecte Biomassa pel Clima que suposa la instal·lació de 14 calderes a la demarcació de Barcelona.
(Sostenible)
Granollers participa en el projecte de Bioenergia per al desenvolupament local
El projecte BIOEnergia preveu la construcció de dues xarxes de calor per biomassa per subministrar energia a 12 equipaments públics municipals, així com l’explotació d’aquests dos projectes singulars per promoure l’ús en el territori d’aquest recurs natural renovable.
(Sostenible)
Tenir accés a espais verds pot protegir contra malalties cardiovasculars
Un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya mostra que ciutats amb arbres i on la població pot accedir a parcs i espais a l’aire lliure, poden millorar l’obesitat, la pressió arterial o la diabetis. Tot i que cada vegada hi ha més estudis que associen els espais verds d’una ciutat amb una millora de la salut cardiovascular, en aquesta recerca s’amplia aquest coneixement i es distingeix entre el tipus de vegetació, l’accés percebut als espais verds o les diferències entre barris d’una mateixa ciutat. El treball s’ha publicat a la revista “Environmental Research”.
(Món Rural)
Veïns de Rubí i a Sant Cugat volen que el camp de golf abandonat sigui un corredor ecològic
El terreny del camp de golf de Can Sant Joan, d'unes 80 hectàrees, és propietat de l’Incasol. Un dels pocs camps de golf públics de Catalunya, va tancar les seves portes l’any 2018 i actualment està molt degradat.
(El País)
Els participants en el programa, a part de cultivar la parcel·la pròpia pel consum familiar, es comprometen a assistir a les sessions de formació, a participar activament en les actuacions que s’organitzin i a respectar el reglament dels horts municipals. El programa preveu una atenció tècnica per part de personal titulat i es facilitarà el material necessari per al cultiu.
(Sostenible)
L'hort comunitari de Can Borrell, a Mollet del Vallès, un exemple que es pot reproduir a les llars
Ara fa cinc anys va arrencar l'hort comunitari del Centre Cívic de Can Borrell a Mollet del Vallès. Es tracta d'un projecte que amb el pas del temps ha anat arrelant al barri amb l'objectiu que el veïnat se'l sentís propi, participant-hi i cuidant-lo plegats.
(Sostenible)
Jornada informativa als horts domèstics de Caldes
Els assistents van conèixer les característiques dels horts, els tràmits que s’han de fer per sol·licitar-los, els cultius que s’hi fan, bones pràctiques d’horticultura domèstica ecològica per a autoconsum i es van endur planter a casa.
(El 9 Nou)
Comença un projecte pioner per cultivar blet blanc com a alternativa local i sostenible a la quinoa
Aquesta iniciativa pionera, duta a terme pel Col·lectiu Eixarcolant a la comarca de l’Anoia, pretén demostrar que les llavors extretes d’una planta silvestre molt abundant al nostre país, i considerada fins ara una mala herba, poden ser una alternativa plausible a les llavors de la quinoa, una espècie que gaudeix de molt èxit als mercats però que ha estat polèmica degut als problemes ambientals i socials derivats de la seva explotació.
(Món Rural)
La Moneu és una varietat d’èpoques anteriors a la fil·loxera i havia desaparegut dels conreus. Ara fa cinc anys, Torres va empeltar els primers ceps al Penedès i ha estat amb la darrera verema quan n’ha sortit el primer vi comercialitzable.
(Món Rural)
Malgrat de Mar crea el primer "Bosc de Papallones" públic de Catalunya
La iniciativa volen crear hàbitats que afavoreixin la biodiversitat idònia per a la reproducció de papallones i ha fet ja els primers passos amb l’activitat “Creem un bosc de papallones” en la qual hi participen 230 nenes i nens de 4t de Primària de totes les escoles de Malgrat.
(Sostenible)
La papallona aurora dels guarets és una espècie amenaçada en perill d’extinció a Catalunya, de la qual es van localitzar els darrers exemplars l’any 2007. Aquest pièrid és propi d'ambients agrícoles de secà i la seva subsistència depèn de pràctiques com el guaret, que consisteix en deixar reposar durant un cert temps terrenys que han estat cultivats per tal que tornin a adquirir fertilitat. El declivi d'aquesta pràctica les darreres dècades per l’avenç de l’agricultura intensiva i l’aplicació de pesticides és la principal causa de l'enrariment extrem que està patint aquesta papallona al nostre país.
(Departament de Territori i Sostenibilitat)
La Unió Europea vol protegir encara més els insectes pol·linitzadors
Un informe de la Comissió sobre l'acció de la UE per protegir els pol·linitzadors destaca la necessitat de prendre mesures urgentment. Concretament, subratlla la necessitat de combatre la pèrdua d’hàbitats en els paisatges agraris i els efectes dels plaguicides. L’Estratègia “Biodiversitat 2030”, l’Estratègia “Del camp a la taula” i el Pla d'acció de la UE per a la contaminació zero han concretat objectius per afrontar aquest problema, com ara ampliar les zones protegides i restaurar els ecosistemes, promoure l’agricultura ecològica, restaurar els elements paisatgístics d’alta diversitat en les terres agràries i reduir notablement l’ús de plaguicides i altres contaminants mediambientals perjudicials per als pol·linitzadors. La nova estratègia de la UE d’adaptació al canvi climàtic i el nou impuls de l’ambició d’assolir la neutralitat climàtica ajudaran a mitigar els efectes del canvi climàtic en els pol·linitzadors.
(Comissió Europea)
La viabilitat dels petits escorxadors garanteix un consum de carn sostenible
L’escorxador de Armentera obre camí per crear nous models de gestió d’unes instal·lacions que poden ser determinants per garantir la continuïtat de petites granges.
(Arrels)
65 mostres de mels participen al concurs “Les millors mels catalanes”
Amb aquesta iniciativa, el sector apícola de Catalunya vol conscienciar els consumidors sobre la importància de les abelles en la sostenibilitat del territori català i vol donar a conèixer els diferents tipus de mel que es poden obtenir segons l'entorn i la flora del rusc.
(Govern de la Generalitat de Catalunya)
Gràcies al programa “Mercats en línia”, 48 mercats municipals de la província de Barcelona compten ja amb botigues digitals. Aquestes plataformes de marketplace s’han desenvolupat amb l’objectiu d’apropar els productes de qualitat i proximitat a tota la població mitjançant les noves tecnologies.
(Diputació de Barcelona)
El mercat de Cardedeu estrena botiga virtual amb repartiment a domicili
El mercat municipal de Cardedeu posa en marxa una botiga en línia que té per objectiu facilitar la compra i la distribució de productes, amb comoditat i seguretat. La iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu i de la Diputació de Barcelona.
(Ajuntament de Cardedeu)
Els mercats municipals d’Esplugues obren una plataforma de compra en línia
Els dos mercats municipals, els de Can Vidalet i La Plana, han posat en marxa una plataforma de compra en línia que permet portar els productes dels paradistes a domicilis d’Esplugues i d’altres municipis de l’entorn, com Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu, l’Hospitalet i el barri barceloní de Les Corts. El nou sistema de compra virtual forma part del Pla de Reconstrucció contra el Covid aprovat per l’Ajuntament d’Esplugues i que ha requerit una inversió de 17.000 euros finançats per la Diputació de Barcelona.
(El Far)
La Torre de Claramunt recupera el mercat setmanal
L'objectiu de l'Ajuntament amb aquesta campanya és donar vida i dinamitzar el municipi, generant activitat econòmica als locals comercials, amb la intenció que el mercat de la Torre sigui de referència a l'Anoia.
(Ajuntament de La Torre de Claramunt)
La UE es troba en un «punt d'inflexió» pel que fa als reptes nutricionals
Un informe posa de manifest la necessitat urgent de fer una política integral per garantir que la dieta de la població dels Estats membres va en la direcció correcta. L’estudi analitza els sistemes alimentaris europeus i destaca que la UE afronta diversos reptes nutricionals, inclosos el sobrepès i l’obesitat en persones adultes, infants i adolescents.
(Euroactiv)
Les Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià arriben a Manresa el mes de juny
Enguany, les Jornades Gastronòmiques giren al voltant de quatre conceptes: coneixement, cuina, tastos i mercat, amb una sessió oberta al públic general i una altra adreçada als professionals de la restauració. Les jornades volen esdevenir un punt de trobada entre pagesos, cuiners i consumidors.
(La Ciutat)
La primera cimera de màrqueting gastronòmic a Catalunya reuneix 300 congressistes
En el congrés han participat grans personatges del món culinari, gastronòmic i alimentari com Carme Ruscalleda, qui ha defensat la modernització de la cuina «sense perdre els arrels», a més de subratllar la importància de saber diferenciar-se dins del sector: « Penso que els professionals hem de tastar coses noves i descobrir nous productes d’altres països i cultures, perquè així serem més rics». Al congrés també ha intervingut el coordinador de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, Javier Villamayor, qui ha dit que «durant les darreres dècades a Catalunya hem viscut moments excepcionals pel que fa a l’aparició de grans professionals de la gastronomia i això ha fet posicionar a Catalunya com a patrimoni gastronòmic a nivell nacional i internacional. Aquest congrés és una oportunitat per mostrar aquest valor i destacar la importància dels productes de proximitat i de qualitat».
(Eix Diari i Via Empresa)
La iniciativa vol promoure dietes saludables, equilibrades i diversificades mitjançant el consum de fruites i verdures.
(Ajuntament de Mataró)
Les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa són un esdeveniment d’abast comarcal obert a totes les propostes gastronòmiques amb una fruita molt conreada i apreciada al Maresme.
(Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme)
Mercat Arrels s’alia amb pagesos del Maresme per defensar la maduixa local
La plataforma engega la campanya “La maduixa, sempre del Maresme” per apropar una fruita produïda per pagesos que afronten amb moltes dificultats la competència forana. El declivi és incontestable: dels 2 milions de quilos per any que la Unió de Maduixaires de Calella i l’Alt Maresme calcula que es collien cap al 1995, s’ha passat als 40.000 dels darrers anys. Avui, al Maresme, amb prou feines hi ha tres desenes de maduixaires, que miren el futur d’aquest conreu amb escepticisme.
(Arrels)
Amb aquest acord es vol fomentar la promoció de l’enginyeria agrària com la professió que permet obtenir aliments segurs i de qualitat amb ajuda de la ciència i la tecnologia. Entre d’altres accions, s’ha pactat l’organització conjunta d’una jornada divulgativa anual per tractar temes agroalimentaris i d’interès per al futur de l’alimentació.
(IRTA)
Les dades obertes ens mostren les claus de la transició cap a un sistema agroalimentari sostenible
En un acte organitzat per la Direcció General de Transparència i Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya, es defensa la importància la posar en comú les dades disponibles per generar riquesa i per contribuir al canvi col·lectivament. El potencial de les dades per entendre per contribuir a millorar la sostenibilitat i l’eficiència en el sistema agroalimentari s’exemplifica amb una presentació de Daniel Farré i Huguet, especialista en Sistemes d’Informació Geogràfica de la Diputació de Barcelona, qui ha parlat dels Tastets de Dades BCN Smart Rural i ha mostrat visualitzacions sobre l’explotació agroalimentària des de una perspectiva ecològica, entre d’altres.
(Departament d'Acció Exterior i Transparència)
La inscripció als Premis d'Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals, oberta fins al 4 de juny
Aquests premis, convocats anualment pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, constitueixen una de les principals línies de reconeixement del Govern d'Espanya a la labor, projectes i trajectòria de les dones en el desenvolupament medi rural. Més informació aquí.
(Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació)
Agricultura convoca el premi al millor jove artesà alimentari innovador 2021
Aquest premi està destinat a artesans alimentaris de Catalunya menors de quaranta anys que estiguin treballant de forma innovadora, i que, com a conseqüència de les seves actuacions, hagin obtingut resultats beneficiosos pel que fa a la qualitat, la bona imatge, i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries. Més informació aquí.
(DARP)
Premis a la Innovació en el Món Rural per canviar el discurs sobre la realitat a pagès
Més enllà de les dificultats de la Catalunya rural relacionades amb el despoblament, la contaminació, la manca d’aigua, o l’envelliment de la població, entre d’altres, aquests guardons aposten per posar el focus en les oportunitats que genera aquest territori. És una iniciativa del Consorci del Lluçanès en el marc de la Càtedra d’Innovació al Món Rural i es poden presentar candidatures fins el proper 7 de juny. Més informació aquí.
(Arrels)
Viure en un parc natural: l’equilibri entre els veïns i la natura
Habitants d'aquests espais expliquen com aquesta figura de protecció ha contribuït al desenvolupament sostenible dels seus entorns. Als parcs naturals, a més del turisme amb la seva pròpia regulació, s’admeten activitats tradicionals com la caça, la pesca, la ramaderia, l’agricultura, la recol·lecció, la tala d’arbres per la gestió del bosc, les plantes medicinals, etc.
(Arrels)
Set comarques d’interior s’alien en contra de la massificació de renovables
Aquestes comarques ja havien fet accions prèvies de rebuig, però ara han decidit fer pinya a través d’un manifest conjunt on reclamen que s’escoltin les veus dels municipis davant la concentració de propostes: tot i representar el 15% del territori, acullen el 60% dels parcs eòlics projectats i la meitat de les plantes fotovoltaiques. L’Anoia és una de les comarques que s’han sumat el manifest.
(Consell Comarcal de l’Anoia)
La Plataforma Salvem Maçana i Serra Morena, que aplega veïns dels municipis anoiencs de Copons, Rubió i Veciana, demanen «unitat d’acció» als alcaldes perquè «mostrin clarament la seva oposició» als parcs eòlics i solars que s’estan tramitant i reclamin que “obrin tots els fronts que calgui» perquè se’ls escolti la seva veu. També demanen «fermesa» al nou Govern per «aturar de soca-rel el desgavell generat arran del Decret 16/2019». La Ponència d’Energies Renovables ha donat llum verda a la viabilitat del parc eòlic La Maçana, situat entre Rubió i Castellfollit del Boix, i també s’ha donat a conèixer un nou avantprojecte de central eòlica a Copons i Veciana amb 12 aerogeneradors.
(Món Rural)
El Consell Comarcal emet un informe tècnic contra la construcció de sis grans instal·lacions fotovoltaiques.
(Món Rural)
La Generalitat veu viable l’emplaçament de dos nous parcs solars a l’Anoia
Els dos projectes sumen prop de 60.000 plaques solars ubicades en terrenys agrícoles i forestals dels municipis de Sant Pere Sallavinera, Rubió i Òdena.
(Món Rural)
El vicepresident de la Comissió Europea (CE) per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, creu que la Política Agrària Comuna (PAC) pot crear canvis i portar l'agricultura per un camí més verd, encara que assumeix que, a escala europea, el 80% dels diners segueixen destinats al 20% dels beneficiaris, els qui «amb molta freqüència no són agricultors, sinó grans terratinents o grans empreses». En aquesta entrevista, el vicepresident assegura que la reforma de la PAC actualment en negociació ha de permetre aplicar les estratègies de la Comissió Europea “Del camp a la taula” i “Biodiversitat 2030”. Així mateix, ha instat a assolir un acord per ampliar els subsidis ecològics «en la mesura que sigui possible», amb l’objectiu de fer costat als agricultors que vulguin caminar «en una direcció ecològica». «Si es pogués incrementar la possibilitat de reservar terres per a la natura, per a l’agricultura de carboni, per reforestar, restaurar les torberes, cuidar les pastures, no fer servir pesticides ni fertilitzants, si es pot aconseguir tot aquest paquet, realment es produiria un canvi», afirma a l’entrevista.
(Euroactiv)
L’expert en temes agrícoles i professor d'ecologia forestal de la Universitat de Tuscia, adverteix que «en aquesta transició, tot el que es faci sense tenir en compte els joves és una pèrdua de diners». I afegeix: «aquest és el punt principal: esbrinar com podem convèncer els joves que tornin a treballar al camp. I això és quelcom que hem d’abordar amb eines concretes. Per exemple, posant a la seva disposició instruments financers que els permetin obtenir préstecs de forma gratuïta o a tipus d’interès molt baixos».
(Euroactiv)
El professor d’urbanisme a la UPC defensa una visió holística del territori i la seva interpretació com una sola bioregió. Per exemple, davant de la pregunta de si l’àrea metropolitana pot aconseguir la sobirania alimentària o la sobirania energètica, Carles Llop considera que «el que s’hauria de pensar és en Catalunya com un tot, amb una realitat de territoris de geometria variable, que fins i tot la depassen, segons els serveis als quals ens referim».
(Arrels)
A les cobertes de la ciutat, farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora. Amb aquesta imatge provocadora, Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, explica la seva visió de la ciutat del futur en aquesta entrevista.
(Sostenible)
El president de la Mancomunitat Penedès-Garraf creu que cal una gestió mancomunada dels boscos per aconseguir la transició energètica.
(Eix Diari)
El secretari de l'Associació l'Era ens parla sobre el projecte Esporus i la importància de conservar culturalment aquelles llavors que s'han anat perdent amb el temps.
(Xarxanet)
Entrevista a les desenvolupadores de l’aplicació Ecolocal Market, una eina d’e-commerce on els productors agroecològics poden establir el preu, al temps que es facilita que el consumidor tingui accés a compra local. A més de donar visibilitat als productors agroecològics, l’app permet agrupar comandes, un fet que ajuda a arribar a comandes mínimes, millorant la logística i fent-la més justa i sostenible. Aquesta aplicació ha estat la guanyadora de la setena edició del Premis Ruralapps 2020, en la modalitat Ciutadania.
(Ruralcat)
Peyu: «A pagès es fan coses modernes»
L’humorista d’Osona celebra no haver fet cas al director d’una ràdio que, quan el va contractar, li va demanar que es «tragués la cosa aquesta tan rural» per dirigir-se a un públic més urbanita. Triomfa diàriament amb El Búnquer, a Catalunya Ràdio, un programa que es fa des de Gurb.
(Arrels)
Maria Nicolau: «El capitalisme ha extirpat la cuina del centre de les nostres vides»
La cuinera Ferrer de Tall, un petit restaurant a Vilanova de Sau (Osona), defensa en aquesta entrevista la importància de consumir de proximitat, fer rebost i reaprofitar els aliments.
(Crític)
Filla meva: tot això que veus…, abans eren vinyes!
La DO Alella és una petita denominació d’origen vitivinícola que engloba 200 hectàrees repartides en 31 municipis del Maresme, el Barcelonès i el Vallès Oriental. La meitat, però, són a Alella. En aquest reportatge es repassa la història d’una zona que fa 2.000 anys cultivava vinya per a l’Imperi Romà i que avui resisteix com un reducte de cultiu ecològic.
(Arrels i Vadevi)
Per interessos comercials, se les va menysprear, el llenguatge popular les va convertir en un insult i ara hi ha qui les reivindica. A casa nostra les trobem, per exemple, a Vallcebre (Berguedà), al ramat de Berta Flotats i el seu company Eric Garcia.
(Arrels)
Per què estan fallant els sistemes alimentaris?
En aquest article, José María Medina Rey, responsable de gestió del coneixement de Enraíza Derechos i membre de l'equip de coordinació de l’Observatori del Dret a l'Alimentació d'Espanya (ODA-E), defensa que l'agricultura familiar i pagesa, practicada sobre bases agroecològiques, ha de tenir un lloc prioritari en les polítiques de foment de sistemes alimentaris sostenibles. Segons un document de reflexió fet públic l’ODA-E, l'agroecologia ha de ser el principal paradigma (si no l'únic) per impulsar la transició de la producció agrícola des de criteris de sostenibilitat.
(El País)
En defensa de la creació d’un Departament de Regeneració Ecològica
L’ambientòleg i enginyer de territori, Manel Cunill i Llenas, proposa la creació d’un nou Departament ambiental que afronti el repte de la regeneració ecològica. «L’etapa del que s’ha anomenat la transició ecològica ja és història», afirma en aquest article, i posa com a «deures inapel·lables» en aquesta nova agenda ambiental «l’impuls a l’Agència de la Natura, la llei de la biodiversitat, la preservació del litoral, descarbonitzar l’economia, fomentar l’economia circular, preservar els espais agraris i modificar el Pla de Mobilitat Específic del Vallès», entre d’altres.
(Sostenible)
Alimentació sostenible: sobren els motius
Salvador Milà, director dels Serveis de Presidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ens anima a aprofitar la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible per promoure un desenvolupament territorial més equitatiu i unes noves relacions entre el món rural i el món urbà.
(El Far)
Un hort urbà amb 10 milions d’arbres
Segons l’enginyer agrícola Joan Carbó Solé, «Collserola es troba avui en la darrera etapa d’una metamorfosi: més enllà d’un jardí, un hort urbà».
(El Nacional)
Dissenyar el futur de l'alimentació i el territori sense la pagesia?
Rocío Hernández i Olivier Chantry, membres de la comissió permanent comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat, es posicionen en contra d’un fenomen que «anomenen «l’amazonificació de l’agricultura, en el qual el negoci passa a ser el control de les dades generades per totes les baules de la cadena alimentària, la pagesia i els consumidors finals passaran a ser mers operadors sense poder de decisió d'una cadena controlada per empreses tecnològiques».
(El Far)
Volem que la pagesia mori a pessigades?
Ricard Estrada i Arimon, enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental, reflexiona sobre el debat obert en relació a la utilització del sòl agrari per implementar la producció d’energies renovables.
(Blog Agricultura de Catalunya)
“Estrelles contra el malbaratament”, més que un llibre de receptes
“Estrellas contra el desperdicio” és un llibre solidari de receptes d'aprofitament elaborades i cedides desinteressadament per cuiners amb estrella Michelin, com Ferran Adrià, Juan Mari Arzak o José Andrés, entre d’altres. Publicat per l’AECOC, vol convidar a la ciutadania a reflexionar sobre el valor dels aliments, així com sobre la importància de no malbaratar-los. Els beneficis obtinguts amb la venda del llibre seran donats íntegrament a la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) per a la compra d'aliments.
(AECOC)
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
