Natxo Tarrés (Manresa, 1974) va liderar durant molts anys el grup de rock Gossos i avui continua enamorat de la música, un art que el permet expressar-se i connectar amb les seves emocions. Però les inquietuds creatives l’han portat més enllà del món cultural i ara té diversos projectes entre mans.

Molt conscient de la necessitat de trobar noves solucions als reptes del segle XXI, ens obre les portes d’Irehom, un espai de treball compartit que ha cofundat al Parc Rural del Montserrat i que protagonitza el nou curtmetratge de les ‘Històries BCN Smart Rural’.

 

---

Què és Irehom?

Irehom és l'acrònim de l'Institut de Recerca Holística de Montserrat, una associació sense ànim de lucre que va néixer fa gairebé onze anys gràcies a la iniciativa d’una colla d’amics de Manresa i els seus voltants. Volíem treballar conjuntament en un projecte que intentés resoldre de manera col·lectiva algunes preguntes que ens plantejàvem a nivell individual.

 

Què era el que més us preocupava?

La perspectiva de futur que ens esperava si no fèiem res. Al 2008 va ser molt evident que el sistema trontollava i que coses que passaven a l'altra punta del món ens afectaven d'una manera directa. Vam sentir que havíem de custodiar millor les nostres vides i el nostre territori i vam decidir crear una mena d'escola d'experiències que ens permetés experimentar i veure quines eines funcionaven realment. Entre totes vam acordar comprar Can Casassaies, una gran finca vitivinícola que havia caigut en l’abandó amb la irrupció de la fil·loxera i la Revolució Industrial, i situar-hi Irehom.

 

Com a projecte que vol donar respostes creatives als reptes del futur, en quins aspectes us heu centrat des de la vostra fundació?  

Sobretot hem aprés a treballar de manera voluntària en coses que ningú ens obliga a fer però sentim que són la nostra responsabilitat; en aquest sentit, hem aprés com funciona la cooperació entre persones i com ens hem d’organitzar per arribar als nostres objectius. Com a accions més concretes, hem instal·lat energies renovables, dissenyat un sistema de captació d'aigua, creat un projecte de permacultura i elaborat un pla estratègic de desenvolupament d’aquesta vall, entre moltes altres iniciatives que ens han permès aprendre, gaudir i fer-nos responsables de les nostres pròpies decisions. Però no volem ser un bolet bonic: a Irehom volem transformar la realitat. Així que hem dedicat molts esforços a intentar aconseguir que el que fem transcendeixi i inspiri altres col·lectius.

 

L’actitud d’aprenentatge constant sembla una característica fonamental de les persones que integren el vostre espai. És així?

Sí, de fet el projecte es planteja com una escola perquè tenim clar que continuar fent les coses de la mateixa manera només agreujarà els problemes. Seguir vivint en un model de creixement il·limitat en un món que és limitat només ens pot portar al col·lapse. El meu fill de deu anys ho té claríssim, però la societat en general sembla que no, ja que no es planteja de debò els reptes que té per davant. Què fa que estiguem tan adormides que no som capaces de veure que el món no podrà seguir de la mateixa manera? Crec que el primer que hem de fer es desaprendre el que sabem, i, a continuació, aprendre allò que hauríem de saber.

 

«Seguir vivint en un model de creixement il·limitat en un món que és limitat només ens pot portar al col·lapse. El meu fill de deu anys ho té claríssim, però la societat en general sembla que no» Natxo Tarrés

 

Al món rural, per on passa aquest procés d’aprenentatge?

Doncs passa per mirar com vivien els nostres avantpassats i entendre què feien exactament per ser tan resilients i sostenibles: hi ha tota una sèrie de coneixements i tècniques ancestrals que no ens podem permetre el luxe de perdre. Però, a més, ens cal enriquir aquesta mirada amb coneixements d’altres llocs. Per exemple, un projecte d'Argentina que fa trenta anys que treballa amb fang i palla ens pot assessorar si volem construir cases amb aquests materials. Aquesta xarxa col·lectiva hi és i cada cop és més evident a nivell mundial i també al nostre territori. Durant aquests anys hem conegut a Catalunya infinitat de projectes que parteixen de la mateixa filosofia que Irehom, encara que aquesta es concreti en actuacions diferents. Per entendre el món que ens toca viure, ens l’hem de mirar des d’una perspectiva holística i integradora.

 

«Per entendre el món que ens toca viure, ens l’hem de mirar des d’una perspectiva holística» Natxo Tarrés

 

Irehom està situat en un entorn natural meravellós. Què us ensenya el contacte amb la natura?

La natura és l’eterna oblidada, però per poc que l’observem, es fan evident tantes coses! Entenem, per exemple, que moltes accions que considerem positives per a nosaltres poden, a la vegada, destruir tot un ecosistema. Que la diversitat no és un problema per la natura, sinó una clau fonamental. La natura és la mestra que sempre hi és.

 

Com s’han de relacionar les persones perquè funcioni un projecte d’aprenentatge i treball compartit com és Irehom?

El primer punt és que les persones que hi participem tinguem clar allò que volem fer, que ens uneix, perquè estem aquí, quins recursos tenim, com treballem, com ens organitzem, com definim objectius, etc. Potser no ho encarem des d'un llenguatge que per nosaltres és arcaic, sinó amb un llenguatge més integrador que reconeix els talents de cadascú i els anima a desenvolupar-los en benefici del col·lectiu. A més, ens agrada explorar fórmules de governança que vagin més enllà de l'assemblea i busquem maneres d’operar que siguin realment eficaces i comprovables amb dades. A Irehom, això s'acaba traduint en diferents experiments que anem fent a mesura que tenim els recursos econòmics i personals per poder-los desenvolupar. Aquí els projectes que es tiren endavant surten perquè hi ha algú que els lidera, però no només per això, sinó també perquè aquesta persona sap que té al darrere tota la base humana del col·lectiu, el suport de la xarxa d’iniciatives del territori i el d'altres projectes locals, nacionals i fins i tot internacionals. Nosaltres tenim acords estratègics amb projectes de Brasil, Argentina, Estats Units, etc., i sovint compartim idees, recursos i estratègies amb gent que es troba a l'altra punta del món.

 

Quins projectes concrets teniu en marxa actualment?

Des del començament, teníem un taller per arreglar i fer coses a la finca i, gràcies a la iniciativa i experiència d’una persona que va venir al projecte, vam decidir convertir aquest taller en una fusteria. Li agradava molt treballar amb eines tradicionals i fer formació en la matèria i la resta del grup la vam ajudar a posar en funcionament una fusteria que té diverses funcions. Per una banda, podem processar-hi la fusta que recuperem del bosc i fer-la servir per a diferents usos, i això és molt important perquè als boscos que ens envolten hi ha molta fusta que, si no la retirem, es pot acabar cremant en un incendi. I, per altra banda, aprofitem la fusteria per fer-hi cursos i compartir una sèrie de coneixements tècnics que corren el risc de perdre's.

 

En què consisteix la vostra col·laboració amb el forn de pa Coma de Manresa?

Aquest forn era un negoci tradicional que va heretar gent jove amb idees innovadores i des d’Irehom vam decidir recolzar el projecte. Ells volien fer pa amb llavors autòctones que no tinguessin tant de gluten i ara nosaltres plantem espelta i kamut a la finca. El gra que obtenim els hi transferim perquè el puguin moldre al molí que vam comprar entre totes i fer farina.

 

El caràcter experimental d’Irehom és molt apreciat al territori i, de fet, participeu en la formació d’alumnes de diverses escoles agràries.

Sí, col·laborem regularment amb l’Escola Agrària de Manresa i l’Associació L’Era: els seus alumnes ens visiten dos o tres cops l’any per fer tallers i participar en dinàmiques. Ens agrada que la gent pugui posar en pràctica els seus coneixements i enriquir-los amb els nostres propis aprenentatges en temes d’agricultura ecològica, permacultura, energies renovables, aprofitament de l’aigua, gestió forestal sostenible, construccions de pedra seca, tractament dels residus, etc. Volem compartir informacions útils per a qualsevol persona que visqui i treballi al món rural i ho fem amb la mirada posada en l’objectiu de repoblar i dinamitzar el territori. Si tothom viu a la ciutat, qui conrearà els nostres aliments? O potser volem deixar el menjar en mans de transnacionals que igual el produiran a l’altra punta del planeta?

 

«Si tothom viu a la ciutat, qui conrearà els nostres aliments? O potser volem deixar el menjar en mans de transnacionals que igual el produiran a l’altra punta del planeta?» Natxo Tarrés

 

Aquesta passió per aprendre i compartir coneixements és, clarament, un dels elements diferenciadors d’Irehom. Quins altres valors defenseu al projecte?

Valorem molt l’espiritualitat, un concepte que sovint incomoda i que nosaltres associem a preguntar-nos qui som, què fem aquí i quin és el nostre paper en tot això. L’espiritualitat la veiem traduïda a la natura, un principi amb el qual convivim i que explorem de moltíssimes maneres: per exemple, amb pràctiques de silenci dins el bosc. Hem recuperat vuit barraques de vinya que hem convertit en cel·les on les persones poden fer retirs i rebre l’acompanyament d’un dels membres d’Irehom, Oriol Tarragó. Ell és psicòleg i ajuda a les persones a aturar-se, reflexionar sobre la seva vida i recuperar l'equilibri perdut.

 

Irehom està situat al bell mig del bosc. Us preocupen els incendis? Com protegiu l’entorn del vostre centre?

Un dels treballs fonamentals que hi desenvolupem és la vinculació amb el territori i ens preocupa el risc que suposa el foc als arbres i camps que ens envolten. Aquest perill el sentim de manera intuïtiva i el coneixem bé perquè treballem amb el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF), els bombers de la Generalitat, les Associacions de Defensa Forestal, etc. De fet, estem treballant en la gestió forestal de la finca aplicant diferents tècniques concretes. Durant un temps, hem estat fent cremes controlades, un sistema molt eficaç que permet reduir massa forestal en llocs estratègics on pensem que el foc podria créixer. I ara comencem un projecte molt interessant de microrescloses, unes petites construccions als torrents que envolten la nostra finca i que aixequem imitant els castors i fent servir pedres i restes vegetals. Quan plou molt fort, aquests torrents baixen plens d’aigua, generant problemes i maldecaps a la zona de Sant Vicenç. En canvi, a nosaltres aquesta aigua ens aniria fantàstica, així que volem que es quedi aquí, recollida en petites bases. L’aigua milloraria l’estat de salut del bosc, ja que es filtraria a poc a poc per capil·laritat i generaria una humitat que afavoriria tot l'ecosistema.

 

Heu rebut suport de les administracions per tirar endavant Irehom? Creus que, en general, s’incentiven prou els projectes rurals com el vostre?   

Per fer projectes com el nostre tenim moltes dificultats, moltes: no tot són flors i violes. Però el més complicat és l'encaix administratiu entre el nostre projecte i la normativa vigent. Per exemple, la llei d'urbanisme es va fer en el seu moment per evitar que les urbanitzacions seguissin conquerint l'espai natural, però a projectes com el nostre, que precisament treballem a favor de tot això, aquesta normativa ens impedeix créixer i desenvolupar-nos. Hi ha infinitat d’iniciatives com Irehom que demanen a crits un marc regulatori diferent, molt més ampli i flexible. També és important destacar el tema de les ajudes, ja que no funcionen massa bé. Sovint hem de fer encaixos surrealistes per rebre una ajuda que al final no ens permetrà fer allò que volíem fer. Ens agradaria poder dialogar més amb els polítics, que surtin dels despatxos, trepitgin territori i ens coneguin millor. 

 

«Hi ha infinitat d’iniciatives com Irehom que demanen a crits un marc regulatori diferent, molt més ampli i flexible» Natxo Tarrés

 

Com ho farem per tornar a repoblar les grans masies que tenim a Catalunya?

El més fàcil per tornar a portar les persones al territori i escampar-les pel món rural és que les persones se n'adonin que la seva vida milloraria molt: si poden tenir cobertes unes necessitats essencials, serien molt més felices. Evidentment, viure al món rural no serà mai com viure a la ciutat, però és que la ciutat depèn d'aquest món rural. Hem de cohabitar. De fet, aquest món rural serveix com a refugi perquè les persones que estan tot el dia a les ciutats puguin venir, trepitjar el territori, passejar i contemplar aquesta meravella i que, en marxar, se'n vagin més harmonitzades, més amoroses, sentint que viure és molt més que tenir coses, pressa i objectius a curt termini. Poder aturar-se una estona a admirar una posta de sol o escoltar el cant dels ocells té un gran valor. Però potser el primer és experimentar: passar un temps al món rural i veure si realment l'experiència millora la teva qualitat de vida.

 

Quin paper juguen en aquesta filosofia els espais de treball compartit?

El més important és crear comunitat i aconseguir que aquesta comunitat tingui una mica de tot. Que puguis fer una estona de coworking i tenir el teu hortet i crear amb altres companys una escola rural on afavorir un sistema educatiu diferent. Els moviments de transformació els hem d’iniciar les persones: els polítics hi van darrera.

 

Què aporta al vostre espai el fet d’estar a l’entorn del Parc Rural del Montserrat? Quins són els beneficis de viure i treballar en un entorn com aquest?

La idea del Parc Rural del Montserrat em sembla clau perquè el que fa és relligar persones i projectes del territori amb unes idees molt clares que tenen a veure amb la sostenibilitat i la resiliència. Des d’Irehom vam ajudar a definir les línies estratègiques de la iniciativa, a redactar el pla de gestió i fins i tot vam participar a l’acte de presentació, però la nostra participació ha sigut principalment inspiracional: intentem que s’entengui el que nosaltres custodiem i es valorin les sinergies poderoses que generem al territori. I, per aconseguir-ho, el primer pas és inspirar: si no veus una cosa és molt difícil que te la puguis a imaginar. En qualsevol cas, benvinguts tots els projectes de l'administració que ajudin a fomentar aquesta connexió necessària entre les persones que vivim al món rural.

 

Com s’integra la comunitat de Castellgalí a Irehom? La gent del territori, ha entès el vostre projecte?

Que siguis acceptat a un lloc si ets forà depèn del pas del temps, el recorregut, l'experiència, etc. Jo crec que nosaltres hem passat de ser uns “abraçaarbres”, com simpàticament ens podia dir algú, a ser un espai de referència on compartim moltes coses amb els nostres veïns i altres projectes de l’entorn. Al final tot s'acaba entenent més fàcilment quan ens venen a visitar i ens coneixem. Per aquest motiu, crec que les iniciatives com la nostra hem d'afavorir espais de connexió i sociabilitat tocant la natura i altres realitats que amb el nostre compromís són possibles.

 

A nivell personal, sempre t’ha agradat aprendre i col·laborar? Quines experiències vitals t’han portat a tirar endavant un espai de treball col·lectiu com aquest?

Suposo que arribo aquí de la mateixa manera que he arribat a altres llocs al llarg de la meva vida. A l'adolescència jo ja em feia moltes preguntes a les quals no acabava de trobar resposta i tampoc acabava d'encaixar en cap dels camins que em proposava la societat. Per sort, la música em va servir per viure un projecte col·lectiu compartit amb altres persones i també per comprovar que, envoltat de persones, sempre aprenc moltes més coses. Per tant, per a mi, la visió col·lectiva i cooperativa de la vida és totalment necessària i em porta de manera natural a trobar altres companys de viatge amb els quals vam decidir arrencar aquest projecte. Aquí em sento molt content i realitzat en el meu paper de pont entre persones i iniciatives. De fet, per a mi, el més important de ser músic és poder connectar amb algú a través d’una emoció o una història i això ho puc viure aquí amb la trentena de persones que hi ha treballant avui: unes estan movent troncs al bosc, altres fan el dinar, la resta ajudarà a recollir. Aquest esperit col·lectiu és el que m’alimenta i fa que demà tingui ganes de seguir.

— Redacció BCN Smart Rural —