Analitzem l'estat de l'associacionisme agroalimentari a les comarques barcelonines.
Disposa la demarcació de Barcelona de prou cooperatives i associacions agroalimentàries per abastir la ciutadania amb productes de proximitat? El nou Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “Les llavors de la cooperació”, examina l’estat de salut del moviment cooperativista i avalua la quantitat i el tipus d’iniciatives que donen servei a la nova pagesia del territori. També s’ha volgut esbrinar si a les comarques barcelonines hi ha moltes persones treballant conjuntament per produir, elaborar, distribuir i vendre aliments de Km0.
Segons aquest nou informe d’anàlisi, a la demarcació de Barcelona hi ha 146 iniciatives relacionades amb el suport a la producció i el consum d'aliments de proximitat. D’aquestes, 44 es concentren al Barcelonès. I d’aquestes, el 77% són impulsades per grups de consumidors.
És important destacar que la ciutat de Barcelona concentra la meitat de cooperatives i associacions de consumidors del territori: hi ha 31 iniciatives d’un total de 63. En canvi, al municipi més densament poblat de la demarcació només hi ha una única entitat cooperativa dedicada a la producció d'aliments.
Altres dades interessants que es desprenen de l’estudi elaborat per l’equip BCN Smart Rural són les següents:
L'anàlisi de les dades per anys també posa de manifest que, entre el 2012 i el 2022, s'han creat 25 iniciatives de productors i 32 de consumidors a tota la demarcació. A més, s'han constituït 16 cooperatives i associacions que es dediquen a donar diversos serveis a la pagesia i als grups de consumidors.
En aquest sentit, és important destacar que, de les 73 cooperatives i associacions agroalimentàries creades a les comarques barcelonines en els darrers deu anys, 7 han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural. D'aquestes, 3 estan relacionades amb la producció d'aliments i 1, amb el seu consum. La resta d'iniciatives es dediquen a la preservació de llavors autòctones i al foment de la producció sostenible i l'autoconsum segons el model d'habitatge cooperatiu.
Les 7 entitats que han estat assessorades per l'equip del BCN Smart Rural són el col·lectiu Eixarcolant, la SuperCoop Manresa, l'Associació Som Pastura, l'Agrupació de Productors del Berguedà, Can Torrents, La Vidalenca i la Cooperativa Ecovila Sequioa. En total, aquestes iniciatives agrupen més de 1.800 persones.
Si ens centrem en la comarca del Barcelonès, en el mateix període s'han registrat 2 iniciatives de productors i 16 de consumidors. També s'hi han creat 5 entitats agroalimentàries que faciliten altres serveis.
Per a l’obtenció d’aquestes dades, els autors de l’informe “Les llavors de la cooperació” han partit de les cooperatives que es troben inscrites al Registre General de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya i han seleccionat les que es relacionen amb la producció i el consum d'aliments a la demarcació de Barcelona. A continuació, han contrastat aquesta informació per intentar confirmar que les iniciatives registrades segueixen actives en l’actualitat. Per identificar les associacions agroalimentàries, han fet servir la Guia d'Entitats del Departament de Justícia de la Generalitat. En aquest sentit, és important destacar que el registre de les associacions és un acte voluntari i, com no s’inscriuen totes les entitats que actuen al territori, és possible que alguna iniciativa hagi quedat fora de l’anàlisi.
El llistat de cooperatives i associacions compartit en aquest estudi inclou també alguns projectes descoberts gràcies al mapa de les cooperatives de consum agroalimentari realitzat a partir de la tesi doctoral de l'investigador Ricard Espelt, així com cooperatives de consum que apareixen al web "Ets el que menges" i d’altres facilitades pels Ateneus Cooperatius del Maresme i el Vallès Occidental. També s’ha tingut en compte la publicació “Models viables cooperatius agroalimentaris a la Catalunya Central”, editada recentment per ARCA en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural.
L’anàlisi de les dades generals posa de manifest que a la demarcació de Barcelona s’està vivint un auge del cooperativisme de consum i aquest dinamisme es percep sobretot entre els consumidors de la capital de Catalunya i la seva regió metropolitana. Com afirma Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, «aquest estudi demostra que el consum responsable d’aliments és una tendència creixent. La ciutadania s’està organitzant cada cop més en favor d’un model de consum més responsable i conscient: les persones consumidores volen saber qui produeix els aliments que mengen, d’on venen i quina petjada ecològica tenen».
Per a més informació sobre aquestes dades, podeu escriure a Lucía Nieto i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS de l’estratègia BCN Smart Rural.
Setè Tastet de Dades BCN Smart Rural
“Les llavors de la cooperació: Una mirada a l'estat de l'associacionisme agroalimentari a la demarcació de Barcelona”
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
