Jaume Minguell (Barbens, 1979) és enginyer forestal i, des de fa tres anys, el màxim responsable de l’estratègia de prevenció d’incendis forestals a la Diputació de Barcelona. El fet de dirigir l’OTPMIFDA li ha permès trepitjar gran part del territori, i ha pogut comprovar, sense cap mena de dubte, la importància de preservar el mosaic agroforestal per evitar que els boscos es cremin.

Les zones densament arbrades tendeixen a sucumbir ràpidament davant del foc i, en canvi, els paisatges on els camps d’oliveres, ametllers, vinyes i cereals es barregen amb boscos, prats i pastures resisteixen millor l’avanç implacable de les flames. Per aquest motiu, Minguell ha donat suport, des del seu començament, al BCN Smart Rural, un projecte que, entre altres objectius, treballa en la protecció i la gestió dels espais agroforestals.

 

---

 

Aquest estiu s’han cremat 1.973 hectàrees a la demarcació de Barcelona. Quina valoració en fas?

Que es cremi una sola hectàrea és negatiu: nosaltres treballem perquè el bosc no es cremi. Però si ho comparem amb anys semblants a aquest, veiem que és un any més aviat bo. Sobretot amb les perspectives que teníem: ha estat un estiu amb molts dies seguits d'alt risc d’incendi forestal i dues onades de calor extrema i ens preocupava seriosament la possibilitat que un foc afectés deu o vint mil hectàrees. La demarcació catalana amb un estrès hídric més gran era, precisament, Barcelona, i el risc que es declarés un gran incendi forestal ha estat molt present i molt real durant els darrers mesos.

 

Segons vam descobrir en el primer Tastet de Dades BCN Smart Rural, des de finals dels anys cinquanta la demarcació de Barcelona ha augmentat la seva superfície forestal en 52.500 hectàrees, una àrea equivalent a l’extensió del Barcelonès i el Maresme, i inclou, actualment, 514.000 hectàrees. En canvi, hem perdut 120.500 hectàrees de camps de conreu. Creus que la reducció de l'activitat agrícola i ramadera està relacionada amb la freqüència i la intensitat dels grans incendis forestals? Quina importància dones a pagesos i pastors en la prevenció de focs al bosc?

La veritat és que no et podria assegurar que aquest canvi d’usos del sòl incrementi la freqüència dels incendis forestals, ja que les activitats que es realitzen als espais agraris també comporten un cert risc, però el que sí que està clar és que alteren la seva intensitat. El pagès, el silvicultor i el ramader disminueixen la càrrega de combustible dels boscos i generen discontinuïtat, ja sigui a escala de paisatge o de rodal. I, en determinades circumstàncies, poden aconseguir que un incendi canviï el seu comportament i permeti fer un atac més efectiu per part dels mitjans d’extinció. És a dir, el canvi d’usos del sòl influeix clarament en la magnitud dels incendis forestals i farà sentir els seus efectes en el tipus d'incendis que es produiran d’ara endavant. Quan menys mosaic agroforestal tinguem, més grans seran els incendis que patirem.

 

«El canvi d’usos del sòl influeix clarament en la magnitud dels incendis forestals i farà sentir els seus efectes en el tipus d'incendis que es produiran d’ara endavant» Jaume Minguell

 

 

Segons els científics, un altre element que farà que es disparin els incendis forestals als països mediterranis és l’escalfament global. Com seran aquests incendis del futur?

Més que treure la bola de vidre per intentar endevinar com seran els focs del demà, preferim estudiar els incendis que estan succeint ara mateix en altres llocs del planeta. Tots hem vist les catàstrofes que han generat els incendis de Califòrnia, Canadà, Grècia, Turquia, Xipre, Portugal o inclús el que hem patit aquest estiu al centre d'Espanya. I el que nosaltres estem intentant és incorporar canvis en les infraestructures de prevenció per poder fer front a aquests grans incendis descontrolats quan es produeixin a casa nostra. Dit això, tampoc hauríem de perdre de vista que els incendis petits i mitjans no desapareixeran: els continuarem tenint juntament amb els grans. I, per tant, la nostra estratègia no consisteix tant a canviar la manera d’afrontar els incendis nous, sinó a implementar mesures que se sumin a les que ja fem ara.

 

I quines són aquestes mesures? Quines estratègies prioritzareu aquest any per prevenir els grans incendis forestals del proper estiu?

Els grans incendis forestals són catastròfics per a les persones que es troben al seu pas, i destrueixen propietats, camps de conreu, animals, infraestructures i paisatges, així que ens preocupen moltíssim. Però hem de pensar que els grans incendis comencen amb focs petits, de manera que primer hem d’impulsar totes aquelles actuacions que evitin que es produeixi un foc i, si ja hi és, hem d’intentar impedir que l’incendi creixi i s’escampi. A aquests objectius apunta clarament el nostre Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI), un programa que ja portem vint-i-sis anys implementant i que té la finalitat específica de conscienciar els usuaris del medi natural de les activitats que comporten riscos i dissuadir possibles imprudències. Aquest dispositiu es treballa conjuntament amb 273 ajuntaments i 125 agrupacions de defensa forestal (ADF), entre altres administracions i entitats, i inclou el desplegament d’unitats de vigilància, torres de guaita i càmeres per detectar ràpidament el més petit conat d’incendi. També invertim molts recursos per intentar que hi hagi infraestructura suficient al territori perquè bombers i ADFs puguin accedir ràpidament a aquests focs i extingir-los, i això implica mantenir en bon estat una sèrie de camins i punts d’aigua que són absolutament determinants en l’extinció dels incendis. Un pas més en aquesta estratègia és identificar les zones estratègiques de la demarcació on cal prioritzar les actuacions de gestió forestal per rebaixar el nivell de combustible i prevenir els grans incendis forestals. Delimitar aquestes Àrees de Gestió Prioritària (AGP) i poder realitzar els treballs forestals adequats, fa que, en cas d’incendi, es puguin generar oportunitats per apagar-lo. I una altra línia importantíssima de la nostra estratègia de prevenció és ajudar als autèntics arquitectes del paisatge perquè el puguin mantenir en bon estat. Em refereixo als pagesos, ramaders i altres persones dedicades a la producció i l’elaboració d’aliments de proximitat, ja que són ells els qui preserven el mosaic agroforestal amb la pròpia dinàmica de la seva activitat. Les persones que fan ramaderia extensiva o es dediquen a recuperar antics camps de conreu ens permeten construir un tipus de paisatge que és més resilient als grans incendis forestals.

 

«Les persones que fan ramaderia extensiva o es dediquen a recuperar antics camps de conreu ens permeten construir un tipus de paisatge que és més resilient als grans incendis forestals» Jaume Minguell

 

Entenem que la millora i la preservació del mosaic agroforestal és molt important. I, de fet, una de les actuacions principals del BCN Smart Rural és, precisament, la creació d'espais oberts al bosc i el seu manteniment amb ramaderia extensiva. Però quins beneficis concrets aporta al bosc el fet de tenir animals que hi pasturen?

La ramaderia extensiva ha sigut sempre un dels grans gestors del combustible dels espais forestals, però en les darreres dècades hem patit un retrocés molt important d'aquesta activitat. I és una llàstima, perquè la ramaderia extensiva juga un paper transcendental en la prevenció dels incendis. Aquesta tendència s’hauria de revertir, sobretot tenint compte la superfície forestal de Catalunya. Per evitar que es cremi el bosc, cal treballar-lo. I amb un 65% de superfície forestal, és irreal pensar que podrem gestionar-la sense un model econòmic sostenible que garanteixi la continuïtat del sector agrosilvopastoral. De fet, per prevenir millor els incendis, no només necessitem que es mantinguin les explotacions ramaderes que existeixen actualment al territori, sinó que en farien falta més. Però aquest increment no es produirà fins que no hi hagi més consumidors que comprin els productes provinents de la ramaderia extensiva. El consumidor té la clau última del paisatge. 

 

«El consumidor té la clau última del paisatge» Jaume Minguell

 

Una altra de les actuacions clau del BCN Smart Rural fomenta la producció i l’ús de la biomassa com a font d’energia renovable, un fet que reflecteix el suport de la teva oficina als nous compromisos assolits per la Diputació de Barcelona en la lluita contra el canvi climàtic. Quines altres iniciatives s’estan portant a terme en aquesta línia?

L’ús de la biomassa com a recurs energètic renovable l’estem promovent des de fa temps per la senzilla raó que totes les activitats que ens permeten retirar combustible del bosc i mantenir-ho net ens ajuda a prevenir els incendis forestals. Però també la fomentem perquè som un país de sol, un país de vent, i, encara que sovint ens n’oblidem, també som un país de fusta. I la fusta, si és local, produeix una energia molt més sostenible que la provinent de recursos no renovables com són els combustibles fòssils. Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona ajudem a que els municipis petits i mitjans puguin instal·lar calderes de biomassa als seus equipaments i treballem per animar també a les empreses. Però, a banda de la biomassa, impulsem moltes altres mesures per mitigar el canvi climàtic, conservar la biodiversitat i evitar els incendis. Tenim, per exemple, el Parc a Taula,  un programa de desenvolupament sostenible que destaca els valors paisatgístics, naturals  i culturals dels aliments que es produeixen dins dels parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. I, per potenciar i promocionar els productes més singulars de la demarcació, tenim la Xarxa de Productes de la Terra. És a dir, dediquem molts esforços a crear una cultura de consum que aposti decididament per comprar aliments que ajudin a prevenir els incendis forestals, incrementar la biodiversitat del bosc i a fer-ne una gestió sostenible.

 

«Som un país de sol, un país de vent, i, encara que sovint ens n’oblidem, també som un país de fusta» Jaume Minguell

 

Els incendis d’aquest estiu han alliberat a l’atmosfera milers de tones de gasos amb efecte d’hivernacle. Quines actuacions de gestió i regeneració del bosc són més efectives per millorar el seu potencial de segrest de carboni? I per neutralitzar les emissions de carboni dels grans focs?

És un tema complex perquè, en l’actualitat, la metodologia per quantificar i avaluar la captura de carboni per part dels boscos és inexacta. I ho és perquè els boscos són sistemes vius i, per tant, variables. Tot i així, la ciència ha avançat forca i ja sabem, per exemple, que els arbres joves i en creixement són els que més emissions segresten. Dit això, l’emergència climàtica ens obliga a tancar amb pany i clau el carboni fixat a la fusta i, en aquest sentit, és molt important, per una banda, que no se’ns cremin els boscos, i, per una altra, que fem un ús sostenible de la fusta. Si, per exemple, aprofitem la fusta en la construcció, aconseguim retenir el carboni molt de temps i, de pas, consolidem un recurs de proximitat, renovable, càlid i amb un procés de producció que té un impacte ambiental molt inferior al de l’acer o el formigó.

 

Un dels darrers informes de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació defensa la importància de gestionar bé els boscos per temes d’erosió del sòl i creixent demanda d’aigua. L’estudi destaca, per exemple, que els arbres regulen la quantitat, la qualitat i el flux de l’aigua, a més de protegir contra l’erosió del sòl i el litoral, les inundacions, etc. Com aborda l’oficina aquests reptes?

La disponibilitat hídrica es regula a nivell de conca fluvial, no tant de bosc, però és cert que els arbres tenen un paper essencial en el cicle de l’aigua i hem de ser-ne més conscients.  Tots sabem que els arbres minimitzen l’erosió del sòl i, de fet, repoblar és una de les accions més importants que històricament s’ha realitzat a les conques amb pantans. Però els arbres són també uns grans demandats d’aigua, de manera que, si la situació climàtica redueix la disponibilitat d’aigua per beure, regar, etc., i s’incrementen les restriccions d’ús d’aquest element vital, haurem de reflexionar sobre la necessitat de reduir la densitat arbòria dels boscos perquè pugui arribar més aigua a les conques dels rius. Trobar l’equilibri entre la densitat d’arbres en el bosc i la demanda hídrica que tenen és un aspecte molt important que cobrarà més pes en el futur.

 

Bona part de la ciutadania interpreta la tala d’arbres com a un atemptat contra el medi ambient. Però és sempre així? En quins casos la tala selectiva d’espècimens pot ajudar a millorar la biodiversitat i contribuir a la recuperació d’ecosistemes, a més de prevenir incendis forestals? Abans de talar cap arbre, què valoreu? Hi ha arbres intocables per temes d’edat, espècie, grau de protecció, etc.?

Avui dia, la tala d’arbres al bosc està hiperregulada a Catalunya: hi ha una normativa, un control, una fiscalització i tot un seguit de mesures coercitives per evitar l’incompliment de la llei. Però que estigui molt controlada no treu que a vegades calgui intervenir i, això implica un objectiu i una planificació. Fer gestió forestal no és arribar a un bosc i posar-se a tallar arbres: fer gestió forestal és entendre el teu objectiu i prendre les mesures necessàries per assolir-ho. I l’objectiu de la nostra oficina és protegir els boscos de la demarcació de Barcelona i evitar que es cremin, de manera que ens centrem sobretot en reduir la seva càrrega de combustible. Però també planifiquem amb criteris de conservació dels espais naturals i tenint en compte els seus valors ecològics, culturals, socials i econòmics, de manera que, a més de protegir determinades espècies d’arbres, intentem afavorir el seu creixement. I per millorar la biodiversitat dels nostres boscos, deixem arbres morts en peu, fusta morta a terra, respectem les èpoques de cria dels ocells i els microhàbitats dels insectes, entre d’altres mesures. Al final, la ciutadania ha d’entendre que els nostres boscos sempre s’han gestionat, que són com són per aquesta gestió històrica, i que, si els abandonem, hi ha una alta probabilitat que es cremin. Per aquest motiu, la societat ha de decidir quin és l’ús prioritari de cada bosc i els experts han de decidir quines són les accions més adients per aconseguir aquest objectiu. I això ho hem de fer considerant que, a Catalunya, el 75% dels boscos són de propietat privada. Per tant, o un creu molt en la via de la imposició, que no és el meu cas, o creu en la via de l'acord, que sí que ho és, de manera que sóc de l’opinió que al territori hauria d'haver un pacte clar entre ciutadania i propietat perquè es respecti l'interès general i es pugui desenvolupar una gestió forestal raonable i sostenible dins els marcs normatius.

 

«La ciutadania ha d’entendre que els nostres boscos sempre s’han gestionat, que són com són per aquesta gestió històrica, i que, si els abandonem, hi ha una alta probabilitat que es cremin» Jaume Minguell

 

Aquest estiu, per reduir el risc d’incendi forestal, s’ha demanat a la població que no visiti parcs naturals. Creus que el turisme de natura posa el bosc en perill? O penses, més aviat, que les activitats turístiques poden complementar les agroramaderes i forestals en la protecció del territori?

Anem a pams, perquè una cosa no treu l’altra. Jo penso que és positiu diversificar l’activitat agrària i el turisme rural pot esdevenir un complement econòmic interessant. A més, ajuda a que la gent valori la importància del sector primari i reconnecti amb unes activitats productives que sovint queden molt lluny de la seva realitat quotidiana. Dit això, qualsevol acció genera conseqüències i, si no s’estudien bé els possibles riscos, poden sorgir problemes. En el cas dels espais forestals, l’estudi dels riscos pot implicar que en circumstàncies especials decidim implementar mesures extraordinàries i, com ha passat aquest estiu, haguem de demanar a la ciutadania que no visiti els boscos en dies molt concrets. Però, en circumstàncies normals, les prohibicions no són necessàries, perquè la majoria de les persones van al bosc amb civisme. El que sí que cal fer és educar el percentatge de gent que encara no ha desenvolupat aquesta sensibilitat i no tracta el bosc amb prou respecte, a més de regular les activitats permeses als espais naturals perquè tothom les pugui gaudir de manera endreçada i sense perill.  

 

Saber com comportar-se en un espai natural no és el mateix que saber comportar-se davant un incendi. Creus que caldria impulsar més campanyes d’informació sobre aquest tema? Els ciutadans coneixem prou bé el foc? 

En aquest país portem moltes dècades fent campanyes massives advertint del perill d'incendis forestals a l'estiu i això fa que, en general, la ciutadania tingui un bon coneixement dels seus riscos, però potser caldria millorar la informació i la sensibilització de la població que conviu més directament amb aquesta amenaça. Penso, sobretot, en persones que viuen en urbanitzacions situades dins de masses arbrades molt contínues i en territoris amb alt risc d'incendi forestal, i crec que seria bo que sabessin què haurien de fer exactament en cas que es declari un incendi prop del seu habitatge. Per exemple, haurien de conèixer a la perfecció quin és el punt de reunió de la urbanització, quina és la seva via d'evacuació, quan han de marxar i quan no, i com s’han de comportar durant un confinament. Hi ha molta gent que no té clar si ha d'esperar a rebre instruccions dels agents rurals, bombers o mossos o pot prendre la iniciativa, i tampoc està segura de com pot protegir casa seva: si cal tancar el gas abans de sortir, baixar les persianes, col·locar tovalloles humides al peu de les portes, omplir d’aigua la banyera i les piques, etc. 

 

I, des de la teva oficina, feu alguna cosa al respecte? A més d’implementar mesures de prevenció d’incendis forestals, doneu a la població consells bàsics d’autoprotecció?

Un parell d’anys enrere vam fer una campanya amb agents rurals sota el lema “Si arriba el foc, estàs preparat?” que informava als veïns de les urbanitzacions d’això precisament. També fem un esforç molt gran amb els ajuntaments per aconseguir que estiguin implementades tant les franges de protecció entorn dels perímetres de les urbanitzacions com altres recomanacions sobre els accessos, la xarxa elèctrica, etc. Però quan treballes en temes de riscos personals, sempre tens la sensació de que hauries de fer més coses. En aquest sentit, penso que totes les administracions hauríem de treballar de manera sincronitzada perquè les persones que conviuen més directament amb el perill d’incendi forestal entenguin quines mesures d’autoprotecció poden emprendre si s’arriba a produir un sinistre. Sense alarmismes i amb normalitat, però crec que és molt important que la gent sàpiga com ha d’actuar en moments d’emergència.

 

— Lola Mayenco —