Francesc Molins (Lliçà d’Amunt, 1966) és el propietari d’Alpines Les Feixes, una granja de cabres lleteres situada a Moià on, a més de vendre directament la carn i la llet del seu ramat, també elabora formatges amb principis artesans. Però avui no hem quedat amb ell per parlar de les delícies que surten de l'obrador de casa, sinó per acompanyar-lo a pasturar pel bosc i gaudir de la seva conversa sàvia i lúcida.

Membre fundador i president de Som Pastura, una associació de ramaders i ramaderes del Moianès que ha rebut assessoria en el marc del projecte europeu BCN Smart Rural, en Franc té moltes coses interessants a dir sobre la importància del retorn dels ramats al bosc en règim extensiu. I volem sentir-les. Volem que ens expliqui el paper que juguen els seus animals en la protecció del paisatge, la biodiversitat i la qualitat dels aliments que es produeixen a les comarques barcelonines.

 

---

 

Què és Som Pastura i per què neix? Ho fa per necessitat, per oportunitat o per cansament?

Som Pastura és una associació de ramaders i ramaderes del Moianès que neix a principis de l’any passat amb l’objectiu de preservar el sector primari al territori. Ens preocupa la manca d’infraestructures bàsiques per al bon funcionament de les nostres activitats, com per exemple els escorxadors de baixa capacitat o els obradors compartits. També hi ha un problema de relleu generacional que cal adreçar. A més, sabem que la ramaderia ajuda a conservar els boscos i vam pensar que, si ens ajuntàvem, guanyaríem visibilitat a l’hora de defensar els valors que compartim. Qui alimenta tothom és el sector primari i volem fer-nos veure una mica més.

 

 

«Qui alimenta tothom és el sector primari» Francesc Molins

 

Què aporta a un ramader de pastura el fet de pertànyer a una associació com la vostra? Què es pot assolir en grup que no es pugui assolir a nivell individual? 

Lògicament, el fet d’estar units ens ajuda a fer més força i podem aconseguir més coses que sols. Però els beneficis de pertànyer a un col·lectiu van més enllà de pressionar: també ens permet compartir infraestructures necessàries per tirar endavant la nostra activitat i una excusa per reunir-nos. Tots som coneixedors del territori i ens va bé parlar, per exemple, de per on ens podem bellugar o qui es jubila i no té relleu generacional. Participant a les trobades de l’associació, podem saber abans qui es vol jubilar i treballar plegats per trobar algú que segueixi en el seu lloc i no calgui tancar el negoci.

 

Per què és tan important pasturar? Quins beneficis aporta a la societat el fet que hi hagi més animals pasturant al bosc i al camp?

Pasturar, ja sigui a boscos o a conreus, ens ho dóna tot. Per començar, el bestiar que surt al bosc millora el seu benestar i això és nota en els aliments que ens ofereixen. Però, a més d’alimentar-nos amb productes de qualitat, els ramats en extensiu ajuden a tenir el sotabosc controlat: en la gestió forestal, la maquinària sempre és necessària, però els animals ens permeten fer una conservació del bosc molt més duradora i eficaç. A la gent que diu que els animals trinxen el bosc, jo sempre els dic que això només passaria si els ramaders i pastors no els controléssim i ens excedíssim, fent sobrepastura. Però nosaltres som coneixedors del territori i sabem on hem d’anar i quan hem de fer-ho perquè els nostres animals es mengin els matolls i la malesa no creixi més del compte. Només cal venir aquí per veure la feina que fa el bestiar.

 

Creus que els incendis forestals serien diferents si tots els boscos estiguessin pasturats?

Quan parlem d’incendis forestals, al bestiar cal tenir-lo molt en compte. Si hi ha més animals pasturant, els accessos a qualsevol racó del territori seran molt més fàcils i això afavorirà les accions de prevenció i extinció d’incendis. A més, el bestiar redueix la biomassa combustible acumulada en la vegetació, reduint el risc de patir grans incendis.

 

«Quan parlem de prevenció d’incendis forestals, al bestiar cal tenir-lo molt en compte» Francesc Molins

 

La cultura del pasturatge a Catalunya, com està de salut? Com ha evolucionat en els darrers anys?

Si parlem de ramaderia extensiva, veiem que, en general, és un activitat en creixement. Però si parlem concretament dels ramaders de petits remugants, la situació és una mica diferent perquè ens trobem amb problemes d’accés a la terra. Al llarg dels anys, el creixement de la població ens ha anat desplaçant i cada vegada hem d’anar més amunt perquè els nostres ramats puguin pasturar. Dit això, ara estem en una època en què es parla de la necessitat de fer un canvi en el sistemes de producció d’aliments i es veu que, si es vol conservar el territori, les grans explotacions superintensives són poc viables. En aquest context, semblaria que els pocs ramaders i pastors en extensiu que quedem podríem arribar a sobreviure, però no és fàcil. 

 

Creus que hi hauria d’haver més o menys petits ramaders de pastura com tu?

N'hi hauria d'haver molts més! I per un motiu molt senzill. A Catalunya parlem molt de sobirania alimentària, però a la vegada portem molts productes de fora. Si recuperéssim la quantitat de camps abandonats que tenim al territori, no caldria fer-ho.

 

«A Catalunya, hi hauria d'haver molts més petits ramaders de pastura» Francesc Molins

 

Què necessita el sector dels petits ramaders per poder créixer en els propers anys?

Actualment, al sector ramader estem mancats d'infraestructures que antigament hi eren però que han anat tancant: de petits obradors compartits i escorxadors de baixa capacitat estem sota mínims. A dia d’avui, hem de fer entre seixanta i cent-vint quilòmetres per poder sacrificar els nostres animals a indústries privades que ens ofereixen els seus serveis amb unes condicions inviables. Si volem revertir la situació i aconseguir que els joves s’incorporin al sector, hem de disposar de més equipaments i solucionar el problema d’accés a la terra.

 

La manca de relleu generacional és un dels principals reptes dels ramaders de pastura. Com es pot revertir la manca de joves pastors?

Per començar, cal que tinguin accés a la terra: si no en tenen, és impossible que sigui viable un petit ramat. A continuació, fa falta un canvi de mentalitat. Per una banda, els joves han d’acceptar que la viabilitat econòmica no s’assoleix de bones a primeres: arrencar un negoci porta uns anys. No és gens fàcil, però si s’assessoren i fan números, poden tirar endavant. I per una altra, els ramaders d’una certa edat han de tenir la capacitat de dir «Jo no plego: em jubilo. I vull passar a algú el meu negoci». A més, l’administració ha d’ajudar molt a les persones perquè puguin fer aquest relleu més fàcilment. Els tràmits burocràtics s’haurien de simplificar.

 

Quin pes tenen actualment les dones a la ramaderia de pastura?

En els darrers anys, el paper de la dona ha fet un canvi important i ara hi ha moltes dones que tenen els seus propis ramats, fan de pastores, porten l’obrador, etc. En el nostre cas, la Núria, la meva parella, participa de totes les feines igual que jo: ningú és més que l’altre i ens fem costat contínuament.

 

Creus que la societat valora prou la vostra feina i els vostres productes?

S’estan fent progressos i la gent cada cop és més conscient de la importància de comprar productes de proximitat, però encara queda molt per fer a l’hora de decidir què posem als nostres plats. Les persones han de tenir clar que menjar un tall de xai, un tros de formatge o un got de llet de proximitat dóna vida a la gent del territori i és més sostenible des d’un punt de vista mediambiental.

 

«Les persones han de tenir clar que menjar un tall de xai, un tros de formatge o un got de llet de proximitat dóna vida a la gent del territori i és més sostenible des d’un punt de vista mediambiental» Francesc Molins

 

Facilitar la viabilitat econòmica de les vostres empreses, passa també perquè els consumidors estiguin disposats a pagar un preu just per un producte de més qualitat?

Un dels reptes que tenim els petits productors de proximitat és aconseguir que els consumidors entenguin que els aliments que elaborem no són cars: només els hi sembla perquè estan acostumats a comprar-los molt barats als supermercats. Però les grans superfícies aconsegueixen aquests preus perquè han anat escanyant mica en mica a tot el sector primari. Les persones que conreen verdures, tenen arbres fruiters, elaboren llet o carn es veuen obligades a vendre les seves matèries primeres a uns preus que no tenen perdó de Déu. En canvi, els preus que nosaltres posem no són abusius, sinó justos. Són els que ens ajuden a nosaltres a viure i a continuar amb la nostra activitat. A més, els productes de proximitat pràcticament no emeten emissions de CO2 perquè no han hagut de fer quaranta mil quilòmetres. Tot això s’ha de valorar.

 

«Viure al món rural és viure al paradís» Francesc Molins

 

Ja per acabar, quins diries tu que són els principals avantatges de viure i treballar al món rural? Creus que és una gran sort o et pesen les mancances?  

Òbviament, de mancances en tenim, però, en general, per a mi, la meva parella i els nostres fills, viure al món rural és viure al paradís. Gaudim de moltes llibertats que no tindríem si visquéssim en una ciutat. A banda de poder respirar un aire més net i més sa, no sentim sorolls ni necessitem moltes coses per ser feliços. Jo pateixo quan veig canalla que es passa cinc o sis hores amb una pantalla, quan el que hauria de fer és sortir a fora a jugar, trinxant, fent cops amb un martell i aprenent a viure. 

 

— Redacció BCN Smart Rural —