Alba Rojas (Manresa, 1975) és actualment la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, un espai pioner en l’impuls de l’economia social al territori. Però trenta-cinc anys enrere, quan l’Alba no era més que una nena, va presenciar una escena que la va colpir.

La seva àvia paterna, una dona treballadora que complementava el pressupost familiar venent les verdures que conreava a algunes fruiteries de Manresa, va tornar a casa molt enfadada. Això va sorprendre l’Alba, perquè la Loreto no s’enfadava gaire, i va parar l’orella per intentar entendre què passava. La iaia va explicar que li havien devaluat tant el preu de les verdures que mai més no baixaria a ciutat a vendre-les. I no ho va fer: a partir d’aquell dia, la Loreto només va conrear per autoconsum i pels veïns que sabien valorar la qualitat i el cost real d’allò que produïa.

La determinació de l’àvia va marcar l’ànima d’una nena que creixeria per acompanyar molts projectes col·laboratius entre petits productors i consumidors d’aliments de proximitat. Hem parlat amb ella amb motiu de l’estrena de ‘La força tranquil·la’, la primera de les ‘Històries BCN Smart Rural’, un curt que visibilitza els models cooperatius que està impulsant la nova pagesia de les comarques barcelonines.

 

---

 

Per què és tan important cooperar? Quina fibra del teu cos toca aquesta paraula?

Hi ha una frase de la Mafalda que m’agrada molt perquè resumeix molt bé la meva opinió sobre aquest tema. És aquella que diu que «Si no fos per tots, ningú seria res». Per a mi, la cooperació és l’essència de la vida. Sense cooperar, no sé si les persones podríem conviure i ser felices. És cert que la convivència no és senzilla, però també és veritat que cooperar ens fa créixer com a persones. Després t’entendràs més o menys amb la gent, però segur que l'aprenentatge hi és. A la meva vida laboral, per exemple, he tingut relacions exitoses i d'altres que no, però els fracassos m’han fet aprendre moltíssim i créixer professionalment. La construcció de nosaltres la fem en un entorn col·lectiu i a mi el que m’interessa és tenir cura d’aquest l’espai relacional. Crec que els projectes compartits poden ser més grans, més eficients i més curosos amb les persones.

 

«Sense cooperar, no sé si les persones podríem conviure i ser felices» Alba Rojas

 

Què és una cooperativa i quins són els seus valors principals?   

Una cooperativa és una empresa que segueix els principis de l'economia social i solidària. Els seus valors venen determinats per l' Aliança Cooperativa Internacional i es basen, sobretot, en posar la persona al centre. A més, es regeix per principis de democràcia econòmica, gestió corresponsable, equitat, igualtat, transparència, emancipació i desenvolupament de les persones. Les cooperatives es preocupen per acompanyar les persones que en formen part perquè puguin créixer amb el projecte i, com a conseqüència, cuiden molt la informació, la formació, etc.

 

Hi ha molts models diferents de cooperatives?

El cooperativisme sorgeix per satisfer les necessitats de persones que es troben amb mancances i aquestes mancances tant poden ser a nivell de treball com de consum o de serveis. A partir d’aquí, trobem tot un reguitzell de cooperatives: de des de les agràries a les escolars a les d'habitatge, etc.

 

La cultura cooperativa a Catalunya, com està de salut i com ha evolucionat en els darrers anys?

El cooperativisme a Catalunya té una llarga tradició i, de fet, Catalunya va ser pionera a nivell mundial en la creació de cooperatives: la primera cooperativa del món es va establir a Anglaterra i, molt poc després, va néixer la primera cooperativa de Catalunya. Durant la República, les cooperatives es van fomentar i el contrari va passar durant el franquisme. Sí que va haver una remuntada als anys vuitanta i actualment crec que el cooperativisme té un estat de salut bo, amb unes entitats representatives potents i una política pública que l'està fent present al territori a través del treball dels ateneus cooperatius. Aquest dispositiu de la Generalitat de Catalunya serveix per dinamitzar l’economia i generar llocs de treball al territori.

 

Concretament, saps si actualment hi ha una tendència creixent dels grups i cooperatives de consum?

En general, ara mateix, ens trobem en un moment de creixement del cooperativisme, sobretot perquè cada vegada tenim més experiències d'èxit i se'n parla més. El model cooperatiu de consum és un dels que està arrelant amb més força i ho està fent d'una manera diferent de com va néixer. Les primeres cooperatives de consum van sorgir per satisfer necessitats de consum de productes bàsics que hi havia a molts pobles o ciutats de zones industrials. Ara aquestes cooperatives se centren més en promoure canvi d’hàbits de consum, ja sigui a nivell energètic, alimentari, de mobilitat, etc. 

 

Cada cop més persones ens plantegem noves formes de fer economia. Ens podries explicar què és l’economia social i com es relaciona amb el moviment agroecològic de Catalunya?

L'economia social és un model econòmic que posa la vida de les persones al centre, fa una gestió corresponsable i s’implica en l'entorn natural i social allà on es desenvolupa. En aquest sentit, està molt relacionada amb el sector primari perquè el que aquest sector fa justament és preservar el paisatge. I quan aquesta preservació del medi es fa de manera conscient i amb pràctiques sostenibles i agroecològiques, el seu impacte social s’incrementa. Per tant, formen part de l’agricultura social tots aquells projectes agrícoles que volen tenir un impacte positiu en el territori.

 

«L'economia social és un model econòmic que posa la vida de les persones al centre» Alba Rojas

 

T’importaria aprofundir en aquest tema? Creus que una cooperativa impacta en el territori de manera diferent a una empresa tradicional?

Les cooperatives són un model d'empresa que difícilment deslocalitza. Recordem que són les persones pròpies del territori que s'ajunten per satisfer les seves necessitats i, per tant, és un model que no marxa a generar activitat econòmica a un altre lloc. És un model molt arrelat i molt local, que pot créixer i fer-se gran. De fet, les entitats d'acompanyament el que hem d'aconseguir justament és consolidar aquesta activitat cooperativa al territori i fer que els beneficis socials i mediambientals d’aquest model transformin positivament les comarques on treballem i generin activitat al territori. Les cooperatives són iniciatives molt interessants quan tenim problemes de despoblament, mancança de recursos, etc.

 

Si pensem a nivell global, el cooperativisme ens pot ajudar a abordar els grans reptes que tenim al davant?

Crec que ens trobem en un moment on ens estem fent certs plantejaments importants en les relacions de la nostra quotidianitat amb allò que consumim o allà on aportem els diners o, fins i tot, en la manera de relacionar-nos amb el nostre lloc de treball. És un moment important on, a més, se'ns està dient que hem de canviar si volem assolir les Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU i lluitar contra el col·lapse que es pot derivar de l’emergència climàtica. El que ens falta segurament com a ciutadans i ciutadanes és creure que aquesta transformació la tenim a les nostres mans, que nosaltres podem ser agents d'aquesta transformació i que hi han possibilitats i recursos al voltant que faciliten tot això. El cooperativisme és un dels elements que pot ajudar en aquests canvis, sobretot perquè posa les persones al centre, impacta directament en l'economia local i té una mirada transformadora en l'activitat que exerceix.

 

Creus que les cooperatives són una bona solució per als petits productors del sector primari que tenen dificultats a l’hora de tirar endavant les seves explotacions?

Les petites explotacions ramaderes i agrícoles tenen en les fórmules d'economia social una oportunitat per teixir aliances, treballar en xarxa i complementar la seva activitat. Si se sap fer amb cura, el cooperativisme i l’associacionisme generen oportunitats a l’hora de compartir transport, instal·lacions i, fins i tot, visions del negoci. Molts projectes agraris són liderats per persones que treballen en solitari i amb un esforç i una implicació tan grans que, a vegades, no tenen temps per aturar-se a pensar i replantejar-se determinats aspectes. En canvi, els projectes que intercooperen i treballen en xarxa acostumen a arribar una mica més lluny i amb més facilitat.

 

«Les petites explotacions ramaderes i agrícoles tenen en les fórmules d'economia social una oportunitat per teixir aliances, treballar en xarxa i complementar la seva activitat» Alba Rojas

 

Les cooperatives de consum es generalitzaran en el futur o només serviran a una part petita de la ciutadania? Creus que s’està generant un nou paradigma agrosocial que prioritza el consum d’aliments de proximitat?

El cooperativisme de consum és un model que permet que les persones puguem transformar les nostres realitats. Ens permet fer un salt d'escala en el consum de certs productes i presentar alternatives potents. Ara mateix, al territori, hi han projectes petits, però també iniciatives de gran envergadura amb una massa social molt important, i el model pot tenir més o menys recorregut en la mesura en què les persones ens hi vulguem implicar, en siguem corresponsables i tinguem clar que per transformar les coses des del consum hi ha una part d'implicació important.

 

«El cooperativisme de consum és un model que permet que les persones puguem transformar les nostres realitats» Alba Rojas

 

A nivell internacional hi ha algun projecte de referència en el qual ens puguem inspirar?

A nivell internacional, el cooperativisme català ha tingut diferents referents. El Quebec n'és un de molt potent, però també a l'Uruguai i alguns països de l’Àsia trobem iniciatives interessants. No crec que hi hagi un referent clau, bàsicament perquè les legislacions són diferents i, per tant, en alguns països el cooperativisme pot impactar més en el sector industrial, en uns altres ho pot fer en el sector serveis i en uns altres en l’agrari. En aquest sentit, cal destacar que el món també ens mira a nosaltres. Catalunya també és referent en models cooperatius i sobretot en polítiques públiques que incentiven aquest model econòmic.

 

«Catalunya és un referent mundial en models cooperatius» Alba Rojas

 

En els anys que portes treballant en creació i desenvolupament de cooperatives, quin és el benefici que més t'ha sorprès?

El cooperativisme com a model transformador té un aspecte que el diferencia clarament d'altres models: la gestió de governança. Això vol dir que hi ha diferents persones que s'han d'entendre per desenvolupar una activitat i, en aquest desenvolupament, la part emocional juga un paper fonamental. Potser per això quan una empresa convencional tanca, la gent se’n va a l’atur i fora. En canvi,  quan un projecte cooperatiu fracassa, se'n fa molt de rebombori i el fracàs té un impacte emocional molt més gran. Això m'ha sorprès en tots aquests anys d'acompanyar projectes: el fet que, a vegades, no tenim massa clar que aquesta part emocional i relacional també s'ha de cuidar. Els projectes que tenen cura de les emocions tenen més possibilitats de créixer i consolidar-se. Després, evidentment, una cooperativa és una empresa i, per tant, ha d'haver-hi una bona organització, un bon pla de viabilitat, etc. Però aquesta part de cura de la persona, de les seves emocions i relacions, és molt important.

 

«Els projectes que tenen cura de les emocions tenen més possibilitats de créixer i consolidar-se» Alba Rojas

 

Creus que, en general, s’incentiva prou aquest model des de les administracions públiques o s’aposta més per models empresarials tradicionals?

A nivell local sí que hi ha una aposta política clara i de fet hi ha molts municipis que pertanyen a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària. La Generalitat de Catalunya també recolza aquest model econòmic i, des de fa sis anys, promou la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Però aquest model no és transversal: no totes les àrees de gestió pública hi aposten i, de fet, encara hi ha molt de desconeixement al voltant d’aquestes iniciatives. Jo crec que el model productiu i el model d'economia social són models que poden conviure perfectament i el que hem de fer és treballar perquè estiguin en igualtat de condicions. En aquests moments, no és així.

 

L’actuació 'Rural Innova' de l’estratègia BCN Smart Rural se centra en el foment de l’agricultura social a la demarcació de Barcelona i es basa en l’assessorament i acompanyament a iniciatives d’economia social i solidaria en l’àmbit agroalimentari. Com valores aquesta actuació concreta?

El BCN Smart Rural ha tingut una mirada molt d'acollida de les diferents entitats que despleguem activitat al territori. I aquesta visió d'acollida ha fet que puguem treballar de manera conjunta amb molta confiança i coresponsabilitzat, la qual cosa ha anat en benefici dels projectes que hem acompanyat de manera conjunta, cadascú des del seu rol i amb la seva capacitat. Més concretament, el que ha aportat BCN Smart Rural a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central és la possibilitat de treballar diferents agents de la mà per ajudar als projectes que naixien en clau d'emprenedoria social des de diferents àmbits. El fet de poder-nos ajuntar, tenir un mateix concepte i intercooperar amb el que pot oferir cada dispositiu ens ha permès fer un acompanyament una mica més integral del que haguessin pogut fet soles. L’Ateneu no té els recursos que pot oferir la Diputació de Barcelona o l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i, en canvi, treballant de manera conjunta hem pogut acompanyar diferents projectes de manera molt més efectiva. El BCN Smart Rural també ens ha ajudat a tenir una visió integral de les necessitats que tenen les persones que treballen al camp i les noves oportunitats d'economia social i cooperativisme. Em refereixo als bancs de terres, espais test agraris, obradors i escorxadors compartits, etc.  Penso que és un projecte integral molt potent i que es desenvolupa amb una visió d’intercooperació i, per aquesta raó, nosaltres el valorem de manera molt positiva.

 

Quin és el repte principal que tenen per davant les cooperatives que volen créixer i desenvolupar-se de manera òptima?

La dificultat més gran que es troben actualment els projectes d'economia social i cooperativisme sol ser el finançament. És difícil accedir a finançament privat perquè les entitats bancàries no acaben d’entendre els projectes cooperatius i ens faltaria fer més pedagogia sobre la filosofia que guia aquestes iniciatives, el seu sistema d’organització i la diversitat que genera per aconseguir el capital necessari. I, per assolir un salt d’escala, un gran repte és la intercooperació, és a dir, la nostra capacitat de teixir aliances entre nosaltres amb l’objectiu de fer créixer el model.

 

— Redacció BCN Smart Rural —