Catalunya viu la situació de sequera més greu dels últims 50 anys. El primer cas d’aprofitament d’aigua regenerada per a ús agrícola al Baix Llobregat el trobem l’any 2003 al Rec Vell, al municipi de Sant Vicenç dels Horts. Degut a la forta urbanització que va patir la conca de la Riera de Cervelló (aigua de la qual es proveïa el canal) el cabal va anar disminuint i finalment l’any 1999 va quedar completament sec. Per restablir el cabal circulant es conformà la

Comunitat de Regants del Rec Vell l’any 2000 però no fou fins l’any 2003 que es va utilitzar l’efluent de l’Estació de Regeneració d’Aigües de Sant Feliu de Llobregat per restablir de nou un cabal circulant per al Rec Vell. La qualitat de l’aigua no era la millor, però aquesta es barrejava amb aigua de pou que en millorava els paràmetres. Posteriorment es van anar fent ampliacions de les infraestructures a diferents Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) del Prat pròximes al parc Agrari del Baix Llobregat.

L’any 2008 arrel de la sequera que afectava greument al territori, es va realitzar una ampliació de l’EDAR de Gavà-Viladecans per tal d’incorporar un tractament que va permetre enviar aigua regenerada a les corredores del Delta. La necessitat de més recurs per a regadiu va portar que l’any 2012 se signés un conveni entre l’AMB, l’Agència Catalana de ‘Aigua i el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. El percentatge d’aigua regenerada va arribar al 40% arran dels decrets de sequera promoguts per la Generalitat de Catalunya els anys 2022 i 2023.

Gestionar de manera més eficient l’aigua, alliberant l’aigua reg provinent dels rius i aqüífers tot prioritzant-la per a consum humà reutilitzant l’aigua regenerada de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del Prat pel reg de cultius del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Es tracta d’un projecte innovador per reaprofitar l’aigua regenerada a l’Estació Depuradora per tal de regar els cultius, en un context d’emergència climàtica on cal aplicar restriccions i mesures d’estalvi d’aigua.