Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València
El Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València té com a objectiu la preservació de l'Horta com un sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l'element clau del qual és la pagesia. El pla no cerca protegir l'Horta des d'una visió museística i petrificada d'aquest espai, sinó per mitjà de la configuració d'un espai viu, productiu, rendible i sostenible des de la triple dimensió econòmica, ambiental i social.
Els paisatges agrícoles han estat patint una forta transformació en tot el conjunt d'Europa i especialment en l'arc mediterrani, on la desaparició del sòl agrari que es transforma o s'abandona s'ha incrementat de manera notable. La regió valenciana es troba entre les àrees en les quals ha desaparegut més superfície agrícola (respecte de la mitjana europea) per substituir-la per usos de caràcter urbà.
L'Horta de València és un espai agrari, un paisatge cultural singular, que malgrat la seva importància pel que fa a la sobirania alimentària de València i els serveis ecosistèmics que proporciona s'ha vist amenaçada per diversos factors externs i interns: una forta pressió urbanística, les dificultats per garantir la viabilitat de l'activitat agrària i la manca de relleu generacional (entre d'altres).
Les primeres voluntats de protecció de l'Horta des de les administracions van iniciar-se a la dècada dels noranta (per exemple, se'n feia esment al Pla verd de la ciutat de València). També va ser una demanda de la ciutadania durant molts anys, amb un moment àlgid el 2001 amb la presentació d'una ILP per la protecció de l'Horta amb més de 117.000 signatures.
El 2005 va ser quan el govern de la Generalitat de València va començar a treballar en un nou pla d'ordenació territorial de l'Horta i quan es va començar a idear el Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València. Entre d'altres, aquest pla tenia com a punts principals la protecció del sòl agrari, la inclusió de l'Horta en la infraestructura verda i la dinamització de l'activitat agrària.
- Modificar el model de desenvolupament actual sota pautes de sostenibilitat.
- Mantenir l'activitat agrícola i el paisatge de l'Horta.
- Revitalitzar l'Horta introduint-hi noves activitats econòmiques.
- Protegir i posar en valor els recursos de l'Horta.
- Promoure l'ús i el gaudi públic de l'Horta.
- La importància de la coordinació entre el PAT i el Pla de desenvolupament agrari de l'Horta de València (PDA).
- La importància de l'estudi de paisatge i de l'avaluació ambiental, els quals van ser referències clau en tot el procés de presa de decisions per definir el pla d'acció territorial d'ordenació (per mitjà de la definició de les diverses tipologies de paisatge de l'Horta, la creació d'un inventari de béns culturals i de patrimoni, la identificació i descripció de les infraestructures clau, com ara el sistema de regadiu, etc.).
- La importància dels processos participatius en l'ordenació del territori i en la governança d'espais com l'Horta, ja que permeten generar més consens social i també difondre extensament la proposta.
Es tracta d'un procés dilatat en el temps i es fa difícil determinar-ne el pressupost inicial. Es va destinar sobretot a recursos humans: d'una banda, el personal tècnic de la Conselleria, i, de l'altra, els informes i l'assessorament encarregats a entitats externes.
L'any 2018, quan es va aprovar el pla d'acció territorial, es va preveure una partida pressupostària per implementar les accions prioritzades en el pla de dinamització agrària.
No va ser fins que es va constituir l'òrgan gestor d'aquestes accions (el Consell de l'Horta), l'any 2019, que es va començar a gestionar realment aquest pressupost, per al qual es preveien (segons l'any) entre un i dos milions d'euros anuals.
