La Sostenibilitat al Plat
CEDIDA
Alimentació saludable i sostenible

La sostenibilitat al plat

La sostenibilitat al plat és un projecte del Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI) que té com a objectiu fomentar una alimentació més justa i sostenible des dels menjadors escolars. En una primera fase pilot, implementada al llarg de l'any 2017 en tres escoles municipals de la ciutat de València (Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i Benimaclet), es va treballar de manera conjunta amb les comunitats escolars en l'elaboració d'una estratègia alimentària sostenible i en el procés de transició cap a un menjador escolar sostenible. 

2016
Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI)
Sarai Fariñas i Nerea Álvarez
Comunitat Valenciana
Justificació i origen

A escala municipal, amb el canvi de Govern el 2015, es va iniciar un procés de consolidació de la política agroalimentària del municipi cap a sistemes més justos, sostenibles i saludables.

En aquest escenari, el Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI) va contactar amb la Regidoria d'Agricultura de l'Ajuntament de València, que a la vegada es posar en contacte amb la Regidoria d'Educació per proposar-los un projecte que afrontés les problemàtiques del camp (manca de relleu generacional, protecció del territori, etc.) utilitzant com a palanques la compra pública en restauració col·lectiva i l'educació a les escoles. Malgrat les resistències al canvi, el projecte va tenir molt bona acollida i el 2016 es va iniciar una prova pilot en tres escoles municipals.

El programa educatiu es basa en quatre idees clau:

  • Comprendre que els menús diaris servits a les escoles poden salvar l'horta.
  • Garantir el dret a l'alimentació per part de les administracions: considerar l'alimentació com un dret, i no com un negoci.
  • Comprendre la relació entre la salut de les persones, del planeta i del territori.
  • Ser conscients que el menjar que s'ofereix a les escoles és en si mateix un projecte educatiu que serveix per educar en una manera d'alimentar-se sana i sostenible.

A mesura que avancen les fases del projecte d'aquest programa educatiu, destinat en un principi a sensibilitzar i formar la comunitat educativa, en van evolucionant i se'n comencen a treballar altres aspectes clau per garantir la transició cap als menjadors sostenibles, com ara la creació de xarxes o la incidència política.

Objectius

Iniciar un procés de transició cap als menjadors escolars sostenibles des de la formació als agents multiplicadors, la creació de xarxes i la incidència política, a partir de l'acció formativa amb la totalitat de la comunitat educativa de les escoles i tenint en compte els principis de la sobirania alimentària i els ecofeminismes com a garants d'un enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH).

Idees inspiradores i qüestions clau

La iniciativa pretén aconseguir el següent:

  • Generar materials educatius i guies aplicables per facilitar el treball i la implementació del projecte en els territoris.
  • Treballar amb els professors com a agents multiplicadors del projecte (treball amb els professors dels CEFIRE) perquè el menjador passi a formar part del projecte educatiu.
  • Fer un treball d'incidència política per modificar les lleis i normatives que faciliten el canvi real a les escoles.
  • Treballar en xarxa amb altres territoris (grup de compra pública de la RMAe, Ekoalde, Ecocomedores Canarias, conversatori-taller amb Peruggia, etc.).
  • Fer un treball de creació de xarxes territorials i incloure-hi la diversitat més gran d'agents possible (organitzacions professionals agrícoles, Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes, associacions, ONG, etc.).
  • Formar tots els actors (inclòs el personal tècnic de l'Administració que redacta plecs) sobre la importància de transitar cap a menjadors escolars més sostenibles i fer avançar el projecte de manera conjunta.
  • Fer un treball de comunicació per transmetre els avenços del projecte.
  • Fer un bon diagnòstic de la producció disponible a escala territorial i de la situació de la restauració col·lectiva per poder adaptar el projecte a la realitat del territori.
  • Saber què es produeix al territori i potenciar-ho amb la creació de centrals logístiques (prenent com a exemples Ecotira o Ekoalde).
Pressupost de posada en marxa i origen dels recursos econòmics

Pressupostos bianuals (al voltant de 125.000 euros en total): Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana + Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament de València + Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana.

L'externalització de diverses tasques (maquetació, contractació d'experts per a les formacions, etc.) l'any 2022 va suposar al voltant del 15 % del pressupost total; en anys anteriors, aquest pressupost havia estat inferior.

Pressupost anual i origen dels recursos econòmics

Aquest contingut estarà disponible molt aviat.

Període d'execució
2016-actualitat
Altra informació rellevant

Normatives:

Guies:

Materials educatius publicats:

Conversatoris de YouTube:

Notícies

Comparteix