La Sostenibilitat al Plat
CEDIDA
Alimentació saludable i sostenible

La Sostenibilitat al Plat

La Sostenibilitat al plat és un projecte del Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional per fomentar una alimentació més justa i sostenible a través dels menjadors escolars. En una primera fase pilot, realitzada al llarg de l'any 2017 a 3 col·legis municipals de la ciutat de València (Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i Benimaclet), s'ha treballat juntament amb les comunitats escolars en l'elaboració d'una estratègia alimentària sostenible i en el procés de transició cap a un Menjador Escolar Sostenible. 

2016
Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI)
Sarai Fariñas i Nerea Álvarez
Comunitat Valenciana
Justificació i origen

A nivell municipal amb el canvi de govern el 2015, s’inicia un procés de consolidació de la política agroalimentària del municipi cap a sistemes més justos, sostenibles i saludables.

Amb aquest escenari, el Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI) contacta amb la Regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de València que es posa en contacte amb la Regidoria d’Educació per proposar-los un projecte que afronta les problemàtiques del camp (falta de relleu generacional, protecció del territori, etc.) utilitzant com a palanques la compra pública en restauració col·lectiva i l’educació a les escoles. Malgrat les resistències al canvi, el projecte té molt bon acolliment i el 2016 s’inicia una prova pilot amb 3 escoles municipals.

El programa educatiu es basa en 4 idees clau:

  • Comprendre que els menús diaris servits a les escoles poden salvar l’horta.
  • Garantir el dret a l’alimentació per part de les administracions, considerant l’alimentació com un dret i no com un negoci.
  • Relació entre la salut de les persones, del planeta i del territori.
  • El menjar ofert a les escoles és si mateix un projecte educatiu que serveix per a educar a menjar sa i sostenible.

A mesura que avancen les fases del projecte aquest programa educatiu, destinat en un principi a sensibilitzar i formar a la comunitat educativa, va evolucionant i comencen a treballar-se altres aspectes clau per garantir la transició cap a menjadors sostenibles, com és la creació de xarxes o la incidència política.

Objectius

Realitzar un procés de transició cap a menjadors escolars sostenibles des de la formació a agents multiplicadors, la creació de xarxes, la incidència política i, a partir de l'acció formativa amb la totalitat de la Comunitat Educativa de les escoles tenint en compte els principis de la sobirania alimentària i els ecofeminismes com a garants d'un Enfocament de Gènere Basat en els Drets humans (EGiBDH).

Idees inspiradores i qüestions clau
  • Generar materials educatius i guies aplicables per a facilitar el treball i la implementació del projecte en els territoris.
  • Treballar amb els professors com agents multiplicadors del projecte (treball amb els professors del  CEFIRES) perquè el menjador formi part del projecte educatiu.
  • Fer un treball d'incidència política per a canviar les lleis i normatives que faciliten el canvi real a les escoles.
  • Treballar en xarxa amb altres territoris com: el grup compra pública de la RMAe, Ekoalde, Ecocomedores Canarias, conversatori-taller amb Peruggia, etc.
  • Fer un treball de creació de xarxes territorials, incloent-hi a la diversitat més gran d'agents possibles (organitzacions professionals agrícoles , Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes, associacions, ONG, etc.).
  • Formar a tots els actors (inclòs al personal tècnic de l’administració que redacta plecs) de la importància de caminar cap a menjadors escolars més sostenibles i fer avançar el projecte de forma conjunta.
  • Fer un treball de comunicació per a transmetre les avançades del projecte.
  • Fer un bon diagnòstic de la producció disponible a nivell territorial i de la situació de la restauració col·lectiva, ens ajudarà a adaptar el projecte a la realitat del territori.
  • Saber què es produeix al territori i potenciar-ho amb la creació de centrals logístiques, per exemple (exemple de l’Eco-tira, Ekoalde).
Pressupost de posada en marxa i origen dels recursos econòmics

Pressupostos bianuals (al voltant de 125.000 € global). Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana (GVA) + Regidoria de Cooperació Ajuntament de València + Conselleria d'Agricultura (GVA)

  • L'externalització dels treballs (maquetació, contractació d'experts per a les formacions, etc.) el 2022 suposa al voltant del 15% del pressupost total; en anys anteriors aquest pressupost ha estat menor.
Pressupost anual i origen dels recursos econòmics

Aquest contingut estarà disponible molt aviat

Període d'execució
2016-actualitat
Altra informació rellevant

Normatives:

Guies:

Materials educatius publicats:

Conversatoris de YouTube:

Notícies

Comparteix