Tota la comunitat escolar del centres implicats i els productors que proveeixen les escoles infantils municipals de Pamplona.

A banda de l'Organisme Autònom d'Escoles Infantils de l'Ajuntament de Pamplona, ha estat important la participació d'altres entitats com a sòcies motores del projecte:

• INTIA: va participar en la realització de l'estudi sobre la producció ecològica al territori.
• CPAEN: ha facilitat el diàleg amb els productors, fet que permet analitzar-ne el potencial productiu i identificar-ne els límits. 
• Menjadors Ecològics: ha acompanyat en el disseny dels menús i en la formació al personal de cuina i a altres membres de la comunitat escolar.

Altres agents que han col·laborat en el projecte en moments determinats han estat: 

• El Grupo de Compra Pública y Soberanía Alimentaria de Navarra.
• Posteriorment i en l'actualitat, també l'Asociación Navarra de Pediatría.

Des del 2016 i fins al confinament per la pandèmia de la COVID-19 el 2020, el grup motor, sota el lideratge de l'Organisme Autònom d'Escoles Infantils de l'Ajuntament de Pamplona, va ser qui va guiar el projecte. Amb aquesta finalitat, es va crear un espai de seguiment i gestió mensuals. A més, en moments concrets del projecte es van crear altres comissions o grups de treball concrets per desenvolupar-ne determinats aspectes amb els actors involucrats (taules de treball).

Amb l'arribada del confinament, i coincidint justament aquell any amb un canvi de govern municipal i, per tant, dels interessos polítics, el projecte va quedar molt aturat, atès que la seva gerència i direcció tècnica depenien directament de càrrecs polítics. Malgrat això, ja s'havia aconseguit posar-lo en marxa, per la qual cosa ja hi havia una estructura que el feia funcionar. 

Així, gràcies a l'estructura creada, el projecte es va mantenir fins al 2022, sobretot pel que fa a l'activitat central, és a dir, a l'abastiment sostenible dels menjadors dels centres d'educació infantil. Va ser una figura important en l'estructura la plaça municipal de nutricionista i coordinadora de cuines oberta durant la implementació del projecte, que en va executar el seguiment i en va desenvolupar les principals tasques: gestió del proveïment escolar, elaboració dels menús i formació del personal (de tot el centre, no només de cuina).

2016-2017. Realització d'estudis preliminars per poder configurar un menú saludable, sostenible i econòmicament viable i organitzar un circuit curt de proveïment adaptat a les possibilitats del sector:

Partint de les bases de dades del CPAEN, el personal tècnic d'aquest ens i el de l'INTIA van col·laborar per conèixer el detall de la producció i classificar-la per grups d'aliments. Mitjançant el contacte directe amb els productors, es van estudiar aspectes com ara l'oferta estacional de productes, els formats de venda, els preus, les possibilitats de distribució o els envasos utilitzats, entre d'altres. Tota aquesta informació va ser essencial per poder configurar un nou menú i avaluar-ne la viabilitat i també per organitzar un circuit directe o curt d'aprovisionament que s'adaptés tant a les possibilitats del sector com a les necessitats del personal de cuina.

2017-2018. Disseny dels menús sota criteris d'alimentació sostenible i saludable mantenint la mateixa partida alimentària (primer i segon plat 1,23 euros). 

Sota aquestes premisses, es van elaborar uns menús de temporada que atenguessin a les necessitats i els drets nutricionals del grup d'edat d'entre zero i tres anys. Aquesta proposta de menú la va dissenyar un equip format per una cuinera, una pediatra i diversos dietistes amb experiència en alimentació en escoles infantils ecològiques. Un aspecte fonamental de la implementació dels nous menús va ser la sistematització i professionalització de tot el procés, inclosa la capacitació i el control.

Cal remarcar que la configuració dels menús es va ajustar a la partida pressupostària perquè no suposés un augment del cost per a l'organisme gestor ni per a les famílies.

2018-2019. Execució de proves del pla experimental en dues escoles pilot:

Durant aquest curs escolar es va desenvolupar un primer pla experimental en dues escoles pilot, el qual va permetre identificar-ne les diverses categories d'aliments i provar una primera organització de la logística de distribució, a més d'avaluar-ne el cost. Aquest inventari també va contribuir a adquirir més coneixements sobre la realitat productiva per detectar requisits de format i qualitats. 

2018-2019. Acompanyament al personal de cuina i educador i a les famílies (a totes les escoles):

Es van impartir diverses formacions, principalment amb el personal de cuina, però també amb altres actors, sobre el disseny i la gestió de menús saludables i sostenibles. Amb el personal educatiu es va treballar en el projecte pedagògic perquè inclogués el menjador escolar. 

Més endavant, a partir del curs 2019-2020, també va ser important la col·laboració amb l'Asociación Navarra de Pediatría per a les formacions amb les famílies i el personal i per al desenvolupament de diversos projectes de recerca als menjadors escolars que relacionessin alimentació i salut, els quals han continuat fins a avui dia.

2019. Licitació pública per al proveïment de les escoles d'educació infantil:

D'acord amb les seves obligacions com a entitat pública, l'Ajuntament de Pamplona va licitar el proveïment dels aliments a les onze escoles infantils municipals, procés en el qual es va tenir en compte especialment la definició de criteris i requisits relatius a la venda de proximitat, la producció ecològica i la compra de producte local. Es pot ampliar la informació sobre els detalls de la licitació aquí.

- El treball amb el sector productiu:

Per tal de poder configurar el circuit curt de proveïment, va ser important establir sinergies amb l'associació de productors Ekoalde. Aquesta entitat té com a objectiu oferir de manera professional un ampli ventall de productes a preus justos, agrupar-ne i organitzar-ne la distribució i oferir un servei comercial i logístic especialitzat en la restauració col·lectiva i els circuits curts.

• No hi havia precedents a l'hora de fer una licitació pública que inclogués tot el que es volia fer per garantir el proveïment alimentari des de criteris sostenibles (producte de temporada, fresc, ecològic, de proximitat, local), per la qual cosa es va haver de començar a treballar des de zero. 
• Al principi hi va haver reticències tant per part del personal de cuina com de les famílies, tant per la novetat d'alguns plats com per la reducció de la quantitat de proteïna animal i la introducció de cereals menys usuals, com ara la civada o el mill. 
• També al principi i fins que no es va explicar bé, el projecte es va veure com quelcom d'imposat, cosa que va generar encara més reticències.
• El canvi de govern i de les voluntats polítiques va fer que el projecte no continués aprofundint malgrat que ja estigués implementat, i que estigui fins i tot en qüestió si la propera licitació es mantindrà sota els mateixos criteris quan s'hagi de renovar el 2023.

• Els menús s'han d'anar adaptant i millorant. Això va fer que es reduïssin les reticències de les famílies i del personal de cuina, ja que a l'hora de dissenyar-los es va millorar l'adequació cultural a la cuina navarresa, des de la cuina es van anar polint les receptes i també es va poder anar observant què funcionava i què no entre els infants per adaptar-ho quan calgués.
• Es va demostrar que la implementació dels menús és també una qüestió d'hàbits, i que malgrat que costi canviar-los al principi, es tracta d'acostumar-se a algunes novetats. Al final, les reticències també van desapareixent quan els plats funcionen entre els infants i quan gràcies a la formació s'aconsegueix transmetre la importància de l'alimentació en termes de sostenibilitat i salut. 
• S'estava obrint camí en termes de compra pública i menjadors escolars i no era una tasca fàcil, però se'n va poder constatar l'impacte positiu més enllà dels centres i de Pamplona: 1) hi va haver famílies que quan els infants van deixar l'etapa d'educació infantil es van organitzar per demanar menjadors escolars sota criteris de sostenibilitat als centres de primària; 2) els plecs de la licitació van servir de referència a altres administracions, i a la vegada es va crear l'imaginari que sí que és possible fer una compra pública responsable.
• Malgrat les dificultats tècniques i jurídiques que pot comportar treballar amb els plecs de compra pública, es va poder constatar que si hi ha voluntat política, aquests obstacles es poden superar.
• Encara que mantenir la partida alimentària suposi un repte, es van poder proveir totes les escoles infantils municipals mantenint el mateix preu (1,23 euros per un primer i un segon plat).
• D'altra banda, cal millorar pel que fa al preu que es paga als proveïdors i de cara la propera licitació apujar el pressupost si es vol mantenir el projecte.
• Pel que fa a la licitació, potser era difícil calcular exactament les quantitats d'alguns productes, per la qual cosa alguns d'aquests càlculs es podrien millorar.

Anunci de la licitació

Documents informatius sobre el projecte:

• Proyecto Hemengoak: para una alimentación sana y sostenible
• Memòria del projecte presentada a l'Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición