Agroecologia Escolar
Agroecologia Escolar és un programa municipal d'educació per a la sostenibilitat dedicat al canvi escolar i comunitari que treballa des de l'àmbit de l'agroecologia escolar. Aquest programa inclou diversos projectes per al foment dels menjadors escolars de proximitat i els obradors escolars i per evitar el malbaratament alimentari a les escoles.
En aquell moment, diversos organismes internacionals estaven començant a llançar reptes en l'àmbit educatiu (com la Dècada 2005-2015 de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides) que interpel·laven els ens locals respecte de les seves activitats en relació amb l'educació, el medi ambient, la salut, etc.
Al municipi de Sant Cugat del Vallès en aquell moment hi havia el PDE i s'estava desenvolupant el programa de l'Agenda 21 Escolar.
Va ser en aquest context quan va arrencar el projecte amb un conjunt d'activitats i programes que s'han anat desplegant fins a l'actualitat sota el marc de l'agroecologia escolar, impulsats primer des de l'Àrea de Medi Ambient i després des de la d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
En concret, el projecte va arrencar el curs 2006-2007 amb la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Departament de Didàctica de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (es va iniciar el Grup de Recerca en Educació per la Sostenibilitat, Escola i Comunitat, d'ara endavant GRESC@) amb l’objectiu d'avaluar i millorar l'educació ambiental municipal (actualment, a Sant Cugat hi ha set escoles bressol, dotzew centres d'educació primària i cinc de secundària públics).
Es van desenvolupar dues avaluacions principals i un treball de recerca:
- Avaluació del Pla de Dinamització Educativa de l’Ajuntament (són els tallers i activitats que s’oferien als centres), que va acabar en una tesi.
- Avaluació del Programa Agenda 21 Escolar, que va acabar en una tesina (DEA) (i després una tesi va recollir la feina col·lectiva feta per la implementació de l’Agroecologia Escolar).
- Una investigació al Parc Rural de la Torre Negra com a espai educatiu.
Promoure la transformació del sistema alimentari escolar per part de tota la comunitat escolar, amb protagonisme especial de l’alumnat, com a praxi educativa i amb criteris de justícia i ecològics.
El sistema alimentari escolar té diversos àmbits (producció, transformació de l’aliment, intercanvi i consum) que promouen espais com l’hort/granja escolar, la cuina, el mercat o el menjador. La seva transformació permet contribuir al moviment social de l’agroecologia des del món escolar i situa l’escola com un actor polític actiu.
L’agroecologia inspira l’agroecologia escolar com a moviment social, com a ciència i com a praxis camperola.
- La importància del treball col·lectiu i la participació dels mateixos actors per tirar endavant els projectes.
- La importància de l’enxarxament: en l’àmbit escolar hi ha moltes possibilitats per a molts actors de treballar alhora.
- L’educació ambiental pot ser comunitària i transversal. L’alimentació és un gran fil conductor, per estar molt vinculat a l’àmbit de la reproducció (i, per tant, amb el medi ambient i la comunitat).
El projecte es va iniciar gràcies al conveni entre l'Ajuntament de Sant Cugat i la Universitat Autònoma de Barcelona. El pressupost va ser de 6.000 euros anuals durant quatre anys (es va renovar per a quatre anys més).
A més, hi va haver les partides de l'Ajuntament en matèria d'educació ambiental:
- Contractació de les activitats del Pla de dinamització educativa (PDE): 22.000 euros.
- Pressupost per al programa Agenda 21 Escolar: 20.000 euros anuals a repartir entre dues o tres escoles.
- Una plaça de tècnic d'educació ambiental: entre 30.000 i 40.000 euros anuals.
A més, hi va haver els recursos propis de la Universitat Autònoma de Barcelona pel que fa a la dedicació del seu personal docent investigador i caldria esmentar també la participació voluntària dels graduats en pràctiques tant de la Universitat Autònoma de Barcelona com de la Universitat de Barcelona o les aportacions per part de les AFI (per exemple, per al sou de les educadores agroambientals de l'hort), a banda d'una subvenció inicial de 5.000 euros de la Diputació de Barcelona.
En els darrers anys han estat els següents:
Partides de l'Ajuntament en matèria d'educació ambiental:
- Es mantenen els 22.000 euros per a la contractació de les activitats del PDE.
- Agenda 2030 Escolar: han arribat a ser 20.000 euros anuals a repartir entre totes les escoles (malgrat que aquest import ha anat variant molt, fins a arribar a ser zero durant dos anys).
- Es manté la plaça de tècnic d'educació ambiental: entre 30.000 i 40.000 euros anuals.
- Altres recursos tècnics municipals, tot i que en menor mesura (intervenció en altres àrees):
Altres finançadors que també hi intervenen:
- Diputació de Barcelona (varia d'any en any, segons el finançament per a projectes concrets).
- Manutenció del personal educador dels horts (per part de les AFA).
- Es poden consultar moltes de les activitats desenvolupades al llarg d’aquests anys així com molts recursos i resultats de recerques realitzades al blog d’Agroecologia Escolar.
- Pel que fa la fonamentació teòrica de l’Agroecologia Escolar consultar les publicacions del GRESC@. En especial la tesi de Fundamentación teórica y estudio de casos sobre el desarrollo de los huertos escolares con el referente de la agroecología.