Neus Monllor. FOTO: MAITE DE ORBE
Neus Monllor. FOTO: MAITE DE ORBE

Neus Monllor: «Menjar és una acció directa de política agrària»

A partir de la seva expertesa com a consultora agrosocial i autora de la guia "Nova pagesia", Neus Monllor ens convida en aquesta entrevista a dinamitzar el sector agrari amb eines col·laboratives, innovadores i sostenibles.

Neus Monllor, una figura inspiradora en el món de la consultoria agrosocial i l'impuls del canvi en el sector agrari, va néixer a Castalla el 1980 i, des de petita, ha explorat les connexions entre l'alimentació, el territori i la sostenibilitat, tant des de la seva experiència personal i professional com des dels seus estudis. És l’autora principal de la guia “Nova pagesia”, una guia pràctica editada per la Diputació de Barcelona per facilitar l'accés a la terra a emprenedors agraris. En aquesta publicació, Neus proposa un model de dinamització agrícola i ramadera basat en la creació de Serveis d’Acollida Pagesa (SAP) en l’àmbit local, uns espais municipals d’acompanyament que inclouen eines com bancs de terres, mentoria pagesa, vivers d’agricultors, espais test agraris, bancs de recursos i obradors i escorxadors compartits.

Amb una formació acadèmica consolidada, Neus va obtenir el títol de doctora en Geografia i Medi Ambient de la Universitat de Girona, que va complementar amb màsters en Comparació Internacional de Polítiques Rurals i en Lideratge i Gestió del Canvi. Fins fa poc treballava com a consultora independent col·laborant amb altres professionals i empreses del sector primari, però ara es troba immersa en la fundació d’un nou equip, que aviat emergirà amb el nom Amaterra, una iniciativa destinada a promoure un enfocament holístic cap a la pagesia i la sostenibilitat.

Els orígens de la seva passió per l’agricultura i l'alimentació es remunten a les seves vivències d'infantesa a Castalla, un poble de l’interior d’Alacant, on passava els estius immersa en un entorn rural ric en hortes, arbres fruiters i animals de corral. De la mà dels seus avis, va aprendre a estimar la terra i els seus regals, però és la cuina el punt culminant d'aquesta història, l’activitat on Neus troba la seva principal motivació per comprometre's amb la pagesia. Després d'aprendre a cuinar amb els programes televisius de Karlos Argiñano, sempre ha mantingut una estreta relació entre els ingredients que utilitza a les seves receptes i les persones que els produeixen. Amb convicció, sosté que «menjar és una acció directa de política agrària: si consumíssim productes de la pagesia propera, els nostres pagesos i pageses respirarien d’una altra manera».

La seva afició per la cuina, el suport a la pagesia de proximitat i el compromís amb la qualitat i la diversitat dels aliments locals, la va portar a viure una experiència molt enriquidora al món de la restauració. Durant quatre anys va ser l’ànima de l'Espai Tomata, un restaurant de cuina compromesa a Burg, al Pallars Sobirà, on va interioritzar el poder transformador de les eleccions alimentàries conscients i el paper crucial que juga el menjar en la construcció d'un sistema agrari més just i sostenible.

Aquesta filosofia la porta a convidar-nos a reflexionar sobre la influència que tenen les persones consumidores per modelar el futur de la pagesia amb les seves decisions quotidianes. A través de la seva trajectòria i el seu compromís amb la nova generació d’agricultors i ramaders, Neus Monllor ens ofereix una visió inspiradora i pragmàtica per afrontar els reptes del sistema alimentari territorial, i ens recorda que cada gest, cada plat, cada compra, pot ser un acte de canvi i solidaritat amb els productors locals i el nostre entorn.

 


 

Què et va inspirar a crear aquesta guia pràctica per a la nova pagesia?
Les entitats locals necessiten eines per abordar els reptes socials, econòmics i ambientals que es presenten als seus territoris. La desagrarització del camp i la pèrdua de capacitat productiva que hem experimentat en els últims anys alerten les institucions públiques sobre la necessitat de promoure iniciatives innovadores per inspirar una nova generació de pagesia a emprendre. La simplificació de la feina dels ajuntaments, les Administracions més properes a les persones, va ser una de les raons que ens va impulsar a crear aquesta guia pràctica per a la nova pagesia.

Com descriuries el concepte de nova pagesia i quines són les seves característiques principals?
La nova pagesia és un concepte que va sorgir durant la meva tesi doctoral fa més de deu anys. En aquell moment, vaig identificar un creixent nombre de persones que, sense tenir orígens agraris, impulsaven projectes relacionats amb l'alimentació des d'una perspectiva centrada en el producte local, les pràctiques agràries respectuoses amb el medi ambient i les elaboracions agroalimentàries. Això va conduir-me a parlar d'un canvi de paradigma que vaig denominar "agrosocial". Considero que actualment aquest concepte té encara més rellevància que fa uns anys. Durant la recerca, també vaig identificar un altre grup de persones que s incorporaven a l'activitat agrària com a relleu familiar i que compartien aquest enfocament agrosocial; és a dir, començaven a produir vi o formatge, passaven les seves granges a la producció ecològica, optaven per la venda en mercats locals, etc. Per tant, la meva contribució va ser batejar tota aquesta onada de persones engrescades amb una mirada agrosocial com a nova pagesia. Així doncs, la nova pagesia està formada per perfils tant familiars com extrafamiliars que aposten per models de producció i comercialització lligats a la terra, les persones i la vida.

 

«La nova pagesia està formada per perfils tant familiars com extrafamiliars que aposten per models de producció i comercialització lligats a la terra, les persones i la vida» Neus Monllor
 

Quin és el principal repte que afronten les persones que desitgen incorporar-se al sector agrari en l'actualitat? I quina és la principal oportunitat?
El repte més gran de les persones que volen treballar al camp és aconseguir un model d’empresa viable i vidable; és a dir, que després dels primers anys, puguin seguir actives i guanyant-se la vida de manera digna. El tema és que cada emprenedora parteix d'un punt diferent. Per a aquelles sense un origen agrari, el primer gran obstacle és l'accés a la terra i als recursos productius: començar des de zero és una tasca ingent i només recomanable en alguns subsectors que requereixen poca inversió, poca terra i poc risc. Per a les que segueixen el camí de casa, sovint són qüestions personals, de mirada al món o de relacions les que determinen si continuen o no amb l'explotació agrària familiar.

La gran oportunitat que tenen les persones que vulguin incorporar-se al sector agrari és la immensa necessitat d'alimentar-se de manera saludable que té la societat. Mengem cada dia i hauria de ser imperatiu tenir un accés més fàcil a la producció agrària local. Moltes entitats estan treballant en aquesta línia i confio que, de mica en mica, l’estructuració dels canals per accedir als aliments de la nostra pagesia es generalitzarà. Els reptes són enormes, però les oportunitats encara són majors. Un tros de terra serà aviat un gran tresor. Com a societat, ens queda ben poc temps per començar a valorar el que tenim a prop. Les crisis que vindran ens ho imposaran.

 

«Un tros de terra serà aviat un gran tresor» Neus Monllor
 

Quin paper juguen les polítiques públiques i els ens locals en el foment de l’emprenedoria agrícola i ramadera?
Les polítiques públiques son fonamentals perquè l’ecosistema agrari funcioni i no se’n vagi a norris. L’agrari és un sector altament regulat on molts agents van dient la seva, cosa que fa que el dia a dia al camp sigui cada vegada més insuportable des del punt de vista normatiu. Hem vist recentment que aquesta és una de les principals reivindicacions de molts pagesos i pageses que han sortit al carrer. Més que legislar per fiscalitzar, cal legislar per facilitar. Necessitem la figura de la facilitadora agrària, una persona que ajudi les poques que queden treballant la terra i faci el seu dia a dia més transitable. Des dels ens locals es podria fer molt més per la pagesia. Els ajuntaments, les mancomunitats i els consells comarcals gaudeixen d'una proximitat que altres administracions no tenen. Coneixen el territori, la seva història en el sector primari, les famílies que hi treballen i tot allò que pot fer que un sector com l’agrari se senti més recolzat i valorat.

 

«Més que legislar per fiscalitzar, cal legislar per facilitar. Necessitem la figura de la facilitadora agrària, una persona que ajudi les poques que queden treballant la terra i faci el seu dia a dia més transitable» Neus Monllor
 

Com funciona el Servei d’Acollida Pagesa (SAP) que proposeu a la guia i quins beneficis aporta a les persones que volen emprendre un negoci agrari?
Aquesta guia proposa que les entitats locals tinguin una persona encarregada d'un servei integral amb l'objectiu d'impulsar projectes d'emprenedoria i dinamització per garantir que una nova generació agrària tingui l'oportunitat d'implantar-se al territori. El principal benefici és que les persones interessades a treballar al camp tenen un punt de referència on adreçar-se. Disposen d'una brúixola, un punt de llum, uns ulls als quals mirar i fer preguntes. A més, aquest servei d'acollida pagesa inclou diverses eines que es poden posar a disposició de la persona emprenedora. Aquestes eines no cal que siguin gestionades directament per l'administració local; l'essencial és que la persona que té una necessitat pugui satisfer-la.

Creus que els bancs de terres i els espais test agraris són eines imprescindibles per facilitar l’accés a la terra a les persones que volen iniciar un projecte agrari?
N’estic convençuda. Són eines bàsiques per a aquelles persones que no tenen un origen agrari directe: si no tens terra, infraestructures, coneixement ni xarxa de suport, el teu procés d’incorporació al sector agrari esdevé molt més complex, lent i feixuc. Tens tot un seguit de necessitats que les persones que han nascut i crescut en una explotació agrària familiar no tenen. Tant els espais test agraris com els bancs de terres són elements que faciliten l'entrada al món agrari. Fins ara, bona part de les polítiques públiques s'han centrat en el moment en què una persona es dona d’alta i inicia la seva empresa. Aquest model és caduc, ja que serveix sobretot a aquelles persones de casa de pagès. Les que no provenen de famílies amb tradició agrària necessiten altres facilitats. Cal aplanar el camí i desplegar una catifa vermella per a totes les persones amb ganes d’emprendre al camp.

 

«Cal aplanar el camí i desplegar una catifa vermella per a totes les persones amb ganes d’emprendre al camp» Neus Monllor
 

Quines són les experiències més destacades de bancs de terres i espais test agraris a Europa i què podem aprendre d’elles a Catalunya? Hi ha alguna iniciativa europea de bancs de terres o espais test agraris que hagin tingut un impacte significatiu en la redacció de la guia i que es reculli com a referència?
El que hem après sobre les experiències referents és que cadascuna és un món. Resulta complex identificar quina aporta més o menys, ja que cadascuna respon a les necessitats del seu territori. No obstant això, sí que podem assenyalar alguns aspectes importants a tenir en compte, com una bona governança, una clara aposta per finançar aquests projectes i dotar-los de recursos o una mirada a llarg termini per evitar que aquestes iniciatives acabin convertides en flors d’un dia. La guia recull una bona varietat d'exemples, i certament, cada vegada n'hi ha més.

Què és la mentoria pagesa i com pot contribuir al relleu generacional al camp?
La mentoria pagesa és el suport que una persona que s’està incorporant al sector agrícola rep d'una altra que ja està establerta i de qui pot aprendre directament. Es tracta d'un acompanyament, d'un assessorament d'igual a igual, on els tècnics desapareixen de l’equació per donar tot el protagonisme als pagesos i les pageses que treballen la terra. És un model que ha funcionat molt bé a altres territoris i que cada vegada és més demandat. Aquest sistema posa en valor el coneixement de les generacions més experimentades i, al mateix temps, facilita que la nova pagesia rebi formació de manera pràctica, directa i eficient. És molt recomanable per a qualsevol àmbit, sempre que hi hagi una voluntat de transmissió de coneixements i de foment dels vincles agraris basats en el respecte.

Quins altres recursos o equipaments públics recomaneu a la guia i com poden millorar la rendibilitat i la sostenibilitat dels projectes agroalimentaris de la nova pagesia?
Més enllà de facilitar el procés d’incorporació d’una persona en una empresa agrària, el que cal fer per fomentar la pagesia des de l’escala local és recuperar el teixit agrari que s’ha menystingut en aquestes darreres dècades. El procés de desagrarització està fent que no quedin les infraestructures necessàries perquè la pagesia pugui exercir la seva tasca amb facilitat. En aquest sentit, és imprescindible reactivar obradors, escorxadors, mercats i tot allò que pugui donar servei a la producció agrària i que sigui capaç d’alimentar la població local i propera.

Quin consell principal donaries a les persones que volen dedicar-se al sector agrari o que ja hi són i volen millorar el seu projecte?
Els recomanaria que tracin un camí d’incorporació amb el cap, el cor i les mans: necessiten els tres elements per poder gestar un projecte agrari que els proporcioni recursos per viure de manera digna i que permeti que l'activitat perduri en el temps. Per tant, han de pensar quin model productiu seguir, quina orientació adoptar i en quin lloc establir-se; característiques que de vegades venen donades i altres que cal definir-les. També és fonamental sentir què els motiva: sense vocació, aquesta feina perd bona part del sentit que li dona identitat, i, de fet, la majoria de les persones que s’incorporen al sector tenen una clara vocació agrària, ja siguin nascudes en una explotació agrària familiar o nouvingudes. Finalment, cal arremangar-se i pencar. És un ofici que requereix saber de moltes coses, atenció constant, capacitat per gestionar la incertesa, aptituds d’emprenedoria, habilitats per produir i vendre, i tot un seguit d’elements que cal valorar abans de començar el camí. Per això, és tan important comptar amb programes com els espais test agraris, que ofereixen l'oportunitat a les persones emprenedores de fer una prova de l'activitat que tenen en la ment i en el cor. Posar-la en pràctica els permet entendre si això és el que els dona energia i reorientar els seus projectes segons les necessitats que van sorgint.

 

«És imprescindible reactivar obradors, escorxadors, mercats i tot allò que pugui donar servei a la producció agrària i que sigui capaç d’alimentar la població local i propera» Neus Monllor
 

Podries compartir una experiència memorable o un aprenentatge personal que hagis tingut durant el procés d’investigació per redactar la guia? Què és el que més t’ha sorprès descobrir durant la teva recerca?

M’ha sorprès el poc coneixement que hi ha des de les entitats locals sobre la realitat de la pagesia catalana d’avui. Sento que la major part de les institucions encara viuen molt lluny del dia a dia de les persones que treballen la terra. Per això, penso que aquesta guia pot ser un bon al·licient per impulsar nous relats, noves mirades i, sobretot, nous programes que donin suport a la pagesia que ja està establerta i esperonin més persones a incorporar-s’hi.

 

Com creus que la guia pot ajudar els ens locals que volen impulsar el sector agroalimentari de proximitat? De quina manera concreta t’agradaria que influeixi la guia en el foment del relleu generacional al camp i en l'atracció de nous emprenedors agraris?

La guia és un document que convida a la reflexió, a l’anàlisi i a l’acció. Penso que si hi ha persones motivades i amb visió a les entitats locals que vulguin apostar per la pagesia propera, aquí tenen un tresor. És una aposta per posar la vida al centre. Sense alimentació no vivim, i sense pagesia, aquest fet quotidià es posa en perill. M’encantaria que el personal tècnic i els càrrecs polítics que tinguin l’oportunitat de llegir les pàgines de la guia se la fessin seva. Que demanessin, que truquessin allà on fes falta per introduir millores des de les seves competències. Que fossin un actiu.

Aquests dies hem vist al carrer el malestar de bona part de la pagesia. I encara que moltes de les coses que es reivindiquen no es poden solucionar des de l’escala local, n’hi ha altres que sí. Els ajuntaments poden agilitzar tràmits, invertir en infraestructures agroalimentàries locals, activar terres per a les noves generacions, obrir nous punts de venda directa, fer compra pública sostenible, motivar el seu jovent a dedicar-se al sector, honrar les generacions que estan per plegar... Es poden fer tantes coses des de l’escala local, que seria absurd que una persona amb responsabilitats en una administració local no faci res després de llegir aquesta guia. La convido a apostar per la regeneració social agrària. Avui dia és gairebé transgressor invertir en la pagesia local, però és l’únic camí que tenim si volem menjar de manera saludable i mantenir un territori viu.


«Sense alimentació no vivim, i sense pagesia, aquest fet quotidià es posa en perill» Neus Monllor


Amb la situació actual de davallada de l'activitat agrària i la preocupació de la pagesia davant problemes tan reals com els costos desmesurats, la burocràcia excessiva, els efectes de la sequera, la baixada dels preus en origen, les importacions que fan competència deslleial als productes de proximitat, etc., creus que la nova generació pagesa pot abordar els reptes del canvi climàtic i la sostenibilitat? Quina penses que és la seva principal contribució al canvi de model i què necessiten per poder-ho fer?

Els tractors al carrer estan fent que la societat estigui agafant consciència d’una part de la problemàtica que afecta la nostra pagesia. Les persones que fa temps que ens hi dediquen ja ho venim manifestant en els nostres posicionaments, en la nostra mirada als projectes als que donem suport o amb les nostres aportacions, com és el cas d’aquesta guia. Una de les coses que tinc claríssim és que recolzar la nova pagesia és apostar per una nova agricultura, per una mirada agrosocial al model productiu, per un respecte a la terra, als aliments, al medi ambient i a les persones. El futur del camp no està en donar màniga ampla a la agroindústria perquè continuï contaminant, sinó en acompanyar al model agroindustrial a transitar cap a empreses agràries més lligades al territori, més properes a la realitat social de l’alimentació saludable i més resilients davant els reptes climàtics. La nova pagesia té clar que el camí és aplicar coneixement més que agroquímics, cooperar més que competir i tenir una visió de llarg termini per poder anticipar el que està per venir.

Per això, és tant important que donem suport a una nova generació agrària amb una mirada agrosocial, ja siguin persones de família pagesa o nouvingudes al camp. És imprescindible aplanar el camí per tornar a tenir un teixit agrari viu que garanteixi una alimentació propera a la població. Amb el sector profundament erosionat, és essencial que aquesta nova generació regeneri les pràctiques, tant agronòmiques com comercials. Hem d’apostar per models que promoguin la vida. Prou complicat serà el futur amb els reptes que tenim al davant... Per tant, cal proporcionar les eines que facilitin el trànsit cap a una nova agricultura amb persones que treballen la terra amb viabilitat i vidabilitat.

 

«Recolzar la nova pagesia és apostar per una nova agricultura, per una mirada agrosocial al model productiu, per un respecte a la terra, als aliments, al medi ambient i a les persones» Neus Monllor


Com esperes que la guia "Nova pagesia" pugui contribuir al canvi social i al futur de la pagesia amb una mirada humana?
La guia "Nova pagesia" es presenta com una contribució significativa en aquest moment de transformació i revolta. La situació a moltes cases de pagès és insostenible i estic convençuda que en els propers mesos veurem canvis, tant des de les administracions com des dels col·lectius agraris i fins i tot des de les persones consumidores. Per tant, aquesta guia pot ser una bona aliada per a aquelles persones amb responsabilitats a les administracions locals que vulguin fer una passa endavant per donar suport a la pagesia del seu territori. La guia proporciona recursos, però són les persones les que faran possible el canvi. Confio que aquesta passa arribi i, d’aquí un temps, puguem veure resultats tangibles. Sense pagesia, la nostra societat s'empobreix, el territori queda orfe i l'alimentació es menysté. El camí ha de ser una bona catifa vermella, tant per a les generacions que ja hi són com per a les que estan per arribar.

 

— Lola Mayenco —

Neus Monllor. FOTO: IKER BASTERRETXEA
Enllaços relacionats

“Nova pagesia: Guia pràctica per facilitar l’accés a la terra a emprenedors agraris”
Publicació digital editada per BCN Smart Rural | Diputació de Barcelona

Comparteix
Et pot interessar

Uneix-te a la revolució més deliciosa!

Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària?  Subscriu-te al nostre butlletí digital!

Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.

Vull subscriure'm!