De petit, Adrià Solé (Barcelona, 1988) veia amb astorament els temes que tractava la revista Greenpeace, que el seu pare rebia regularment: tot eren desastres ecològics. «Comprovar com l’Amazònia, Indonèsia, Borneo i Sumatra patien una desforestació progressiva m’impactava molt», recorda. Tant que, amb els anys, va triar la carrera de Biologia amb una clara visió de treballar per a la conservació dels ecosistemes.
Més enllà de l’interès per l’ecologisme, a casa de l’Adrià no es parlava d’agricultura. Tot i que la seva família era propietària de Can Mercaderet, una masia situada al terme de Santa Margarida de Montbui, ell va créixer en un pis a la ciutat d’Igualada. Però un bon dia, el seu pare va heretar la finca. En temps dels avis de l’Adrià, s’hi havia conreat la vinya, però quan els masovers s’hi van instal·lar, es van arrancar els ceps. En aquella època era molt corrent canviar el treball del camp pel de la fàbrica.
La filla dels masovers, de noranta-dos anys, encara viu a Can Mercaderet, juntament amb l’Adrià, la seva parella, diversos amics i la seva germana. A més d’habitatge, la finca és la seu d’Ecomercaderet, una cooperativa de treball que es dedica a l’horticultura ecològica. En total, disposen de dotze hectàrees de conreus i farratges, de les quals una hectàrea està destinada a oliveres i una altra a horta. Set hectàrees són de la seva propietat, mentre que les altres cinc estan llogades. A més, gestionen nou hectàrees de bosc i pastures forestals, tres de les quals les han aconseguit gràcies al suport de la Xarxa de Bancs de Terres que impulsa la Diputació de Barcelona.
Arribar a la masia de Santa Margarida de Montbui permet entendre de seguida el significat de les paraules «biodiversitat cultivada». Esteses a terra, carbasses de totes les formes i colors prenen el sol a redós d’una masia amb les portes obertes; i, dins, a l’obrador, l’Adrià està enllestint iogurts i matons que dimarts portarà a una escola propera. La finca emana un aire saludable, amb la casa plena de vida i envoltada de terres conreades amb amor i dedicació. Si haguéssim d’imaginar un futur utòpic a l’àmbit rural, la imatge que ens vindria al cap s’aproparia molt a la realitat de l’Adrià. Aquesta granja mixta regenerativa, amb horta, pastures, animals i persones, sembla un somni del qual no et vols despertar.
«El sistema agroalimentari actual, tal com està concebut, és més un problema que una solució», afirma l’Adrià, a qui sempre li ha semblat lògic apostar per un model regeneratiu, si bé reconeix que és complex de sostenir. L’actual Ecomercaderet va néixer com una idea que posteriorment es va materialitzar en un banc de llavors i la creació de l’Associació Agroecològica de Can Mercaderet (AACM), una entitat que té com a objectiu promoure l’agricultura ecològica i de proximitat, a petita escala, justa i saludable, i beneficiosa tant per als consumidors com per als agricultors i per al medi ambient. Creuen que cal integrar el coneixement tradicional, que ha estat transmès a través de generacions de persones que han treballat la terra, amb els coneixements científics actuals en àrees com l’ecologia vegetal, l’edafologia, la fisiologia vegetal i les millores varietals i tecnològiques, per adaptar la nova pagesia a la societat del segle XXI.
«El sistema agroalimentari actual, tal com està concebut, és més un problema que una solució» Adrià Solé
L'entitat va sorgir fruit de la relació d’amistat entre l’Adrià, impulsor d’Ecomercaderet i Marc Talavera, president del Col·lectiu Eixarcolant. Els dos es van conèixer a la universitat i coincidien en una associació d’alpinisme. Un dia van decidir col·laborar, preocupats pels problemes derivats de l’agricultura intensiva i contaminant, la pèrdua d’agrodiversitat i l’oblit de molts coneixements de la cultura pagesa. Junts van crear el banc de llavors de Can Mercaderet i van realitzar diverses prospeccions etnobotàniques a la finca. L’Adrià va utilitzar aquestes dades en el seu treball final del Màster d’Agricultura Ecològica a la Universitat de Barcelona, mentre que en Marc les va incorporar en la seva tesi doctoral sobre plantes silvestres comestibles. En paral·lel, l’Adrià va iniciar el projecte hortícola amb l’objectiu de vendre els aliments conreats a la finca.
La masia tradicional és diversa
L’Associació Agroecològica de Can Mercaderet va començar cultivant hortalisses perquè amb una superfície petita podia ser «mig rendible», recorda l’Adrià, que va començar a treballar com a agricultor conreant una hectàrea d’horta de manera ecològica. Alhora, va sembrar als camps dels voltants cereals antics com la pisana, però la terra estava molt empobrida. «S’hi havia cultivat ordi amb pesticides, es feia guaret i es llaurava, i la terra no tenia gaire matèria orgànica», rememora. Es va preguntar com podien regenerar un sòl explotat per l’agricultura intensiva. Millorar-lo amb camions de fem seria molt car: ho sabien perquè ja en compraven amb certificació ecològica per afegir-lo a l’horta. De sobte, va tenir una idea: si volien gaudir d’un sistema agrícola sostenible a la finca, havien d’introduir bestiar; en concret, animals herbívors.
Amb il·lusió i curiositat, van investigar els projectes ramaders més innovadors i van optar per criar vaques, ja que aquesta opció requeria menys treball que tenir cura d’altres animals i era viable per al seu projecte. Per exemple, van estudiar una iniciativa al País Basc on quatre treballadores cuiden divuit vaques i produeixen set tipus de productes lactis que venen directament a les persones consumidores. També van estudiar casos a Menorca, com una granja tradicional amb vaques autòctones que sustenta diverses persones venent els gelats que elaboren. Al poble gironí de Les Llosses, van conèixer Mas El Lladré, un petit projecte ramader familiar que funciona amb èxit des del 1992, elaborant productes lactis amb la llet de les seves pròpies vaques. L’Adrià recorda que, malgrat la tendència actual cap a granges més grans, ells volien inspirar-se en explotacions petites: «I les vam trobar», afirma. Han passat dos anys des de l’arribada de les primeres vedelles a Ecomercaderet i ja estan produint al seu obrador làctics per a una escola propera, una activitat que van aconseguir legalitzar la passada primavera.
La introducció de les vaques ha millorat significativament la fertilitat de la terra. Actualment, practiquen la pastura regenerativa a la finca i cada vegada han d'importar menys fem de fora: ara guarden el que generen els seus animals durant l’any i l’escampen a l’hivern. Com a resultat, el sòl, que és l’ànima dels projectes agrícoles, està cobert més part de l’any; i, a més, fa dos anys que no llauren. Quan els preguntem si han notat els efectes del nou enfocament, de seguida mencionen una paraula clau: la resiliència. Sembrar pastures amb alfals o trepadella és molt més resilient que plantar blat, ja que les primeres tenen arrels perennes i poden resistir encara que no plogui quan ha de fer-ho. Tot i això, sempre hi ha coses a millorar, i els agradaria incrementar la diversificació de les pastures. Mentre l’Adrià ens ensenya l’hivernacle, sentim com les vaques braolen.
Es nota que aquest jove pagès gaudeix amb la seva feina; per a ell, la seva manera d’entendre l’ofici té tota la lògica. «Em motiva crear una cooperativa on els treballadors i els socis hi estan a gust, treballen unes jornades dignes, en un projecte que produeix quantitat i varietat d’aliments i, alhora, tancant el màxim de cercles. Això em satisfà, però també costa», afirma. L’Adrià vol assegurar que l’equip pugui fer torns els caps de setmana i gaudir de vacances.
Si obre el focus més enllà d’Ecomercaderet, considera que s’hauria de caminar cap a una societat que promogui la reducció del consum, aposti pel decreixement i, al mateix temps, protegeixi els serveis bàsics, com ara l’accés a l’alimentació. A ell el mou un repte: «demostrar que és possible aconseguir una alimentació sostenible i d’origen local».
«Em motiva crear una cooperativa on els treballadors i els socis hi estan a gust» Adrià Solé
Les consumidores de proximitat: la clau de volta
En el camí per assolir la rendibilitat d’un agroprojecte, la resposta de les persones consumidores és essencial. A Ecomercaderet, es van inspirar en les Associacions per al Manteniment de l'Agricultura Pagesa (AMAP) i els projectes agrícoles recolzats per la comunitat, el que en anglès s’anomena «Community Supported Agriculture». En ambdues modalitats, els consumidors exerceixen un paper de suport actiu a la pagesia, que va més enllà de l’intercanvi monetari per les hortalisses que adquireixen. A Catalunya també van explorar iniciatives que ofereixen cistelles tancades i pagades per avançat. Un cop estudiats aquests referents, l’Adrià va apostar per la venda directa a través de cistelles. Actualment, en fan una vintena de setmanals, tot i que la quantitat varia de deu a cinquanta segons la demanda.
La via de les cistelles era l’aposta inicial, però actualment els representa una cinquena part dels ingressos. A l’Ecomercaderet consideren que passar de la teoria a la pràctica no ha estat un camí fàcil. «Ens costa molt trobar compromís», diu. Si bé tenen un grup fidel de clients que valora la seva feina i els visita al mercat dels dimecres i divendres a la Masuca d’Igualada, es troben amb una realitat que dificulta els seus esforços: la gent no els mostra constància en les seves compres. «Tu intentes planificar l’hort per a tot l’any i crear una cistella diversa i amb varietats locals, però és habitual que els clients vulguin d’allò que tens poc i no vulguin l’excedent», es lamenta. Tot i això, no es donen per vençuts i fan tasques pedagògiques i d’educació ambiental amb la clientela del futur: a la finca reben regularment alumnat de diferents centres escolars, acompanyats per professors compromesos.
Pel que fa a la xarxa que els envolta, Ecomercaderet està dins del Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Aquesta afiliació els ha obert oportunitats de subvencions per a productors, així com punts de venda que inclouen la seva participació en mostres d’aliments de la zona o lots de Nadal. Com a part de la seva col·laboració amb el parc agrari, assisteixen a diverses reunions anuals que els permeten establir lligams amb altres associacions de productors i productores del territori.
Àpats públics i agroecològics
L’Adrià es mostra força escèptic quan reflexiona sobre el paper de l’administració pública: «No creuen realment en un canvi de sistema», assegura. Ell suggereix que els milers d’àpats públics que cada dia finança la Generalitat de Catalunya siguin elaborats amb aliments agroecològics o locals. Aquesta és una de les polítiques que creu que podrien marcar la diferència per a la petita pagesia. També considera que establir una renda agrària seria una altra mesura interessant a implementar.
La seva queixa principal per sobreviure com a petit pagès és que avui en dia s’ha de fer tots els papers de l’auca: el d’agricultor, comercial, venedor, administratiu, informàtic... i alhora intentar fer pedagogia per explicar la importància de consumir aliments de temporada.
Sobre el nou Registre de Terres de Catalunya que posarà en marxa la Generalitat, l’Adrià no considera que sigui una solució prou efectiva. Aquest registre té com a objectiu reduir l’abandonament d’espais agraris mitjançant el seu inventari i permetent l’expropiació temporal de terres sense ús perquè s’hi puguin instal·lar nous pagesos. El jove pagès considera que la mesura implica un perill, ja que les grans empreses de la indústria alimentària i els latifundistes podrien continuar amb la concentració de terres.
A més, al seu parer hi ha propietaris preocupats pel fet que l’Administració pugui considerar determinades pràctiques de gestió de la terra com a casos d’abandonament. «Si de veritat volen garantir l’ús de la terra per a conreus, el primer que haurien de fer és protegir-la dels projectes energètics especulatius. En cas contrari, no estan sent honestos ni coherents», conclou.
«Si l’Administració vol garantir l’ús de la terra per a conreus, el primer que hauria de fer és protegir-la dels projectes energètics especulatius» Adrià Solé
Ecomercaderet és un projecte agroecològic amb una mirada crítica, on, a més de treballar amb dedicació, busquen una transformació profunda del sistema alimentari, i ho fan de la mà de l’economia social i solidària. Quan l’Adrià pensa en el relleu generacional, veu normal que poca gent vulgui dedicar-se a la pagesia. «És una lluita política molt interessant, però depèn que les institucions hi creguin, que les persones hi creguin i facin un canvi cultural. Són molts canvis, és complicat, però necessari. Si no, què?».
Marxem de Santa Margarida de Montbui desitjant una llarga vida als projectes que tenen tan clares les coses i que continuen lluitant per un sector primari més sostenible, on la terra, l'alimentació i la comunitat es converteixin en pilars fonamentals del seu futur.
— Redacció BCN Smart Rural —