L’Hort d’en Dídac està ubicat en un coster a tocar del centre comercial Mataró Parc, des d’on es pot veure la capital del Maresme i, per descomptat, el mar. La família de Dídac Valera (Mataró, 1981) fa quatre generacions que es dedica a la pagesia. Inicialment, conreaven flors, després van passar a fer una agricultura més industrialitzada i a vendre a l’engròs, i, des del 2010, s’han centrat en la producció ecològica certificada i la venda directa. Tenen tres camps, amb una superfície total de sis hectàrees: el principal és de propietat, i els altres dos, de lloguer.

El primer que crida l’atenció sobre en Dídac és el seu dinamisme. El veiem al volant d’un tractor, amb els seus cabells arrissats, sense parar quiet, ara cap aquí, ara cap allà. Quan el coneixem, ell i tres dels seus treballadors estan sembrant línies de calçots i alls. Mentre planta, explica detalls de la seva relació amb la terra; es nota que aquest pagès gaudeix fent pedagogia i mostrant els secrets i les joies del seu ofici.

Mentre descriu la seva ocupació, a la llengua d’en Dídac floreixen mots que no havíem sentit mai, com ara «xaragall», un solc causat per la pluja. En el context de l’emergència climàtica, l’aigua és, precisament, un dels temes delicats que abordarem durant la nostra conversa. La paraula clau, però, serà «comunitat». En Dídac, optimista de mena, creu molt en el poder transformador de les persones consumidores. Per això, observa amb atenció la realitat que l’envolta i intenta mantenir una actitud innovadora, una visió estratègica i la complicitat de la seva clientela.

Actualment, en Dídac gestiona l’empresa amb un dels seus germans i tenen dotze treballadors a jornada completa. Els productes que conreen els comercialitzen a l’agrobotiga de la seva finca, on també tenen un punt de venda de plantes. També estan presents al Mercat de la Plaça de Cuba de Mataró i reparteixen cistelles de verdures i fruites  a domicili.

A més, són membres de la cooperativa EcoMaresme, col·laboren amb Hortec i participen en iniciatives agroalimentàries promogudes per l’Ajuntament de Mataró i l’Espai Agrari Cinc Sènies-Mata-Valldeix, entre d’altres.

 

---

 

Formes part d’una família pagesa. Però quan va néixer l’Hort d’en Dídac?

Va ser el 2010 quan vam iniciar el nostre projecte agrícola, enfocat en el servei directe a les persones consumidores. Vaig veure que, després d’uns cinquanta anys d’oportunitats, la venda a l’engròs es complicava, i vaig decidir centrar-me en la venda directa, el que ara es coneix com a «KM0» o  «circuit curt». Dit això, la pràctica no és nova: tota la vida hi ha hagut cases de pagès que venien els seus productes a plaça o tenien botigues per vendre el gènere. La qüestió és que nosaltres ens dedicàvem a l’agricultura industrialitzada, conreàvem verds per acompanyar els rams de flors i els veníem al mercat Born i després a Mercabarna. I un bon dia, fa tretze anys, vaig decidir sembrar una oferta més variada. Era jove i tenia tota la carrera davant meu. Vaig voler lluitar i, abans de muntar una botiga a l’hort, vaig optar per enviar un correu als meus coneguts, dient-los que tenia productes diversos i propis, i va funcionar sorprenentment bé! Aquest enviament va marcar el començament del servei porta a porta.

 

Per a tu, conèixer les persones que et compren és crucial. Per què?

Gràcies a vendre directament al consumidor, aprenc moltes coses de l’ofici. Les necessitats de la clientela evolucionen a molta velocitat, i estar en contacte amb ella és fonamental. Veig un gran potencial en la venda directa.

 

Podríem dir que sents passió per la teva comunitat i per generar un impacte positiu en el teu entorn, un territori urbà envoltat d’agricultura i natura?

Hem passat els darrers vint o trenta anys vivint a les ciutats, però crec que, en certa manera, ens estem tornant a ruralitzar. La meva feina està arrelada al territori. I veig que els habitants de les ciutats necessiten viure i tocar la natura. Estem dissenyats per a no ser civilitzats completament; ens fa bé anar descalços i estar en contacte amb la natura per reduir l’estrès, evitar problemes cardíacs i de salut mental. A més, molts d’entre nosaltres mengem massa hidrats de carboni i tenim estils de vida sedentaris. Quan la gent s’adoni que no li va bé viure a la ciutat, tornarà al territori.

 

«Hem passat els darrers vint o trenta anys vivint a les ciutats, però crec que, en certa manera, ens estem tornant a ruralitzar» Dídac Valera

 

A través de l’Hort d’en Dídac, oferiu aliments saludables a la ciutadania. Quin model agrícola seguiu?

Estem fent una agricultura més adaptada a la climatologia, més tradicional i centrada en els conreus de temporada. Quan plou, els camps es mullen; quan glaça, els cultius es congelen; i quan fa calor, la terra sua, queda seca o assolellada. Aquest enfocament és més resilient en comparació amb el de l’agricultura industrialitzada.

 

L’escassetat d’aigua, especialment en època de sequera, és un dels esculls per al sosteniment de l’agricultura a la Mediterrània. Us heu vist afectats per aquesta situació a prop del mar? Heu fet canvis per adaptar-vos a aquest nou escenari?

Aquest any ha estat molt delicat. La campanya de maduixa de la primavera hauria estat un desastre sense les reserves d’aigua de l’estiu anterior! I per poder sobreviure a l’estiu, ens cal tenir una estratègia hídrica. A la finca tenim quatre hivernacles que ens serveixen per recollir aigua de pluja, i una bassa amb una capacitat de dos milions i mig de litres. Si la tenim plena al maig, podem sobreviure l’estiu. I el calçot, tot i que el collirem al febrer, s’ha de sembrar al setembre i, perquè creixi bé, hem de tenir aigua emmagatzemada!

Pel que fa al seu maneig, estem recuperant una antiga forma de gestionar l’aigua en els camps. El meu avi és de la generació de pagesos del Maresme que va deixar de ser pobre gràcies a l’exportació de patates a Anglaterra. I en aquella època, ell tenia vinyes, un conreu que volem tornar a plantar per intentar adaptar-nos a l’escassetat d’aigua.

Una altra mesura que hem adoptat fa set o vuit anys és deixar de llaurar els camps, seguint els principis que proposa l’agricultura regenerativa. Això permet que la poca aigua disponible al subsol es mantingui al camp i s’evita l’escorrentia. També afavoreix la formació d’un sistema d’arrels i galeries subterrànies on poden viure cucs, ratolins, serps i insectes. Quan plou, aquestes galeries poden absorbir grans quantitats d’aigua. Quan la terra la deixes pelada, el camp s’inunda; en canvi, si no està compactada, pot filtrar l’aigua. De fet, per això cavem travesseres! Per evitar que, si fa una tamborinada a la nit, no s’hi faci un xaragall.

 

Tots aquests són exemples d’innovació aplicats a la vostra finca. On trobes la inspiració per a la part més creativa de la teva feina?

La inquietud et porta a la innovació. Jo l’abordo des d’una perspectiva sensorial, però hi ha persones que ho fan des del vessant empresarial i normatiu. També és veritat que les exigències del mercat poden motivar els canvis, però jo diria que la meitat d’aquesta inquietud és d’índole personal. Es tracta de tenir interès per desaprendre i, al mateix temps, aprendre allò que la vida t’ofereix. El mercat sovint et porta a fer-te preguntes com: «Per què no s’han venut les cols enguany? No eren prou maques?». Però si t’atures un moment a analitzar-ho, veus que la gent no compra col perquè ja no fa trinxat. Actualment, el compren fet o el mengen als restaurants. Un altre exemple de la importància d’observar i adaptar-se a la realitat és la nostra web. Nosaltres la vam crear fa cosa de deu anys, però ara la gent utilitza més els mòbils per navegar. Així que l’informàtic ens va suggerir fer una aplicació per facilitar el procés de comanda.

 

Quina és la tasca del camp que més t’engresca?

Sembrar és una de les feines que m’agrada més, fins i tot més que collir. També gaudeixo traient herba de tant en tant, perquè, de petit, ja m’hi dedicava. A més, és crucial saber com eliminar-la a temps. Una altra tasca que em motiva molt és personalitzar les meves eines de treball. Com que soc inquiet i una mica manetes, tinc moltes idees i m’agrada pensar, per exemple: «Com podríem adaptar aquesta eina d’aquesta manera?». Anar en tractor em permet rumiar i inventar. És el meu moment, una estona monòtona amb un soroll constant… Els dies després de passar dues hores llaurant, hi ha coses que comencen a prendre forma: o bé decideixo obrir un garden, fer una sala de tast o canviar de parella, ha, ha, ha! És un temps en què puc prendre consciència i estar amb mi mateix. Alhora, cremo calories i no he d’anar al gimnàs! En aquesta feina, cal cuidar el cos!

 

«Em motiva molt personalitzar les meves eines de treball» Dídac Valera

 

A més de cuidar de la comunitat i de la teva salut física i mental, també és important cuidar les persones amb qui treballes per garantir el seu benestar i l’estabilitat del teu negoci. Com cuides les relacions laborals en el dia a dia a la terra?

Intentem que hi hagi bon rotllo, perquè la feina és dura, el fred emprenya i la calor encara més… Al final, som un equip. Hi ha pagesos que treballen sols, però jo ho veig complicat. És més difícil conciliar si tens criatures i, si et poses malalt o necessites fer vacances, qui vigila l’hort? L’hort s’ha de mirar cada dia... A més, quan estem treballant al camp, fem assemblees. Parlem de futbol o de cops d’estat a l’Àfrica en mandinga, ha, ha, ha. I mentre xerro, intento parar atenció als detalls: miro si hi ha massa herba, comprovo si els camps estan eixuts, m’asseguro que tothom té el que necessita, etc.  

 

I com et cuides tu?

Ha, ha, ha! Això m’ho pregunta sovint la meva dona...

 

Com a integrant de la quarta generació d’una família de pagesos, què consideres essencial per garantir el relleu al camp?

Crec que és important que els pagesos en actiu transmetin als joves un esperit positiu i els donis esperances. Els joves del primer sector necessiten sentir veus optimistes i disposar de models de referència que els puguin servir com a exemple. Dit això, la realitat al camp és molt diversa! Hi ha vegades que els vells volen imposar als joves com ho han de fer i les discussions i els conflictes que es generen no afavoreixen el relleu generacional... Però també hi ha joves que potser no són aptes per portar el negoci, i per ser un empresari agrícola cal ser llest. Ara bé, al final, l’èxit del camp no depèn de l’esperit del camperol, sinó del comportament del consumidor. Les persones marquen la política agrària del país amb les seves decisions de compra.

 

«L’èxit del camp no depèn de l’esperit del camperol, sinó del comportament del consumidor» Dídac Valera

 

Té realment un impacte tan significatiu la decisió de les persones a títol individual? No preval el poder de les grans corporacions?

Si les persones consumeixen productes locals, fomenten que hi hagi una economia de proximitat. En canvi, si ho compren tot al supermercat, les grans cadenes de distribució fan la seva feina, és a dir, es dediquen a optimitzar al màxim els seus marges de beneficis, la qual cosa sovint implica no preocupar-se per les persones  ni el territori. Els pagesos i ramaders gestionem el territori i evitem que s’abandoni.

Abans era molt habitual trobar explotacions de ramats que estaven vinculades a conreus d’horta. I encara avui hi ha moltes cases de pagès a Catalunya que tenen bestiar, horta, sembrats per abastir els animals, etc. Aquesta diversificació crea activitat econòmica, però també té un impacte positiu en la cura del territori. En el passat, s’han fet estrips i bestieses, però ara estem més conscienciats i tenim més recursos per practicar una agricultura responsable i curosa. A més, les normatives actuals ens indiquen el que podem i no podem fer... Avui, un pagès del territori apaga incendis i conserva el paisatge perquè la gent pugui gaudir-lo.

 

Et refereixes només a la pagesia que practica l’agricultura ecològica o al conjunt d’agricultors i agricultores?

Parlo de tothom, perquè tot i que les persones que fan agricultura ecològica no utilitzen certs productes, fa anys que molts químics dolents han estat prohibits pel reglament europeu. Tot i així, torno al que deia abans: el relleu generacional no l’estimularé jo, sinó totes les boques del país.

 

Què pot fer l’administració per fomentar l’economia local?

L’administració hauria de prendre mesures més valentes. El model actual de gestió del territori va en la direcció correcta, però encara ha de ser més atrevit i fort. Segur que l’administració catalana està limitada pel cosset en què viu, però també cal dir que les nostres administracions són massa liberals, i això és un problema per la sostenibilitat i altres qüestions importants. La conservació del territori, el ritme slow de producció, el respecte i la consciència cap al que es fa, tot això va en la direcció oposada al que el liberalisme promou. Actualment, el país vol viure d’avions que arribin amb molts turistes i no dona prou suport als sectors productius, especialment a l’agricultura.

 

L’agricultura és un sector productiu que a vegades és oblidat o menyspreat, però la petita pagesia continua sent vital per a l’alimentació del món.

Sí, és cert que amb molt poca terra es pot alimentar moltes persones, però també que hi ha una gran quantitat de terres que s’utilitzen per produir aliments que finalment es llancen. És a dir, en el món hi ha gent que es mor de gana i, a la vegada, nosaltres ens morirem enterrats en la pila d’aliments que malbaratem i en la pila d’embalums que generem. Aquesta situació està començant a canviar, ja que els costos de producció de l’agricultura estan augmentant i els aliments s’estan encarint. Això pot regular el malbaratament i el desori en què vivim.

 

«En el món hi ha gent que es mor de gana i, a la vegada, nosaltres ens morirem enterrats en la pila d’aliments que malbaratem i en la pila d’embalums que generem» Dídac Valera

 

A més de la pujada de preus en el menjar, quin canvi més has observat darrerament en l’ofici?

Veig que hi ha molts hortolans d’uns seixanta o setanta anys, jubilats, que dediquen el seu temps lliure a conrear un bon hort. I un bon hortolà alimenta tot un bloc d’habitatges! De fet, nosaltres estem deixant de vendre alguns tomàquets perquè molta gent ha començat a cultivar-los. Això és un exemple de sobirania alimentària i d’agafar la paella pel mànec! Quan la societat deixa de fer una cosa i en fa una altra, genera un impacte bestial. Els meus millors clients són aquells que cultiven els seus propis horts, ja que saben el que costa criar una col, i mai discuteixen el preu.

 

«Els meus millors clients són aquells que cultiven els seus propis horts, ja que saben el que costa criar una col, i mai discuteixen el preu» Dídac Valera

 

Hi ha un proverbi africà que diu que «molta gent petita en llocs petits fent coses petites canviarà el món». Creus que vius una vida que marca la diferència?

En termes qualitatius, considero que tinc una bona vida, perquè la meva feina em permet tenir accés a moltes coses positives per al meu organisme i la meva ment. No obstant això, també és veritat que pateixo els efectes de ser una persona treballadora amb estrès, un fenomen cada vegada més comú a la societat. Però estic mirant de posar-hi remei, per evitar que em passi factura. El meu ofici implica moltes hores de dedicació, cosa que pot ser una càrrega per a les persones que t’envolten: les companyes es cansen de tu, la mainada et veu poc, etc. Per això, és important comunicar-se de manera efectiva, comprendre els altres i, de tant en tant, saber dir: «Ja ho faré demà».

 

Hi ha algun projecte emocionant a punt de fer-se realitat a l’Hort d’en Dídac?

Hi ha una part de la meva feina que implica fer realitat somnis que tinc des de petit. Un cop, el meu pare em va preguntar què volia ser de gran, i jo li vaig respondre que volia tenir un restaurant. Després, he sigut un tastaolletes i he seguit diferents camins professionals; fins i tot, vaig treballar com a cambrer en algun moment… Però ara estic a punt de fer realitat el meu somni! Quan tens el teu propi negoci, tens la llibertat de provar allò que et neix, i el meu germà i jo ens complementem bé: jo soc el que creo i ell és més normatiu. Soc instintiu i tiro, fins i tot si això significa equivocar-me de tant en tant. També hi ha una part d’ego que he d’aprendre a gestionar, perquè a vegades em fa males passades.

 

«Hi ha una part de la meva feina que implica fer realitat somnis que tinc des de petit» Dídac Valera

 

Vols dir que obrireu un restaurant a l’Hort d’en Dídac?

No un restaurant convencional, sinó més aviat una sala de degustació, on les persones puguin seure i gaudir dels productes que cultivem. Imagina't menjar-te un tomàquet que hem collit aquí mateix, posat directament al plat i ben amanit... De fet, si cultivem calçots és per accident, perquè l’objectiu real era organitzar calçotades! Volíem aprofitar la temporada de calçots per fer trobades entre comunitat i pagesia i oferir a la nostra clientela una experiència autèntica. Però ara volem fer un pas endavant i obrir una sala de tast a la nostra finca. En aquest sentit, m’inspiro en les iniciatives d’enoturisme, una de les experiències vivencials més populars i efectives del país. Els cellers venen molts litres de vi gràcies a aquesta pràctica. Com a pagesos, volem replicar aquest model. A l’Hort d’en Dídac, les persones podran viure coses noves i menjar els nostres productes.

Avui en dia, molta gent ja no cuina a casa: els avis n’estan tips i els pares no tenen temps. I si la verdura és ecològica, algunes persones es queixen perquè té cucs o terra, ha, ha, ha! Entre unes coses i altres, estem perdent quota de mercat, així que és essencial recuperar clientela i comprendre què li agrada fer. I de la pandèmia cap aquí, hem notat que tothom prefereix anar a restaurants en lloc de menjar a casa.

 

Com resumiries la teva opinió sobre el sistema alimentari i la pagesia?

El consumidor és el que fa política i l’administració ha de ser més valenta en el desplegament de polítiques més transcendents per conservar el territori i protegir la petita pagesia. Entenc que les grans companyies siguin importants per a un govern, però, a Catalunya, el binomi entre els actors grans i petits no està prou equilibrat: les empreses grosses tenen moltes eines per desplaçar les petites i dominar el mercat. A la petita pagesia se’ns ofereix alguna campanyeta o se’ns fan picades d’ullet, però són gestos simbòlics que no impliquen un suport real per a la millora de l’economia i el relleu generacional al sector primari. Encara no es fa prou per protegir les petites empreses.

 

— Redacció BCN Smart Rural —