Adela Martínez (Valladolid, 1975) va iniciar el projecte Huertos in the Sky l’any 2018 amb l’objectiu de revitalitzar els terrats de la ciutat de Barcelona i convertir-los en horts urbans sostenibles. És enginyera de telecomunicacions i ha dedicat gairebé tota la seva carrera professional al món de la tecnologia. Després de dotze anys vivint a Anglaterra i treballant per a diverses empreses multinacionals, va decidir traslladar-se a Barcelona l’any 2012 i establir-se al barri de la Barceloneta, on encara resideix avui en dia. Continua treballant en el sector tecnològic, però ara ho fa com a freelance. Aquesta modalitat li permet destinar part de la seva vida a embellir els terrats de Barcelona i a animar les persones a plantar-hi.

La seva família prové d'un poble de Lleó i sempre han tingut una horta per al consum propi. A més, el seu avi era pastor. Malgrat això, l’Adela mai havia mostrat interès per l'agricultura o la ramaderia. Recorda vagament que ajudava els seus avis a regar i el soroll de la sínia d'on s’extreia l'aigua en temps passats. Curiosament, va ser des de la terrassa del seu pis de lloguer a Barcelona on va connectar amb la necessitat de tenir plantes i conrear aliments.

Un bon dia, l’Adela va fixar-se en els terrats en desús, i va quedar sorpresa en descobrir que, quan llogues un pis a la ciutat, no t’entreguen les claus per accedir al terrat, amb l'excusa de les antenes de televisió i els aires condicionats. També va observar la manca de metres quadrats de zona verda per habitant a Barcelona, i va esbrinar que la ciutat en té molt pocs: «Barcelona només en té uns sis metres quadrats per persona, sense tenir en compte Collserola, i amb la muntanya inclosa pugen a onze. La ciutat és molt poblada i no disposa de suficient espai verd». «Quan em vaig adonar que hi havia tantíssims terrats en desús, vaig començar a investigar la història de Barcelona. Em van explicar que, antigament, les comunitats de veïns feien servir els terrats per celebrar la festa de Sant Joan, per exemple. També s’utilitzaven per rentar i estendre la roba. Aquests usos s’han perdut i ja gairebé ningú hi puja», diu.

«Barcelona és molt poblada i no disposa de suficient espai verd» Adela Martínez
 

L’Adela va recopilar dades i va arribar a la conclusió que prop del 70 % dels terrats de la ciutat són plans i que es podrien utilitzar per fer alguna activitat «verda i bonica». Va començar a investigar iniciatives realitzades en altres països i va descobrir la Brooklyn Grange Farm de Nova York. «Van engegar el projecte amb una granja enorme de 4.000 metres quadrats i ara ja en tenen tres. Vaig pensar que, si allà ho poden fer, aquí també, tot i que en una escala més petita i en espais més reduïts, perquè hi ha molts terrats amb superfície plana».

Segons l’Adela, el barri de Poblenou seria ideal per desenvolupar horts productius als terrats, com a Brooklyn. «Però hi ha un problema: a Barcelona no és permès cultivar a la ciutat ni vendre els aliments que es produeixen, ja que es considera sòl urbà», lamenta. I va decidir posar-se en marxa.

El naixement de Huertos in the Sky

Va ser l'any 2018 quan l'Ajuntament de Barcelona va obrir una convocatòria per impulsar projectes a través d'una campanya de matchfunding en col·laboració amb la plataforma Goteo i Barcelona Activa. «Per cada euro que aportaves, ells en posaven un altre. Vaig decidir-ho sense pensar-ho dues vegades i vaig presentar la idea de crear un hort urbà en un terrat. Tot i que no tenia ni el nom, barrejant una paraula en anglès i una en castellà i associant el cel amb l’hort, em va venir al cap Huertos in The Sky. Un bon mix personal».

Va aconseguir l'objectiu de finançament i va començar a buscar un espai per a conrear el primer hort. Finalment, va trobar el terrat on realitzem l'entrevista. Pertany a l'edifici veí al seu i està situat sobre un restaurant que va descobrir en arribar al barri de la Barceloneta.

Primer va parlar amb l'amo del restaurant, qui li va facilitar el contacte del propietari de l'edifici. «Vaig tenir la sort de trobar-me amb una persona molt innovadora. Ell no hi viu, però la finca pertanyia als seus avis i, de fet, a l’entrada hi ha una placa que explica que l’edifici ha passat de generació en generació. Li va semblar una idea fantàstica, sempre que el terrat no caigués!», diu rient. L’Adela li paga un lloguer que, malgrat ser petit, permet que ell també en pugui obtenir un benefici.

Al terrat, hi ha 47 metres quadrats d'hort, d'un total de 155. Hi trobem una gran varietat de plantes com ara aromàtiques, calèndules, cols, enciams, pebrots, cebes, pastanagues, maduixes, tomàquets, etc. Sens dubte, és el terrat més colorit que es pot observar, a aquesta altura. «Aquí pots plantar i també pots menjar. Sovint oblidem que en qualsevol espai, per petit que sigui, s’hi pot cultivar».

«Sovint oblidem que en qualsevol espai, per petit que sigui, s’hi pot cultivar» Adela Martínez
 

L’Adela ens explica que hi ha molts mètodes per aprofitar l'espai, i ho ha demostrat. El primer any va aconseguir una producció de més de 300 quilos de verdura tot i no fer-ne un ús intensiu, és a dir, sense utilitzar tot l'espai cultivable. «Això no significa que hagis de deixar de comprar al supermercat, a la botiga o al mercat. Hi ha productes que continuaràs necessitant adquirir», comenta. «És important prendre consciència del que comprem, saber si és de temporada, plantejar-te d'on provenen els aliments i si pots trobar algun agricultor de proximitat… A més, comences a valorar més el que menges i on ho compres».

Si tothom tingués aquesta consciència, assegura l’hortolana urbana, buscaria els agricultors de proximitat, les cistelles de verdures del barri o les cooperatives pròximes. «Molta gent va al supermercat perquè és molt còmode o perquè potser no sap on trobar altres opcions. Però, si t'organitzes una mica, menjar de proximitat tampoc és tan complicat. A més, molts pagesos estan treballant per facilitar el procés de compra mitjançant les comandes en línia, entre d’altres. Dit això, crec que quan comences a plantar ja no hi ha marxa enrere».

Germinar coneixement

Impulsada per aquesta passió creixent, l’Adela va iniciar el 2021 un mapatge dels col·lectius que impulsaven l'agricultura urbana a Barcelona de diverses formes. Va descobrir un projecte d'hidroponia, que consisteix en la recirculació d'aigua amb nutrients, i el projecte Green in Blue, que ha obert una granja aquapònica prop de Barcelona. «Els peixos fertilitzen l'aigua que les plantes absorbeixen a través de les arrels», explica. «En aquests temps de preocupant sequera, aquestes formes de cultiu destinades a la producció d'aliments són més importants que mai», afirma. Amb aquests dos col·lectius i altres relacionats amb les cobertes verdes i el paisatgisme, van presentar una proposta a l'Ajuntament per canviar la llei que prohibeix la venda d'aliments cultivats en sòl urbà i van crear Replantem, una associació formada per vint-i-tres socis fundadors amb l'objectiu de promoure l'agricultura i el verd urbans.

Durant el primer any de Huertos in the Sky, l’Adela va organitzar jornades de portes obertes que van atraure prop de dues-centes persones. Està contenta de sumar la seva llavoreta a l'hora de contribuir al coneixement dels altres. «Posar les mans a la terra i observar els cicles de les plantes és el millor regal de Huertos in the Sky», destaca. L’Adela confessa que no sabia que un enciam es transformava en una flor i comparteix diverses anècdotes per il·lustrar el nivell de desconnexió que tenim amb el que mengem. «Un cop, uns visitants em van preguntar que on eren les pastanagues. No sabien que creixen sota terra i pensaven que les veurien aquí penjant». En una altra ocasió, una nena de cinc anys va venir a l'hort amb els seus pares i va començar a collir maduixes i a menjar-les. «La seva mare em va dir que mai havia provat les maduixes, tot i que sempre se les posava al plat. Però quan la nena va veure d'on venien, ella mateixa va decidir menjar-les».

«Posar les mans a la terra i observar els cicles de les plantes és el millor regal de Huertos in the Sky» Adela Martínez
 

Una de les dificultats per convertir el seu vincle amb els horts en una feina sostenible és la incertesa. Després de quatre anys de treball en el projecte, l’Adela no pot viure de Huertos in The Sky. Ser emprenedora i autònoma, i per tant deixar de treballar per a una empresa, li ha generat certa inestabilitat. Actualment és freelance i combina el projecte dels horts en terrats amb encàrrecs relacionats amb la tecnologia. «No puc dedicar-me només a Huertos in the Sky i les seves ramificacions, però continuo empenyent i acceptant la incertesa, tot i que contínuament tinc dubtes i penso a tirar la tovallola. Veig que en una empresa guanyaria un bon sou… També em pregunto com podré promocionar els horts urbans si hi ha sequera i restriccions d'aigua. Però, és clar, també necessitem el verd perquè plogui més… Al final, sempre passa alguna cosa que em fa veure clarament que he de continuar. El simple fet de pujar a aquest hort, contemplar-lo i cuidar-lo em dona les forces per seguir empenyent i contribuint a fer que aquestes coses succeeixin».

L’hortolana no sols empeny, sinó que constantment genera noves idees. Ara, per exemple, vol transformar els interiors de les illes del barri de l’Eixample en espais per al cultiu d’aliments, ja que considera que aquesta iniciativa seria una gran oportunitat per conscienciar la gent sobre el que menja i com ho menja. «Ildefons Cerdà volia que les illes fossin jardins per a les comunitats de veïns, però moltes d'elles són sostres de pàrquings privats i, a més, és difícil contactar amb els propietaris. De les quatre-centes illes que hi ha a Barcelona, només se n’han recuperat setanta per part de l'Ajuntament», explica.

«Ildefons Cerdà volia que les illes fossin jardins per a les comunitats de veïns, però moltes d'elles són sostres de pàrquings privats i, a més, és difícil contactar amb els propietaris» Adela Martínez
 

Connectar amb la natura

Si l’Adela pogués compartir una habilitat amb moltes persones al mateix temps, seria la de plantar: «Cal posar una llavor, regar-la amb aigua, afegir una mica la terra... La gent hauria de poder provar-ho a casa en petits testos. No cal tenir una gran terrassa, es pot fer en un balcó. Crec que és imprescindible ensenyar almenys les tècniques clau per poder conrear el propi menjar i tenir llavors guardades per si algun dia fos necessari». Assegura que és importantíssim tenir un kit de supervivència del conreu, de la mateixa manera que tenim una farmaciola d'emergència.

Una de les coses que, segons ella, destaca a Barcelona és la gran quantitat de col·legis amb horts urbans, tot i que són escoles de primària. Lamenta que els horts siguin vistos només com una activitat per a nens, avis i persones jubilades. «Quan entres a instituts i universitats, tot això es perd i ningú conrea», afegeix. Actualment, està implementant Green Clubs per a empreses amb l’objectiu de no perdre aquest interès per als horts. El procediment és senzill: construeixen un hort al terrat de l’empresa amb quatre o cinc taules de cultiu i hi planten. A més, cada mes hi organitzen tallers per als membres del Green Club, on planten i cullen, i els treballadors i treballadores visiten el terrat amb molt més interès. «Fem xerrades sobre nutrició, convidem persones expertes i plantem. És a dir, convidem a tothom a embrutar-se les mans i a aprendre al mateix temps».

En l’àmbit personal, l’experiència amb Huertos in the Sky ha permès a l’Adela adquirir un coneixement més profund sobre els aliments que menja, comprendre millor quines fruites i verdures són de temporada i prendre una major consciència del funcionament del sòl i la importància d’alimentar-lo adequadament. «Es diu que els microorganismes presents al sòl s’assemblen als intestins de les plantes, i que el bioma del sòl és molt semblant al nostre bioma intestinal. De fet, s’estan realitzant estudis sobre aquesta relació», explica.

Una de les coses que més agraden a l’Adela és la capacitat de les plantes de comunicar-se entre elles i com els micelis subterranis transmeten informació sobre els arbres i les plantes veïnes. «Si un tomàquet necessita nutrients, diu als microorganismes del sòl que, a canvi del sucre de la fotosíntesi que els proporciona, li aniria bé rebre nitrogen i fòsfor, perquè se sent una mica dèbil… I els microorganismes busquen el nitrogen i el fòsfor i els proporcionen al tomàquet a través de les arrels. La capacitat d’una llavor per germinar, convertir-se en planta, florir, fructificar, tornar a ser llavor i repetir aquest cicle una vegada i una altra és senzillament fascinant», conclou.

Cada dia, l’Adela va a l’hort de la Barceloneta per dur a terme les tasques necessàries, però, també, per gaudir del seu espai de pau, meditació i creació. «Hi ha ocasions en què em sento enfadada amb el món i, quan pujo a l'hort, tot això s'evapora. Com pots sentir-te malament en aquest entorn? Tocar la terra és beneficiós per a la salut mental, emocional i física, com bé demostren els investigadors en temes d’horticultura terapèutica».

«Hi ha ocasions en què em sento enfadada amb el món i, quan pujo a l'hort, tot això s'evapora. Com pots sentir-te malament en aquest entorn?» Adela Martínez
 

Per a aquesta apassionada de l’agricultura urbana, Huertos in the Sky és més que un projecte d'horticultura als terrats de la ciutat: és una oportunitat de connectar amb la natura, aprendre sobre el cicle de la vida i descobrir el poder transformador de les plantes. La seva passió per l'alimentació saludable i sostenible és més forta que mai, i vol continuar compartint aquesta emoció amb altres persones. Amb la seva determinació i entusiasme, l'Adela ens inspira a unir-nos a la revolució verda.

— Redacció BCN Smart Rural —