La Masia Can Pastallé, ubicada a Castellbisbal, està situada en un indret preciós, envoltada de terra fèrtil, aturonada i ben comunicada amb les principals vies de l’àrea metropolitana de Barcelona. A la finca i granja es dediquen al cultiu d’hortalisses en ecològic i a la distribució de comandes de fruita i verdura de proximitat. Coneixem Albert Carol, un dels dos agricultors que hi treballen.
Albert Carol (Barcelona, 1967) ha passat la major part de la seva vida a Martorell. No obstant això, el seu desig de conèixer noves realitats agrícoles l’ha portat a viatjar per gairebé tots els continents, on ha admirat la resiliència del món natural. Jardiner i pagès de professió, treballa a temps complet a l’àrea de producció de la masia Can Pastallé des de fa tres anys.
Ernest Soler és l’impulsor i propietari d’aquest projecte, una empresa que va néixer el 2020 amb l’objectiu de promoure una alimentació més saludable i conrear verdures «amb el sabor d’abans». Els productes de Masia Can Pastallé es comercialitzen de diverses maneres: accepten comandes personalitzades, venen a la mateixa finca, fan un mercat els dissabtes a la plaça dels Carros de Tarragona, venen els excedents a Mercabarna i recentment han inaugurat una botiga al barri de La Bonanova de Barcelona. L’obertura d’aquest establiment, segons l’Ernest, té com a finalitat reforçar el negoci.
Després de seguir una sinuosa pista que s’enfila des del Baix Llobregat, s’arriba a aquesta masia vallesana, una preciosa edificació mediterrània. L’envolten els camps d’horta i dos cavalls tan blancs com la casa. Tot i la seva proximitat a les zones industrials, aquí el temps sembla fluir d’una manera diferent, connectat amb el cosmos. L’Albert, qui té una clara comprensió del ritme de la natura, ens ho explica: «Aquí tenim un rellotge com els que pintava Dalí, que es desfan».
«Aquí tenim un rellotge com els que pintava Dalí, que es desfan» Albert Carol
L’Albert va arribar a Can Pastallé per recomanació d’un familiar: «A mi em veuen així de prim i pensen que no serveixo per a fer de pagès; però si tinc recomanació, tot flueix». És una persona a qui li agrada innovar i, com a bon gèminis, té el cap ple d’idees. A la finca, juntament amb els altres companys, n’han materialitzat unes quantes: per exemple, han construït un petit galliner mòbil. També ens mostra com planten olivarda per protegir de les erugues els tomàquets i com vol instal·lar una malla que faci ombra a les plantes, per evitar l’evaporació i estalviar aigua, entre altres invents i estratègies. Està content amb la qualitat de la terra de la finca, que és argilosa i sorrenca: «una bona combinació, de les millors amb què he treballat», explica. En el maneig de la finca aplica alguns principis de la filosofia biodinàmica: fa compost amb el fem dels cavalls i segueix el calendari lunar. Segons comenta, en la biodinàmica els dies es poden definir de quatre maneres, depenent de si és el moment adequat per potenciar les arrels, les fulles, les flors o els fruits de les plantes.
La passió amb què explica la seva feina és digna d’admiració. En escoltar-lo, semblaria que s’ha dedicat tota la vida a l’ofici de pagès; però, en realitat, va començar a interessar-se per l’agricultura als vint-i-vuit anys, quan la seva família va comprar una casa a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat, que comptava amb 4.000 m2 d’arbres fruiters i horta. «Va ser allà on vaig començar a treballar la terra, i, des del primer dia, sempre en ecològic. Mai he hagut de reciclar-me ni convertir-me», afirma.
«Va ser allà on vaig començar a treballar la terra, i, des del primer dia, sempre en ecològic. Mai he hagut de reciclar-me ni convertir-me» Albert Carol
També ha treballat amb altres pagesos i en altres horts ecològics. Va estar a Sant Cugat del Vallès i a Menorca, i d’aquí va saltar fora de l’Estat: va anar del Pirineu francès a l’Àfrica, passant per l’Índia i Mèxic. A cada racó del món ha après que cada clima i ecosistema és diferent i que no hi ha mètodes universals que funcionin. Per fer estades internacionals li ha anat molt bé el moviment internacional d’oportunitats en granges ecològiques WOOFF, que li ha semblat una font inesgotable de coneixements, a més de ser una manera de practicar l’anglès i el francès. «I arreu del món no he pagat un duro, ha, ha, ha!» afegeix amb humor.
Una de les estades més llargues va ser a Mèxic, on, a més del voluntariat, va estar col·laborant amb una universitat i va aprofundir en l’agricultura tropical. Durant aquesta experiència, va conèixer un agricultor i xaman que aconseguia obtenir produccions molt grans: l’home conreava verdures gegants, com cols de 35 quilos o remolatxes de 15. L’Albert recorda amb enyorança els nombrosos experiments i proves que van realitzar junts, i el fet de conèixer aquest pagès mexicà li va encantar. Un dia, van demanar a diverses persones que estudiaven agronomia que cultivessin una filera de plantes, i van fer una descoberta sorprenent: mentre a algunes persones els conreus se’ls morien, a d’altres els creixien amb vigor. «El creixement de la planta no depenia tant dels fertilitzants sinó del grau d'empatia que mostrava la persona que la atenia. I a mi també em passa que les plantes em creixen bé, a més de tenir una bona terra», diu.
«El creixement de la planta no depenia tant dels fertilitzants sinó del grau d'empatia que mostrava la persona que la atenia. I a mi també em passa que les plantes em creixen bé» Albert Carol
Mèxic va representar un autèntic laboratori per a l’Albert en l’àmbit de l’agricultura. Un dels professors universitaris amb qui es va relacionar tenia una finca de dues hectàrees a la selva maia i va poder passar-hi un any, cultivant chile habanero, aquells de gust força picant. Durant la seva estada, va aconseguir alimentar-se amb el que produïa al camp i el que recol·lectava al bosc, on hi havia plàtans, castanyes i mangos, entre altres fruits.
«Viatjar per diferents parts del món m’ha permès aprendre diverses metodologies agrícoles», assenyala l’Albert. A més de descobrir diferents tècniques, també ha après valuoses lliçons per afrontar el canvi climàtic. Després d’estar en una zona tropical humida, on la pluja és constant, va decidir traslladar-se a una àrea seca, on només plovia tres mesos a l’any. Tot i la manca d’aigua, va constatar que hi havia arbres que sobrevivien durant tot l’any, ja que havien s’hi havien adaptat. «Al principi, quan pensava en el maneig de la terra, ho feia amb la mentalitat europea, però allà no funcionava», recorda l’Albert.
A Can Pastallé, l’Albert treballa en companyia d’un agricultor llatinoamericà, i s’entenen bé. En canvi, quan ha compartit jornades amb altres treballadors més joves, la interacció no ha estat tan fluida, ja que assegura que alguns d’ells no només no l’escoltaven, sinó que tan sols intentaven donar-li lliçons.
Per a l’Albert, ser pagès representa una feina que li proporciona una gran llibertat. Tot i això, matisa de seguida: «Però t’ha d’agradar, eh? Si ho fas pels diners, millor dedica’t a una altra cosa». Admet que alguns diumenges, quan no té cap pla d’oci concret, s’apropa a la finca per veure com evolucionen els cultius. Diu que, si hagués de treballar tancat entre quatre parets, només seria capaç de fer tasques de despatx molt creatives. De fet, en el passat, havia exercit a l’exèrcit com a delineant, i això li agradava. El que detesta és la monotonia: «Si em dones a fer una cosa fàcil, jo m’avorreixo. El conreu de la terra pot ser repetitiu, però jo vaig canviant i innovant».
«Viatjar per diferents parts del món m’ha permès aprendre diverses metodologies agrícoles» Albert Carol
Per practicar la innovació, és necessari conèixer diferents metodologies. L’Albert ha impartit cursos per a pagesia en actiu a l’Escola Agrària de Manresa i a l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics. Un d’ells, impartit amb Tomàs Llop, va abordar les tècniques de poda natural. «És important tenir una base científica en tot el que fas al camp», reflexiona. Recentment, ha assistit a un curs sobre agricultura regenerativa i li agradaria poder aplicar aquesta metodologia a Can Pastallé. De fet, és membre d’un grup de Telegram sobre aquesta temàtica, on es comparteixen avenços i idees per a les finques. L’Ernest, el propietari de la finca, està d’acord amb aquesta visió: el projecte va néixer amb la vocació de ser ecològic i biodinàmic, i evolucionar cap a l’agricultura regenerativa li sembla una transició natural.
Si fa un balanç de les seves amistats, s’adona que sovint estan relacionades amb el sector primari, però també rep suport de persones que no estan vinculades a aquest àmbit. Assegura que no té «amics consumistes». El que sí que nota és que, sovint, les persones no compren tant com voldrien, perquè estan col·lapsades de feina.
«És important tenir una base científica en tot el que fas al camp» Albert Carol
La gestió del temps li sembla a l’Albert un dels mals més comuns d’aquest segle, però també li preocupa la manca estructural d’interès envers la pagesia. «Som un país massa industrial i digital, i la gent no s’anima a ajudar la pagesia». Ho afirma amb coneixement de causa: va llançar una petita crida a les xarxes socials i cap persona de la zona de Martorell va mostrar-se disposada a col·laborar amb Can Pastallé, fet que li demostra la pèrdua del que ell anomena «filosofia rural». En el passat, la pagesia era una realitat diferent: l’Albert ens recorda que, abans, el 80% de la població era pagesa, mentre que ara aquest percentatge se situa entorn del 2% i està en declivi.
Tot i la manca de suport, Albert Carol proposa una manera de reconnectar les persones consumidores. Sovint, es troba amb gent que ve a comprar a la finca i no hi torna fins al cap de dos mesos, i l’agricultura promoguda per la comunitat li sembla una possible via per estrènyer aquests llaços. «És important que els consumidors es relacionin amb l’hort i hi estiguin connectats. No cal treballar-hi, però sí mantenir-hi una relació. A més, això ajuda les persones a equilibrar-se mentalment…», argumenta el pagès. El món laboral confina la gent en oficines i les atomitza, mentre que a l’hort es poden establir relacions socials. A Can Pastallé tenen previst organitzar visites educatives, així que aquesta idea hi pot tenir cabuda.
«És important que els consumidors es relacionin amb l’hort i hi estiguin connectats» Albert Carol
El maneig de la finca fa que l’Albert estigui molt enfeinat. Quan el visitem, veiem totes les hortalisses de temporada que hi tenen plantades: cebes tendres, calçots, bròcolis (diu que n’han collit peces de fins a 3 quilos), bledes, alls, cols de Brussel·les, cols lombardes, porros, faves, remolatxes i moltes altres varietats de cultius.
Per sort, ni els senglars ni els cabirols no els visiten, però els conills sí que els van obligar a posar tancats, ja que se’ls menjaven els brots més tendres. Una amiga de l’Albert els va mostrar un invent per espantar els ocells, que també són assidus a Can Pastallé. Des d’aleshores, el pagès instal·la fulls d’un paper que els enlluernen i alhora fan fressa, però que són inofensius. «En un dia ja no hi havia tudons. És un material reflectant que fan servir per fer els taps de cava», explica l’hortolà.
Un altre exemple d’innovació està relacionat amb les reparacions. Tenien un motocultor, però no era prou potent, així que van decidir posar-li unes freses més grans, i ara el vehicle llaura de manera molt més eficient. L’Albert sempre insisteix que «el pagès ha de ser inventor i mecànic, ha de saber de tot». Segons ell, si haguessin de trucar especialistes per solucionar cada petit problema, mai acabarien. Per això, el bricolatge és una altra de les seves habilitats destacades.
A Can Pastallé, s’estan adaptant al canvi climàtic de diverses maneres. Utilitzen aigua de la xarxa agrícola i han implementat sistemes d’irrigació per degoteig. A més, quan ho consideren necessari, fan servir tècniques com el mulching o la cobertura vegetal. També estan estudiant la possibilitat d’instal·lar malles per proporcionar ombra. A causa de la sequera, els arbres ja no produeixen com abans, ni els ametllers ni les oliveres, i només els que es troben propers a la masia encara donen bons fruits. L’Albert reconeix que, si la sequera s’accentua, hauran de prendre més mesures de gestió forestal.
El futur del sector primari amoïna l’Albert, ja que malgrat celebrar l’existència dels bancs de terra, considera que no funcionen prou bé. Ell té la percepció que, quan un particular anuncia el traspàs d’una finca, hi ha una gran quantitat de persones que hi responen. «Al mateix temps, tot s’està abandonant. Hi ha una manca d’acció de l’administració per facilitar l’accés a la terra mitjançant arrendaments», es queixa.
Fent en repàs dels reptes de la pagesia, l’Albert assenyala dues altres qüestions rellevants. En primer lloc, considera vergonyós que multinacionals estrangeres estiguin adquirint finques, i creu que es necessari protegir el sòl rústic. A més, l’hortolà s’oposa a la completa mecanització dels processos agrícoles. «Si tot es fa amb màquines, on queda el factor humà? El menjar acaba convertint-se en un producte sense sabor ni ànima» comenta, i afegeix després: «En última instància, el sabor dels aliments és un indicador de la qualitat del maneig de la terra. I si els grans xefs opten per productes cultivats de manera biodinàmica, és perquè tenen en compte la part invisible, l’aspecte espiritual dels conreus».
Per concloure la conversa amb l’Albert, li preguntem si creu que gaudeix d’una bona vida. «Estic en el bon camí. No és perfecta, però ha millorat. Com deia Gaudí, l’originalitat consisteix a tornar als orígens. I, per a mi, una bona vida és retrocedir-hi. Crec que hem de recular una mica, perquè la tecnologia ens ha fet perdre el rumb. Hem de tornar a allò tradicional, a com era la vida fa cent anys, perquè hi havia una major connexió amb els ritmes naturals… Tot no era tan artificial, i això ens feia sentir millor».
Les paraules de l'Albert ens recorden l'essencial i ens revelen les veritats que sovint són més palpables per a la pagesia que per a cap altre col·lectiu humà.
— Redacció BCN Smart Rural —
Històries BCN Smart Rural: ‘Mengem local’
Curtmetratge produït per BCN Smart Rural | Diputació de Barcelona
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
