Al cor d’Osona trobem el Mas Les Vinyes, una finca que és molt més que una cooperativa de treball dedicada a produir aliments sostenibles. És també la llar d’Ariadna Tremoleda, una dona fermament compromesa amb el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic.
Un camí entre alzines mena a l’edificació del Mas Les Vinyes, l’escenari del projecte de vida comunitària que impulsen a Sant Martí d’Albars tres nuclis familiars. Es tracta d’un somni que comparteixen sis persones adultes i tres joves d’entre 12 i 15 anys, i que gestionen diàriament com a cooperativa de treball. En total, 25 hectàrees de terres, bestiar i una casa preciosa de 1000 m2 que porten amb empenta Ariadna Tremoleda, Sergi Caballero i Robert Fontan. Ella va estudiar psicologia; en Sergi, enginyeria multimèdia; i en Robert té formació en energies renovables. Entre els tres, lideren un laboratori productiu i educatiu que vol contribuir a transformar l’agricultura i la ramaderia del territori.
El projecte neix el 2013 de la voluntat d’un grup de persones de fomentar la salut de la terra i els éssers que hi habitem, i des d’aleshores segueixen criteris de permacultura i agricultura regenerativa. A més de rebre regularment alumnat per formar-se, acullen persones voluntàries del projecte Europeu Erasmus Plus. En Robert ens ensenya el bestiar que cuida dia a dia i coneixem a fons l’Ariadna, amb qui recorrem cada racó del projecte. En l’horitzó de la conversa es dibuixa un futur millor on l’observació de la natura i el decreixement són dues estratègies clau per a l’adaptació al canvi climàtic.
Entrar al Mas Les Vinyes és il·lusionar-se per cada sorpresa que reserva la finca. Sempre dissenyada seguint criteris de permacultura, no hi ha res que hi sigui per atzar: com a la natura, cada element té una funció específica. Des del bosc comestible al galliner mòbil, passant per les basses de depuració d’aigües, la zona de vermicompost, la cabana d’autoconstrucció o els simpàtics ànecs carnívors, tot està pensat i dissenyat d’acord amb l’objectiu de mitigar l’emergència climàtica i, alhora, serveix com a espai de producció d’aliments i formatiu. Ariadna Tremoleda (Barcelona, 1982) situa el projecte: «Diverses persones hem decidit portar conjuntament la finca i això ens permet ser eficients a molts nivells».
La idea que guia la iniciativa és la permacultura, «un sistema de disseny d’hàbitats humans que ha de generar més energia de la que necessita per funcionar», explica l’Ariadna. Aquesta filosofia els apassiona i, de fet, no només la practiquen sinó que també la comparteixen amb tot l’alumnat que passa cada any per aquesta aula de natura en el marc del Curs Internacional de Disseny en Permacultura. Al vessant educatiu, l’activitat principal del projecte, afegeixen dues línies més d’actuació: la producció d’aliments (amb horta, fruiters, ous, carn de pollastre i xai) i l’assessorament a altres finques, que complementen amb la col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i la Càtedra del Món Rural de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Però on comença la il·lusió que va permetre teixir el somni del Mas Les Vinyes? L’Ariadna recorda molt bé el moment revelador. Originària de Barcelona, després de finalitzar els seus estudis, va voltar un temps per Granada i Sabadell, fent diverses feines. De més jove estava molt implicada en els moviments socials feministes, i li preocupava especialment el dret a l’habitatge, però sempre adoptava un enfocament molt «anti», és a dir, assenyalant tot allò que no li agradava. El 2006, quan es va quedar embarassada amb en Sergi, el seu company, va patir una crisi: «No em quadrava ni la criança dins del nucli clàssic de pare-mare-criatura ni fer-ho a la ciutat». A més, li va passar un fenomen força comú en l’època gestant: no volia destruir, sinó ser creativa. «Volia començar a crear el món que desitjava per als meus fills i filles i per al futur del planeta», explica. I d’aquella necessitat en va sorgir un somni de vida en comunitat i en contacte amb la natura. Acompanyats d’unes quantes famílies que estaven formant-se en creixement personal, van crear un grup per intentar aterrar i materialitzar aquesta idea.
Ara ella i en Sergi tenen dos fills, en Nael i l’Ainara. Quan el menut tenia uns mesos, el 2007, van deixar de viure a ciutat i van estar rondant pel Montseny i la Garrotxa fins que el 2013 van arribar al Mas Les Vinyes. Amb l’ajut d’una hipoteca, quatre persones es van posar d’acord per comprar la casa i engegar el projecte. «Ens vam posar com a condició estar a una hora i mitja de la família de Barcelona. I com en aquell moment un dels nois que es va associar amb nosaltres per comprar el mas treballava al Berguedà i nosaltres portàvem els infants a Vic, aquest lloc era a mig camí», recorda. La zona els va semblar bonica i fèrtil, i, encara que al mas no hi van trobar gairebé cap font d’aigua que se salvés dels nitrats procedents de la indústria càrnia, van decidir fer del problema una oportunitat. «Havíem de cuidar moltíssim el procés de l’aigua», diu l’Ariadna.
Si haguéssim de descriure el Mas Les Vinyes amb algun color, aquest seria el verd de la clorofil·la: a la finca s’hi veuen tots els tons del verd, la qual cosa genera sensació d’abundància. Tot i ser l’hivern, l’època de repòs de la natura, l’Ariadna s’endinsa dins d’un camp de mostassa que llueix tenyit d’un verd intens. La mostassa és una planta que aprecien molt a la finca, ja que té bones arrels que remouen el subsol i, alhora, és un bon fertilitzant natural. «Sempre busquem que tot tingui més d’una funció», explica la nova pagesa.
Per sostenir l’horta, el bosc comestible de fruiters i tot el projecte, els cal aigua, per descomptat, i per això l’acumulen i la retenen als sòls amb un sistema anomenat Línia Clau, de l’anglès Keyline. «Al contrari del que fa l’agricultura industrial, nosaltres volem retenir l’aigua que cau a la finca», explica l’Ariadna. També recullen aigües pluvials i fan servir plantes aquàtiques específiques per netejar els residus presents a l’aigua. Com que l’aigua és un bé molt preuat, es preocupen molt de reaprofitar-la.
L’Ariadna, juntament amb els seus companys, analitzen què està passant amb el canvi climàtic, un dels grans reptes que tenen sobre la taula. «Els patrons climàtics estan canviant: no és que plogui menys, sinó que ho fa irregularment», diu, tot i reconèixer l’agudització de la sequera els darrers dos anys. Per mitigar els seus efectes, han ideat un sistema de recollida d’aigua de pluja de les teulades i compten amb un dipòsit de 280.000 litres. «Nosaltres sols recollim la meitat de l’aigua que recull tota la ciutat de Barcelona», explica abans d’afegir que a la ciutat comtal fan servir dos dipòsits com el que tenen al mas. A més dels vàters secs, han construït quatre basses de depuració d’aigües on netegen l’aigua grisa, i aquesta, un cop regenerada, la fan servir per regar els fruiters.
Un altre aspecte molt important del projecte és que tanquen cicles: intenten que no hi hagi pèrdues energètiques i dependre el mínim de l’energia externa. Per això, no només produeixen i emmagatzemen energia, sinó que intenten generar dissenys amb la màxima eficiència. Altres recursos que fan servir per a l’aprofitament a la finca són els sòls, que estan coberts per millorar-ne les propietats, i la combinació d’espècies d’arbres, arbustos i plantes. Com a anècdota, ens expliquen que trituren i torren les closques d’ou de les gallines per tal d’aportar calç als pollastres.
Fer la ruta completa al Mas Les Vinyes vol dir dedicar-hi una jornada, si pot ser amb una llibreta a mà, ja que està organitzada per àmbits precisos: la zona 0 és on viu la comunitat; la zona 1, on hi ha les hortes principals i el bestiar petit; la zona 2, on s’hi veu el bestiar més gran i els fruiters; la zona 3, on hi tenen arbres més grans; la zona 4, on recol·lecten bolets, plantes i pedres; i, finalment, la zona 5, on res es toca i només s’observa. Cada zona té el seu atractiu i, depenent de l’època de l’any, es té més la sensació d’estar en una reserva de biodiversitat que en una granja productiva i educativa.
«La permacultura observa els patrons naturals i dissenya en funció d’aquests models. En canvi, l’agricultura convencional sembla que s’està barallant contra la natura», explica l’Ariadna. Per exemple, tots sabem que, si deixem un camp sense conrear, tendeix a convertir-se en un bosc. Tenint en compte aquest fet, al Mas Les Vinyes van pensar quin tipus de bosc volien tenir i, per aconseguir-ho, van plantar un bosc comestible. Amb la fauna fan igual: primer hi posen ovelles, després pollastres que es mengen les larves que les mosques ponen als excrements de les ovelles i, en aquest entorn, no hi falten les abelles per pol·linitzar. «La qüestió és tancar cicles», afirma l’Ariadna.
«La permacultura observa els patrons naturals i dissenya en funció d’aquests models. En canvi, l’agricultura convencional sembla que s’està barallant contra la natura» Ariadna Tremoleda
Del bosc de la finca també extreuen cada any 12 tones de llenya, principalment de pi, perquè van veure que aquesta espècie pateix més plagues i es mostra més vulnerable que els roures i les alzines als efectes del canvi climàtic. Amb la fusta nodreixen la calefacció del mas i el sistema de caldera de flama invertida, amb el qual poden escalfar fins a 2.000 litres d’aigua, mentre que les serradures les afegeixen al compost per enriquir-lo amb carboni. A més, cremant pi a la caldera, i no alzina ni roure, ajuden al bosc a adaptar-se millor als reptes de l’emergència climàtica.
Una altra línia de gestió forestal que desenvolupen al Mas Les Vinyes es relaciona amb el pasturatge del seu ramat d’ovelles. Implementar la silvopastura dels petits remugants permet mantenir les zones de protecció contra incendis en bones condicions i, alhora, el pasturatge rotacional permet que els animals aprofitin la riquesa nutricional de les varietats vegetals que hi creixen al bosc i evita que mengin massa en un mateix lloc.
La vida en comunitat té un punt de sostenibilitat molt gran. «És una passada», confessa, feliç, l’Ariadna. El grup de la llar els aporta sostenibilitat emocional i física, a més de facilitar la logística familiar. Tenen una rentadora col·lectiva i cap nevera, perquè diuen que no els cal. Troben més emocionant entrar al rebost col·lectiu i veure-hi els aliments emmagatzemats.
«Viure en comunitat és una passada, perquè t’aporta sostenibilitat emocional i física, a més de facilitar la logística familiar» Ariadna Tremoleda
Conèixer una persona com l’Ariadna és entendre que l’alimentació és una baula que ens permet regenerar-nos com a ésser humans, educar-nos i responsabilitzar-nos de la nostra salut física, mental i emocional. Només li cal evocar un record d’infància per afermar la convicció que els canvis són possibles. Ella, com tanta altra gent de ciutat, havia menjat verdures congelades tota la vida. Fins que un dia va tastar pèsols i espinacs ecològics («Espinacs vius i pèsols amb tavelles», precisa) i, de sobte, es va preguntar, sorpresa, si els aliments que ella menjava eren realment pèsols i espinacs. Qui li havia de dir en aquell punt que es convertiria en productora d’hortalisses ecològiques un dia no massa llunyà.
Una part molt important del treball del Mas Les Vinyes té a veure amb el decreixement, és a dir, en esbrinar quines són les necessitats autèntiques de les persones i quines venen imposades pel mercat. Aquesta recerca els ajuda molt a evitar residus, com ara dels embalatges d’aliments processats, per exemple.
L’Ariadna és una dona forta, una autèntica font d’energia i informació. Però amb l’equip de la seva família, cooperativa i comunitat encara se sent més poderosa. Quan se li pregunta sobre el paper que juguen dones com ella en el sector primari, es mostra contundent: «Els volem tots, els papers. De fet, el que crec que cal recuperar es la part femenina de totes les persones», conclou.
La responsabilitat i la llibertat sovint van plegades, i ella se sent més lliure ara que viu sentint-se part de la natura. «En aquesta nova vida, tinc els meus cicles més cuidats. Això em dona molta llibertat, molt més contacte amb el cos, molt més respecte cap a mi». El futur el veu tenyit de permacultura i feminisme: «Vull un futur que tingui a veure amb responsabilitzar-nos, amb les cures, amb el respecte a la natura, amb sentir-nos part de l’entorn».
«Vull un futur que tingui a veure amb responsabilitzar-nos, amb les cures, amb el respecte a la natura, amb sentir-nos part de l’entorn» Ariadna Tremoleda
Les conseqüències de l’emergència climàtica o la falta d’aigua són problemàtiques que els generen incertesa, al Mas Les Vinyes. «Ja ens n’estem responsabilitzant, però cal que seguim treballant per adaptar-nos als canvis que vindran per la davallada d’energia», alerta l’Ariadna.
Davant de les crisis que poden arribar, la biodiversitat es postula com un dels punts forts de la finca i una de les apostes que els hauria de permetre millorar la seva resiliència. Les tres línies d’actuació de la cooperativa i el seu èmfasi especial en l’àmbit educatiu també s’encaminen a augmentar la sostenibilitat econòmica. Tanmateix, els costa que l’administració entengui la seva vocació holística. «A la Generalitat de Catalunya, per exemple, si t’adreces a la vegada a Agricultura i a Ramaderia, no ho entenen», es queixa. Alhora, per accedir a ajuts de producció, l’administració no comprèn que puguin tenir quatre-cents tipus de fruita i assumeixen que en tindran una o dues només.
«No sabem com fer entendre a l’Administració que hi ha projectes que són sistèmics i tenen més d’una activitat», explica. Per intentar canviar aquesta mentalitat, es van sumar a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i participen en altres grups. De moment, però, al Mas Les Vinyes no són considerats oficialment com a productors agrícoles, perquè, tot i ser-ho, l’Administració considera que no arriben al mínim d’ingressos. Un altre escull que encara no han aconseguit saltar és poder actuar com a granja escola. Quan van iniciar el procediment, es van trobar amb l’obligació de tenir un espai tancat amb aire condicionat. Aquest requisit legal era incoherent amb els principis del projecte i el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, així que van deixar-ho córrer.
Malgrat els reptes, són optimistes i continuen pensant fórmules per transformar en oportunitats els actuals problemes. Quan pensen en les futures incorporacions al sector primari, tenen clar que cal donar suport a les persones que, com elles mateixes, no venen de família pagesa. I, per fer-ho, consideren que cal començar per facilitar l’accés a la terra. Iniciatives com el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat i altres propostes que ofereixen entitats privades els semblen eines molt interessants, sempre que vagin acompanyades «d’un treball de dignificació del sector» i «d’un acompanyament administratiu i burocràtic», sosté l’Ariadna. En relació amb els bancs de terres, a aquesta nova pagesa li semblen molt potents els espais tests agraris que es desenvolupen en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, ja que permeten als joves provar l’activitat agrària abans de lligar-s’hi cinc anys, que és el que exigeixen els ajuts per a la primera instal·lació de joves agricultors que impulsa la Generalitat de Catalunya. Altres actuacions que inspiren l’Ariadna són l’Estatut de l’Agricultor de França o els contractes agraris. Una llarga llista d’eines i propostes que provenen d’una finca, el Mas Les Vinyes, que és molt més que una comunitat de permacultura: és un laboratori d’idees i praxi en ebullició permanent.
— Redacció BCN Smart Rural —
Històries BCN Smart Rural: ‘La força tranquil·la’
Curtmetratge produït per BCN Smart Rural | Diputació de Barcelona
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
