Marc Talavera (Igualada, 1988) és el president del col·lectiu Eixarcolant, una entitat cooperativa que treballa per a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i espècies silvestres comestibles. Amb seu a Jorba, el projecte vol contribuir a construir un model agroalimentari i socioeconòmic que generi un impacte positiu a tot el territori i, per aconseguir-ho, organitzen activitats molt diverses.

En parlem tranquil·lament amb aquest doctor en biologia i especialista en divulgació científica, un referent indiscutible en temes d’etnobotànica i agroecologia a Catalunya.

 

---

 

Ets un dels protagonistes de la primera de les ‘Històries BCN Smart Rural’, una sèrie de curtmetratges creada per donar veu a les persones que lideren el camí cap a un sistema agroalimentari més saludable i sostenible a les comarques barcelonines. Ens pots explicar què és Eixarcolant?

Eixarcolant és un moviment sociopolític amb el que reivindiquem la recuperació de les plantes oblidades per ajudar a transformar el model agroalimentari i, més concretament, la manera que tenim de produir, distribuir i consumir aliments. Volem tornar a una lògica basada en la sostenibilitat, la proximitat, l'ètica i la justícia social, i aconseguir un territori més viu, més dinàmic, amb més oportunitats laborals dignes per a tothom i amb una cadena de valor alimentària que sigui sòlida i estigui basada en la pagesia i la ramaderia. Per això som una entitat cooperativa sense ànim de lucre formada per 900 socis i sòcies arreu del territori català. Per això ens dediquem a explicar a tothom que tenim més de 300 espècies silvestres comestibles que no coneixem però que podríem utilitzar i que tenim més de 3.000 varietats agrícoles tradicionals que també podríem tornar a cultivar i que permetrien diversificar el territori i generar serveis ecosistèmics de qualitat, oferir oportunitats laborals, lluitar contra el canvi climàtic i combatre el despoblament rural. I per això treballem cada dia en les nostres deu línies d’actuació.

 

Podríem dir que a Eixarcolant voleu donar una nova oportunitat a determinades plantes i, per extensió, a la societat en general?

Sí. De fet, si mirem la definició del verb “eixarcolar”, veurem que vol dir arrencar manualment les males herbes en un camp de conreu. Tanmateix, ja fa molts anys, un senyor gran de la comarca, Pepito de Cal Bosquet, ens va dir que quan ell era petit i anava als camps a eixarcolar, totes les herbes que arrencaven (roselles, pimpinelles, ortigues, etc.) no les llançaven pas: les donaven al bestiar, les menjaven, les feien servir per remeis, per tenyir, per construir, etc. I això és el que diem a Eixarcolant: diem que aquestes plantes oblidades no són pas millors que el que tenim avui en dia, sinó diferents. Són noves oportunitats que com a societat ens hem de donar per poder tornar a un model de producció i desenvolupament socioeconòmic que sigui veritablement sostenible. El que fem les generacions actuals no pot comprometre el que puguin fer les generacions futures.

 

«El que fem les generacions actuals no pot comprometre el que puguin fer les generacions futures» Marc Talavera

 

Com neix Eixarcolant i cap a on evoluciona?

El col·lectiu Eixarcolant neix el 2016 amb la inquietud d'un grup de persones de l'Anoia que no enteníem com podia ser que la gent no conegués ni consumís moltes herbes comestibles i, en canvi, els estants del supermercat estiguessin plens d’aliments que venen de l’altra punta del món. Ens semblava que això no tenia cap mena de lògica i vam decidir organitzar la primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. A partir d'aquest esdeveniment el moviment va anar creixent fins que l'any 2019 ens vam adonar que no assoliríem l'objectiu de transformar el model agroalimentari si només comptàvem amb el temps lliure de cadascú. Sense deixar de banda el model d’associació sense ànim de lucre i amb voluntariat, vam iniciar la part professional del projecte amb l’objectiu de seguir avançant en els nostres objectius transformadors.

 

Dius que Eixarcolant és un moviment sociopolític. Què vols dir exactament amb aquesta afirmació?

Per començar, vull dir que som un moviment social del qual tothom en pot formar part: qualsevol persona es pot fer sòcia del col·lectiu, ja sigui per col·laborar econòmicament amb la causa o per participar-hi activament. A més, reivindiquem una sèrie d’idees polítiques relacionades amb la producció, la transformació, la distribució i el consum d'aliments. Posar un plat a taula és, segurament, l'acció política més potent que podem arribar a fer.

 

«Posar un plat a taula és l'acció política més potent que podem arribar a fer» Marc Talavera

 

A Eixarcolant també manteniu un banc de llavors de varietats agrícoles tradicionals. Quina importància doneu a aquestes llavors?

Si volem aconseguir un paisatge divers i que més persones puguin viure de forma sostenible en el territori, hem d’aconseguir que els pagesos i les pageses diversifiquin allò que planten. Hem de fugir de les 20 espècies que actualment ocupen el 91% de la superfície cultivada catalana i intentar recuperar varietats de tomaquera, pera, pebrot, albergínia, etc., però també de plantes com la verdolaga, les ortigues o les cosconilles. Amb aquest objectiu, fem prospeccions etnobotàniques i parlem amb persones grans perquè ens expliquin quins eren els productes que plantaven als seus horts. I, a continuació, conservem aquestes llavors en un banc preparat per tal de preservar-les. Actualment en tenim més de 400 espècies diferents de plantes oblidades i cada cert temps les plantem per tal de renovar-les. Però, és clar, si només féssim això estaríem fent un museu de llavors i a Eixarcolant sempre expliquem que nosaltres som dipositaris d'uns coneixements i que tenim el deure de compartir-los amb el conjunt de la societat. Per aquest motiu comercialitzem aquestes llavors: volem que tothom que vulgui plantar una col d’hivern, una nyàmera o una verdolaga, ho pugui fer. Sense la base del banc de llavors i els vuit horts que cultivem a les comarques de l’Anoia, Noguera i Urgell, no podríem desenvolupar tot el que en penja.

 

Has parlat del deure de compartir els vostres coneixements amb la societat. Quin paper juga la divulgació en el vostre projecte?

A Eixarcolant creiem que si un pagès o pagesa cultiva verdolaga, les persones consumidores han de saber què és, com es prepara i per què és important cuinar-la, i per això posem tant d’èmfasi en la divulgació i transferència de coneixements. Organitzem moltes xerrades, tallers i sortides per a famílies, professionals i centres educatius; editem llibres on informem dels usos d'aquestes espècies silvestres comestibles; tenim el calendari del bon consumidor, publicacions infantils, reculls de varietats; i tot ho fem per transmetre un coneixement oblidat des de fa temps per la societat. Per al nostre col·lectiu, la divulgació és una de les claus per transformar el model agroalimentari.

 

Penses que es pot canviar el món amb una llavor?

Crec que tot és una roda i quan molta gent s'interessa per les llavors, sempre hi ha algú que les vol cultivar, algú que les vol transformar al seu obrador i algú que es decideix a interpel·lar als nostres representants perquè duguin a terme polítiques agràries, d'emprenedoria o de desenvolupament industrial que tinguin en compte la crisi climàtica i de materials i puguem avançar cap a un model econòmic més sostenible.

 

L’estiu de l’any passat, vau engegar una campanya de micromecenatge per recuperar el forn de pa de Jorba, un negoci amb dècades d’història que veia perillar el seu futur perquè el forner es jubilava. Què voleu demostrar amb aquesta iniciativa? 

Quan parlem de les línies estratègiques del col·lectiu Eixarcolant, sempre ens agrada explicar que volem posar en funcionament uns engranatges que fa cinquanta anys es van aturar. I, per aconseguir-ho, no n’hi ha prou amb fer prospeccions agrobotàniques, editar materials divulgatius, fer xerrades i tallers i recuperar i comercialitzar llavors: cal tancar el cercle. En aquest sentit, tenir un forn de pa és cabdal, ja que ens permet incidir directament en alimentació. El forn és un punt de venda on podem oferir de forma diària i quotidiana productes elaborats únicament i exclusivament amb matèries primeres locals que han estat obtingudes de forma sostenible, justa i ètica i, a més, ens permet normalitzar el consum de plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals. A les xerrades i llibres podem teoritzar, però al forn les idees s’han de materialitzar i ara tothom pot anar al forn de Jorba i consumir una coca de verdolaga, un brownie de rementerola i garrofa, panellets de pinyons de pi blanc i sajolida, etc. Al forn demostrem que el que diem es pot fer, que podem canviar el model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic a través de la recuperació d'aquestes espècies oblidades. Volem que les persones que visitin el forn puguin visualitzar noves oportunitats de transformació de productes agroalimentaris a partir de les mal anomenades “males herbes” i es decideixin a implementar-les als seus propis negocis. Per això, el nostre l'objectiu no és produir molta quantitat, sinó produir un ampli ventall de productes diferents. Amb el forn volem obrir portes, trencar sostres de vidre i demostrar que tot el que reivindiquem des del col·lectiu es pot fer. Amb el forn demostrem que les plantes oblidades poden generar una cadena de valor associada. Amb el forn volem aconseguir que molts altres projectes es puguin inspirar en la nostra experiència.

 

Eixarcolant és una cooperativa i, com a tal, seguiu els principis de l’economia social i solidària. Per què vau optar per aquest model d’empresa?

Per nosaltres era molt important ser una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre i que tots els ingressos generats pel col·lectiu es reinverteixen en el projecte. Tanmateix, cal deixar clar que la cooperativa està totalment supeditada a allò que decideix l'assemblea general de socis i sòcies: les línies estratègiques del projecte, les actuacions concretes i les inversions a dur a terme es decideixen en aquest marc de participació i les persones vinculades professionalment al projecte el que fem és recollir el que aprova l'assemblea i treballar per fer-ho realitat.

 

Els socis d’Eixarcolant són, doncs, molt importants. Quants en teniu en l’actualitat i quants en voldríeu tenir? Quin penseu que seria el nombre ideal per aconseguir els vostres objectius?

El sostre de socis d’Eixarcolant no el fixem nosaltres: el fixarà la societat. Nosaltres hem d’intentar fer les coses tan ben fetes com puguem per tal d'arribar al màxim nombre de persones. Actualment superem els 900 socis i sòcies d'arreu del país, però el que ens preocupa no és el número de socis sinó la qualitat de la nostra relació. Cada soci és una persona amb noms i cognoms i qui fa bategar el cor del moviment, generant moltes dinàmiques al seu voltant. Però, evidentment, com més socis siguem, més lluny arribarem, i, per això convidem a tothom a formar part d’Eixarcolant. Arribar als 10.000 socis seria ideal, perquè això voldria dir que més persones combreguen amb el nostre objectiu de recuperar les plantes oblidades per transformar el model agroalimentari.

 

Quin és el motiu pel qual els supermercats de Catalunya, Madrid, Sudàfrica o Brasil ofereixen els mateixos productes? 

La globalització ha provocat una uniformització increïble dels aliments que cultivem i mengem. Els últims informes de la FAO demostren que en l'últim segle hem perdut tres de cada quatre varietats agrícoles tradicionals; és a dir, el 75% dels productes que menjaven els nostres avis i àvies els hem perdut. La uniformització de la dieta ha provocat una uniformització del paisatge i, actualment, a nivell mundial, 30 espècies vegetals representen el 90% de la ingesta calòrica mundial d'origen vegetal. Això és una autèntica barbaritat que no reflecteix la diversitat paisatgística i gastronòmica del planeta: només a Catalunya, tenim 300 espècies silvestres comestibles i més de 3.000 varietats agrícoles tradicionals. La globalització ha empobrit bona part d'aquest patrimoni. Però, alerta! L'etnobotànica és la ciència que estudia la relació entre plantes i persones i aquesta relació és dinàmica, perquè depèn de cada context cultural. Per tant, a Eixarcolant no volem pas fer una fotografia fixa del passat: el que volem és saber què conreaven els nostres avis i àvies, què conreaven al Marroc, Castella, etc., i, a continuació, aterrar aquesta informació al moment actual i a les necessitats de cada persona. Volem recuperar el passat per transformar el futur.  

 

«Al món hem perdut el 75% dels aliments que menjaven els nostres avis i àvies» Marc Talavera

 

La vostra lluita per preservar el patrimoni agroalimentari local és llavors una lluita contra la globalització?

Catalunya és una de les zones del Mediterrani i del món amb una major diversitat d'hàbitats i de paisatges. Si fem un viatge de Barcelona a Lleida, pugem cap als Pirineus, baixem per la Costa Brava, agafem l’eix transversal i ens dirigim a les Terres de l'Ebre haurem passat per una diversitat de paisatges increïbles que difícilment trobarem en un altre lloc d'Europa. Tot això és un patrimoni natural que afavoreix la biodiversitat i ofereix paisatges idíl·lics, però també garanteix serveis ecosistèmics i genera oportunitats econòmiques i de desenvolupament social. A Eixarcolant pensem que no podem construir un futur que sigui veritablement sostenible si no tenim en compte tot allò que ens pot oferir el territori i, per aquest motiu, volem saber què tenim en aquests paisatges. Volem que aquelles persones que havien viscut en aquests paisatges abans de l'èxode des del món rural al món urbà ens expliquin què hi havia. Volem parlar amb els nostres padrins i padrines perquè ens expliquin com feien servir allò que tenim al voltant i, a continuació, volem barrejar tot aquest coneixement amb la tecnologia i amb tot allò que poguem aprendre de persones vingudes d'altres cultures. Per tant, la globalització també té els seus aspectes positius.

 

Com ha beneficiat a Eixarcolant el fet de participar a l’actuació ‘Rural Innova’ de l’estratègia BCN Smart Rural? Quin tipus d’assessoria i acompanyament heu rebut?   

Gràcies a BCN Smart Rural, hem rebut assessorament en temes comunicatius i ens ha ajudat a explicar millor el projecte, arribar a més persones i parlar de les nostres actuacions de forma molt més adequada a les tendències actuals. La valoració és, doncs, positiva.

 

— Redacció BCN Smart Rural —