Can Serrat és una antiga masia rehabilitada que es troba al Bruc, al cor del Parc Rural del Montserrat, i funciona com un espai de convivència i cotreball per a artistes i escriptors. Es va fundar el 1989 de la mà de dotze artistes noruecs i d’ençà s’ha convertit en un espai de referència per a persones que volen viure en comunitat i enriquir els seus projectes creatius amb noves mirades i col·laboracions.

Des de juny de 2020 obren les portes de l’espai a persones de tots els àmbits professionals que cerquen un lloc on allotjar-se i treballar en remot. Pensen que aquest diàleg pot ajudar a desenvolupar els projectes dels artistes i escriptors internacionals que arriben a la masia gràcies al seu programa de residència, a més de beneficiar els professionals locals, que es troben amb un equipament ple de persones que els poden fer créixer.   

Fruit d’aquesta obertura han nascut noves connexions amb el territori i ara n’hi ha una cooperativa de consumidors de productes ecològics i de proximitat, un projecte de jardí social i un festival d’art i natura, entre altres iniciatives que promouen el vincle amb l’entorn més proper. En parlem de tot plegat amb Sophie Blais, directora de Can Serrat i protagonista del nou curtmetratge de les ‘Històries BCN Smart Rural’.

 

---

 

Què és Can Serrat?

Can Serrat és una masia en el poble del Bruc, als peus de Montserrat. Té més de tres segles d’antiguitat i des de fa 30 anys acull persones creatives, artistes i escriptores principalment, a través d’un programa de residència que funciona amb dues convocatòries anuals. Recentment, hem obert la casa a professionals d’altres disciplines que estan interessats a viure-hi i la barreja que s’ha creat és molt interessant. També acollim una cooperativa de consumidors d’aliments de proximitat i tenim un gran jardí on organitzem molts actes públics, entre els quals destaca el festival que muntem una vegada a l’any.

 

Els propietaris de la casa són artistes noruecs i, de fet, Can Serrat té una llarga trajectòria com a espai de treball cooperatiu entre artistes de caire internacional. Creus que és un projecte únic a Catalunya?

És un dels més antics, però no és singular: a la Catalunya rural hi ha diverses residències enfocades en la creació artística. I aquestes, com nosaltres, també treballen cada cop més amb el territori proper, especialment en projectes relacionats amb la sostenibilitat.

 

«Treballem cada cop més amb el territori proper, especialment en projectes relacionats amb la sostenibilitat» Sophie Blais

 

Esteu en contacte i col·laboreu entre vosaltres?

Durant la pandèmia vam haver de tancar com tothom i vam aprofitar per repensar el projecte i anar incorporant noves propostes. Una d’elles va ser obrir Can Serrat com a espai de coliving i coworking rural. Una altra va ser REMOTA, un programa de residència a distància que, gràcies a les noves tecnologies, ens permet oferir espais de reflexió, trobada i diàleg amb artistes que viuen lluny. I també vam participar a “Terra, Teca, Traca”, una proposta de col·laboració entre set residències d’artistes a diferents zones rurals de Catalunya. Juntes vam treballar en la producció d’una exposició itinerant i unes jornades de debat per reflexionar amb la ciutadania sobre el futur dels sistemes agroalimentaris davant dels canvis ambientals globals i sobre la defensa de l’agroecologia. El projecte va ser coordinat per la Universitat de Girona, la Universitat Oberta de Catalunya i la revista 'Sobirania Alimentària', i es va desenvolupar en el marc dels actes de celebració de Barcelona com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible.

 

Ara que ja heu pogut reobrir el programa de residència internacional, com ha canviat la vostra visió al respecte? Quins projectes hi teniu en marxa?

Sobretot hem decidit convidar els artistes i escriptors a que es quedin amb nosaltres per temps més llargs i ara oferim residències de cinc mesos. També seguim acollint una cooperativa de consumidors de productes ecològics i de proximitat. Es diu Roca Verda i ja funcionava abans de la COVID-19, però durant la pandèmia vam poder seguir treballant amb els productors i, gràcies a aquesta relació continuada, hem generat algunes activitats formatives: ensenyar a fer compostatge o sabó casolà, per exemple. A més, una de les habitants de Can Serrat, que és antropòloga, va decidir convertir el nostre jardí en un projecte social que ens permeti treballar amb escoles, joves, col·lectius de persones refugiades, etc. Volem que entenguin com funciona la terra, com es recuperen plantes del Montserratí, com es multipliquen, etc.

 

A Can Serrat, els professionals poden compartir un espai de treball i un lloc per viure-hi. Per què vau decidir anar més enllà del coworking i apostar pel coliving?  

Bàsicament, perquè arrel de la pandèmia es va fer palès que molta gent volia sortir de la ciutat i treballar en un entorn més rural. Però no només volien agafar el cotxe i desplaçar-se fins aquí per treballar, sinó que la casa els atreia tant que volien quedar-s’hi. Viure a Can Serrat els permetia gaudir més intensament de l’experiència i entendre millor el territori.

 

Com s'integren en un mateix espai els artistes, els residents, els coworkers, la comunitat externa, etc.?

Amb moltes converses. Cal tenir en compte que a Can Serrat tenim des de persones que venen per un mes fins a residents estables que s’hi queden un any o més; tenim gent que només parla castellà, gent que parla català i altres persones amb qui ens comuniquem en anglès; tenim gent que hi viu, gent que ve a treballar i persones del poble que s’apropen a Can Serrat un cop al mes per participar dels sopars oberts que organitzem o el club de lectura. Així que parlem molt entre nosaltres per entendre les necessitats i dinàmiques pròpies de cada persona i aprendre a tolerar aquestes diferències.

 

Suposem que molts artistes que venen a Can Serrat gràcies al vostre programa de residència deuen buscar un espai tranquil on poder crear. Com es compagina aquesta necessitat de calma i concentració amb la convivència en comunitat?

Doncs, com he dit abans, amb moltes converses potencialment conflictives. Però jo crec que el camí per arribar a la solució d’aquests conflictes és molt interessant i sovint alimenta la producció literària i artística. Penso que la convivència enriqueix, més que no pas perjudica, els processos creatius.

 

«El camí per arribar a la solució dels conflictes és molt interessant i sovint alimenta la producció literària i artística» Sophie Blais

 

Creus que la gent del territori ha entès el projecte?

Jo no puc parlar per la gent del poble, però tinc la sensació que la nostra relació amb els habitats del Bruc és bona. De fet, cuidar aquesta relació és una cosa que tenim al cap cada dia. Volem connectar amb els veïns, que facin ús de l’espai i participin a les activitats que organitzem: les que fem a la casa i les que fem al poble.

 

Què us aporta estar al Parc Rural del Montserrat? Quins són els beneficis de viure i treballar en un entorn com aquest?

Sobretot, arribar a Can Serrat és canviar de ritme. És esborrar tot el que t’ha passat abans i començar a fluir amb la vida que veus a l’entorn. I és percebre el temps d’una altra manera, sense mirar tant el rellotge.

 

«Arribar a Can Serrat és canviar de ritme. És esborrar tot el que t’ha passat abans i començar a fluir amb la vida que veus a l’entorn. I és percebre el temps d’una altra manera, sense mirar tant el rellotge» Sophie Blais

 

I tu, com vas arribar a Can Serrat? Quines experiències vitals han portat a una francesa com tu a un espai com aquest?

Jo vaig venir a Catalunya el 2014 i només parlava francès i anglès. Estava viatjant amb la meva furgoneta fent fotos amb una càmera obscura i vaig arribar a Can Serrat per casualitat. Em va encantar el projecte i em vaig enamorar del lloc, però vaig tornar a França per incorporar-me a la meva feina en un centre d’art. Vaig seguir en contacte amb l’equip que gestionava Can Serrat en aquell moment i em van comentar si volia treballar amb ells. De manera informal vaig començar a fer algunes propostes que es van materialitzar i en un moment donat em van demanar si estaria interessada a gestionar l’espai. Vaig respondre que sí al repte, encara que al principi va ser complicat perquè no parlava ni català ni castellà, i no tenia temps de fer classes. Per sort, la gent del Bruc em va ajudar molt i vaig aprendre aquestes llengües fent el vermut al poble.

 

Com és el dia a dia a Can Serrat? Una persona que vingui aquí un matí, que s’hi trobaria?

Doncs primer ens aixequem tranquil·lament i fem un cafè a la cuina, on segurament ens trobarem a algú que ja està despert. A continuació, sortim al jardí i anem a fer una passejada pels camins de l’entorn. En tornar, ens posem a treballar allà on sigui, perquè hi ha persones que treballen al seu estudi, a fora, al jardí o directament a la muntanya. També és important destacar que a Can Serrat no obliguem ningú a treballar: no passa res si algú no vol crear. I així va passant el dia, amb la gent trobant-se casualment pels racons de la masia i quedant-se dues hores parlant d’alguna cosa que els hi ha passat. Aquestes casualitats són molt agradables! Normalment ens trobem a l’hora de sopar i és habitual que algú proposi als altres habitants de la casa una recepta de cuina del seu país d’origen, i entre tots cuinem i compartim un plat que tot just hem descobert.

 

Com ha beneficiat a Can Serrat el fet de participar a l’actuació “Rural Innova” de l’estratègia BCN Smart Rural? Quin tipus d’acompanyament has rebut i com valores aquesta iniciativa?

L'assessorament de BCN Smart Rural ha estat molt útil i molt necessari i en faig una valoració boníssima. Bàsicament, ens van ajudar quan vam voler sumar el projecte de coliving al de residència d’artistes i necessitàvem conèixer altres projectes similars i entendre com podíem muntar-ho de la manera més senzilla.

 

Com a directora de Can Serrat, quins són els somnis i projectes de futur que t’agradaria fer realitat?

Sobretot m’agradaria aconseguir pressupost per poder donar més visibilitat a la diversitat de persones que viuen i treballen aquí i que fan projectes que sovint són molt necessaris per a la societat.

 

I a nivell personal, has deixat de fer fotografia per dedicar-te a la gestió? És compatible la creació artística amb la direcció d’un projecte com Can Serrat?

Les persones que tirem endavant aquest projecte hi estem posant tota la nostra vida i energia i, d’alguna manera, Can Serrat és la nostra producció. Can Serrat és un projecte creatiu col·lectiu que nosaltres cuidem de la mateixa manera que un artista o un escriptor cuida la seva obra. Entendre que no hi ha fronteres marcades entre la creació i la gestió evita qualsevol frustració.

 

— Redacció BCN Smart Rural —